CULTURA

AUDIOVISUAL

HISTRIA DE LA
FOTOGRAFIA
ANTIGUITAT CLSSICA
El fenomen de la cambra fosca (o cambra
obscura) est molt relacionat amb les
investigacions relatives al comportament de la
llum i al funcionament de la nostra visi.
Aquest fenomen natural ja era conegut des de
l'antiguitat clssica, Aristtil (Atenes 384-322
aC.), afirmava que si es practicava un petit
orifici sobre la paret duna habitaci fosca, un
feix llumins dibuixaria sobre la paret oposada
la imatge invertida de lexterior.
Aristtil hauria utilitzat la cambra fosca per a
estudiar els eclipsis de sol.
CAMBRA FOSCA
 RENAIXEMENT

Al Renaixement (s. XIII-XIV) sampliaran els

usos daquest aparell en lmbit artstic.
Com a instrument auxiliar del dibuix servia per
a copiar paisatges o retrats.
Se n'inventaren molts tipus de diverses
grandries i formats. Inicialment, la llum
entrava a les cambres a travs d'un petit forat
o estenop, ms endavant s'hi collocaran lents
que permetran que entri una major quantitat
de llum i que el feix sigui enfocat pticament a
travs de la lent.
 SEGLE XVII
Les primeres cambres eren habitacions.
Durant el segle XVII, lhabitaci es transform en un instrument porttil
de fusta.
Johann Zahn invent una taula de dibuix porttil seguint el principi de
la cambra fosca.
L'artilugi era explicat en tractats de pintura. Els millors pintors italians
aprofitaren aquest recurs per a representar les coses amb 'naturalitat'.
L's i el funcionament de la cambra obscura tenia tamb molta relaci
amb un dels procediment que es comen a utilitzar durant el
Renaixement: la perspectiva.
Aquest procediment de representaci permetia generar la illusi
d'espai i profunditat en una imatge de dues dimensions.
La cambra fosca era un instrument que permetia captar i projectar
imatges, per fins al moment, el registre d'aquestes imatges s'havia de
fer manualment copiant en un paper all que la cambra projectava.
Feia falta buscar algun element que registrs la llum projectada i que
fes perdurable la imatge, o sigui, que permets obtenir fotografies.
 SEGLE XVIII
La llum com a forma d'energia pot alterar la naturalesa d'alguns
materials.
A principi del segle XVIII, el naturalista alemany Johann-Heinrich
Schulze va descobrir que alguns compostos s'enfosquien al entrar
en contacte amb la llum. Un d'aquest compostos s la sal de plata,
que reacciona amb la llum i s'ennegreix.
El cientfic britnic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar aquests
compostos, particularment el nitrat i el clorur de plata, per a recollir
una imatge formada en la cambra fosca, recobrint una superfcie
plana que s'exposava desprs a la llum.
Wedgwood sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de plata, desprs
hi posava objectes a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi
aparixer la forma de l'objecte.
Aquestes fotos, per, no eren permanents, ja que desprs dexposar-
les a la llum, tota la superfcie del paper sennegria, per la qual cosa
mai no van arribar a aconseguir el fixat de les imatges
 SEGLE XIX
Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser quan el fsic
francs Nicphore Nipce aconsegu una imatge duradora, fixa i
inalterable a la llum mitjanant la utilitzaci de la cambra fosca i un
procediment fotoqumic.
Va obtenir les primeres imatges fotogrfiques de la histria l'any 1816,
encara que cap d'elles s'ha conservat. Realitzada uns deu anys desprs que
aconsegus les primeres imatges (1822),.
El 1831 el pintor francs Louis J. Mand Daguerre realitz fotografies en
planxes de coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum.
Desprs dexposar la planxa durant uns minuts, Daguerre utilitzava vapors
de mercuri per a revelar la imatge fotogrfica positiva. Tanmateix, aquestes
fotos no eren permanents perqu les planxes sennegrien gradualment i la
imatge acabava desapareixent.
El 1835 Jacques Daguerre public els primers resultats dels seus
experiments. El resultat fou un procs que anomen daguerrotip.
Amb el mtode de Daguerre sobtenia una imatge nica per cada exposici.
Alguns dels daguerrotips que va produir es conserven encara. El llanament
es produ entre 1838 i 1839. Daguerre es convert en una eminncia
reconeguda i premiada. Immediatament comen a fabricar material
fotogrfic i a fer demostracions en pblic.
 SEGLE XIX
