BIOTECNOLOGIA I SOCIETAT

Programa Unitat 4
1.- Introducció a la Biotecnologia. Repercussions socials.
2.-Evolució del concepte de gen: gen mendelià, gen molecular i gen de la genòmica.
Transferència horitzontal. Epigenètica
3.- Grans projectes i línies d’investigació en genètica:
3.1.- Grans projectes d’investigació: Projecte Genoma Humà i altres.
3.2.- La revolució de les Ciències Òmiques.
4.- Enginyeria Genètica:
4.1.- Manipulació de l’ADN: seqüenciació de l’ADN.
4.2.- Manipulació dels gens: edició de gens.
4.3.- Teràpia gènica.
4.4.- Organismes genèticament Modificats o transgènics.
5.- Enginyeria cel·lular: cèl·lules mare. Medicina regenerativa.
6.- Enginyeria reproductiva:
6.1.- FIV, DGP i altres tècniques.
6.2.- Clonació terapèutica i reproductiva.
 1.- Introducció a la Biotecnologia. Repercussions socials.

• El segle XXI s’ha nomenat el “segle de la biotecnologia”.

– Els temes biotecnològics molt presents als mitjans de comunicació, en les controvèrsies
ètiques, socials o polítiques.
– Els ciutadans d’una societat democràtica han d’estar ben informats per decidir.

• Biotecnologia: tota aplicació tecnològica que utilitza sistemes biològics i organismes vius o els
seus derivats per la creació o modificació de productes o processos per a usos específics”
(Conveni sobre Diversitat Biològica 1992).
o Camps d’aplicació: industria, farmàcia, agricultura, medicina, mesures anticontaminació...
– Tradicionalment, selecció de varietats agrícoles i ramaderes, fermentacions per produir
cervesa, pa, formatge o iogurt, l’obtenció de vacunes o d’antibiòtics...
– Actualment, ha segut clau el descobriment de l’ADN (1953) i la genètica molecular:
 Enginyeria genètica, tecnologia de la manipulació i transferència d’ADN entre
organismes com per exemple en els organismes transgènics
 Enginyeria cel·lular i tissular o manipulació cel·lular com en les cèl·lules mares
 Enginyeria reproductiva o manipulació dels processos reproductius com la FIV.
 1.- Introducció a la Biotecnologia. Repercussions socials.
MARCADOS POR LOS GENES
Los análisis genéticos, que permiten conocer la propensión a
padecer ciertas enfermedades, son una práctica creciente.
Pero la privacidad de estos datos íntimos, almacenados en la
Red, empieza a estar en peligro.
LUIS MIGUEL ARIZA 25/03/2013 EL PAIS
LOS GENES HUMANOS SON DE TODOS
Los genes humanos no se pueden patentar, ni en su estado
natural, ni aislados en el laboratorio mediante procesos de
ingeniería genética, según ha fallado este jueves el Tribunal
Supremo de Estados Unidos. nueve magistrados han decidido de
forma unánime que la empresa Myriad Geneticsno tiene
derecho a la propiedad industrial y la explotación comercial
exclusiva de los genes BRCA1 y BRCA2, cuyo análisis sirve para
evaluar el riesgo de desarrollar cáncer de mama y ovario.
WASHINGTON EL PAIS 13/06/2013
Vinaròs pide informes del arroz
transgénico
Solicita a la Subdelegación aclaraciones
sobre el polémico proyecto de cultivo con
genes humanos
JUAN JOSE BENITO VINARÒS 7-5-11 LEVANTE
Los obispos tachan de "técnica
eugenésica" la selección de
embriones con fines terapéuticos
EL IMPARCIAL Madrid 24-4-2009
Obtenidas mediante clonación células
madre embrionarias de personas
Un grupo de científicos estadounidenses ha conseguido
por primera vez células madre embrionarias con el
mismo ADN (clonadas) de un adulto. El trabajo es el
primer éxito en humanos de la técnica que dio origen,
por ejemplo, a la oveja Dolly, pero los autores insisten
en que no se trata de obtener personas clonadas, sino
en llegar a la fase de blastocisto del embrión para
extraer las células madre.
EMILIO DE BENITO Madrid 15/05/2013 EL PAIS
Decenas de miles de embriones
congelados esperan su destino
La ley permite destruirlos si no se reclaman pero
nadie se atreve a decidir
MÓNICA L. FERRADO - Barcelona - 22/04/2011 EL PAIS
 1.- Introducció a la Biotecnologia. Repercussions socials.
Fiscalía recurre la autorización a una
viuda para inseminarse con esperma
de su marido
El juez lo había autorizado pero no se podrá llevar
a cabo hasta que se resuelva el recurso
22-03-2017 EL PAIS
El Gobierno británico autoriza la
fecundación de bebés de tres
progenitores
Con esta técnica esperan prevenir nacimientos de
niños con enfermedades incurables
Madrid 15/12/2016 EL PAIS
Ayudar a las trabajadoras a congelar
óvulos para ser madres tardías:
¿bueno para conciliar?
16-10-2014 20Minutos.es
Dos madres biológicas para un mismo niño
El Ministerio de Sanidad no ve impedimento legal en que una
pareja de mujeres homosexuales que lo solicitó tenga un bebé fruto
del óvulo fecundado de una de ellas y gestado por la otra.
14/12/2008 18:26 EL PÚBLICO
El debate sobre la posibilidad de modificar el
genoma tiene que implicar a la sociedad
entera
El avance científico que conocemos hoy es difícil de
sobrevalorar. Los investigadores han conseguido modificar
el genoma de un embrión humano, librándolo así de una
espantosa enfermedad hereditaria. Han demostrado que
la técnica es viable, eficaz y segura. No han implantado
los embriones curados en ninguna mujer, primero porque
la ciencia no está todavía lista para ello, y segundo porque
se habrían expuesto a penas de cárcel. La modificación
genética de óvulos, espermatozoides o embriones —
cuanto se pueda transmitir a las siguientes
generaciones— está prohibida por todos los países que
han regulado la cuestión.
3-08-2017 EL PAIS
 1.- Introducció a la Biotecnologia. Repercussions socials.

