Lectura compartida de Perennia

Mnica Mir i Vinaixa

mmirovi@gmail.com
Novembre de 2017
Quid sumus aut loquimur, uita est quid deniq[ue nostra?
Vel modo nobiscum uixit homo, nunc homo no[n est.
Stat lapis et nomen tantum, uestigia nulla.
Quid quasi iam uita est? Non est quod quaerere cu[res.

Per qu existim? Per qu parlem? Qu s, al

capdavall, la nostra vida? Fins fa poc amb nosaltres ha
viscut un home, ara lhome no hi s. Es drea una pedra i
un nom, noms, cap empremta ms. Qu s ja, per dir-ho
aix, la vida? No t sentit que vulguis demanar-ho.
La poesia fa immortal els poetes
i all que els poetes canten

Horaci, Odes 2,20

Non usitata nec tenui ferar

penna biformis per liquidum aethera
uates neque in terris morabor
longius inuidiaque maior
urbis relinquam. Non ego pauperum
sanguis parentum, non ego quem uocas,
dilecte Maecenas, obibo
nec Stygia cohibebor unda.
Iam iam residunt cruribus asperae
pelles et album mutor in alitem
superne nascunturque leues
per digitos umerosque plumae.
Iam Daedaleo ocior Icaro
uisam gementis litora Bosphori
Syrtisque Gaetulas canorus
ales Hyperboreosque campos.
Me Colchus et qui dissimulat metum
Marsae cohortis Dacus et ultimi
noscent Geloni, me peritus
discet Hiber Rhodanique potor.
Absint inani funere neniae
luctusque turpes et querimoniae;
conpesce clamorem ac sepulcri
mitte superuacuos honores.
No ser pas una ala habitual ni feble la que se mendur, poeta
transfigurat, a travs de lter transparent; ja no romandr ms a la
terra i, vencedor de lenveja, deixar les ciutats. No, jo que sc sang de
pares pobres, jo, que tu convides, estimat Mecenas, no morir ni ser
empresonat per les aiges de lEstix.
Ja sem formen a les cames uns replecs de pell escamosa i per
amunt em torno un ocell blanc i em neixen plomes setinades pels
dits i pels muscles.
Aviat, ms fams que car, el fill de Ddal, anir, ocell canor, a visitar
les costes del Bsfor gemegs, les Sirtes de Getlia i les planures
hiperbries.
A mi, em coneixeran el colc, el dace, que fingeix no tenir por de la
cohort mrsica, i els remotssims gelons, i, cultes que sn,
aprendran els meus cants liber i el que beu laigua del Roine.
Que sallunyin de la meva vana cerimnia funeral les complantes, la
lletgesa dels planys i els laments; reprimeix els crits i, en el meu
sepulcre, no hi posis cap lloana, que seria sobrera.

[Trad.: J. Vergs (1978)]

La poesia fa immortal els poetes
i all que els poetes canten

Horaci, Odes 3,30

Exegi monumentum aere perennius

regalique situ pyramidum altius,
quod non imber edax, non Aquilo inpotens
possit diruere aut innumerabilis
annorum series et fuga temporum.
Non omnis moriar multaque pars mei
uitabit Libitinam; usque ego postera
crescam laude recens, dum Capitolium
scandet cum tacita uirgine pontifex.
Dicar, qua uiolens obstrepit Aufidus
et qua pauper aquae Daunus agrestium
regnauit populorum, ex humili potens
princeps Aeolium carmen ad Italos
deduxisse modos. Sume superbiam
quaesitam meritis et mihi Delphica
lauro cinge uolens, Melpomene, comam.
He donat fi a un monument ms durador que el bronze i ms alt
que la rgia mola de les pirmides, un monument que ni la pluja
rosegadora ni la desfermada tramuntana no podran destruir, ni
tampoc no ho podr fer la incomptable successi dels anys ni el
pas del temps fugisser. No morir pas tot jo; una gran part de mi se
sostraur a Libitina. Jo, ple de gerdor, amb la glria que em donaran les
generacions venidores creixer sense parar, durant tant de temps com
pujar al Capitoli el pontfex amb la verge silenciosa. Per aquelles
contrades on ressona lufid impetus i on Daunus, freturs daigua, fou
rei duns pobles agrests, es dir que jo, poders poeta dorigen humil,
vaig sser el primer que va donar un cant elic en un to itlic.
Pots estar orgullosa de la fama que mhe guanyat per obra teva,
Melpomene, i dignat a cenyir-me la cabellera amb el llorer de
Delfos.

