Lingstica per a

mestres
Tema 1. Principis de lingstica

 El material proporcionat ac NOMS s un gui de classe.

En cap cas, pot substituir aquests a lassistncia i
participaci activa a classe.
De fet, la reproducci daquests apunts no garanteix
laprovat a lexamen. Aquests no suposen un text
cohesionat. A ms, lexplicaci i lexemplificaci de molts
dels conceptes, que sn all que garanteix una vertadera
comprensi, es donaran durant les classes.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
La Lingstica, com a moltes disciplines humanstiques i
socials, troba els seus antecedents llunyans en la Filosofia
grega clssica. En concret, en aquest context naix els
primers passos de la gramtica (tradicional) (vid. Robins o
Arens).
El fet que la gramtica fra la primera disciplina de qu
tenim constncia explica la predominana daquesta en la
Lingstica. Per no es pot reduir la Lingstica a la
Gramtica, tot i la seua importncia. Hi ha altres
disciplines.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Des de la Filosofia grega, ja hi apareix la idea que les
categories del pensament coincideixen amb les categories
lingstiques.
Per a Plat (V-IV a.C.), hi ha dues categories bsiques:
lnoma i el rhema.
Aristtil (IV a.C.) a la Retrica i a la Potica, hi afegeix els
sndesmoi (les partcules). s una visi tripartita de les
categories.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Dions de Trcia (II-I a.C.) s el primer gramtic de la
histria
occidental.
Ofereix
un
estudi
de
les
grafies/fonemes i un estudi de les categories gramaticals o
parts de les oracions. Aquestes sn huit:
Nom, verb, pronom, participi, article, adverbi, preposici i
conjunci.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Marc Terenci Varr (I a.C.) s un gramtic que va
proposar quatre categories oracionals i les va determinar
per criteris formals (molt semblant a la classificaci
generativista actual). Fou prou original.
Amb casos
Sense casos

Amb temps

Sense temps

Participi

Nom

Verb

Adverbi

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
E. Donat (IV d.C.) i Prisci (V d.C.) van ser dos gramtics
molt important que han sigut, amb diferents matisacions
posteriors, la base per a tota la gramtica tradicional
posterior. Aquests defengueren les segents huit parts de
les oracions:
Nom, verb, pronom, participi, adverbi, preposici,
conjunci i interjecci.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
A lEdat Mitjana, es continua la tradici grecollatina. A
partir de les teories filosfiques dAristtil (de les seues
Categories), lescolstica medieval desdobla el nom en
dues categories:
El nomem substatitvus i el nomen adjectivus

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Durant lEdat Moderna (ca. XV-XVIII), hi ha diferents
discussions/discrepncies al voltant dels segents temes:
Quines i quantes sn les categories gramaticals?
Quin ha de ser el criteri per determinar aquestes categories? Formal,
semntic o logicosemntic, barreja de tots?

La teoria gramatical s una teoria particular per a una llengua o b una

teoria universal?
El mode de pensar s universal; la gramtica reflecteix el mode de pensar;
ergo, la teoria gramatical s universal. El Brocense (XVI) o Gramtica de
Port-Royal de Lancelot i Arnauld (XVII).

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Al segle XIX, hi ha una forta influncia de la Biologia
(Darwin): es vol reconstruir els arrels lingstiques.
Naixen els estudis diacrnics que tracten de reconstruir
lindoeuropeu.
T un paper fonamental la Fontica/Fonologia i la
Gramtica histriques/diacrniques.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Segle XX: A 1916, es publica el Curs
de lingstica general de Ferdinand de
Saussure (1857-1913), obra pstuma.
Amb aquesta obra, naix oficialment la
Lingstica.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Es

consoliden
conceptes
dicotmics
com
diacronia/sincronia,
relacions
sintagmtiques/paradigmtiques, llengua/parla i altres
com signe lingstic, valor, oposici, sistema...