CONTROVÈRSIES SOCIALS GENERADES PER LA BIOTECNOLOGIA

•Inseminació artificial.
Model de família, filiació... •Bancs d’òvuls i de semen.
• Ventres de lloguer

• Clonació terapèutica i reproductiva.

• Fecundació in vitro (FIV)
Consideració de l’embrió
• Bancs d’embrions i la seva eliminació.
• Diagnòstic genètic Preimplatacional. (DGP)

• Organismes Genèticament Modificats (OGM)

Impactes salut i ambient;
•Biología sintètica.
consideració d’altre éssers vius •Patents d’èssers vius.

• DNI genètic
Dret a la intimitat
•Anàlisi genètics de malalties.

•Patent de gens humans.

Dignitat humana •Patents i manipulació cèl·lules mare i
embrions.
 2.- Evolució del concepte de gen: gen mendelià
• Naixement de la Genètica: publicació dels treballs de Gregor Mendel a 1866-
– Estudià la transmissió hereditària dels caràcters emprant als pèsols de forma aïllada i
quantitativa. Proposà l’existència de factors hereditaris . Les conclusions dels seus
estudis es plasmaren en les anomenades lleis de l’herència o de Mendel.
– Factors hereditaris o gen- caràcter o mendelià: el portador de la informació
hereditària d’un caràcter de l’organisme; cada individu en té un parell –un de cada
progenitor- per cada caràcter.
– Cada gen o factor, pot tenir diverses modalitats o al·lels. Si en un individu hi ha dos
al·lels diferents (híbrid) podem tenir dos tipus d’herència:
• Herència dominant,: als híbrids, es pot expressar un al·lel, quedant anul·lat l’altre
• Herència intermèdia: quan als híbrids s’expressen els dos al·lels donant un
caràcter mixte.
– El o els gens que determinen un caràcter s’anomenà genotip i el caràcter constitueixen
el fenotip. El conjunt de tots els gens de l’organisme és el genoma i el dels caràcters
fenoma.
 2.- Evolució del concepte de gen: gen mendelià

HERÈNCIA INTERMÈDIA
HERÈNCIA DOMINANT

RB
BB
GG
gg
RR
Gg RR
BB

G>g RB
g → Pèsol verd R=B

G → Pèsol groc R → Flor roja B → Flor blanca

RB → Flor rosa
 2.- Evolució del concepte de gen: gen mendelià
• Les lleis de l’herència de Mendel, deduïdes dels seus experiments en pèsols, mostres que els
al·lels i els gens es transmeten de forma independent d’una generació a una altra.

• Llei de la uniformitat (1a llei): assenyala que la reproducció d’individus races pures per un
caràcter (generació parental P) dóna una generació filial (F1) tota ella uniforme.

• Llei de la segregació (2a llei): a la reproducció entre dos híbrids de la F1, els al·lels es
separaven i es combinaven en totes les formes possibles a la F2.
 2.- Evolució del concepte de gen: gen mendelià
• Els gens es situaren en els cromosomes: conjunt de gens disposats linealment i visibles
durant la divisió cel·lular.
• Les cèl·lules dels organismes d’una espècie tenen un nombre característic de
cromosomes;.normalment de cada cromosoma n’hi ha una parella, és a dir que cada cèl·lula
té dos col·leccions de cromosomes (cèl·lules diploides o 2n ), una de cada progenitor.
• Aquest fet explicava les lleis de Mendel: els dos cromosomes de cada parella es combinen en
els dos de l’altre progenitor al reproduir-se. .
 2.- Evolució del concepte de gen: gen molecular
• L’any 1953, James Watson i Francis Crick donen a conèixer el seu model d’estructura de
l’ADN en doble hèlix. (Âcid Desoxiribonuclèic)

• Concepte de gen un tros d’ADN amb la

informació de l’estructura d’una proteïna
concreta. És el gen-proteïna
– ADN és un polímer de nucleòtids dels que
hi ha quatre diferents que s’uneixen
formant seqüències diverses
– El procés d’expressió de la informació de
l’ADN en una proteïna: síntesi de la
proteïna.
– El conjunt de regles que regeixen aquest
procés s’anomena codi genètic:
• Els cromosomes trossos d’ADN enrotllats i units
a proteïnes (histones) per a poder repartir-se
adequadament durant la divisió cel·lular.
• Al nucli cel·lular, l’ADN està més desenrotllat –
la –cromatina (ADN+histones) i es quan es
sintetitzen proteïnes.
 2.- Evolució del concepte de gen: gens molecular
• Gen: tros d’ADN que forma part d’un cromosoma i du la informació del pla estructural d’una
proteïna (seqüència d’aminoàcids). Gen Ξ Proteína
• L’ADN : tipus d’àcid nucleic, macromolècula formada per
dos cadenes de nucleòtids disposades en una doble hèlix.
• Un nucleòtid format per un sucre (S), un fosfat (P) i una
base nitrogenada que pot ser Adenina (A), Timina (T),
Guanina (G) i Citosina (C). Hi ha 4 nucleòtids diferents.
• Els nucleòtids s’uneixen en cadenes o polímers on sucres i
fosfats forment l’esquelet de la cadena i les bases queden
disposades lateralment.
• A l’ADN, les bases de les dues cadenes s’uneixen per les
bases de cada cadena amb enllaços dèbils.
• Regla de Complementarietat: l’Adenina sempre s’uneix
amb la Timina (A=T) i la Citosina amb la Guanina (C=G).
• De la seqüència de bases -ordenació lineal- d’una cadena,
podem deduir la seqüència de la complementària. .
 2.- Evolució del concepte de gen: gen molecular

• Aquesta estructura suggerí un mecanisme

de duplicació o replicació de l’ADN.

