El Modernisme i l’Escola Mallorquina

Modernisme: transformació de
la cultura catalana

David Ribó
Llengua catalana i Literatura
2019-2020
Ins Guissona

1
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

Índex
 1. El Modernisme, expressió del catalanisme 
1.1. La Restauració borbònica i el catalanisme polític
1.2. L’anarquisme
1.3. La modernització de Catalunya 

 2. El Modernisme 
2.1. Caracterització 
2.1.1. Bases socials del Modernisme
2.2. Gènesi i evolució: grups i actituds 
2.2.1. Primera etapa (1892-93): “L’Avenç”
2.2.2. Segona etapa (1894-98): triomf del decadentisme

2.2.3.Tercera etapa (1898-1900): “Catalònia”. Reacció

antidecadentista
2.2.4. Quarta etapa (1900-06): “Joventut” i “El poble català”

 2.3. Modernisme i Noucentisme

2
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

1- el modernisme, expressió
del catalanisme
1.1. la restauració borbònica i el catalanisme polític
 La burgesia catalana es desmarca de la monarquia borbònica (crisi
dels anys 80)
 Creix el moviment catalanista creant diversos partits nacionalistes: el
mes important va ser La Lliga Regionalista
 1906: creació del moviment solidari, formant la coalició de
Solidaritat Catalana obtenint tots els diputats a Catalunya

3
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

1- el modernisme, expressió
del catalanisme
1.2. L’anarquisme
 Neix la classe obrera: organitza sindicats per defensar els seus drets
 Els sindicats son de tendència anarco-sindicalista fent diversos
atemptats
 Això va fer una forta repressió contra associacions àcrates i obreres

4
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

1- el modernisme, expressió
del catalanisme
1.3. La modernització de Catalunya
 Modernisme: moviment cultural literari i artístic que neix amb
l’objectiu clar de modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura
catalana
 El modernisme fa conèixer a: Wagner, Ibsen i Nietzsche

5
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2. El modernisme
2.1. caracterització
 Modernisme: el període de la literatura catalana (1890-1910)
que te lloc el procés de transformació de la cultura catalana,
regional i tradicionalista, en una cultura nacional i moderna.
 La preocupació dels intel·lectuals era posar la cultura
catalana al nivell de les europees i que els artistes fossin
considerats professionals, convertint la societat en moderna,
oberta i prospera.
 Va ser el moviment hereu del Modernisme, el Noucentisme, el
que va aconseguir aquestes fites

6
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2.1. caracterització
2.1.1. bases socials del modernisme
 1888: l’Exposició Universal de Barcelona: va ser l'expressió d’una
època de progres
 Barcelona va ser comparada amb altres ciutats de Europa, però, es
mostrava endarrerida.
 Modernisme va ser mes important per lletres catalanes que
castellanes.
 Neix el catalanisme progressista (Valentí Almirall) que busca
l’autonomia de Catalunya

7
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2.2. Gènesi i evolució:

Grups i actituds
2.2.1. primera etapa (1892-93): ‘’L’Avenç’’
 Rusiñol: primera festa modernista de Sitges
 Revista l’Avenç: plataforma dels joves intel·lectuals modernistes
(Maragall, Pompeu Fabra, Jaume Brossa i Alexandre Cortada)
 Brossa va ser un crític amb un paper essencial en el moviment, els
seua articles representen una agressiva campanya regeneracionista
 Representació d’obres de teatre: ‘’Un enemic del poble’’ d’Ibsen

8
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2.2. Gènesi i evolució:

Grups i actituds
2.2.2 segona etapa (1894-98): triomf del
decadentisme
 1893 desapareix l’Avenç
 Rusiñol se’n va a Paris i la campanya modernista queda interrompuda
 Se celebra una festa modernista que va ser un fracàs, el moviment
semblava acabat
 Al 1897 se celebra una altra festa i s'estrena la Fada, una opera de
Massó i Torrents
 Pere Romeu crea una cerveseria restaurant cabaret: els Quatre Gats, es
converteix en el centre del modernisme

9
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2.2. Gènesi i evolució:

Grups i actituds
2.2.3. tercera etapa (1898-1900): ‘’Catalonia’’
Reacció antidecadentista
 Es crea una nova revista: Catalònia (Massó i Torrents i Casas-Carbó)
 Dues èpoques: una divulgar noms i corrents de moda com l’autor
italià Gabriele d’Annunzio. I segona es converteix en un setmanari
polític defensor d’un catalanisme d’esquerra
 Època d'esplendor de les formes artístiques del modernisme

10
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2.2. Gènesi i evolució:

Grups i actituds
2.2.4. quarta etapa (1900-06): ‘’Joventut’’ i ‘’el poble
català’’
 Quatre tendències intel·lectuals modernistes
1. Caselles i Maragall que col·laboren en òrgans de premsa de la
burgesia
2. Revista Joventut que defensava un catalanisme federalista, el
Wagnerisme, el simbolisme i el costumisme rural
3. El poble català: setmanari que defensa una política cultural
modernista (Eugeni d’Ors, el Xènius)
4. Intel·lectuals com Dídac Ruiz, adopten un postura anarquitzant

11
 El Modernisme i l’Escola Mallorquina

2.3 modernisme i noucentisme

 1906: es considera que el modernisme desapareix
 Apareix el noucentisme
 Els dos moviments comparteixen objectiu de modernitzar Catalunya.
Els modernistes va intentar transformar la societat atacant-la i el
noucentismes educant-la

12