FASES EVOLUTIVES DE LA FAMÍLIA (Sarramona, 2002)

TRADICIONAL NUCLEAR POSTMODERNA

Economia Mercat laboral

Economia vinculada al sector flexible
vinculada al sector secundari i terciari
primari Individualisme
Repartiment de
Patriarcal
rols entre el pare i Monoparental
la mare
Independència
Multigeneracional Convivència de econòmica i suport
dues generacions estatal
Ajuda mútua
Possibilitat de Elecció lliure i
divorci temporal de parella
Indissolubilitat
Fills múltiples Reducció del Número de fills
nombre de fills mínim

La dona Control de Possibilitat de

supeditada a la natalitat concepció per
concepció tècniques artificials
 LA FAMÍLIA COM A INSTITUCIÓ EDUCATIVA (Sarramona, 2000)

L’EDUCACIÓ FAMILIAR

Incideix sobre

IDENTIFICACIÓ ACTITUDS
SOCIALITZACIÓ ORIENTACIÓ I HÀBITS
DEL ROL DE
BÀSICA VITAL PERSONALS
GÈNERE

IDIOMA MORAL CONVIVÈNCIA AUTOCONCEPTE

AMB PARES I AUTOIMATGE
COSTUMS RELIGIOSA
GERMANS DELS
IDEOLÒGICA CAPACITAT
RELACIONS DOS SEXES COMUNICATIVA
INTERPERSONAL I SOCIAL
PROFESSIONAL
S
 RELACIÓ ENTRE FAMÍLIA I CENTRE EDUCATIU

COL·LABORAR EN OFERIR AJUDES I PAUTES OFERIR

ALS PARES EN LES SEVES
COMPARTIR EL INFORMACIÓ
FUNCIONS EDUCATIVES
PROCÉS FORMATIU FAMILIARS
PUNTUAL, CLARA
DE L’ALUMNE I PRECISA
SOBRE EL
PROCÉS
CENTRE EDUCATIU DELS
EDUCATIU FILLS
FACILITAR LA
PARTICIPACIÓ
DELS PARES EN EL
CENTRE (AMPA;
VETLLAR PER UNA
CONSELL ESCOLAR) I TENIR EN COMPTE
FLUÏDA I EFECTIVA
LA INTERCOMUNICACIÓ LES INCIATIVES
COMUNICACIÓ ENTRE
ENTRE ELLS TANT A SORGIDES DELS
PARES I TUTOR I
NIVELL ESCOLAR COM PARES I ESTABLIR
ENTRE PARES I
EXTRAESCOLAR ELS MECANISMES
PROFESSORAT/CENTRE
PER INCORPORAR-
EN GENERAL
LES AL CENTRE
 DINAMISMES PSÍQUICS HIPOTÈTICS DARRERE LES
RELACIONS DISFUNCIONALS ENTRE FAMÍLIA I
ENSENYANTS (Alegret, 2003) (1)

Per part dels pares

Pares que han experimentat situacions desagradables quan ells

anaven a escola. Poden respondre durament envers l’escola
actual dels fills. Necessiten trobar un marc d’”escolta” que els
ajudi a fer la connexió

Pares que el seu bagatge cultural els condiciona cap a actituds

de malfiança de l’escola. Mostren una distància preventiva
envers l’escola perquè no comparteixen tots els seus valors

Pares que confien massa en l’escola i li deleguen responsabi-

litats educatives pròpies de la família, entre elles, alguns dels
papers de criança que costen més treballar de cara als fills.

Pares amb distorsió de la realitat que lluiten amb l’escola tal com
ho fan amb altres aspectes socials i culturals. Costa molt canviar
la seva actitud però, per sort, són poc freqüents.
 DINAMISMES PSÍQUICS HIPOTÈTICS DARRERE LES
RELACIONS DISFUNCIONALS ENTRE FAMÍLIA I
ENSENYANTS (Alegret, 2003) (2)

Per part dels professors

Professors que es comprometen molt emocionalment amb un

noi/a i suporten malament la visió d’un cert abandonament,
negligència o incoherència educativa per part dels pares. Volen
“corregir” a la família però solen crear més tensions i oposició en
els pares que no pas aconseguir fites educatives.

Professors que viuen determinats alumnes i els seus

comportaments com a reptes que impliquen un cert perill o que
els depassa. S’entrevisten amb els pares de forma evitativa o bé
tenen tendència a un cert alarmisme no del tot justificat.

Professors que tenen la sensació que “se l’han jugat” molt

intensament de cara a una recuperació escolar del noi/a. Solen
mostrar-se decebuts si, llavors, la resposta de la família no és
adequada, és feble o nul·la.
 PAUTES PER A LES ENTREVISTES AMB PARES (1)

PROCURAR QUE LA DEMANDA LA FEM NOSALTRES

Això farà que poguem conduir l’entrevista des de la nostra
iniciativa

PLANIFICAR MOLT BÉ L’ENTREVISTA

Quins objectius ens proposem? Qui ha de ser a l’entrevista, quan
de temps? Quines proposicions farem? Què estem disposats
nosaltres a oferir des del centre? A quines conclusions o
compromisos volem arribar? Com quedarem pel seguiment i
continuïtat dels contactes?

TENIR MOLTA CURA DELS ASPECTES CONTEXTUALS

Lloc on fer l’entrevista; posició de taules i cadires; materials a
utilitzar, apunts o no, possibilitat de fer entrar altres persones...

PREPARAR LA REBUDA, LA SALUTACIÓ I L’INICI

Quin clima volem crear? De confiança, de distensió, d’exigència,
de responsabilitat, de confidència, de complicitat...?
 PAUTES PER A LES ENTREVISTES AMB PARES (2)

PREGUNTAR I ESCOLTAR ACTÍVAMENT MÉS QUE XERRAR

Hem de procurar ser nosaltres qui obtinguem informació del
context familiar i de l’alumne i no a l’inrevés

SABER FLEXIBILITZAR LA PLANIFICACIÓ PRÈVIA A PARTIR DEL

CONTINGUT I CLIMA DE L’ENTREVISTA
Estar molt amatents als signes verbals i, sobretot, no verbals que
ens indiquin que el clima o el contingut no s’ajusta al què
havíem planificat; llavors, cal reconduir el procés

ENTRAR EN ASPECTES PERSONALS SI VEIEM LA NECESSITAT

D’EXPRESSAR-LOS PER PART DELS PARES
Actuar amb cura i no “terapeutitzar” l’entrevista però sí escoltar i
aconsellar si entenem que ens ho demanen i ho podem fer-ho

NO TRENCAR MAI ELS PONTS DE DIÀLEG

Per més malament que vagin les coses mantenir sempre la
serenitat, la professionalitat, l’obertura afectiva i no donar mai
per trencades les relacions sinó sempre convidar a una nova
trobada i a un intercanvi permanent i sincerament predispositiu