• La molècula d’ADN s’obriria trencant els

enllaços entre les bases;

• Agafant com a motlle cada cadena se’n

formarien de complementaries, obtenint-
se dues molècules d’ADN.

• Aquest mecanisme s’anomena

semiconservatiu: cada molècula manté
una cadena de l’ADN originari.

• La duplicació es realitzada per les cèl·lules

abans de dividir-se repartir l’ADN entre
les dues cèl·lules filles.
 2.- Evolució del concepte de gen: gens moleculars
Codi genètic:

• És la correspondència que hi ha entre la

seqüència de bases i la d’aminoàcids.

– Com hi ha 4 bases per codificar 20

aminoàcids, necessàriament ha de ser
un triplet de bases el que durà la
informació d’un aminoàcid.

– Hi haurà 64 triplets diferents (4x4x4) per

codificar-ne 20, per açò el codi serà
redundant: diversos triplets codifiquen
el mateix aminoàcid; n’hi ha alguns codis
que indiquen inici o final de gen.

– El codi és universal perquè tots els

éssers vius tenen el mateix i és una prova
de l’origen evolutiu dels éssers vius. CODI GENÈTIC
en codons d’ARN missatger
 2.- Evolució del concepte de gen: molecular
Expressió d’un gen o síntesi de la proteïna codificada:

• Primera etapa la Transcripció :

– Al nucli cel·lular , on està l’ADN, es forma una
molècula d’àcid nucleic complementària del gen,
l’ARN missatger (ARNm).
– Els ARN són àcids nuclèics de cadena simple i als
seus nucleòtids la Timina (T) és substituïda per
l’Uracil (U), complementari de l’Adenina (A).

– Un triplet d’ADN és transcriu en el triplet

complementari o codó d’ARNm

• Segona etapa la Traducció:

– L’ARNm surt al citoplasma on es sintetitza la
proteïna,seguint el codi genètic
– Hi intervenen els ribosomes, llegeixen l’ARNm, i
els ARN de transport (ARNt) que duen els
aminoàcids.
 ADN
T G T C CAATAC G G A A A G G C AT G C G G G C CAAT

REGLA COMPLENTARIETAT
DE BASES TRANSCRIPCIÓ

ARNm
A C A G G U U A U G C C U U U C CG U A C G C C C G G U U A

CODI GENÈTIC TRADUCCIÓ

Proteïna
Thr – Gly – Tyr – Ala - Phe – Pro - Tyr – Ala – Arg - Leu
 2.- Evolució del concepte de gen: gen molecular
• Els proteïnes són cadenes o polímers
d’aminoàcids

• Realitzen gran quantitats de funcions als

éssers vius: estructural (miosina/múscul),
defensives (anticossos), catàlisi de
reaccions biològiques (enzims),
transportadores (hemoglobina),
reguladores (hormones/insulina)...

• N’hi ha 20 aminoàcids diferents que es

disposen en cada proteïna d’una forma
particular constituint la seva seqüència
d’aminoàcids.

• Hi ha moltes proteïnes diferents, cada

espècie biològica, fins i tot cada individu
tenen proteïnes característiques.
 2.- Evolució del concepte de gen: gen molecular
• Metabolisme: conjunt de reaccions
bioquímiques que succeeixen a la cèl·lula i
a l’organisme. Responsable de les
característiques i funcionament de
l’organisme.

• Aquest conjunt de reaccions està

organitzant formant una sèrie de rutes
metabòliques molt complexes.

• Cada reacció metabòlica està catalitzada

o controlada per un enzim específic.

• Té per finalitat l’obtenció d’energia i

síntesi dels materials de construcció de
les cèl·lules. partir dels aliments.

• Metabòlit: conjunt de molècules que

participen en el metabolisme .
 2.- Evolució del concepte de gen: gen molecular
Dogma de la genètica molecular:
• A 1970, Francis Crick proposà el conegut com dogma de la genética molecular:
la informació va de l’ADN cap a la proteïna amb l’ARNmissatger com intermediari.
• El codi genètic, a mena de diccionari, relaciona la seqüència de nucleòtids de
l’ADN/ARN i la seqüència d’aminoàcids de la proteïna. La informació genètica segueix
la seqüència ADN → ARN → Proteïnes
• La replicació de l’ADN explica la seva duplicació abans que una cèl·lula es divideixi.
• El dogma fou ampliat per incloure els processos de transcripció inversa i replicació
d’ARN que fan algun virus d’ARN com el VIH responsable de la SIDA

Dogma Central Ampliat de la Genètica Molecular

 2.- Evolució del concepte de gen: gen de la genòmica
• Gens dels eucariotes tenen un
estructura fragmentada: la seqüència
que codifica proteïnes està en trossos
nomenats exons, separats per regions
d’ADN sense sentit nomenades introns.

• L’ARN nuclear format per la transcripció

conté els exons i els introns, fa falta la
maduració o “Splicing” que elimina els
introns sense sentit.

• Aquesta maduració pot produir

diversos ARNm que donaran lloc a
proteïnes diferents : de mitjana, unes
sis proteïnes diferents per cada gen.

• Per tant, el concepte gen-proteïna no

s’ajusta al que succeeix en realitat.
Tenim el gen-fragmentat.
.
 2.- Evolució del concepte de gen: gen de la genòmica

• Projecte Genoma Humà (2003) determinà la seqüència de bases, i es comprovà que

només n’hi havia uns 25.000 gens. A més a més, sols el 2% e l’ADN codificava
proteïnes (exons), la resta era sense sentit, és l’ADN escombraria (98%).