[Trad.: J. Vergs (1981)]

 Properci, Elegies 4, 7, 1-2

Sunt aliquid Manes: letum non omnia finit,

luridaque euictos effugit umbra rogos.

Els Manes sn alguna cosa: la mort no tot ho acaba,

i una ombra lvida escapa de la pira, la ven.
Sans doute, les mots, universels, ternels, prsence de tous chacun,
sont-ils le seul trascendant que je reconnaisse et qui mmeuve; ils vibrent
dans ma bouche et par eux je communie avec lhumanit. Ils arrachent
linstant et sa contingence les larmes, la nuit, la mort mme, et ils les
transfigurent.

Sens dubte, les paraules, universals, eternes, presncia de tots en

cadasc, sn lnic transcendent que reconec i que em commou;
vibren en la meva boca i per mitj seu comunico amb la humanitat.
Arranquen a linstant i a la seva contingncia les llgrimes, la nit, la
mort mateixa, i les transfiguren.

[Simone de Beauvoir]
Every authentic poem contributes to the labor of poetry. And the task of
that unceasing labor is to bring together what life has separated or
violence has torn apart. Physical pain can usually be stopped or lessened
only by action. All other human pain, however, is caused by one form or
another of separation. And here the act of assuagement is less direct.
Poetry can repair no loss but it defies the space which separates. And it
does this by its continual labor of reassembling what has been scattered.

Tots els poemes autntics contribueixen a la feina de la poesia. I

lobjectiu daquesta feina incessant s unir el que la vida ha separat,
o el que la violncia ha esquinat. Generalment, el dolor fsic noms es
pot alleugerir o aturar mitjanant lacci. Tots els altres dolors humans,
per, es deuen a una forma o una altra de separaci. I aqu lalleujament
s menys directe. La poesia no pot reparar cap prdua, per desafia
lespai que separa. I ho fa amb la seva feina continua de reunir tot el que
ha quedat escampat.

[John Berger]
Escrivim com a protesta, potser perqu durant aquella gran explosi de lunivers
va prevaldre de forma escandalosa la parcialitat a lhora de repartir els fragments.
A la nostra existncia li va tocar la part ms petita, la fuga. Tanmateix, per sort
tamb ens va concedir les falses illusions, com a succedani necessari. Aix, la
fugacitat esdev un meravells futur duratiu del verb resistir []

Una pregunta angoixant que sovint es planteja s si a lpoca en qu vivim la

poesia serveix de res. Crec que serveix de la mateixa manera que ho fa
lespelma que encenem en entrar en una ermita deserta i abandonada, don han
fugit tots els sants. La poesia s til als que lestimen, perqu a dins troben
bocinets de fotografies estripades de la seva nima. I encara, i ms justament,
ajuda els que creuen en la seva mgia i no volen examinar-ne el sentit. Li s til,
metafsicament, a qui noms lexercita mentre dura lexercici, perqu noms
aleshores el fa sortir del seu cos, lestabilitza en un balanceig des don segueix,
com en un quirfan, la mort momentnia de la seva petitesa. En definitiva, li fa
servei a la llengua. La rescata dels grans contenidors de la pressa i la transvasa
amb respecte al petit flasc de la benedicci: una glopada s tot el que li cal
beure a lexistncia. En una paraula, la poesia ajuda igual que una gota de
calmant en un oce de tristesa. No s poca cosa.

[Kik Dimul]
Mes mots de pierre rigs face au temps
Pour lui faire chec
Pour djouer la mort
Pour qu jamais demeure la trace de qui je fus
une trace aussi durable
que celle de mes pas sur le sable
de cette grve inlassablement lisse
par leau mourante de la vague.

Els meus mots de pedra erigits contra el temps

Per fer-lo fracassar
Per riures de la mort
Perqu romangui per sempre ms la petja de qui vaig ser
una petja tan duradora
com la dels meus passos sobre la sorra
daquesta platja incansablement allisada
per laigua moridora de lonada.

[Charles Juliet, Ce pays du silence, Pars: P.O.L, 1992, p. 144]

 MORS OMNIBVS INSTAT
MORS OMNIBVS COMMVNIS
MORS OMNIBVS PARATA EST
MORS NEMINI PARCIT
MORS OMNIA AEQVAT
MORS AEQVABILIS
AEQVA MORS EST
AEQVAT OMNES CINIS
MORS SCEPTRA LIGONIBVS AEQVAT
MORS OMNES HOMINES MANET,
DIVITES ET PAVPERES
 Qu s lepigrafia?

