Tema 61

La salut i la malaltia. Evolució del

concepte de salut. Les malalties del
nostre temps. Les drogodependències.
Estils de vida saludables.
1. La salut.
• Evolució del concepte de salut. Definició actual. Prevenció i promoció de la salut.
• Factors que incideixen en la salut: biològics, ambientals, sanitaris, educatius, estils de vida.
• Tipus de malalties: transmissibles i no transmissibles.
2. Les malalties del nostre temps.
• Evolució de les malalties al llarg de la Història. Importància de l’entorn actual.
• Malalties cardiovasculars: cardiopatia coronària, malalties cerebrovasculars, hipertensió
arterial.
• Malalties respiratòries. Malalties obstructives cròniques.
• Càncer: definició, etiologia (determinants genètics i ambientals).
• Alteracions endocrines: obesitat.
3. Drogodependències.
• Concepte de droga. Dependència física i psíquica. Tolerància. Síndrome d’abstinència.
• Classificació de les drogues: estimulants, depressores i al·lucinògenes.
• Drogues més habituals: amfetamines, barbitúrics, cànnabis, cocaïna, al·lucinògens (peiot,
LSD), opiacis (morfina, heroïna, codeïna), inhalant, drogues de disseny (èxtasi, speed,
GHB). Farmacodinàmica. Efectes, Riscos.
• Principis bàsics de la prevenció del consum de drogues. Programes de prevenció
universals, selectius i indicats.
4. Les drogues legals.
• Alcohol. Prevalença. Tipus de begudes alcohòliques. Efectes. Riscos.
• Tabac. Prevalença. Compostos tòxics: nicotina, monòxid de carboni, quitrans, substàncies
irritants. Efectes. Riscos.
5. Estils de vida saludables.
• Definició. Factors que influeixen. Recomanacions.
 La salut

Absència de malaltia

Promoció
Prevenció de la salut

• Estat de complet benestar físic,

OMS (1946) mental i social, i no sols l’absència
d’afeccions o malalties

X Congrés de
Metges i Biòlegs de • Una manera de viure autònoma,
Llengua Catalana solidària i joiosa.
(1976)
 Factors Factors Assistència Educació per a Estil de vida
biològics ambientals sanitària la salut • De nosaltres
• Determinats per • Aquest factor és • Les campanyes depèn, en gran
L’envelliment, part, conservar la
factors genètics l’entorn en el qual responsabilitat de sobre prevenció
vivim, treballem o les de malalties salut per mitjà de
que determinen estudiem, com el administracions, dutes a terme per l’adquisició del
l’aparició de clima que han de dotar les que anomenem
malalties (temperatura, la població d’un administracions hàbits
congènites o la humitat...) o el bon servei mèdic, públiques a saludables, que
predisposició a nivell i nostra, que hem l’escola o els han de conformar
adquirir un d’industrialització de saber utilitzar- hàbits apresos a el nostre estil de
trastorn de la població lo. la família. vida.
determinat. (pol·lució,
soroll...).
 Tipus de malalties

Segons la
velocitat de la • agudes
seva aparició i de • cròniques
la durada

Segons la seva • externes

ubicació al cos • internes

Segons la seva • esporàdiques

freqüència • endèmiques
d’aparició • epidèmiques

Segons la seva • Infeccioses

etiologia • No infeccioses
Segle XIV - La pesta negra
Segle XIX - La tuberculosi
Segle XX- SIDA
Les malalties del nostre temps

Malalties cardiovasculars

Cardiopatia coronària

Malalties cerebrovasculars

Hipertensió arterial
Malalties respiratòries

Malalties
obstructives
cròniques
Càncer

Determinants genètics
Determinants ambientals
Alteracions endocrines

Complicacions de
l’obesitat.

