2.

ELS ORÍGENS DE LA
POESIA CATALANA
(S. XII-XIII)

Rocío Ávila
Llengua i literatura catalana 1r de
Batxillerat
 Índex
2.1.La lírica medieval
2.2 Trobadors, joglars i poetes
2.3 La poesia lírica culta escrita en llatí
2.4 La lírica trobadoresca: la primera mostra
de poesia culta en llengua romànica.
• Característiques de l’art de trobar
• Els gèneres poètics
2.5 La poesia lírica escrita en català
2.6 La lírica en altres llengües
2.7 La poesia èpica medieval
• Lectura de textos
2.1.La lírica medieval

Durant l’Edat Mitjana, la lírica medieval

(aquella que expressa sentiments i
sensacions personals) era POESIA
CANTADA.

L’autor havia de ser POETA I MÚSIC alhora.

• Els orígens de la lírica medieval cal
cercar-los en el món romà:

• En els grans poetes llatins, Ovidi i

Virgili, molt llegits i imitats.

• En la presència de la música, el
cant i el ball en els actes socials
més diversos, tant de la vida
privada com de la vida pública.
• La poesia medieval presenta un repertori musical amb funcions molt
semblants al de les tradicions romanes (la commemoració, el culte, la
diversió) amb l’ús d’uns mateixos instruments (arpa, el llaüt, la viola...)
però amb uns
CONTINGUTS diferenciats
que coneixem a través dels CANÇONERS MEDIEVALS:

• El religiós, que sorgeix d’una societat profundament cristianitzada

(l’Església cristianitzà molts dels aspectes de la cultura romana), i

• El profà, a partir del segle XI, que s’originà al si d’una societat feudal,
amb la diversitat pròpia de cadascun dels seus estaments (grup o
classe social, recordeu: l’eclesiàstic, el nobiliari i el popular).
LÍRICA RELIGIOSA
• Duta a terme als MONESTIRS.
• Escrita en llatí.
• Molt lligada als rituals religiosos.
• LÍRICA SATÍRICA I FESTIVA, feta pels GOLIARDS (clergues errants), animadora de la vida
relaxada de taverna.

LÍRICA TROBADORESCA
• Reflex de la vida i dels ideals cortesans.
• Escrita en occità.

LÍRICA POPULAR
• Feta pel POBLE HUMIL.
• Lligada a l'experiència quotidiana i als sentiments de la gent senzilla.
• Escrita en català.
2.2 Trobadors, joglars i poetes

TROBADORS: componien en llengua

vulgar cançons de caràcter profà que
s’interpretaven davant un públic cortesà.
JOGLAR: és l’intèrpret de les obres
que componien els trobadors. Era qui
feia arribar l’obra al públic.
• El joglar líric havia de tenir una gran
preparació, ja que havia de
transmetre la cançó a través del cant
i la interpretació amb una precisió
meticulosa (l’accés a la llengua
escrita era molt minoritari).
• Podia anar amb acompanyament
d’altres joglars o ell mateix amb
l’arpa o el llaüt.
• Tant els TROBADORS-COMPOSITORS
com els JOGLARS-INTÈRPRETS eren
essencialment VIATGERS: anaven d’un
país a un altre presentant les seves
obres als PALAUS, als CASTELLS o a les
PLACES.