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Grcies a figures com Trubetzkoy (1890-1930) o Jakobson
(1896-1982), es desenvolupa la Fonologia estructuralista.
La seua importncia s tal, que hui en dia, la majoria de
teories fonolgiques (sin totes) han respectat bona part
dels fonaments daquesta Fonologia.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
A principis del segle XX, naix a Amrica, a partir de
lAntropologia (Boas (1858-1942) >> Sapir (1884-1939) i
Whorf
(1897-1941)),
lEstructuralisme
americ
(Bloomfield (1887-1949)).
LEstructuralisme
americ,
amb
forta
influncia
conductista/behavourista, ignora el significat. s lelement
pobre de la Lingstica; el significat s ignorat per
Bloomfield, front a lEstructuralisme europeu (i Sapir).

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
A

partir
de
lEstructuralisme
americ, Noam Chomsky (1928-)
desenvolupa lescola generativista:
1957: Estructures sintctiques. Hi
introdueix
el
component
transformacional. La Semntica no
t cap importncia lingstica.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
1965: Aspectes per a una teoria de la sintaxi. Hi
introdueix els conceptes de competncia/actuaci,
estructura
profunda/estructura
superficial...
Alguns
conceptes semntics comencen a ser tinguts en compte.
Aspectes per a una teoria de la sintaxi. La seua
transcendncia no noms es va circumscriure a la
Lingstica (Sintaxi), sin a altres disciplines com la
Psicologia, la Logopdia, la Pedagogia...

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
ENFOCAMENT FORMAL
La Gramtica Tradicional,

part de lEstructuralisme
(especialment, el nord-americ) i el Generativisme chomski
es caracteritzen per ser escoles lingstiques que van
focalitzar lestudi dels aspectes formals del llenguatge
(Fontica i Fonologia, Morfologia i Sintaxi): la seua
preocupaci s com sestructuren i organitzen les llenges. No
els preocupa tant per a qu sutilitza una llengua com qu es
una llengua.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
ENFOCAMENT FUNCIONAL
Dins de lEstructuralisme europeu, es desenvolupa el denominat Cercle de
Praga (Mathesius, Vachek, Danes, Firbas...); sn els primers a focalitzar els
aspectes funcionals del llenguatge (sestableixen els primers conceptes de la
Lingstica textual, com s el de tema/rema): per a qu sutilitza el llenguatge.
De forma independent, a partir de la Filosofia del llenguatge, naix la
Pragmtica amb les aportacions de Austin, Searle i Grice.
A lmbit antropolgic i social, sn tamb importants les aportacions de
Hymes, Gumperz (Etnografia de la comunicaci), Sacks, Jefferson i Schegloff
(Anlisi de la conversa). Tamb apareixen els escrits de la Sociolingstica
(Labov).

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Dins

de lenfocament funcional, sn
fonamentals les aportacions de Simon Dik
(1940-1995) i les de Halliday (1925-).
Aquest ltim, que va desenvolupar la
Gramtica
Sistmica
Funcional,
ha
esdevingut fonamental per als estudis de la
Pedagogia i de la Psicolingstica, tot i que,
originriament, Halliday no va mostrar cap
inters cap a aquests aspectes.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Dik (1978 [1981]: 4-5) va establir les segents diferncies
entre la Lingstica formal i la Lingstica funcional.

PARADIGMA FORMAL

PARADIGMA FUNCIONAL

1.1. Lingstica i cincies del

Funcifonamentaldelllenguatge La llenguatge
funci primria del llenguatge s La funci primria del llenguatge
lexpressi de pensaments.
s la comunicaci.
Definicidellengua

Una llengua s un conjunt doracions.

Una llengua s un instrument

dinteracci social.

Relacionspsicolgiques

El correlat psicolgic del llenguatge s

la competncia gramatical: la capacitat
de produir, interpretar i avaluar
oracions. Vid. Chomsky, 1965.

El correlat
llenguatge s
comunicativa:
mantenir una
mitjanant el
Hymes, 1966.

Elsistemails

Lestudi de la competncia t una Lestudi del sistema lingstic ha

prioritat lgica i metodolgica sobre de dur-se a terme, des del
lestudi de lactuaci.
principi, dins del marc del
sistema de ls del llenguatge.

psicolgic del
la competncia
lhabilitat per
interacci social
llenguatge. Vid.