• Darrerament s’ha trobat un significat a una part de l’ADN escombraria: es transcriuen

en xicotets ARN ( microARN) que intervindrien en la regulació de l’expressió dels
gens, és a dir, quan s’han de formar proteïnes i quan no.

• Són gens els trossos d’ADN que es transcriuen en microARN funcionals i que no
codifiquen proteïnes? S’ha passat del gen-caràcter mendelià al gen-proteïna i gen-
fragmentat , i d’aquest a un nou concepte encara no massa definit.

• Concepte de gen: seqüència lineal de nucleótids a l’ADN que conté la informació

necessària per la síntesi d’una macromolècula funcional cel·lular i sotmesa a pressió
evolutiva , com proteïnes o diversos tipus d’ARN (ARNmissatger, microARN...)
 2.- Evolució del concepte de gen: transferència horitzontal

• La transferència horitzontal de gens, o HGT (de les

sigles en anglès de Horizontal gene transfer), també
trasllat de gens lateral (LGT), és qualsevol procés en el
qual un organisme transfereix material genètic a una
altra cèl·lula que no és el seu descendent.

• Per contrast, la transferència vertical de gens

succeeix quan un organisme rep material genètic del
seu avantpassat, com per exemple el seu pare, o d'un
individu de l'espècie en què es convertirà.
 2.- Evolució del concepte de gen: transferència horitzontal
El genoma humano contiene genes donados por microbios
Transferencia horizontal donación de genes por otras especies (, en la jerga) es común en
los animales, y que da lugar a decenas o cientos de genes de origen microbiano activos
en según qué especie.. nuestro ADN contiene 145 genes de origen microbiano. Uno de
ellos es el gen ABO responsable del grupo sanguíneo

Los donantes de genes no son solo bacterias, sino también protistas (organismos
unicelulares eucariotas, es decir, hechos del mismo tipo de célula que constituye nuestro
cuerpo) y virus. Estos últimos son particularmente importantes en la evolución de
nuestro

Los genes importados de las bacterias y otros microbios cubren funciones que no
parecen elegidas al azar: la gran mayoría tienen relación con el metabolismo, la cocina de
la célula, o conjunto de reacciones químicas que gestionan sus flujos de energía y la
regeneración de sus componentes. Ninguno de estos genes es una adquisición reciente:
las transferencias genéticas ocurrieron antes de que evolucionara la especie humana, y
muchas de ellas antes de la aparición de los primates, a lo largo de la tortuosa historia
evolutiva de los vertebrados. EL PAIS 12 MAR 2015
 2.- Evolució del concepte de gen: Epigenètica
• Dos organismes clonats no són exactament iguals, o dos bessons univitel·lins tampoc. I un
fetus gestat en el ventre de dues mares tampoc donaria al mateix fill.
• L’expressió d’un gen no ve determinada tant sols per la seqüència de bases, per la informació
del gen, sinó per les condicions bioquímiques en que es produeix aquesta expressió.
• A l’ADN i histones s’han trobat diverses modificacions bioquímiques o marques
epigenètiques que activen o reprimeixen els diversos gens. Serien els interruptors dels gens.
• Les marques epigenètiques assenyalen la influència factors externs o ambientals
(desenvolupament úter, i infantesa, dieta, fàrmacs, activitat física, estrés, envelliment...)
que succeeixen a l’atzar, al llarg de la vida de l’organisme, es deuen a factors ambientals.
• L’EPIGENOMA el conjunt de marques epigenètiques d’un genoma i que controlaria la seva
expressió .
• Marques epigenètiques:
a) Metil·lació ADN: incorporació grup metil (-CH3) a la base citosina; inactiva gens propers.
b) Acetil·lació Histones: unió grups acetil (-CH2 -CH3) fan ADN més accessible i actiu.
c) Producció microARN: s’uneix ARN missatger inactiven gen.
2.- Evolució del concepte de gen: Epigenètica
 2.- Evolució del concepte de gen: Epigenètica

• L’EPIGENÈTICA seria l’herència de patrons d’expressió de gens que no venen determinats

per la seqüència de bases nitrogenades de l’ADN,
• Durant la formació de cèl·lules germinals (òvuls i espermes), normalment, s’eliminen
totes les marques epigenètiques.
• Determinades modificacions epigenètiques no s’esborren i poden ser heretades per la
descendència. S’ha estudiat en hàbits alimentaris, addiccions...

• MALALTIES com càncers, diabetis o Alzheimer presenten diferències respecte l’epigenoma

d’una persona sana
• Els canvis en l’epigenoma permeten dissenyar nous fàrmacs contra aquestes dianes
terapèutiques.
• L’estudi de l’epigenoma diferencial permet predir l’evolució de la malaltia.
3.1- Grans Projectes d’Investigació: Projecte Genoma Humà i altres
PROJECTE GENOMA HUMÀ:
• Iniciativa de Big Science on es destinen gran quantitat de recursos humans i econòmics
a seqüenciar i cartograficar el conjunt de genes d’un humà.
• S’inicia a 1990 per un consorci públic amb 2500 científics d´’Estats Units, Regne Unit i
altres països dirigits pel genetista nord-americà Francis Collins.
• A 1998, s’incorpora a la carrera el consorci privat Celera Genòmics de Craig Venter.
• A 2000, es presenta conjuntament un primer esborrany (2003 definitiu) auspiciat pels
presidents Clinton i Blair.
• Ha afavorit desenvolupament de tècniques de seqüenciació d’ADN ràpides i barates i
d’anàlisi i emmagatzemetge d’aquesta informació (Bioinformàtica).
 3.1- Grans Projectes d’Investigació: Projecte Genoma Humà i altres
PROJECTE GENOMA HUMÀ
• A finals del segle XX, es pensava que el genoma humà constava d’uns 100.000 gens.
• Projecte Genoma Humà (2003) determinà
• La seqüència de 3000 milions de parells bases, i amb només 25.000 gens. La meitat no
es sabia que fan.
• Sols el 2% e l’ADN codificava proteïnes (exoma), la resta era sense sentit, és l’ADN
escombraria (98%).

