Coneixement

professional docent

Bases d’Intervenció Psicopedagògica

Curs 2011-2012
3r Grau Psicologia
Prof. Paula Mayoral
2 línies d’investigació
1a  quin és el coneixement professional?

2a  quina part del coneixement es podria

anomenar personal?

Ara bé, i el coneixement pràctic i el teòric?

 Coneixement pràctic vs.
coneixement teòric
 PRÀCTIC  reserva d'informació i habilitats que
guia i conforma la conducta d'una persona.

 TEÒRIC  és aquella informació que constitueix

part de l'estructura cognitiva d'una persona però
que, per diverses raons (pràctica, reflexió...), no
afecta o no pot afectar a la pràctica.
Sovint, la transició del coneixement teòric al pràctic depèn de les
experiències particulars. P.ex. un pot aprendre com utilitzar
l'embragament del cotxe llegint les instruccions. No obstant això,
només després de nombrosos assajos aquest coneixement no
arribarà a ser pràctic.
Coneixement professional
1a  quin és el coneixement professional?

 Aquell cos de coneixement i habilitats que

són necessaris per a funcionar amb èxit en
una professió particular.
 Aquest coneixement està determinat per dos
procediments comunament acceptats:
(a) Anàlisi del treball o tasca.
(b) Consens de la comunitat de gent que són
reconeguts com professionals en un camp
particular.
 Mentre la identificació de conceptes i
habilitats com components del coneixement
professional és certament necessària, no és
suficient.

 Es requereix encara definir i arribar al

consens sobre els nivells mínims de
competència que haurien de ser assolits per
qualificar un professional.
Coneixement pràctic professional
2a  quina part del coneixement es podria anomenar
personal?

 No és fàcil traçar una distinció nítida entre

coneixement personal i professional, ja que
ambdós resideixen en la mateixa persona.

Personal Professional

Pràctic
professional
 Coneixement pràctic personal  terme
dissenyat per a captar la idea d'experiència en
una forma que ens permeti parlar sobre els
professors com persones informades i
instruïdes...
 El coneixement no es troba només “en la ment”,
està “en el cos”. I és vist “en les nostres
pràctiques”
 És un coneixement que pot ser descobert en les
accions de la persona i sota algunes
circumstàncies pel discurs o la conversa.
 Òbviament, molt coneixement personal no
està directament relacionat amb una
professió particular.

 Aquest coneixement, lògicament, afecta la

manera com aprenem el nou coneixement.
 Hi ha almenys dues classes de relació entre coneixement
personal i professional.
1a  l’adquisició de coneixement professional dependrà de
l'estructura cognitiva existent en el professor i
conseqüentment, com resultat de la interacció entre els
dos, el coneixement pràctic professional construït serà
personal i idiosincràtic.
2a  cada persona aplicarà el coneixement professional de
manera personal i única.
P.ex. Mentre certs principis didàctics poden ser reconeguts generalment
com desitjables, per exemple, una discussió de classe, cada professor
en realitat farà la discussió de forma clarament diferent, depenent d'una
gamma completa d'atributs personals incloent els heretats (el to de
veu...) i els adquirits (l'ús d'audiovisuals, treballant amb petits grups...).
 Així, la conducta actual d'una persona en el
seu camp professional és resultat de la
interacció entre el coneixement
professional i el personal.
 Des de la perspectiva del coneixement
professional, dues classes d'experiències
poden ser identificades:
1. Experiències en el terreny de la professió, per
exemple, experiències com pilot o físic o
professor  coneixement pràctic
2. Experiències generals de la vida, per exemple,
la vida de família, els viatges, la vida en
comunitat, el servei militar  coneixement
personal
 Un professional novell, p.ex. un estudiant per
a professor, presenta una càrrega
relativament alta d'experiència de vida i molt
poca, si és que té alguna, d'experiència
professional. Conseqüentment, molt sovint
les experiències d'aprenentatge ofertes en
els assessoraments i cursos de formació del
professorat semblen irrellevants i dures
d'assimilar per al professor.
Coneixement dels
assessors/formadors de professor
 Un formador de professors és ja un
professional expert i experimentat.
 Lo professional i lo personal interactuen de
tal manera que difícilment poden ser
separats.
 Un problema important d'un formador de
professors és crear ocasions que li permetin
comunicar el coneixement professional de tal
manera que es faciliti l'adequat coneixement
personal als professors estudiants.
 Per a arribar a aquesta fi, un assessor/formador

de professors ha de tenir un repertori

d'experiències d'aprenentatge dissenyades per

“remoure” el coneixement actual de tipus

professional i personal dels seus estudiants per

a professor (si no, no arribarà a ells).

Veiem un exemple...
Per concloure
 El desenvolupament professional dels professors pot ser
caracteritzat com un procés d'enriquiment i
d'ampliació del coneixement personal-professional
de l'ensenyament.
 En relació als formadors del professor, el coneixement
més personal-professional de l'ensenyament que tenen,
ve de la seva pròpia formació com a formadors i
experiència en això.
 El desenvolupament actual del coneixement didàctic de
la formació del professor depèn, com ha suggerit Schön
(1987), de les experiències com formadors de
professors seguides per la reflexió sobre aquestes
experiències.