Història dels moviments

socials

Naixement i difusió de
l’internacionalisme:
Marxisme i Anarquisme
 Aparició i desenvolupament del
capitalisme a Europa
El final de l’Edat Mitjana i l’expansió EL “COMERÇ TRIANGULAR” I
del Renaixement (S. XV i XVI) L’ACUMULACIÓ DE CAPITAL.
L’Era dels grans descobriments
geogràfics i l’obertura de les rutes
oceàniques
La Revolució Científica del S. XVII ÀFRICA
EUROPA
La reactivació de les rutes Esclaus,
comercials i l’augment de l’activitat
Capital,
matèries
artesanal, manufacturera i comercial productes
primeres
a les ciutats. manufacturats
El desenvolupament dels grans Estats
Nacionals, lligats al concepte de
Monarquia Absoluta
L’aparició i consolidació d’una nova
classe burgesa comercial i mercantil AMÈRICA
en les regions més dinàmiques Or i Plata,
d’Europa occidental. matèries
primeres
Les revolucions liberals i la Revolució
Industrial creen un Món nou
Les Revolucions liberals dels Estats
Units i França van marcar el final
de l’Antic Règim i l’inici de l’era del
liberalisme.
La Revolució Industrial anglesa
(XVIII-XIX) va precipitar el final del
feudalisme i l’inici de la concepció
capitalista de l’economia i de la
societat.
Al llarg del S. XIX es va
desenvolupar el liberalisme
econòmic i polític, i la burgesia va
imposar un nou model social i
polític en els països més avançats
de l’Europa occidental.
Adam Smith: La riquesa de les
nacions. (1776)
ELS IDEALS DEL NOU LIBERALISME
Preeminència del dret a la propietat
privada
L’economia s’autorregula segons la llei
de l’oferta i la demanda.
La riquesa d’una nació depèn de
l’acció individual i de les iniciatives
privades dels seus ciutadans.
L’Estat no ha de tutelar ni reglamentar
les qüestions econòmiques ni laborals.
S’han de garantir les llibertats individuals
i la igualtat davant la llei (jurídica)
El desenvolupament d’una economia
de lliure mercat portarà al creixement
econòmic i a la riquesa de la nació.
La lliure competència i el benefici
legítim són els motors de l’economia.
A. El socialisme científic o marxista
El socialisme científic o
“marxisme” fou una ideologia
crítica amb el capitalisme i
revolucionària que fou creada
a mitjan segle XIX per Karl Marx
i Friedrich Engels
El marxisme va desenvolupar-
se notablement al llarg de la
segona meitat del segle XIX, i
va tenir una gran influència
sobre el moviment obrer i sobre
la ideologia política fins a les
darreres dècades del segle XX.
Les principals propostes de
Marx i Engels van ser recollides
en la seva obra “El Manifest Karl Marx (Trèveris, 1818 – Londres,
Comunista”, publicat el 1848, i 1883)
“El Capital” (1864-1877)
Les bases teòriques del socialisme científic

1. L’ANÀLISI DEL PASSAT:

El materialisme històric

2. LA CRÍTICA DEL PRESENT:

La crítica del capitalisme

3. EL PROJECTE REVOLUCIONARI:
La nova societat comunista
L’anàlisi del passat: el materialisme històric

• “El motor de la història és la lluita de classes”

La història de la humanitat ha estat una successió
de “modes de producció” (esclavista, feudal,
capitalista).
Cada mode de producció s’ha caracteritzat per
les relacions antagòniques entre explotadors i
explotats.
Les contradiccions pròpies de cada mode de
producció l’han portat a la crisi i a la seva
destrucció, i a la substitució per a un nou mode
producció, que s’adequa millor a les noves realitats
socials i econòmiques
 La crítica del present: crítica del capitalisme

• “L’explotació capitalista es defineix en la plusvàlua”

Marx fa una crítica global al capitalisme, pel “robatori”

que significa l’apropiació de la “plusvàlua” (riquesa
creada pels treballadors) per part de la burgesia.
Marx creu que l’economia capitalista, basada en la
competitivitat, la renovació tecnològica constant i la
manca de planificació, portarà necessàriament a la
progressiva concentració del capital i a l’aparició de
crisis cícliques.
El model del capitalisme no es pot millorar ni reformar:
cal destruir-lo.
 El projecte revolucionari: la societat
comunista
• “Cap a una societat sense classes, pel camí
de la dictadura del proletariat”
Necessitat d’instaurar un nou ordre social i econòmic on
no es produeixi l’explotació de l’home per l’home: la
societat comunista.
El mitjà per arribar-hi és la revolució del poble, que ha
de destruir l’Estat burgès capitalista i substituir-lo per una
“dictadura del proletariat”.
Aquesta “dictadura”, liderada pel Partit Comunista, ha
d’eliminar les classes socials i la propietat privada, i per
tant les desigualtats.
Això portarà a una nova societat totalment igualitària i
lliure, on no serà necessari l’Estat.
 B. El pensament llibertari: l’anarquisme

• La paraula anarquia ve Михаил Александрович Бакунин

etimològicament de “a-narkos” (sense 1814 - 1876
govern)
• L’anarquisme no té un cos doctrinari
unitari com el marxisme.
• Considera el capitalisme com un
antònim de la llibertat.
• El seu lema és: Ni Déu, ni Estat, ni Amo”.
• Rebuig a les institucions, a la política, a
la religió i a l’autoritat en general.
• Creu en la bondat natural de l’Home,
que ha estat corrompuda per la
societat i per la propietat privada.
• El seu inici cal situar-lo en una escissió
del socialisme en el si de la Primera
Internacional. Els seus principals
propulsors foren Mijail Bakunin i
Kropotkin,
 Les idees bàsiques del pensament
anarquista
VISIÓ NATURALISTA DE LA SOCIETAT I DEL MÓN. Es creu fermament en la bondt natural de
l’Home. Les lleis i les normes socials són antinaturals i creadores d’opressió i d’infelicitat.
LLIBERTAT COL·LECTIVA I SOLIDARITAT SOCIAL. Es creu que la felicitat i la llibertat de cada
individu depèn de la felicitat i la llibertat de tots, i que cal lluitar solidàriament per a
l’alliberament de tots els éssers humans i per a la felicitat col·lectiva.
OPOSICIÓ A L’ESTAT I A LA POLÍTICA. Es veu en l’Estat la màxima expressió de l’opressió. Es
rebutja el poder polític i el paper dels partits, defenent la lluita dels obrers en el terreny
econòmic (sindical), per destruir l’Estat. En aquest sentit es preconitza que la producció
dels béns econòmics es pot basar en la propietat col·lectiva i el cooperativisme.
CRITICA DE LA PROPIETAT PRIVADA. Es veu en la propietat privada l’origen de totes les
desigualtats i injustícies socials. La propietat dels mitjans de producció ha de col·lectiva i
dirigir-se de manera col·lectiva. Els béns de consum han de ser col·lectivitzats i gratuïts.
DEFENSA DE L’ACCIÓ DIRECTA I ESPONTÀNIA DEL POBLE. El mitjà per arribar a la societat
llibertària és la revolució espontània de les masses, sense organització prèvia ni cap
jerarquia ni líder que les dirigeixi. L’única organització admesa són els grups autònoms
sense comandaments ni càrrecs. L’acció directa ha de destruir l’Estat per la revolució,
abolir la propietat privada i instaurar una societat llibertària i igualitària de forma
immediata.