Qu ens aporten les inscripcions?

Informaci familiar
Informaci social
Informaci histrica
Informaci geogrfica i topogrfica
Informaci jurdica
Informaci religiosa
Informaci lingstica...
Histria dels fets / Histria de les mentalitats
Esfera pblica / Esfera privada
Documentaci de lmbit ntim
Sense intermediaris
Hic mortui uiuunt,
hic muti loquuntur...
A) TITVLI
Inscripcions votives
Inscripcions funerries
Inscripcions honorfiques
Inscripcions monumentals
Acta pblics i privats

EPIGRAFIA B) INSTRVMENTA
I. Malediccions o encanteris
II. Collars desclaus
III. Cartells electorals
IV. Grafits o pintades parietals
V. Mosaics
VI. Missatges gravats en objectes
diversos: teules, maons, vasos, plats,
joies...
 CIL VI, 29609

CIL VI, 17895b

CIL VI, 36887

 CIL VI 15546
CLE 493
(Roma)

Diis Manibus
Claudiae Pistes
Primus coniugi
optumae sanctae
et piae benemeritae
 Non aequos, Parcae, statuistis stamina uitae:
tam bene compositos potuistis sede tenere.
Amissa est coniunx: cur ego et ipse moror?
Si felix essem, Piste mea uiuere debuit;
tristia contigerunt, qui amissa coniuge uiuo.
Nil est tam miserum, quam totam perdere uitam,
nec uitae nasci: dura peregistis crudelia pensa sorores,
ruptaque deficiunt in primo munere fusi.
O nimis iniustae, ter denos dare munus in annos!
Deceptus grauius fatum sic pressit egestas.
Dum uitam tulero, Primus Pistes lugea(m) coniugium.
CIL II2 / 7, 567
Crdova
[D(is) M(anibus)] s(acrum) / [---] an(norum) XVIIII / [--- h(ic)] s(it-) e(st) s(it)
t(ibi) t(erra) l(evis) / [---] istas et releges titu/[lum --- me]renti meique XVIII
anno / [---] dulcissimae matris meae / [--- e]xcedi animo et noli do/[lere
mate?]r moriendum fuit sic / [ut? ---? pom]a sic et corpora nostra / [aut
matu]ra cadunt aut nimis / [acerba r]uunt

[]S
[ ] AN XVIIII
[ H] S E S T T L
[ ] ISTAS ET RELEGES TITV
[ ]RENTI MEIQVE XVIII ANNO
[ ] DVLCISSIMAE MATRIS MEAE
[ ]XCEDI ANIMO ET NOLI DO
[ MATE]R MORIENDVM FVIT SIC
[VT POM]A SIC ET CORPORA NOSTRA
[ ]RA CADVNT AVT NIMIS
[ ]VVNT
 Qui parla?
Una veu impersonal.
Un parent del difunt o una persona que li s
propera.
El mort mateix.
La lpida, tomba o imatge que cont.
Interlocutors diversos.
De vegades, es combina ms duna possibilitat.
 Tpics de la vida
Instruccions ds per a lexistncia, de la
mxima popular als preceptes darrel filosfica:
el carpe diem o el colligo, virgo, rosas, la
mesura o la daurada mitjania (aurea
mediocritas; est modus in rebus; in medio stat
virtus; contentus parvo), la recerca de la glria i
del renom, el menyspreu del mn (de contemptu
mundi; sic transit gloria mundi), vanitat de
vanitats (vanitas vanitatum), etc.
 Tpics del temps
Temps real i temps idealitzat, de la mitificaci del
passat a les formulacions utpiques del futur: el
temps fugisser (tempus fugit), el temps
devorador de les coses (tempus edax rerum),
lubi sunt?, la brevetat de lexistncia (ars longa,
vita brevis), la fortuna i el dest (fortuna
mutabilis; est fortuna sicut luna), la lloana del
temps passat (laudatio temporis acti), les quatre
Edats de la Humanitat (Saturnia tempora; aurea
saecula), etc.
 Tpics de la mort
De lassumpci resignada a lestabliment dun
imaginari ms enll: la cerca de la immortalitat
(non omnis moriar; letum non omnia finit), el
poder igualador de la mort (mors aequabilis;
mors omnibus instat), la mort prematura (mors
immatura), els tpics de la consolaci
(consolatio), la lloana fnebre (laudatio
funebris; elogium), la baixada al mn infernal
(descensus in inferos), etc.