Metabòliques (diabetis no
insulinodependent,
hiperlipidèmia,
hiperuricèmia)

Cardiovasculars
(hipertensió,
arteriosclerosis i malalties
coronàries)
 Drogodependències
Una droga és qualsevol
substància que, en ser
introduïda en l’organisme,
actua sobre el sistema nerviós
central i provoca canvis que
poden afectar la conducta,
l’estat d’ànim o la percepció.
Les drogues poden tenir uns
efectes gratificants que faciliten
la repetició del consum i, en
determinades circumstàncies,
el risc que es desenvolupi una
dependència.
Aspectes que cal tenir en compte:
• la substància (el tipus de droga, la quantitat i
la freqüència del consum...)
• Aspectes físics del consumidor (sexe, pes,
estat físic... ) i psicològics (habilitats,
capacitats, vulnerabilitat...)
• el context en què té lloc el consum (tolerància
social o rebuig social envers la substància,
situació legal, sola o acompanyada... )
• la via d’administració (oral, fumada, injectada,
inhalada... ).
 Dependència

• Necessitat d’anar augmentant la quantitat que se’n pren per mantenir

els mateixos efectes (tolerància).
• Aparició d’una síndrome d’abstinència quan s’interromp o disminueix
bruscament el consum.
• Consum de més quantitat o durant períodes més llargs que els
previstos inicialment.
• Incapacitat per reduir o controlar-ne el consum, tot i desitjar fer-ho.
• Inversió important de temps per obtenir la substància, consumir-la o
recuperar-se’n dels efectes.
• Abandonament, a causa del consum de la substància, d’activitats que
havien estat importants per a la persona.
• Persistència del consum, tot i ser conscient dels problemes físics o
psicològics que ocasiona.
 Classificació de les drogues

Estimulants
• Acceleren les funcions de l’organisme. El seu ús social sol estar
lligat a situacions de diversió. Les més conegudes són la cocaïna,
la cafeïna, les amfetamines i el tabac. Algunes són utilitzades
també per disminuir el cansament, augmentar el rendiment, etc.
Depressores
• Alenteixen les funcions de l’organisme, fan que aquest funcioni a
«velocitats» més lentes. Les més conegudes són l’alcohol, els
somnífers, els tranquil·litzants i l’heroïna.
Al·lucinògenes
• Alteren el funcionament del sistema nerviós de diferents maneres.
Les més conegudes són el cànnabis i derivats (haixix), les drogues
de síntesi (també mal anomenades de disseny), els al·lucinògens
(LSD) i els dissolvents (substàncies que s’inhalen com les coles).
 Amfetamines

Origen • Substàncies sintètiques, derivades de la betafenilisopropilamina.

Consum • Via oral, en forma de comprimits (nasal o intravenosa)

• Produeix inicialment una sensació de benestar general, eufòria, increment

de l’energia i disminució de les sensacions de gana i de fatiga. En esvair-se
Efectes generals
els efectes estimulants, sovint s’experimenta una sensació de baixada, amb
fatiga, depressió, insomni, somnolència, ansietat, etc.

• Augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, les suors,

Efectes fisiològics l’augment del diàmetre de les pupil·les, la sequedat de boca, la diarrea o
l’augment de la temperatura corporal.

• El consum prolongat pot causar dependència i originar importants trastorns

físics (complicacions cardiovasculars, hepàtiques, hipertèrmia, etc.) i
Problemes
psiquiàtrics (trastorns de l’estat d’ànim, paranoia, al·lucinacions). Són de
fàcil deshabituació.
 Cannabis

Origen • Compost extret de Cannabis sativa 6-9-THC (delta-9-tetrahidrocannabinol).

• Marihuana (fulles i tiges assecades i triturades) i l’haixix (resina premsada).

Presentació Col·loquialment, els derivats del cànnabis es coneixen amb diversos noms:
porros, maria, herba, canuts, xocolata, merda, petes...

Consum • Fumat

• Relaxació, sensació de benestar, hilaritat, alteracions de la percepció del

temps, dificultat per concentrar-se, etc. Disminució de la pressió arterial,
Efectes fisiològics l’increment de la freqüència cardíaca, augment de la sensació de gana,
sequedat de boca, suors, somnolència, vermellor d’ulls i alteracions de la
coordinació motriu
• incrementa el risc de patir problemes respiratoris i cardiovasculars, i
diverses formes de càncer, afecta negativament la memòria i la capacitat
Problemes d’aprenen-tatge, reaccions agudes d’ansietat i pànic que poden
desencadenar veritables trastorns d’ansietat, depressius o, fins i tot,
psicòtics (esquizofrènia).
 Cocaina

• Principi actiu que s’obté a partir de les fulles de la coca (Erythroxylum

Origen
coca), una planta originària d’algunes regions d’Amèrica del Sud.

