Professional Documents
Culture Documents
Tema 3 La Restauracio Borbonica I El Catalanisme Politic1
Tema 3 La Restauracio Borbonica I El Catalanisme Politic1
Tema 3 La Restauracio Borbonica I El Catalanisme Politic1
catalanisme (1875-1898)
Bases de Manresa
Alfons XII
1
QUE ESTUDIAREM EN AQUESTA UNITAT
2
3
La restauració borbònica
Cánovas del Castillo, representant El candidat, Alfons, va a anar a
dels monàrquics borbònics va estudiar a la acadèmia militar de
presentar la monarquia com l’única a Sandhurst (Regne Unit) amb la
alternativa a la situació política del intenció de rebre una educació
Sexenni Democràtic. castrense i que es familiaritzes amb
el sistema polític britànic.
4
El 1876 derrota definitivament als
carlistes.
Cánovas aboleix els furs, però
El nou règim va obtenir respecta el concert econòmic.
dos èxits importants
5
Constitució de 1876 Síntesi de les de 1845 i 1869
Poder legislatiu el té les Corts; esta formada per dues cambres: el Congrés on hi
havia un diputat per cada 50000 habitants i el Senat. El sistema electoral no es
concretava, encara que es va establir un sufragi censatari, encara que el 1890 es
va introduir el sufragi universal masculí.
No es reconeix la llibertat
Els militars perden
de culte, encara que hi
protagonisme encara que
haurà tolerància envers
tindran influència.
altres religions.
6
Torn pacífic Dos partits dinàstics (suport a la monarquia d’Alfons XII)
Conservador;
Liberal o fusionista;
Cánovas del
Mateo Sagasta
Castillo
Suports
Proteccionisme i
catolicisme Lliurecanvisme i
llibertat religiosa
7
Amb la mort prematura d'Alfons Amb la finalitat de mantenir
XII (1885), Cánovas i Sagasta l’alternança pacífica al llarg del a
signen el PACTE D’EL PARDO regència de Maria Cristina vídua
d'Alfons XII (1885-1902)
9
Caciquisme
El falsejament de les eleccions era El sistema electoral
acceptat pels partits polítics, el s’estructurava a partir de dies
partit que estava a l’oposició institucions. El ministeri de
esperava que canviés la situació governació i els cacics
per governar. locals.
El ministre de
Aquest membres Hi ha via els
governació elaborava
havien de sortir en cuneros, diputats
l’encasillado o
cada que no provenien de
nòmina de diputats,
circumscripció. El la circumscripció per
també hi havia alguns
partit en el govern la que havien estat
membres de
tenia majoria. escollits.
l'oposició.
10
Tupinades
11
El caciquisme Els cacics eren persones o famílies que
controlaven una circumscripció determinada.
Feien servir la coacció violenta ei era
necessari (les partides de la porra)
12
OPOSICIÓ POLÍTICA
Anarcocol·lectivistes (Bakunin)
destaquen l’acció sindical.
Anarquisme dividit
en dues tendències
Anarcocomunistes (Kropotkin)
defensen l’acció terrorista
15
En els anys 80 es van produir
violència social en diferent llocs de
l’estat.
A Andalusia
protestes A Catalunya es va imposar la
d’inspiració propaganda pel fet (estratègia
anarquista amb terrorista). El 1893 es van produir
enfrontaments 14 atemptats amb bomba.
entre jornalers i - Contra el general Martínez
terratinents. Campos.
- Llançament de bombes contra el
Liceu.
- Contra la processó de Corpus.
En aquest context el
La repressió va ser molt dura, amb
1897 un anarquista
penes de mort, presó i deportacions en
italià assassinà a
l’anomenat procés de Montjuïc. Ple
Canovas del Castillo,
d’irregularitats jurídiques.
cap de govern
16
Els marxistes, el 1879, van
constituir l’Agrupació Socialista El 1888 es va fundar a
Madrilenya amb el líder Pablo Barcelona el PSOE i el
Iglesias. sindicat UGT
La seva implantació en el
Es va mantenir un sindicalisme
món obrer va ser lenta i fins
apolític de caràcter reformista,
el 1910 no va obtenir la
que només buscava
primera acta de diputat.
reivindicacions laborals.
També un sindicalisme
d’inspiració cristiana
17
El conflicte colonial
La situació a Cuba era
A finals del S-XIX la feblesa
complicada, des de 1868, amb la
econòmica d’Espanya va provocar
primera guerra d’independència,
que la resta de potències europees
solucionada amb la Pau de
planejaven repartir-se les colònies
Zanjón, la situació no havia
espanyoles.
millorat.
Els problemes de relació amb Espanya no havia iniciat les
l’illa eren els següents: reformes proposades amb la pau,
- Producció sucrera (capital com la concessió d’autonomia
nord-americà) entre d’altres.
- Política aranzelària del govern
espanyol
- Corrupció de l’administració Aquesta situació provoca
- Negativa a concedir que el 1895 s'iniciés la
l’autonomia a l’illa darrera guerra de Cuba.
18
La repressió per part de les
El conflicte va ser encapçalat
autoritats espanyoles va ser molt
per José Martí per part dels
dura, provocant milers de morts,
cubans. Per part espanyola
fet que va desprestigiar a
per general Weyler
Espanya.
19
Per interès econòmic i Les relacions entre Espanya i EEUU
estratègic els EEUU van eren tenses. El fet que va iniciar la
ajudar als independentistes guerra va ser l’esclat del cuirassat
cubans. nord-americà (Maine).
20
Les conseqüències del “desastre”
Les conseqüències van ser molt
greus des de molts punts de
vista.
21
22
El regeneracionisme
Alguns intel·lectuals liberals es van Aquests intel·lectuals es van
adonar del fracàs del Sexenni i de la adonar de la decadència i de
Restauració i van fundar la la humiliació que havia patit
Institución Libre de Enseñanza Espanya, i de la necessitat de
(1876) amb la que volien introduir reformes urgents.
nous mètodes pedagògics.
26
2.- El tradicionalisme catòlic del catalanisme conservador
28
La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent
29
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Lliga de Catalunya va Una mena de federació
inspirar la constitució de la d’entitats catalanistes
Unió Catalanista (1891) d’arreu de Catalunya.
30
La Unió Catalanista va fer una En aquest document es solidaritzava amb
campanya contra la guerra de el poble de creta que estava en guerra amb
Cuba i el 1897 va publicar un Turquia establint una paral·lelisme entre
document conegut com a Catalunya i Creta. Document que va
Missatge a Creta provocar una campanya anticatalanista i la
prohibició de diaris.
Nuclis catalanistes
comarcals
(1895)
La Veu de Montserrat
Catalanistes catòlics (1878) Unió Catalanista
(1900) (1891)
32