TEMA 3:

L’ÀTOM
FÍSICA I QUÍMICA
3r ESO
1. ELS ÀTOMS
 A començaments del segle XIX,
Dalton va establir una teoria
segons la qual la matèria estava
formada per partícules indivisibles
anomenades ÀTOMS.
 Va arribar a aquesta idea després
d’analitzar els resultats d’estudis
científics anteriors.
 Al principi del segle XX, nous
descobriments van obligar a revisar
la Teoria Atòmica de Dalton,
perquè hi havia la possibilitat que a
l’interior dels àtoms existissin
altres partícules més petites que
serien les responsables del
comportament elèctric d’aquests.
 Aquestes partícules es van
anomenar protons, neutrons i
electrons.
PERMETRE CONÈIXER LA MASSA I LA
CÀRREGA ELÈCTRICA DE CADASCUNA
D’AQUESTES PARTÍCULES
PROTÓ ELECTRÓ NEUTRÓ
1,673 ·10 -27 Kg 9,11 ·10 -31 Kg 1,675 ·10 -27 Kg
Massa
(1 u) (1/1840 u) (1 u)
+1,6 ·10 -19 C -1,6 ·10 -19 C
Càrrega 0
(+1) (-1)

L’uma (u) és l’ unitat de massa atòmica de la IUPAC.

1 u = 1,66 · 10-21 kg
El coulomb (C) és la unitat que es fa servir en el SI per mesurar la
càrrega elèctrica de les partícules.

• La càrrega de l’electró i el protó són iguals però de

signe contrari.
• La massa del protó i el neutró són molt semblants.
• La massa de l’electró és molt més petita.
1.1 COM SÓN ELS
ÀTOMS?
 Des del principi els científis van pensar que els àtoms
eren petites esferes. Però com eren per dins?
 Prenent com a model el sistema planetari es van
imaginar que els àtoms:

Tenen un NUCLI on es troben les partícules amb massa

(protons i neutrons).

Tenen una ESCORÇA formada pels electrons que giren

al voltant del nucli.

 A més els àtoms són NEUTRES, tenen el mateix

nombre de protons que d’electrons.
 I el nombre de neutrons és similar al de protons però
no és necessari que sigui exactament igual.
 ESCORÇA

NUCLI
 LA MIDA DE L’ÀTOM
Diferents experiències han permès mesurar la mida dels àtoms.
Considerat com una esfera, l'àtom té un radi d'uns 10—10 m, i el nucli té un
radi d'uns 10—15 m.
D'això es dedueix que el nucli és unes 100.000 vegades més petit que l'àtom
sencer:

= 105 = 100.000

Per fer-nos una idea: si l'àtom fos de la mida d'un camp de futbol, el nucli
seria com el cap (1 mm de diàmetre) d'una agulla col·locada al centre del
camp, i els electrons serien com puntes d'agulla que girarien al voltant
seguint, aproximadament, els límits del camp.
1.2 ELS ÀTOMS I
L’ELECTRICITAT
 Des de temps antic se sap que alguns cossos
adquireixen càrrega elèctrica quan es freguen.

Tales de Milet (600 a.C) va fregar una resina d’ambre amb pell
de gat i va aconseguir atreure amb la resina uns trossets de
ploma. Però no coneixia la causa d’aquest fet.
Quan s’apropen dos cossos amb
electricitat del mateix signe es
repel.leixen.

Quan s’apropen dos cossos amb

 Gràcies al coneixement dels àtoms podem
entendre el per què d’aquest fenòmen.

 Quan es frega un material, els seus àtoms

poden perdre uns quants electrons de l’escorça.
 Aquest material queda carregat positivament.
 Aquests electrons poden passar a l’altre
material.
 Aquest material queda carregat negativament.
 Depèn del material de què estiguin fets els objectes
que els electrons passin de l’un a l’altre o a l’inrevés.
 P.ex: quan freguem una vareta amb un drap.
 Els electrons passen del drap a la vareta.

 La vareta queda carregada negativament.

 El drap queda carregat positivament.
 El drap i la vareta al tenir càrregues oposades s’atrauen.
2. ÀTOMS, ISÒTOPS I
IONS NOMBRE
 Tots els àtoms tenen l’estructura de MÀSSIC
nucli i escorça que acabem (p++n0)
d’estudiar.
 Ara bé, el nombre de partícules que
formen els àtoms és diferent per
cada element de la TP.
 Per representar un àtoms s’utilitza:
 Un símbol: la inicial del nom llatí de
l’element. Pot anar seguit d’una
segona lletra si hi ha diversos
elements amb la mateixa lletra
inicial.
 I dos nombres:
 Z, el nombre atòmic, que indica el
nombre de protons de l’àtom, i que
figura a la TP. NOMBRE
 A, el nombre màssic, que indica el ATÒMIC
nombre de protons més el nombre de
neutrons de l’àtom. (p+)
 NOMBRE
ATÒMIC (Z)
2.1 ISÒTOPS
 Tots els àtoms d'un element químic tenen el mateix nombre de
protons, però es poden diferenciar en el nombre de neutrons.
 S’anomenen isòtops els àtoms que tenen el mateix
nombre de protons i es diferencien en el nombre de
neutrons.
 Per tant tenen la mateixa Z però diferent A.
2.2 LA MASSA ATÒMICA DELS
ELEMENTS QUÍMICS
 La massa atòmica d’un element és la suma de les
masses de les partícules que el constitueixen.
 En tant que existeixen isòtops amb masses
atòmiques diferents per cada element es calcula la
massa atòmica mitjana de les masses de cada isòtop,
però sempre tenint en compte la seva abundància a la
natura.
 Exemple resolt:
2.3 IONS
 Quan els àtoms dels elements es combinen
per formar compostos, normalment ho fan
guanyant o perdent electrons.
 Deixen de ser neutres i passen a tenir
càrrega diem que es converteixen en ions.
 Quan un àtom perd electrons, adquireix
càrrega positiva i es converteix en un ió
positiu o catió.
 Per exemple: 40 20Ca 40
20Ca
2+