• ADN brossa, ho és realment?

• El projecte ENCODE (2006) (Encyclopeda of DNA elements) afirma que el 80% del DNA
és funcional bioquímicament, que l’ADN té funció reguladora de l’expressió gènica.
• ADN brossa existeix i és majoritari. Que codifiqui un ARN i fins i tot interaccione amb
proteïnes no té significació si la funcionalitat no és biològica i no són afectats per la
selecció natural.
• ADN brossa format per transposons defectius (44%), introns (30%), provirus
defectius (9%) i altres.
3.1- Grans Projectes d’Investigació: Projecte Genoma Humà i altres
PROJECTE EPIGENOMA HUMÀ
• El projecte HEP pretén determinar la posició de les marques epigenètiques del genoma
humà en persones sanes i pera una sèrie de malalties.
• Els resultats del projecte es presentaren a 2015 i són d’accés públic i gratuït.
• S’ha determinat l’epigenoma de més de 1000 teixits i tipus cel·lulars i de 58 malalties
importants.
 3.2- La Revolució de les Ciències Òmiques
• El sufix -oma prové del llatí i significa “conjunt de”.

• A partir de la seqüenciació del genoma humà (2003) i el

boom de la Genòmica , han aparegut diferents disciplines
biològiques (ciències òmiques) que:

• Fan servir tècniques fisicoquímiques d’anàlisi massiva i

potents programes informàtics capaços de tractar
ingents quantitats d’informació (Bioinformàtica-Big
data) per estudiar processos biològics.

• Pretenen donar una perspectiva integrada i completa

dels objectes d’estudi i així proporcionar nova
informació.

• Estudien les diverses etapes de l’expressió de la

informació genètica
Gen → ARNm → Enzim → Metabòlit → Caràcter

• Les òmiques pretenen complir amb les expectatives creades

per la seqüenciació del genoma humà.
3.2- La Revolució de les Ciències Òmiques
 4.1- Manipulació de l’ADN: Seqüenciació

• SEQÜENCIACIó: determinació de l’ordenació de bases nitrogenades d’un ADN.

– De forma simplificada, el procés consta de:

1. Aïllament del genoma, important que no estiga contaminant amb ADN d’origen
diferent.

2. Fragmentació amb enzims de restricció en trossos d’uns 300-500 parells de bases.

3. Amplificació increment de la quantitat d’ADN dels diversos fragments per

reproducció bacteriana o amb la PCR (Reacció en cadena de l’ADNpolimerasa),

4. Seqüènciació bioquímica dels fragments, amb enzims que van tallant la cadena
nucleòtid a nucleòtids, electroforesi....

5. Encaixament dels fragments a partir del solapament de seqüències. Procés

realitzat amb poderosos programes informàtics.
 4.1- Manipulació de l’ADN: Seqüenciació
Seqüenciació:
• El cost i rapidesa de la seqüenciació de l’ADN han millorat molt gràcies a l’empenta de la
investigació genòmica del Projecte Genoma Humà.
• El cost a principis del segle XXI era d’uns 300.000 $ per genoma humà, actualment és
d’uns 1000 $ i ja n’hi ha una empresa que promet fer-ho per 100 $.
• El baix cost i rapidesa afavorirà que tothom es seqüencii el seu ADN, quines conseqüències
socials i ètiques tindrà açò?
 4.2- Manipulació de l’ADN: Edició gènica
Edició Gènica: procés de manipulació, eliminació, substitució.... de l’ADN com el CRISPRCas.

Descobriment del sistema CRISPR-Cas:

• Francisco Mojica (1993) descobreix a l’ADN del bacteri extremòfil de les salines d’Alacant
descobreix seqüències repetides d’unes 30 bases amb ADN espaiador que nomena CRISP.
• Es comprovà que aquestes disposicions o CRISP estaven presents en molts bacteris.
• A 2005, es descobreix que l’ADN intercalat es d’origen viral i s’elabora la hipòtesi que
constituiria un sistema d’immunitat adquirida a procariotes:
1. Si el bacteri supera un atac d’un
virus incorpora part de l’ADN
viral com espaiador, formant
una mena de llibreria de virus.
2. Quan és atacat de nou pel
mateix virus, transcriu un
ARNguia que s’uneix a una
endonucleasa Cas, enzim que
talla l’ADN.
3. L’ARNguia fa que s’uneixi Cas
específicament a l’ADN viral i el
talle.
 4.2- Manipulació de l’ADN: Edició gènica
La revolució del sistema CRISPR-Cas:
• Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier (2012) estudien el sistema CRISPR associat a
l’endonucleasa Cas9 que talla la fibra d’ADN per les dues cadenes.
• Fan servir ARNguia sintètics per editar gens a cèl·lules eucariotes. Disposen de llibreries
amb milers d’ARNguia per a Cas9.
• ARNguia dirigeix Cas9 cap un punt determinat de l’ADN, on aquesta tallarà les dues
cadenes de l’ADN.
• Els sistemes de reparació de la cèl·lula eucariòtica, estimulats pels talls, uniran els dos
trossos d’ADN però ho poden fer de dues maneres.
 4.2- Manipulació de l’ADN: Edició gènica
PREMI PRÍNCESA D'ASTÚRIES: Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier
 4.2- Manipulació de l’ADN: Edició gènica
La revolució del sistema CRISPR-Cas:
• Els sistemes de reparació uniran els dos trossos d’ADN de forma homòloga (HDR) i d’extrems
no homòlegs (NHEJ).
• NHEJ: es perd informació en la preparació dels extrems i unir-se per ells.
• HDR: es té un ADN que actua com a plantilla i s’introdueix la informació perduda i, fins i tot,
es pot incorporar informació nova que estiga a l’ADN plantilla.
 4.2- Manipulació de l’ADN: Edició gènica
La revolució del sistema CRISPR-Cas:
•Edició de gens: S’introdueixen a la cèl·lula per diversos mitjans tres elements: nucleasa Cas9,
ARN-guia i ADN-plantilla o motle.
– S’ha aconsegueix eliminar el gen de la distròfia muscular de Duchenne en ratolins,
emprar cèl·lules modificades per tractar càncer de pulmó humà, s’han eliminat
malalties hereditàries d’embrions humans.
– Discussió: sols per cèl·lules somàtiques, sols per curar malalties o també a embrions i
per millora genètica?