• Com una pols blanca i cristal·lina (cocama, neu, coca, farlopa), que conté
Presentació clorhidrat de cocaïna
• En forma de base lliure (crack, basuco),

• En pols s’esnifa, malgrat que alguns consumidors també s’injecten aquesta

Consum substància. Com a crack s’acostuma a fumar i en passar ràpidament al
cervell des dels pulmons provoca uns efectes més ràpids i intensos
• Droga estimulant que produeix sensació d’eufòria, energia, ganes de xerrar,
hiperactivitat, falsa percepció de control i de claredat mental i de disminució
Efectes fisiològics de la fatiga. Augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial,
vasoconstricció, dilatació de les pupil les i augment de la temperatura
corporal.
• Gran capacitat de generar dependència. El consum continuat de cocaïna
en dosis elevades pot desencadenar idees paranoides, al·lucinacions
Problemes
(síndrome de Magnan), ansietat, conductes agressives, depressió i altres
trastorns psiquiàtrics
 Al·lucinògens

Origen • LSD. És un derivat sintètic d’un fon que pot créixer a les espigues del sègol.

• Tot i que hi ha diferents formes de presentació (en càpsules, pastilles o, fins

Presentació i tot, en forma líquida), la més comuna és impregnada en paper absorbent
que es talla en porcions petites que contenen una dosi.

• sensació de més agudesa sensorial i perceptiva, al·lucinacions visuals,

auditives i tàctils, sensació d’intercanvi dels sentits, alteracions de la imatge
Efectes
corporal i de les distàncies, dificultats en la concentració i la memòria,
alteracions de la noció espacial i temporal.
• Flashbacks, (la persona experimenta de nou alguns dels efectes al cap de
setmanes o, fins i tot, mesos després de l’últim consum). El consum repetit
Problemes
també pot provocar greus alteracions psiquiàtriques, com ara ansietat,
trastorns depressius o psicosi . Mal viatge.
 Opiacis

• Droga analgèsica narcòtica d’olor característica i un sabor amargant que

s’obtéf de les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), exsudant
i dessecant a l’aire el làtex obtingut. Les propietats analgèsiques i
Opi hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles. El seu consum (fumat,
begut o menjat) determina, a poc a poc, addicció. Trastorns digestius i
hepàtics, palpitacions i síncopes. Emfisemes, les congestions pulmonars,
l’asma i les angines de pit.

• S’administra per via oral, subcutània o intramuscular, passa ràpidament a

la sang i estimula la zona medul·lar de les càpsules suprarenals perquè
segreguin adrenalina. Depressor dels centres nerviosos de la respiració i
de la tos. Molt eficaç calmant del dolor. Provoca eufòria, tolerància i una
Morfina
intensa dependència tant psíquica com física. Síndrome d’abstinència
(desassossec, sudoració, dilatació pupil·lar, piloerecció), seguida de dolors,
contraccions musculars, vòmits, diarrees, insomni, hipertensió i pèrdua de
pes.

• derivat sintètic de la morfina. Depressora del sistema nerviós central amb

acció sedant i analgèsica. Es presenta en forma de pols blanca o marró;
poden injectar-se-la, aspirar-la pel nas (esnifar-Ia) o inhalar-ne els vapors
després d’escalfar-la. Efectes: sensació d’eufòria, plaer i benestar general.
Fisiològicament es produeix una disminució de la freqüència cardíaca, de
Heroina
la pressió arterial i de la temperatura corporal, a més d’analgèsia,
alteracions en la agudesa visual i disminució de la sensació de gana. El
risc de dependència és molt alt. El consum continuat genera tolerància. La
síndrome d’abstinència: ansietat i agitació, suors, febre, dolors musculars,
degoteig nasal (rinorrea), calfreds, piloerecció (pell de gallina), etc.
 Drogues de disseny

Són un grup heterogeni de

substàncies psicoactives
sintetitzades en laboratoris
clandestins. La major part són
derivats amfetamínics amb
propietats estimulants i/o
al·lucinògenes. Moltes es
comercialitzen en forma de
pastilles, que els consumidors
anomenen pastis o pirules.
 Èxtasi.
• 3,4 metilendioximetanfetamina (MDMA). Es presenta en forma
de pastilles, normalment associades a un logo. També es pot
trobar en pols o en càpsules.