Llenguatgeiescenari

PARADIGMA FORMAL
Las oracions duna llengua han de ser
descrites independentment del seu
escenari (context i situaci) en qu
aquestes es produeixen.

PARADIGMA FUNCIONAL
Les descripcions de les expressions
lingstiques han de proporcionar
punts de contacte per a la descripci
del seu funcionament en un escenari
determinat.
El xiquet descobreix el sistema
subjacent de la llengua i el seu s,
ajudat per un input o aducte ric i
altament estructurat de dades
lingstiques que es presenten en els
escenaris naturals del xiquet.
Els universals han de ser explicats
segons les restriccions inherents en
(i) els objectius de la comunicaci,
(ii), la constituci biolgica i
psicolgica dels usuaris de les
llenges i (iii) els escenaris en qu les
llenges sn emprades.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Adquisicidelllenguatge
El xiquet construeix una gramtica de
la seua llengua a partir de les seues
habilitats innates i amb un restringit i
desestructurat input o aducte de dades
lingstiques.
Universalsdelllenguatge

Els universals del llenguatge shan de

considerar com a propietats innates
de lorganisme hum.


PARADIGMA FORMAL
Relaci entre sintaxi, semntica i La sintaxi s autnoma respecte a la
pragmtica
semntica; sintaxi i semntica sn
autnomes respecte a la pragmtica;
all prioritari va des de la sintaxi,
passant per la semntica, fins a la
pragmtica.

PARADIGMA FUNCIONAL
La
pragmtica
s
el
marc
omnipresent des de el qual la
semntica i la sintaxi han de ser
estudiades. La semntica est al
servei de la pragmtica i la sintaxi al
servei de la semntica. All prioritari
s la pragmtica, passant per la
semntica, fins a arribar a la sintaxi.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Sn disciplines prpies de lenfocament funcional (o
comunicatiu) la Lingstica del text, la Pragmtica,
lAnlisi de la Conversa, la Sociolingstica (que, sensu
lato, abraaria la SL, lEtnografia de la Comunicaci,
lEtnometodologia
Garfinkel,
Etnolingstica
o
Antropologia lingstica, etc.).

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
ENFOCAMENT COGNITIVISTA
Als anys 60, Chomsky va establir que el significat era
determinat per lestructura sintctica. En canvi, alguns
estudiosos (Fillmore, Lakoff, McCawley...) van considerar que la
relaci de determinaci era la contrria: la semntica determina
la sintaxi. En conseqncia, van negar lexistncia dun nivell
sintctic abstracte (EP). Noms existia la Semntica.
Naix la Semntica Generativa.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Tot i que la Semntica Generativa va ser molt criticada
(des del Generativisme, tot i que el mateix Chomsky va
arreplegar no pocs conceptes seus als anys 80, com va ser
el de los casos de Fillmore, renombrats paper temtics),
als anys 80, aquesta va donar pas a lanomenada
Lingstica cognitiva.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
La Lingstica cognitiva defn els segents pressupostos
terics (Cuenca i Hilferty, 1999:18-19):
A) Lestudi del llenguatge no es pot deslligar de la seua
funci comunicativa i COGNITIVA.
B) El llenguatge t un carcter inherentment simblic: la
seua funci primria s SIGNIFICAR. La gramtica no s
altra cosa que lestructuraci del significat a partir de una
forma fonolgica.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Les categories no es determinen per condicions necessries i suficients;
les categories no formen compartiments estancs, sin que formen un
conntinuum.
Psicolgicament, es dubta sobre lexistncia dun Dispositiu dAdquisici
del Llenguatge, com propos Chomsky. Hi ha diferents elements que
interactuen entre si i, daquesta interacci, naix el llenguatge.
El llenguatge s dinmic. Cal dubtar de certes divisions dicotmiques:
diacronia/sincronia; competncia/actuaci; denotaci/connotaci.
La divisi entre Semntica i Pragmtica s prou qestionable.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Actualment, s difcil identificar una teoria lingstica com a
funcional o com a cognitiva. Per exemple, Givn s un autor que
entronca molt b en ambds corrents. La Gramtica Sistmica
Funcional, per la seua banda, ha estat mostrant en els ltims anys un
inters important pels aspectes cognitius del llenguatge. Dik, a ms a
ms, va establir que un dels tres criteris que havia dacomplir
qualsevol teoria funcional era amb ladequaci psicolgica (a ms de
la pragmtica i la tipolgica).
All que s cert s que la perspectiva cognitiva i la funcional
soposen frontalment a la perspectiva formal.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Disciplines de la Lingstica terica
Disciplines de la Lingstica interna: Fontica, Fonologia,
Morfologia, Sintaxi, Semntica, Lexicologia, i Pragmtica?