• Les CORTS REIALS tenien al seu servei

trobadors i joglars d’orígens ben
diversos. La lírica i música medieval
tingué un CARÀCTER INTERNACIONAL,
per tant, es pot parlar d’una TRADICIÓ
EUROPEA FORÇA UNITÀRIA.
El POETA versificava en llatí
poemes, sovint d’inspiració
religiosa, destinats a la
lectura individual.
2.3 La poesia lírica culta escrita en llatí
• L’estament eclesiàstic (sobretot els
monjos dels monestirs) va conrear una
lírica culta escrita en llatí, tant de
temàtica religiosa (HIMNES LITÚRGICS i
POEMES MÍSTICS) com de temàtica
profana.
• Demostren una formació àmplia: d’una
banda, el coneixement de la tradició
religiosa i musical i, per una altra,
l’assimilació de les tècniques literàries
dels grans autors llatins.
El monestir de Ripoll
• Fundat pel Comte Guifré el Pilós l’any 879 i reformat per
l’Abat Oliva a partir de l’any 1008, fou el centre cultural i de
formació més important de Catalunya fins al segle XIV.
• La Bíblia de Ripoll, del segle XI, és una de les bíblies
medievals més impressionants per la quantitat de miniatures
i dibuixos que conté.
• Els monjos del Monestir de Ripoll van conrear la poesia, van
redactar vides de sants i van escriure cròniques d’un gran
valor per a la historiografia catalana.
Bíblia de Ripoll (imatge)
L’anònim Enamorat de Ripoll
(segle XII)
• Dels poetes catalans que escriuen en
llatí, el més destacat és un monjo de
Ripoll, del qual desconeixem el nom, que
va escriure, probablement d’amagat, uns
quants poemes amorosos que es
caracteritzen per l’entusiasme que
transmet el poeta i per l’expressió
desinhibida i diàfana. En la seva poesia
s’observa una gran influència del poeta
llatí Ovidi.
Recordatori!
• LLATÍ CLÀSSIC: llengua de cultura per excel·lència duran tota l’Edat
Mitjana. Única llengua oficial –i universal- per a l’Església cristiana, és
a dir, punt d’unió de tota la comunitat cristiana.
• Les ESCOLES MONÀSTIQUES (escola d’un monestir on es formaven
tant els monjos com alguns membres de la noblesa, al llarg dels segles
V-XIII) transmetien els ensenyaments en llatí i seguien la preceptiva
literària de l’antiga escola romana, amb la selecció d’escriptors clàssics
llatins que utilitzaven com a models de redacció (coneixement de la
literatura clàssica).
2.4 La lírica trobadoresca: la primera mostra
de poesia culta en llengua romànica.

• A partir del s. VIII, ús oral de les llengües romàniques. No van ser

utilitzades a l’escriptura fins al s. XI quan l’occità (o provençal)
esdevingué la llengua dels trobadors i a Galícia, la llengua
galaicoportuguesa.
• De manera natural, els poetes catalans van seguir els passos dels
trobadors occitans (cançons d’amor cortès, pastorel·les, albes, etc.,
en occità) i els poetes castellans van seguir els passos dels trobadors
gallecs (cantigas de amor, cantigas de amigo, cantigas de maldezir,
etc., en galaicoportuguès).
• La lírica trobadoresca és la primera
mostra de literatura culta escrita en una
de les llengües romàniques. Els autors
d’aquesta literatura pertanyien a la
noblesa de les corts feudals dels segles
XII i XIII, tot i que alguns procedien
d’estaments inferiors. N’hi havia que
conreaven la poesia de manera
professional i altres que versificaven per
plaer.
• Traslladaven els conceptes i la forma de
vida de la societat feudal al terreny
poètic i sentimental.
Característiques de l’art de trobar
• L’art de trobar és l’art de crear cançons.
• Exigia una gran preparació tècnica.
• S’havien de conèixer, i seguir, unes regles molt rígides de composició
que establia la koiné.

• La KOINÉ és la variant poètica, més o menys artificiosa, que van crear

els trobadors, amb unes regles poètiques anomenades rasós, que
donaren a la llengua occitana, ja a principis del segle XII, la categoria
de llengua culta.
• En l’aspecte formal:
• Conjunt d’unitats mètriques, les estrofes o cobles.
• Havien de ser cantades amb una mateixa melodia.
• Els versos havien de ser lligats per una rima consonant.
• Pel que fa al contingut:
• Gèneres amb unes exigències pròpies: una temàtica constant i el recurs a uns
tòpics que s’anaven repetint.