Speed.
• Sulfat d’amfetamina, una substància estimulant que es sol
trobar normalment com a pols blanca o de diferents colors, o
bé en forma de pastilles o càpsules.

GHB (èxtasi líquid).

• Àcid gammahidroxibutíric. És un depressor del SNC que va

ser utilitzat durant el anys seixanta com a anestèsic, però va
ser retirat poc després del mercat farmacèutic pel seu escàs
efecte analgèsic i la seva elevada capacitat epileptògena.
Generalment es presenta en forma de líquid incolor i inodor,
amb un sabor lleugerament salat, i es distribueix en ampolles
petites o vials que sovint es barregen amb alguna beguda.
 Prevenció en el consum de drogues

• Socials (el fet de viure en un entorn molt desfavorit)

• Familiars(la manca de lligams amb la família o el fet
que els pares tinguin actituds favorables cap al
consum de drogues)
Factors de risc.
• Escolars (per exemple, experimentar fracàs
escolar)
• Individuals o interpersonals (presentar problemes
de conducta de manera precoç i persistent) .

• Capacitat per pensar de manera crítica

• Bona adaptació a l’escola
Factors de • Habilitats per comunicar-se i relacionar-se amb les
protecció. altres persones,
• Presència de vincles emocionals positius entre
pares i fills.
 Programes de prevenció

Programes de Programes de Programes de

prevenció universal prevenció selectiva prevenció indicada
Drogues legals
Alcohol
 Fòrmula de Widmark

A
c
mr
c concentració d’alcohol en sang
A masa (quantitat) d’alcohol ingerida en grams
R factor de distribució de l’individu (0,70 en homes i
0,60 en dones)
M masa de la persona en quilograms
Efectes de l’alcohol

1. PELL: augmenta el flux de sang, per la qual

cosa aquesta presenta més sudoració.
2. FETGE: procés bioquímic d'eliminació de
l’etanol.
3. RONYÓ: s'inhibeix la funció de l'hormona
antidiurètica, per la qual cosa s’augmenta la
pèrdua de líquids a través de l'orina.
4. CERVELL: Inhibeix les funcions de la regió
frontal, disminueix la memòria, la capacitat de
concentració i l’autocontrol. Inhibeix les accions
del sistema nerviós central: retard en les funcions
motores.
5. COR: Augmenta la seva activitat lleument i
s'accelera el pols.
6. PULMONS: Accelera la respiració. Si l'alcohol
circumdant és massa la respiració s’atura.
7. ESTÒMAC: augmenta les secrecions riques
en àcids i millora la digestió; quan s'excedeix
produeix una irritació de la mucosa i provoca una
Tabac
 Estils de vida saludables

L’estil de vida és el conjunt de pautes de conducta adoptades per un

grup o per un individu entre les distintes opcions de comportament
que se li ofereixen.

En l’estil de vida de cada persona influeix:

• El procés de socialització (família, escola, associacions, etc.).
• Els coneixements sobre l’efecte de determinats factors sobre la
salut.
• Conductes de risc per a la salut.
 • Augmentar les opcions favorables per a
la salut, donant a conèixer la seva
existència i destacant els seus avantatges.

• Que aquestes opcions siguin fàcils i

còmodes per a l’individu.

• Aprofitar les relacions de grup i la seva

dinàmica interna per a adoptar estils de
vida sans.

• Crear un ambient social propici a facilitar

l’acceptació dels estils de vida sans i
contrari als perjudicials.

• Potenciar aquests estils de vida amb

mesures de suport social (legislatives,
organitzatives, etc.) que ajuden a la seva
adopció.