Diatomees (alga)

Dinoflagelat (alga)

Parameci (protozoo)

Colònies d’algues verdes

Penicilium (fong)
Foraminñifer
Relacions filogenètiques dels microorganismes
Estructura d’una eubactèria GRAM positiva
Estructura de la paret cel·lular en bacteris
Gram+ (dalt) i Gram- (baix)
Estructura del
Flagell bacterià
VIRUS
 Alguns virus:

Familia vírica Àcid nuclèic Mida (nm) Malalties

Reoviridae ARN 60 – 80 Virus de la febre de Colorado, síndromes febrils
infantils
Picornaviridae ARN 24 – 30 Poliomielitis; hepatitis A; refredat comú
Togaviridae ARN 40 – 70 Rubèola; febre groga; algunes encefalitis
Coronaviridae ARN 80 – 130 Refredat comú
Retroviridae ARN 80 – 100 VIH
Orthomyxoviridae ARN 150 – 300 Grip
Rhabdoviridae ARN 70 – 180 Ràbia
Poxviridae ADN 230 – 300 Verola
Hepadnaviridae ARN 40 – 50 Hepatitis B
Herpesviridae ADN 100 Herpes simple I i II; herpes-zoster
Filoviridae ARN Ebola; Marburg
Virus complexos: els fags (bacteriòfags)
 Àcid nuclèic

Part essencial dels virus. L’àcid

nuclèic pot ser:c
 ADN:
ADN monocatenari ex.: fag Φ – X- 174 Virus ARN de la polio 49000x
ADN bicatenari ex.: Adenovirus, fags
 ARN:
ARN monocatenari ex.: Reovirus
ARN bicatenari ex.: Retrovirus: SIDA,
Els virus d’ARN tenen un enzim (transcriptasa inversa) que
grip, xarampió,...
transcriu la informació de l’ARN fins a ADN i a partir d’aquí
fer les copies del virus

Virus Sida
 Mecanisme de replicació Per un bacteriòfag

Una característica dels virus és que necessiten parasitar una cèl·lula per a poder
reproduir-se. El mecanisme de replicació (o cicle vital) d’un virus té 4 fases:

1. Absorció

Virus i cèl·lula es posen en contacte.

1. Les fibres caudals contacten amb el bacteri i un cop fixat,
2. es contrauen i es claven les espines caudals.
3. després, s’allibera un enzim que degrada la paret bacteriana

2. Penetració

Consisteix en la injecció de l’ADN viral a la cèl·lula hospedadora.

1. La beina helicoïdal es contrau ,
2. l’eix rígid es arrossegat i trenca la membrana cel·lular i
3. l’àcid nuclèic surt cap al citoplasma bacterià
3. Eclipse
L’àcid nuclèic del virus està a l’interior del bacteri.
Un cop aquí, hi ha dos camins:
1. Via lítica: l’ADN es multiplica i dona lloc a altres ADN i proteïnes víriques.
2. Via lisogènica: l’ADN víric s’integra a l’ADN bacterià (profag) sense afectar a la
cèl·lula. Aquesta forma pot mantenir-se un temps indefinit i després de l’acció de certs
estímuls, s’allibera el profag i s’activa la via lítica

4. Maduració

Unió entre la càpsula proteica i l’àcid nuclèic.

Aquesta unió ha de ser precisa ja que cada forma de virus és constant i típica de cada
espècie.

5. Lisis cel·lular

Un cop formats els nous virus, aquests surten per infectar altres cèl·lules.
Normalment la sortida dels virus provoca la lisi cel·lular
Cicle Virus Herpes (ADN)
Eixida dels virions, arrossegant membrana de
la cel·lula hoste
Cicle vital d’un retrovirus