 Quan un àtom guanya electrons, adquireix

càrrega negativa i es converteix en un ió
negatiu o anió.
 Per exemple: 35
17Cl
37
17Cl
1-
 Quan els àtoms dels diferents elements químics es
combinen per formar un compost, ho fan guanyant o
perdent electrons.
P.ex: Clorur de sodi (NaCl)
3. UN ÀTOM MÉS
AVANÇAT
 Elmodel planetari de l’àtom presentava tot
un seguit de problemes que van obligar a
revisar-lo…

MODEL ATÒMIC
DE BOHR
MODEL ATÒMIC DE BOHR
O MODEL DE CAPES
 L’àtom està format per un nucli on es
troben protons i netrons. Els electrons
formen l’escorça al voltant del nucli.
 Aquests electrons només poden girar en
determinades òrbites (o capes)
 En cada òrbita l’electró té una energia
determinada.
 Més energia com més lluny del nucli.
 Perquè un electró passi d’una òrbita a una altra de
més allunyada cal donar-li energia.
 Quan un electró passa d’una òrbita a una altra de més

propera al nucli desprèn energia.

 Els electrons de cada capa tenen una energia
determinada. Es diu que els àtoms estan
quantitzats.

 Sabem el nombre d’electrons màxim que hi pot

haver en cada capa:
 Primera capa: 2 electrons
 Segona capa: 8 electrons
 Tercera capa: 18 electrons
 Quarta capa: 32 electrons

 En funció d’aquest nombre màxim d’electrons

s’aniran omplint les respectives capes…

 Aquest model però tampoc acaba de donar

resposta a alguns comportaments dels àtoms!!!
4. LA
RADIOACTIVITAT
 La majoria dels processos físics o
químics que experimenten els
àtoms afecten a l’escorça, és a
dir, als electrons...
 La radioactivitat és un
procés que experimenten
alguns isòtops de
determinats elements
químics, que lluny de lo
normal, poden experimentar
transformacions als seus
nuclis.
 Aquest procés els fa emetre
radiació.
 Hi ha tres tipus de radiació:
 Radiació alfa (α)
 Radiació beta (β)
 Radiació gamma (γ)
Marie Curie  S’anomenen isòtops radioactius
(1867-1934, química i els que emeten aquestes
física polonesa) radiacions.
Partícules formades per dos
protons i dos neutrons.
Càrrega positiva.
Poca capacitat de
penetració.

Partícules formades per

electrons.
Càrrega negativa i massa
molt petita.
Més capacitat de penetració
que les partícules α.

És una radiació neutra, del

mateix tipus que la llum.
Gran capacitat de
penetració: per aturar-la cal
fer servir plaques gruixudes
de plom o formigó.
 LA FISSIÓ NUCLEAR
 Es produeix quan els nuclis d’alguns isòtops
radioactius d’àtoms molt grans, com l’urani o el
plutoni, en ser bombardejats per partícules (per
exemple, neutrons) es trenquen i formen nuclis
d’àtoms més petits.
 Aquest procés allibera una gran quantitat d’energia,
energia nuclear.
 Aquesta energia nuclear s’aprofita a les centrals
nuclears per obtenir energia elèctrica.
 LA FUSIÓ NUCLEAR
 Es produeix quan alguns nuclis
d’àtoms molt petits, com
l’hidrogen, s’uneixen per
formar nuclis d’àtoms més
grans, com l’heli.
 Aquest procés allibera molta energia.
 L’inconvenient és que la fusió s’ha de
dur a terme a temperatures molt
altes.
 Com les que es donen a l’interior dels
estels.
 Té l’avantatge, respecte de la fissió,
que no produeix residus radioactius
 Es podria utilitzar com a font
d’energia. De moment la tecnologia
no ha avançat prou perquè això sigui
possible.
APLICACIONS DELS ISÒTOPS
RADIOACTIUS
Com a font d’energia
• A les centrals nuclears s’obté energia elèctrica aprofitant la
fissió d’isòtops radioactius.
• Per fabricar piles de molt llarga durada alimentades amb
plutoni-238 (marcapassos cardíacs, sondes espacials...).
En recerca i experiments científics
• Determinar l’antiguitat de restes arqueològiques o
històriques.
• Marcadors.
• Investigacions forenses.

En medicina
• Com a mètode de diagnòstic de malalties
• Tractament d’alguns tipus de càncer amb radioteràpia.
RADIOACTI
US

Totes les activitats amb

isòtops radioactius generen
residus.
Cal tractar i
emmagatzemar aquests
residus de manera
correcte.
Poden ser residus radioactius
o que han estat en contacte
amb materials radioactius i
s’han pogut contaminar.
 Els operaris que treballen amb
material radioactiu han d’utilitzar
equipament i vestimenta
adequats que els protegeixin del
contacte amb els residus nuclears.
Un aparell anomenat comptador
Geiger permet mesurar la radiació.
 RESIDUS RADIOACTIUS
D’ACTIVITAT BAIXA I MITJANA
Deixen de ser perillosos passats
300 anys.

RESIDUS RADIOACTIUS D’ALTA

ACTIVITAT
Procedeixen de restes de
combustible de centrals
nuclears o d’armament nuclear.
Tarden milers d’anys a deixar
de ser nocius.