Disciplines

de la Lingstica externa: Psicolingstica i

Neurolingstica, Dialectologia i Sociolingstica, Antropologia
lingstica, Lingstica matemtica, Filosofia del llenguatge, etc.

En general, estes disciplines poden ser estudiades

sincrnicament o diacrnica.

1.1. Lingstica i cincies del

llenguatge
Disciplines de la Lingstica aplicada
Didctica de la llengua (llengua materna o llengua estrangera),
Traductologia,
Lingstica
computacional,
Planificaci lingstica, Lingstica clnica, etc.

Lexicografia,

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Signe i signe lingstic
Propietats del llenguatge hum
Lestructura del llenguatge
Substncia i forma
La doble articulaci
Relacions sintagmtiques i paradigmtiques

Llengua i parla. Norma

Tipus lingstics
Les funcions del llenguatge

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Signe i signe lingstic:
La nostra realitat est plena de signes: uns nvols que
anuncien pluja, fum que indica un incendi, uns senyals de
trfic, els signes dels sords, els senyals amb banderes, etc.
Son signes que aporten informaci a lhome.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
El signe lingstic ha rebut histricament molta atenci,
ats que el llenguatge hum ha sigut una eina de
comunicaci fonamental.
Aristtil: lnoma est compost de sons i t significaci.
Front al seu mestre, no pensa que aquesta relaci siga
motivada, sin que s convencional (arbitrria).
Estoics: el signe t tres cares: so, significat i referent. La
relaci entre el nom i el referent no s arbitrria.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Saussure: Significant/significat.
No ofereix cap referncia al mn real. El significat no s
un so, sin la imatge acstica. El referent s eliminat de
l'equaci.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Charles S. Peirce (1839-1914) va distingir tres tipus de signes:
ICONA: Hi ha una relaci de semblana entre el signe i
lobjecte. Un mapa o alguns senyals de trfic.
NDEX: Hi una relaci de contigitat entre el signe i lobjecte.
El fum que assenyala un foc, un nvol que indica pluja, les
feromones dels animals...
SMBOL: Hi ha una relaci convencional entre el signe i
lobjecte. El signe lingstic s un smbol.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Per a ngel Lpez Garcia-Molins, el signe lingstic s asimtric.
Stetotal/Scat-Steparcial

La relaci entre el significat i el significant s necessria

(Benveniste), perqu els significats no apareixen mai allats.
A ms a ms, elements com blanc i blancor semblen tenir el
mateix significat, tot i que les diferncies que shi observen. En
aquest cas, la diferncia t a veure a com es conceptualitza
gramaticalment aquest significat.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
El significant parcial conforma el significat. Ens dna la
informaci sintctica (categoria, trets morfolgics com el
nom, el gnere, la transitivitat...).
Ell vol una poma.
El vol va anar b.
La planta est molt verda.
Ell planta maduixes sempre que pot.
Leditorial no va voler publicar eixe llibre.
No he llegit encara eixe editorial.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica

Propietats del llenguatge:

Hockett va establir les segents caracterstiques:
1) Canal vocal i auditiu
2) Transmissi irradiada i recepci direccional
3) Fding o evanescncia rpida
4) Intercanviabilitat

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica

5) Retroalimentaci total
6) Especialitzaci
7) Semanticitat
8) Arbitrarietat
9) Carcter discret
10) Desplaament

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica

11)
12)
13)
14)
15)
16)