Tot i que es tractava dun exercici car i de difcil execuci i noms
produa una sola prova no reproduble, linvent es propag rpidament
arreu del mn, obrint definitivament el cam a la fotografia.
Els procediments d'aquests primers inventors s'anaren perfeccionant:
s'augment la sensibilitat dels materials i la definici de les imatges
finals; i les cmeres es van anar fent ms lleugeres, fabricant-les amb
materials ms barats i lents ms simples; i tamb reduint, a poc a poc,
el temps dexposici (el 1842 queda redut a 30-40 segons).
El 1850 es fund a Nova York la primera revista fotogrfica del mn,
The Daguerreian Journal.
Rpidament es popularitz el retrat fotogrfic, molt ms econmic i
rpid dexecutar que el tradicional retrat pictric.
La creixent demanda for, en certa manera, laparici dels "estudis
fotogrfics".
El retrat no ho va ser tot, ja que si alguna cosa tenia el paisatge,
aquesta era la llum i la no mobilitat, dos factors tan necessaris en els
inicis de la fotografia.
SEGLE XIX
 EL CALOTIP
El desenvolupament de la imatge sobre paper comen
el 1837 quan William Henry Fox Talbot enllest un
procediment fotogrfic que consistia en utilitzar paper
negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre
illimitat de cpies.
Talbot descobr que el paper cobert amb iodur de plata
resultava ms sensible a la llum si abans de la seva
exposici es submergia en una dissoluci de nitrat de
plata i cid gllic, dissoluci que tamb podia ser
utilitzada per al revelat del paper desprs de lexposici.
Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa es
submergia en tiosulfat sdic o hiposulfit sdic per a fer-la
permanent. El mtode Talbot, anomenat calotip,
requeria exposicions duns 30 segons per a obtenir una
imatge adequada en el negatiu.
EL CALOTIP
 EL COLLODI
La cmera segu evolucionant.
Desprs de la desaparici del daguerrotip, als anys 50
del s. XIX, el calotip cedeix el seu lloc al procediment del
collodi, que representa la possibilitat dobtenir una
imatge instantnia.
El 1851 Frederick Scott Archer va collocar unes
planxes de vidre humides i cobertes amb collodi, una
classe dexplosiu la base del qual s la cellulosa ntrica,
per aglutinar els compostos sensibles a la llum. Aquests
negatius havien de ser exposats i revelats mentre
estaven humits. Els fotgrafs necessitaven una habitaci
fosca propera per a poder disposar de les planxes abans
de lexposici i revelar-les immediatament desprs.
EL GELAT DE BROMUR
Manipular el collodi a lexterior presentava fora complicacions,
per aix les investigacions seguiren endavant per tal de perfeccionar
un tipus de negatiu que es pogus exposar en sec, sense que
requers ser revelat immediatament desprs de lexposici.
El 1878 es present una planxa de vidre seca recoberta amb una
emulsi de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes.
Desprs de molts experiments sense xit, el 1882 el gelat de
bromur, capa dassecar la placa, desbanc definitivament el
collodi.
Lafany per trobar un suport ms prctic que el vidre, faria aparixer
el 1886 la cellulosa com a superfcie fotogrfica amb uns excellents
resultats.
Mentre sanava investigant i fent experiments per augmentar
leficcia de la fotografia en blanc i negre, es van dur a terme grans
esforos per aconseguir imatges en color natural. Per aquest
objectiu sutilitzaven planxes recobertes demulsions.
EL GELAT DE BROMUR
 LA PELLCULA EN
CARRET
El 1884 George Eatsman patent una pellcula que consistia en una
llarga tira de paper recoberta amb una emulsi sensible.
Tamb fabric la primera pellcula en carret de 24 exposicions.
El 1888 llan al mercat un altre aparell revolucionari de petites
dimensions (18 cm de llarg) que estava provet dun carregador de 100
exposicions; dotat dun focus fix i una velocitat dobturaci d1/25 segons
Desprs de realitzar lltim dispar, senviava a la casa, que revelava les
100 fotos i recarregava de nou la mquina amb un altre carret. Costava al
voltant de 25 dlars i es public un anunci amb leslgan "Vost premi el
bot, nosaltres fem tota la resta".
Aquest nou invent reb un nom que es faria fams en la histria de la
fotografia: Kodak.
El 1889 realitz la primera pellcula flexible i transparent en forma de
tires de nitrat de cellulosa.
Linvent de la pellcula en rotlle marc el final de lera fotogrfica