• Seguir fidelment el cànon establert era més important que aconseguir originalitat.
Cliqueu a la imatge!
Els gèneres poètics
• Els poemes dels trobadors giren a l’entorn de tres
temes bàsics: l’amor, la guerra i la mort.
• Els gèneres principals de temàtica amorosa són la
cançó, l’alba i la pastorel·la.
• El de temàtica bèl·lica, el sirventès.
• I el de temàtica fúnebre, el plany.
 • És un cant d’exaltació amorosa, i a la
bellesa i la dignitat d’una dama de la
cort.
• El trobador fa de vassall (seguint
l’estructura feudal de jurament de
fidelitat a un senyor) d’una dama casada,
CANÇÓ DE LA FIN’AMORS anomenada donna (senyora) o midons
(senyor meu).
• L’última estrofa (tornada) sovint és més
curta i conté un senhal (senyal), un
pseudònim rere el qual s’amaga el nom
real de la dama.
 • Expressa el dolor dels amants per la
separació que els provoca l’arribada del
dia després d’una nit de plaer furtiu.
• Hi apareixen sovint figures com el guaita
(servidor fidel del cavaller), el gilós (marit
ALBA de la dama) i els lauzangiers (espies que
informen el marit enganyat).
PASTOREL·LA • Narra l’encontre fortuït entre una
pastora i un cavaller, que li declara el seu
amor.
 • Pot ser un atac personal a un altre senyor,
una reflexió sobre fets polítics del
moment o també sobre els costums
morals.
SIRVENTÈS
• Sovint conté melodies i rimes d’altres
cançons conegudes de l’època.
 • El trobador fa elogi d’un difunt,
normalment un rei o un senyor
feudal, i expressa el dolor que li
PLANY causa tal mort.
• Sovint conté una invitació a
pregar per la seva ànima.
• La lírica trobadoresca neix a les corts feudals occitanes a la primera
meitat del segle XII.
• El seu prestigi fa que es difongui entre les corts de Catalunya i el nord
d’Itàlia.
• És durant el regnat d’Alfons I el Trobador (1162-1196), rei d’Aragó,
comte de Barcelona i marquès de Provença, quan la noblesa catalana
s’incorpora plenament a aquest moviment poètic.
• Els cançoners que s’han conservat ens permeten conèixer vint-i-
quatre trobadors catalans, dels quals destaquem Berenguer de Palol,
Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona i Guillem de Cabestany.
2.5 La poesia lírica escrita en català
• La lírica popular primitiva, cantada per
l’estament popular, per les persones senzilles
que no tenien accés a la poesia culta dels
monestirs ni a la de les corts feudals, no va
ser fixada a l’escriptura però és la base de la
poesia tradicional posterior, recopilada ja en
cançoners, i inspiració per a la poesia culta
en llengua catalana (cançons de bressol,
cançó de lloança, goigs, nadales, etc.).
• Ramon Llull és el primer poeta líric que escriu
en català.
2.6 La lírica en altres llengües

• El llatí, l’occità i el català no foren les úniques

llengües utilitzades a la Catalunya medieval: els
poetes jueus van crear una lírica molt
interessant en hebreu i els musulmans, una en
àrab.
• Zerahya ben Issac ha Levi el Gironí, poeta jueu
de mitjan segle XII en fou un exemple.
2. 7 La poesia èpica medieval
• Cants d’exaltació de les gestes dels herois duta a terme pels joglars
èpics. Divulgaven, perfectament memoritzats, les cançons de gesta.
• Les cançons de gesta partien d’uns esdeveniments històrics, però
barrejaven fets i personatges reals amb fets i personatges ficticis.
L’objectiu era presentar la història com una gran llegenda heroica.
• La cançó de gesta era un instrument publicitari utilitzat per reis i
comtes en benefici propi: s’accentuava l’heroïcitat del bàndol propi i
la traïdoria del bàndol contrari.
• Gènere oral i variable que es fixà en l’escriptura a partir dels segles XII
i XIII, com és el cas de la Chanson de Roland i el Cantar de Mío Cid.
Lectura de textos
1. Berenguer de Palol, “M’agrada tant la joia,
l’amor i el cant”.
2. Cerverí de Girona, “Viadeira”.
3. Guillem de Berguedà, “Cançoneta leu e plana”.
4. Guillem de Cabestany, “Llegenda del cor
menjat”.
5. Ramon Llull, “Cant del Ramon”.