•Activació/desactivació de gens: fan servir CAS9 modificada que no té capacitat de tallar l’ADN
(dCas9).
–Porta enganxats factors de transcripció que interaccionen amb l’ADN permeten o impedint la
transcripció.
 4.3. Terapia génica
• Teràpia gènica: procés d’introducció d’un gen en cèl·lules d’un individu per a produir un efecte
terapèutic, és a dir curatiu. L’efecte pot ser una activació o una supressió d’alguna funció
fisiològica a l’individuo a tractar.

• Tipus de teràpies gèniques:

– In vivo: introducció de gens
directament a les cèl·lules en
l’individu
– Ex vivo: els gens s’insereixen a
les cèl·lules fora de l’individu, al
laboratori...
o Curació xiques-bombolla amb
la malaltia hereditària
monogènica, per 1 gen, de l’ADA
(Deficiència de l’Adenosina
Desamidasa). provoca una
desprotecció immunitària i
obliga a tenir els malalts aïllats
front tot agent infecciós.
 4.3. Terapia génica
• Utilització de la Teràpia gènica: les malalties més adequades per aquesta tècnica
– Les malalties són les monogèniques com l’ADA, fibrosis quística, o hemofília,
determinades per un parell d’al·lels.
– Càncers –destrucció cèl·lules tumorals o estimulació de la resposta immune.
– Malalties infeccioses com la SIDA, estimulant el sistema immunitari.

• Discussió sobre la Teràpia gènica tradicional.

– Hi ha consens sobre la utilització de la teràpia gènica a les cèl·lules somàtiques. Hi ha
discussió sobre si s’ha d’emprar o no en cèl·lules reproductores o embrionàries.
– No es contempla emprar aquestes tècniques per millorar o perfeccionar els embrions amb
nous gens, es considera una mena d’eugenèsia genètica.
– Problemes amb la utilització de vectors virals que insereixen l’ADN dins del genoma
receptor a l’atzar i, en alguns casos, s’han generat càncers.

• Nova fase de la Teràpia gènica: utilització de l’Edició gènica o CRISPR:

– Amb els vectors virals s’introdueixen seqüències correctes d’ADN, amb l’edició gènica es
substitueixen seqüències incorrectes per correctes.
– Permet eliminar malalties hereditàries codificades per un sòl gen a espermes, embrions...
Problemes ètics, legals...
 4.4- Organisme Genèticament Modificats (OGM)

• Organismes Transgènics (OGM): éssers vius amb el seu genoma ha sigut alterat per
tècniques d’enginyeria genètica per introduir gens d’altres espècies que poden estar
evolutivament molt allunyades com per exemple els bacteris.

• Utilització del OGM: en molts camps com la medicina, la producció de nous materials,
l’eliminació de contaminants o l’agricultura i la ramaderia.
– La varietat de soja RR (Rondup Ready) de la multinacional Montsanto fou la primera
planta cultivada transgènica. Se l’introduí un gen bacterià a la planta per fer-la resistent
a l’herbicida gliofosat, la qual cosa permet polvoritzar els camps de soja amb aquest
producte per eliminar les “males herbes” i evitar-se així les llaurades.
– El panís Bt conté un gen de d’un bacteri (Bacillus thugiriensis) que codifica una proteïna
amb acció insecticida i que protegeix la planta; permet reduir la utilització de plaguicides
per protegir les collites.
– Aquestes dos plantes són els OGM agrícoles més importants. Cinc països produeixen
més del 95% de OGM mundials , sobretot soja RR i panís Bt : Estats Units, Argentina,
Brasil, Canadà, Índia i Xina. L’Estat Espanyol ocupa la posició 12a i la 1a de la Unió
Europea.
4.4- Organisme Genèticament Modificats (OGM)
 4.4- Organisme Genèticament Modificats (OGM)

• En alguns animals domèstics com cabres o vaques

se’ls a introduït gens humans per obtenir substàncies
que seran emprades com a medicaments, una vegada
aïllades de la seva llet. Aquests animals transgènics
esdevenen autèntics bioreactors farmacològics.
• Oposició als aliments OGM: s’argumenta que
– Poden generar al·lèrgies als consumidors.
– Contaminació o pol·lució gènica de les plantes
tradicionals,
– Dependència dels agricultors de les grans
multinacionals del sector,
– Afecció sobre els ecosistemes naturals...
– A la Unió Europea s’obliga que tots els aliments
amb més d’1% de OGM ho indiqui a l’etiqueta.
 5.- Enginyeria cel·lular:

ESPERMATOZOIDE FECUNDACIÓ

GAMETOGÈNESI
ÒVUL
DESENVOLUPAMENT
ZIGOT
EMBRIONARI

EMBRIÓ
FETUS
 5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare.