Productivitat
Tradici
Aprenentibilitat
Doble articulaci
Prevaricaci
Reflexivitat

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Per a ngel Lpez Garcia-Molins, la doble articulaci, la
prevaricaci i la reflexivitat sn les autntiques
caracterstiques del llenguatge hum.
La resta de propietats tamb apareixen en els llenguatges
dalguns animals (gavines, gibons, etc.) o al llenguatge
musical.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Estructura del llenguatge:
Substncia i forma
Doble articulaci
Relacions
sintagmtiques
paradigmtiques (in absentia)

(in

praesentia)

relacions

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Substncia i forma
La realitat existeix encara que no hi haguera llenges.
Entre aquestes realitats, est la realitat fnica (v.gr.: hi ha
sorolls) i els referents (v.gr.: la gama cromtica).
Aquesta realitat s la substncia duna llengua. Per cada
pot conformar con-FORMAR lingsticament aquesta
realitat de diverses maneres.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Sons: no s el mateix so el fricatiu palatal i lafricat
palatal.
No
obstant
aix,
una
persona
major
castellanoparlant, no distingir entre chow i show.
Lxic: existeix tota una gama de colors; les diferents
llenges no lexicalitzen els mateixos colors. Hi ha llenges
que noms discriminen lxicament entre BLANC i NEGRE.
Aix no vol dir que un parlant duna llengua com aquesta
no distingisca entre el color BLAU i el VERD, per exemple.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
PLURALITAT: Qualsevol parlant sap diferenciar entre la
unitat i la pluralitat. Ara b, no totes les llenges
manifesta el plural del mateix mode: amb un afix que no
s universal (s), repetint la paraula (iconicitat)... o no t.
I, fins i tot, en una mateixa llengua, no es manifesta
digual mode:
Arbre > arbres/arboreda: flexi vs derivaci

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Totes les diferncies assenyalades sn diferncies en la
FORMA lingstica: esta dna compte de com sestructura
i organitza lingsticament la realitat que ens envolta.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Doble articulaci: Per a Martinet, la llengua est
doblement articulada:
Primera articulaci: Monemes (lexemes i morfemes)
L-a xiqu-et-a camin-a-va lent(a)-ment

Segona articulaci: Fonemes

/l-a t-i-'k-e-t-a k-a-m-i-'n-a-v-a 'l-e-n-t-a-'m-e-n-t/

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Relacions sintagmtiques o in praesentia: les unitats
lingstiques estableixen relacions de contigitat.
Relacions paradigmtiques o in absentia: les unitats
lingstiques ocupen un lloc que podria ser ocupat per
altres elements amb qu guarden relacions doposici.
Els xiquets es van anar ahir.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Llengua, parla i norma:
Des de Saussure, es considera que la llengua s all
abstracte i la parla, all concret.
Llengua: supraindividual.
Parla: realitzaci concreta de la llengua en un parlar
concret.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Qui parla el castell o el catal?
Per a lEstructuralisme, les llenges no es parlen. No hi
ha cap persona que puga dir que s un parlant del
vertader catal o del vertader castell.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Norma: t dos sentits:
1) Norma: normativa lingstica establerta per una
instituci com una acadmia, una universitat... No totes
les llenges tenen aquest tipus de norma.
2) Norma: Per a Coseriu, la norma s la vessant social de
la llengua; est entre la llengua i la parla. Front a la
llengua, no arreplega tot all que potencialment s
possible, sin tot all que socialment s acceptable.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
En valenci, s acceptable el subjuntiu en isca: patisca,
dirigisca...
Ara b, aix com saccepta patidor o bevedor, no s possible
*veuredor. Encara que s possible, la norma no accepta aquesta
forma.
La norma (1) pot coincidir o no amb la norma (2):
En valenci, es com la concordana del verb haver-hi, la seqncia en el
que, deure+infinitiu... s part de la norma en el sentit de Coseriu; per no
sn formes normatives per cap instituci del catal (o, especficament, del
valenci).