primitiva i el comenament dun perode durant el qual milers de
fotgrafs aficionats sinteressarien pel nou sistema.
KODAK
LA FOTOGRAFIA EN COLOR
El 1861 sobtingu la primera fotografia en color.
Es realitzava tres fotografies successives cada vegada amb una lent d'un filtre
diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la
mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la.
El 1907 es van posar a disposici del pblic en general els primers materials
comercials de pellcula en color. Consistien en unes plaques de vidre anomenades
Autochromes Lumire en honor als seus creadors, els francesos Auguste i Louis
Lumire.
Ms endavant es va comenar a utilitzar la fotografia a la impremta per a la
illustraci de textos, diaris i revistes, la qual cosa gener una gran demanda de
fotgrafs tamb per a les illustracions publicitries.
Aquest art prolifer i es convert en un ofici ben valorat, ja que fou requerit per
nombrosos personatges de la poltica i la cultura que valoraven en la fotografia la
possibilitat de romandre per a la posteritat, i aix perpetuar-se en el record dels seus
descendents.
Per la seva banda, tant el mn de la informaci com el de la publicitat de seguida es
van fer crrec de les enormes possibilitats que oferia la fotografia.
El procediment Autochrome es va utilitzar durant un cert temps fins que se
nabandon ls pel seu elevat cost econmic.
Amb laparici de la pellcula de color Kodachrome el 1935 i la dAgfacolor el 1936,
amb les que saconseguien transparncies o diapositives en color, es va generalitzar
ls de la pellcula en color.
Kodacolor contribu definitivament a la seva popularitzaci a partir del 1941.
LA FOTOGRAFIA EN
COLOR
 LA CMERA LEICA
El 1923 apareix al mercat una mquina
fotogrfica lleugera, verstil i nova: la Leica.
Aquesta cmera de 35 mm, que requeria
pellcula petita i que havia estat, en un
principi, dissenyada per al cinema, sintrodu
a Alemanya el 1925.
Fou creada per un depenent de la fbrica
alemanya dptica Leit.
Grcies a les seves redudes dimensions i al
seu baix cost es fu famosa entre els
fotgrafs professionals i tamb entre els
aficionats.
LA CMERA LEICA
 ALTRES AVENOS
Altres progressos foren aportats pel sistema rflex el 1828.
La primera cmera reflex binocular amb un objectiu per a la
presa i un altre per lenquadrament i lenfocament, fou
fabricada el 1865.
Durant els anys vint, els fotgrafs utilitzaven pols fina de
magnesi com a font de llum artificial. Polvoritzada damunt
dun suport que sencenia amb un detonador, produen un
esclat de llum brillant i un nvol de fum custic. A partir del
1930, la lmpada de flash va substituir la pols de magnesi
com a font de llum.
La fotografia instantnia es fu realitat el 1947, amb la cmera
Polaroid Land (Fig. 14). Feia possible revelar la pellcula a
linterior de laparell, en comptes dhaver dutilitzar una
habitaci fosca. Aquest invent afeg a la fotografia daficionat
latractiu daconseguir fotos totalment revelades pocs minuts
desprs dhaver-les fet.
ALTRES AVENOS
LA FOTOGRAFIA DESPRS DE
LA II GUERRA MUNDIAL
Moltes innovacions fotogrfiques, que van aparixer per al seu s en el camp militar
durant la II Guerra Mundial (1939-1945), van quedar a disposici del pblic en
general al final de la guerra.
Entre aquestes, trobem nous productes qumics per al revelat i fixat de la pellcula.
Van aparixer al mercat moltes lents noves que incloen les de tipus intercanviable
per a les cmeres daquella poca.
Durant els anys 50, els nous procediments industrials van permetre incrementar
enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pellcules en color i en
blanc i negre.
Aquesta dcada tamb qued marcada per la introducci de dispositius electrnics,
anomenats amplificadors de llum, que intensificaven la llum dbil i feien possible
registrar fins i tot la tnue llum procedent destrelles molt llunyanes.
Aquests avenos en els dispositius mecnics van aconseguir elevar
sistemticament el nivell tcnic de la fotografia per a aficionats i professionals.
El 1969 comena la cursa digital.
El 1981 surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una
resoluci de 100 x 100 pxels.
El 1990 Apareix la primera versi d'Adobe Photoshop, un programa informtic de
retoc de fotografies.
DUALITAT DE LA
FOTOGRAFIA
CORRENTS FOTOGRFICS
CORRENT ARTISTICA: CORRENT
DOCUMENTAL:

Pictoralisme Document social

Fotografia directa Assaig Fotogrfic

Nova objectivitat Fotografia de Carrer

Nova Visi Fotografia dExperincia

Surrealisme Documental conceptual

Dadaisme Performance

Fotografia subjectiva Popart

 CORRENTS FOTOGRFICS
pictoralisme
Sorgeix com a reacci a la fotografia daficionats,
considerada vulgar i nascuda amb la
comercialitzaci de la cmera fotogrfica
instantnia de Kodak.
Reivindiquen els valors propis de la fotografia per
a la realitzaci dobres dart en plena igualtat amb
daltres disciplines artstiques.
Es distancien de la realitat perqu les seves
fotografies siguin nom imatges i no una
reproducci de la realitat.
Busquen deliberadament el desenfocament.
Forta influncia de lImpressionisme.
 CORRENTS FOTOGRFICS
pictoralisme

Temes preponderants:
Paisatge: dies nbol, de pluja, amb boira i altres efectes
que no permeten imatges ntides.
Retrat: sobretot figura femenina, nus. Tamb es busca
lefecte borrs.
Allegories
Les tcniques de manipulaci que usen fan prcticament
impossible la realitzaci de cpies.
Finals del s. XIX i principis del XX

Galeria de fotos pictoralistes

 CORRENTS FOTOGRFICS
fotografia directa
Lobjectiu s que la fotografia no imiti la pintura i que
accedeixi a lestat dart modern.
s un moviment dels anys vint.
Rebutgen els trucs usats pels pictoralistes.
Es posa mfasi en la fotografia pura, en la nitidesa de les
imatges i en la profunditat de camp.
La mquina s smbol de progrs i metfora de la
modernitat.

Galeria de fotos de fotografia directa 1

Galeria de fotografia dirceta 2
Galeria de fotografia directa 3
Galeria de fotografia directa 4
 CORRENTS FOTOGRFICS
nova objectivitat
Sorgeix a finals dels anys vint.
Lobjectiu de la fotografia no s la reproducci en si: es
tracta de fer visible lessncia de lobjecte.
Treu objectes quotidians del seu context, estudia els efectes
de llum i dombres i els fa adquirir una vida autnoma i
especfica: utensilis de cuin, tubs de mquines, vlvules
Pretn retratar lordre social a travs de grups de oblaci:
grangers, artistes, paletes, msics, burcrates, ballarines,
industrials, secretries
Galeria fotogrfica de la nova objectivitat 1
Galeria nova objectivitat 2
Galeria nova objectivitat 3
 CORRENTS FOTOGRFICS
nova visi
Es produeix al mateix temps que la nova
objectivitat. Coincideixen en la consideraci de la
fotografia com un mitj artstic especfic.
Proposen una nova mirada basada en ls
denquadraments sorprenents, creca contratos en
les formes i en la llum, s de plans picats i
contrapicats, etc.