EMBRIÓ
MÒRULA

FETUS

BLÀSTULA
 5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare .
Desenvolupament embrionari:
• El espermatozoide i l’òvul (n cromosomes) s’uneixen o fecunden formant el zigot diploide o 2n.
• El zigot humà ( 2n = 46 cromosomes) es divideix moltes vegades per mitosis produint cèl·lules
genèticament iguals o 2n.
• Es parla d‘embrió quan té 2 o més cèl·lules i fetus quan té forma humana.
• Als 7 dies de gestació tenim un grup compacte de cèl·lules o Mòrula.
• Entre 7 – 14 dies, la mòrula es buida formant-se la Blàstula una capa exterior que donarà lloc a
la placenta; queda a l’interior la Massa cel·lular Interna que donarà lloc al fetus.
• Al tercer mes de gestació , es forma el fetus que a la setmana 38 -40 està preparat pel part.

Diferenciació cel·lular:
• Totes les cèl·lules de l’embrió, fetus i adult tenen la mateixa informació hereditària, el mateix
nombre de cromosomes (2n = 46).
• A partir del zigot , es formaran els 258 tipus cel·lulars que hi ha a un adult (neurones, glòbuls
rojos, osteocits, adipocits...) de forma gradual per un procés nomenat diferenciació cel·lular.
• En aquest procés, certs gens queden inactivats de forma específica per a cada tipus cel·lular
mitjançant modificacions químiques de l’ADN o marques epigenètiques. Així, es queda
conformat l’epigenoma de cada tipus cel·lular.
 5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare.

Cèl·lula Mare: cèl·lula progenitora, amb capacitat de divisió, que pot generar un o més tipus
cel·lulars diferenciats.
• Segons el seu origen tenim cèl·lules mare embrionàries, fetals i adultes.
• Segons la capacitat de generar més o menys tipus cel·lulars:
• Cèl·lules mare totipotents: poden formar un organisme complet, tant l’embrió com la
les capes extraembrionàries (placenta).
• Cèl·lules mare pluripotents: poden formar qualsevol tipus de cèl·lula de l’organisme
adult però no les capes extraembrionàries.
– Poden trobar-les a la blàstula (Massa Cel·lular Interna) i Cèl·lules germinals fetals.
– Més fàcils de manipular i cultivar que les cèl·lules mare adultes.
• Cèl·lules mare multipotents: poden formar els tipus cel·lulars propis d’un teixit o tipus
de teixits; així les cèl·lules mare de la sang formen glòbuls rojos, blancs i plaquetes.
– Poden obtenir-se de teixits adults, cordó umbilical i altres partes del fetus.
– Cultivades en mitjans adequats poden comportar-se quasi com a pluripotents
amb limitacions.
 5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare.
ADULT
EMBRIÓ FETUS

Blàstula
Mòrula (7 -14 dies)
CÈL·LULES
ADULTES
Massa
Cel·lular
Interna

Cèl·lules Mare Cèl·lules Mare Embrionàries

Embrionàries PLURIPOTENTS Cèl·lules Mare Fetals
TOTIPOTENTS MULTIPOTENTS

Cèl·lules Mare Fetals Germinals

PLURIPOTENTS
Cèl·lules Mare Adultes
MULTIPOTENTS

Diferenciació Cel·lular
ZIGOT EMBRIÓ FETUS ADULT
 5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare.
Utilització Cèl·lules Mare:.
• Al llarg de la vida, els teixits van perdent la seva capacitat d’autorenovació. Moltes
malalties causen la degeneració dels teixits de forma aguda o crònica.
• Les cèl·lules mare podrien reposar la pèrdua cel·lular, fins i tot òrgans complets per
trasplantar . És el que s’anomena medicina regenerativa.

Dificultats en la utilització de les cèl·lules mare:

• La introducció de cèl·lules mare alienes a un ésser viu provoca un refús immunitari.
• La utilització d’embrions humans per l’obtenció de cèl·lules mare implica problemes ètics.