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Tipus lingstics:
Un mateix significat gramatical pot ser expressat de
diferents maneres. Per exemple, el futur es pot expressar
mitjanant una paraula (v.gr.: angls) o mitjanant un
morf (catal):
We will arrive tomorrow.
Nosaltres arribarem dem.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Humboldt (1767-1835) va proposar la segent classificaci
morfolgica dels tipus lingstics:
Llenges allants: Paraula exacta entre paraula, morfema i
morf: cada paraula s un morf que expressa un nic
morfema. s el cas del xins:
w
Jo

de
pngyou
men
du
yo
POSSESS
amic
PLURAL
tot
voler
IU
Tots els meus amics volen menjar ous

ch

dn

menjar

ou

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Llenges aglutinant: Les paraules estan formades per
morfs. Cada morf expressa un nic morfema. Hi ha una
relaci biunvoca entre el morf i el morfema. Exemple, el
turc.
Gel
venir

emi
yebil
ir
INCAPAC
POSSIB
AORIS
Jo pogu ser incapa de venir/
Tal volta jo vaig ser incapa de venir

im
1ps

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Llenges flexives: Les paraules estan formades per morfs.

Un morf pot expressar diversos morfemes i viceversa. No

hi ha una relaci biunvoca entre el morf i el morfema.
Exemple, el llat.
Ego amabo (Jo amar): el morf bo expressa nmero,
persona, temps, mode, aspecte i veu.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Llenges incorporants: Els verbs inclouen els seus

complements com a un morfema ms. s com si el verb es

menjara el complement. Exemple: yucatec.
kinchakik che (<vaig tallar un arbre>),
kinchakche (<vaig maderatallar>).
En castell, un exemple molt particular dincorporaci es
pot observar en perniquebrar (< quebrar piernas).

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Desprs de Humboldt, shan fet altres propostes (entre

elles, la ms important s la de Sapir: vid. Evolucin de

lenguas y tipologa, de Beatriz Gallardo, pgs. 141-144).
No es pot classificar noms una llengua per
Sha de tenir en compte que no existeixen tipolgicament
llenges pures: poden tendir a un tipus o a un altre, per
sempre hi haur aspectes que lallunyen del tipus
assignat.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Funcions del llenguatge: la llengua s emprada sempre amb
una finalitat.
Bhler va proposar tres funcions: la representativa, lapellativa
i lexpressiva. Roman Jakobson (1896-1982) va renomenar
aquestes funcions (referencial, conativa i emotiva) i en va
afegir tres ms: potica, metalingstica i ftica.
Jakobson va relacionar les funcions del llenguatge amb els
elements de la comunicaci: emissor-receptor-missatge-canalcodi-context(referent)

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Funci representativa o referencial: persegueix transmetre

informaci, descriure lestat de coses tal com s. Est

relacionada amb el context (i, concretament, amb el
referent). Exemple: Hui fa sol a Valncia.
Funci expressiva o emotiva: persegueix transmetre
qualsevol informaci subjectiva: lactitud, la inclinaci, els
sentiments, lopini, etc., del parlant. Est relacionada
amb lemissor. Ex.: Com de b es viu ac!

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Funci apellativa o conativa: persegueix canviar la

conducta del receptor. Apareix amb les preguntes i les

ordes/prohibicions. Est relacionada amb el receptor.
Exemple: Quina hora s?
Dis-me lhora.

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
(Roman Jakobson):
Funci ftica: persegueix comprovar lestat del canal

comunicatiu (obert o tancat), a s, sutilitza per

iniciar, finalitzar o mantenir una conversa. Est
relacionada amb el canal. Ej: Hola, qu tal? Ens veiem
dem, v(e)ritat?/ oi?

1.2. Conceptes bsics de la

Lingstica
Funci potica: persegueix que el missatge tinga valor per se, a
s, se cerca lesteticitat del missatge. Aquesta funci apareix en
textos literaris, canons, endevinalles, acudits, etc. Aquesta funci
est relacionada amb el missatge. V.gr.: Veles e vents han mos
desigs complir, faent camins dubtosos per la mar.
Funci metalingstica: sutilitza el codi per parlar del propi codi.
Aquesta funci apareix en textos de Lingstica (v.gr.: gramtiques,
ortografies, diccionaris) i tamb en textos de la vida quotidiana
(en lletrejar el nostre nom, en valorar lextensi duna paraula o la
seua freqncia). V.gr.: Amor sescriu sense hac.