Galeria nova objectivitat 1

Galeria nova objectivitat 2
 CORRENTS FOTOGRFICS
dadaisme i fotomuntatge
Anys vint i anys trenta.
Estan per la inclusi de nous materials en lmbit pictric i
escultric i en ls del fotomuntatge en la fotogrfia.
Defensen un doble posici:
Trencament amb el sistema artstic burgs.
Polticament revolucionaris contra la injustcia social.
Critiquen el nazisme.

Galeria dadaisme 1
Galeria dadaisme 2
Galeria dadaisme 3
 CORRENTS FOTOGRFICS
surrealisme
La manipulaci surrealista s un llenguatge nou,
una nova percepci del que s real.
Aspira a transtornan el significat del que s real i
de les seves convencions.
Vol treure a la llum la fora de linconscient
descobertes per Sigmund Freud.
Salteren les formes habituals de percepci.

Galeria surrealisme 1
Galeria surrealisme 2
 CORRENTS FOTOGRFICS
document social
Des dels seus orgens la fotografia s reconeguda pel
seu valor de prova: permet obtenir un testimoni, un
document, una prova objectiva de la realitat.
s considerada, la fotografia, una font fiable
dinformaci.
En molts moments del s. XX sha recorregut a la
fotografia per donar testimoni duna determinada
situaci.

Galeria document social 1

Galeria document social 2
 CORRENTS FOTOGRFICS
assaig fotogrfic
Neix al perode dentreguerres.
Pertany a lmbit del fotoperiodisme.
Combina text i fotografia per ser lequivalent a
lassaig literari.

Galeria assaig fotografic 1

Galeria assaig fotogrfic 2
 CORRENTS FOTOGRFICS
fotografia subjectiva

Moviment alemany dels anys quaranta fins als

anys seixanta.
Vol recuperar la nova visi dels anys trenta,
dabans del nazisme.
s el marc general de recuperaci de la fotografia
personal i psicolgica.

Fotografia subjectiva
 CORRENTS FOTOGRFICS
fotografia de carrer
Tendncia nordamericana dels anys cinquanta i seixanta.
Sn fotgrafs que fan del carrer el seu punt de partida per una
fotografia amb un llenguatge visuak radical amb
enquadraments i punts de vista inusuals.
No petenen denunciar, persuadir, kkuitar o remoure
conscincies.
La seva expressi personal est pel damunt del seu comproms.
Volen ser mirall de la societat americana.
Fotografia de carrer 1
Fotografia de carrer 2
Fotografia de carrer 3
Fotografia de carrer 4
 CORRENTS FOTOGRFICS
performance
L'art d'accioacci artstica(performances unanglicisme) s
una representaciartsticasense dramatrgia que cerca aportar
una reflexi motivant alpblica que es qestioni algun aspecte
sobre la poltica, la societat, las relacions personals o el seu
concepte de vida, per exemple. Comprn una extensa gamma de
maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi
materialsescenogrfics, indumentria,moviment, olors, sons, el
gust, el pblic i altres elements en un espai i temps determinats.
T com a objectiu la connexi directa amb el pblic, buscant que
reaccioni davant l'acci i si potser tamb que hi intervingui.

Galeria performance
 CORRENTS FOTOGRFICS
pop-art
Moviment dels anys seixanta.
Usa imatges fotogrfiques meditiques estretes de
la premsa o de la publicitat i sincorpora a les obres.
Basa la seva tcnica, estil i imatges en certs
aspectes de la reproducci de masses, els mitjans
de comunicaci i la societat de consum.
Sinspira en la publicitat, les revistes barates, les
tanques publicitries, les pellcules, la tv, el cmic i
els aparadors de les botigues.

Pop-art
 CORRENTS FOTOGRFICS
relat dexperincia
Moviment dels anys setanta, vuitanta i noranta.
La vida de lartista i el seu entorn s el centre de les
fotografies.
Es mou en el territori del que s ntim, en els
sentiments.
s una crnica del temps de lartista i de les seves
experincies vitals.

Galeria relat d'experincia 1

Galeria relat d'experincia 2
 CORRENTS FOTOGRFICS
documental conceptual

Tendncia fotogrfica dels ltims temps.

Galeria documental conceptual