Procediments alternatius:
• Clonació terapèutica transferència d’un nucli de cèl·lula adulta a un òvul que genera un
embrió. De la Massa Cel·lular Interna s’obtenen les cèl·lules mare. (2013 Universitat
d’Oregon en humans)
• Reprogramació cel·lular o cèl·lules iPS: obtenció de cèl·lules mare pluripotencials induïdes
a partir de cèl·lules adultes (iPS), sense utilitzar embrions.
– Aconseguit per l’equip de Shinya Yamanaka (2006- PN 2012) a l’introduir 4 gens
implicats en la diferenciació cel·lular (factors de Yamanaka). Darrerament, es pot fer
amb 1 sol gen.
• Cêl·lules iN: neurones induïdes a partir de fibroblasts amb la introducció d’un conjunt de
gens. Pas directe de cèl·lula adulta a cèl·lula diferenciada, sense passar per cèl·lula mare.
5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare.
5.- Enginyeria cel·lular: Cèl·lules Mare.
 5.- Enginyeria cel·lular: Medicina regenerativa .
Medicina regenerativa o enginyeria cel·lular:
• Especialitat que aplica els principis de l'enginyeria i les ciències de la vida a la fabricació de
substituts biològics que mantinguin, millorin o restaurin la funció d'òrgans i teixits en el cos
humà. Permetrà la curació de malalties com l’Alzheimer (mort de neurones) o diabetis
• Medicina basada en el cultiu de cèl·lules mare per regenerar òrgans o teixits danyats, a
conseqüència de malalties o accidents.
• L'enginyeria de teixits s'usa fonamentalment cèl·lules mare al laboratori com a material
d'enginyeria. Usa estructures 3D que poden imitar l'estructura d'un òrgan com a matriu o
suport per les cèl·lules.
 6.1- Enginyeria reproductiva: inseminació artificial
Reproducció assistida: conjunt de tècniques que faciliten o substitueixen els processos
naturals que es donen durant la reproducció.
Inseminació artificial:
• Tècnica de reproducció assistida senzilla que consisteix en el dipòsit d'espermatozoides de
manera no natural en l'aparell reproductor de la dona per tal d'aconseguir un embaràs.
• S'aplica principalment en casos d'infertilitat. Els mètodes més simples consisteixen a
observar acuradament el cicle menstrual de la dona, dipositant el semen en la seva vagina
just quan un òvul és alliberat.
• Hi ha dos tipus la inseminació artificial amb semen de la parella/cònjuge o amb el d’un altre
donant (banc d’erperma).
 6.1- Enginyeria reproductiva: FIV
Fertilització In vitro (FIV):
• Tècnica on la fecundació dels òvuls pels espermatozoides es realitza fora de la mare. La
FIV és el principal tractament per l'esterilitat.
• Cal un control hormonal del procés d’ovulació, extraient els òvuls dels ovaris materns,
perquè siguin fecundats pels espermatozoides en un medi líquid. El zigot es transforma en
embrió es transfereix a l'úter de la dona per iniciar un embaràs.
• S’extrauen diversos òvuls i s’obtenen diversos embrions. Els no implantats es guarden a
baixes temperatures en nitrogen líquid.
 6.1- Enginyeria reproductiva: FIV
Fertilització In vitro (FIV):
• Tècnica de reproducció assistida creada per Robert
Edwards que a 1978 donà lloc al primer nadó fecundat
fora de la mare, Louise Brown. El primer a l’Estat
espanyol nasqué a la Clínica Dexeus a 1984.
• Robert Edwards rebé el Premi Nobel de Medicina a
2010.
• Des de 1978, arreu del món han nascut un 5 milions de
nadons.
• A l’Estat espanyol naixen cada any 10.000 nadons,
realitzant-se uns 150.000 cicles de FIV.
• El percentatge d’èxit de la FIV és d’un 30% depenent
molt de l’edat de la mare.
• La FIV fou creada per superar cert tipus d’infertilitat
femenina o masculina.
• Problemes: baix percentatge d’èxit i augment dels parts
múltiples (s’implanten diversos embrions a la vegada).
 6.1- Enginyeria reproductiva: FIV
Fertilització In vitro (FIV):
• Segons com es realitze el procés de fecundació externa, hi ha diversos subtipus de FIV:

 FIV CONVENCIONAL : en una placa de laboratori es posa una gota de semen amb milers
d’espermatozoides i un òvul que serà fecundat per un d’ells sense cap ajuda. L’esperma cal
que tinga bona mobilitat per travessar les capes que envolten l’òvul.

 FIV-ICSI (injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides): introducció del nucli d’un

espermatozoide amb una micropipeta perquè es produïsca la fusió de nuclis o fecundació.
Emprada en casos d’infertilitat masculina.
 6.1- Enginyeria reproductiva: FIV
Fertilització In vitro (FIV):
• Mètode ROPA (recepció d’òvuls de la parella)
o Tipus de FIV exclusiu per parelles lesbianes segons la legislació espanyola (Llei
14/2006). Llei prohibeix la donació coneguda d’òvuls però no d’embrions a la
cònjuge.
o És una FIV en la que una dona proporciona l’òvul i l’altra serà la que gestarà. Donant
d’esperma anònim d’un banc.
 6.1- Enginyeria reproductiva: FIV

Fertilització In vitro (FIV):

• Mètode transferència nuclear (ADN
tres progenitors)
o Es fa servir per a evitar les
malalties mitocondrials.
o Els mitocondris són orgànuls
citoplasmàtics amb ADN.
Aquest pot tenir mutacions i
transmetre malalties com el
Síndrome de Leigh.
o De l’òvul de la mare
progenitora/gestant es
transfereix el nucli a l’òvul de la
donant.
o La resta és una FIV estàndard.
o Pare i mare aporten 49,9%
d’ADN al fill i la donant 0,2%.
 6.1- Enginyeria reproductiva: DGP
Diagnòstic Genètic Preimplatacional (DGP):
• Estudi de l'ADN d'embrions humans per seleccionar els que compleixen determinades
característiques i eliminar els que porten algun defecte congènit.

• Es realitza en tractaments de fecundació in vitro, abans d'implantar els embrions

humans en l'úter.

• S’agafa una cèl·lula de l’embrió i s’analitza el seu ADN.

• La llei sols permet la DGP pera malaties greus que es transmeten hereditàriament, no
per obtenir xiquets a la carta o altres qualitats.
 6.2- Enginyeria reproductiva: Clonació

• Clonació: procés pel que s’aconsegueixen còpies idèntiques (clon) d’un organisme
pluricel·lular, cèl·lula i fins i tot molècula (duplicació d’un ADN aliè dins d’una cèl·lula).

• Clonació d’éssers pluricel·lulars:

– Clonació reproductiva natural: vegetals superiors (reproducció asexual) o bessons
univitel·lins humans.
– Clonació reproductiva artificial: té per finalitat produir organismes complets.
1. Transferència nuclear d’una cèl·lula adulta (2n) a un òvul anucleat.
2. Creixement de l’embrió in vitro.
3. Implantació de l’embrió en un “ventre de lloguer”
4. El clon té tres mares.
5. Realitzada en animals, prohibit per la legislació pels humans. Problemes envelliment
prematur dels clons.
– Clonació terapéutica: té per finalitat produir cèl·lules mare embrionàries pluripotents.
Permesa pels humans en països com l’Estat Espanyol. Frau de Hwang Woo-suk . Ha costat
molt aconseguir èxit pel grup de la Universitat d’Oregon (2013), 27 anys desprès de la
clonació de l’ovella Dolly i 15 del frau de Hwang Woo-suk.
6.2- Clonació Terapeútica
6.2- Clonació Terapeútica
6.2- Clonació Reproductiva
6.2- Clonació Reproductiva