La poesia

trobadoresca
Característiques
• Es manifesta sobretot en els segles XII I XIII
• Territoris: Occitània, Catalunya i nord d’Itàlia.
• S’escriu en llengua provençal/occità
• Trobar= inventar o crear literàriament
• Escrita per trobadors.
• Diferència entre poeta i trobador.
Poeta: escrivia poesia en llatí.
Trobador: escrivia en llengua provençal/occità o una altra llengua romànica.
• Pocs casos de trobadors que eren dones (trobairitz)
• Trobadors, per què escrivien? Per ornament, com a arma política o com a
professió per la qual vivien.
Característiques

El fet de ser trobador= Ofici ben considerat, tenien prestigi. Podien

aconsellar grans senyors i gaudir de confiança.

Tenien una bona formació (creaven paraules i música tot seguint una
mètrica i versificació. Havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i
el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia). També tenien
coneixements llatins, llengua, art de trobar.

Treballaven lentament: 10 poesies a l’any.

Poca informació personal dels trobadors, excepte dels grans senyors i reis.
Els cançoners

Documents que consten de 3 parts:

vides, razos i composicions.

1. Vides: s’explicava la vida del trobador.

2. Razos: les raons per les quals havia

escrit determinat poema.

3. Composicions: el propi poema.

Els joglars
• No eren els trobadors qui recitaven o cantaven les seves
composicions.
• Aquesta feina, recitar o cantar els poemes, era feina dels
joglars.
• Per tant, trobador= autor/joglar= intèrpret.
• Realitzaven la seva activitat entre els cortesans.
• Eren absolutament fidels al text. No podien improvisar a causa
de les estrictes condicions mètriques.
• A vegades un joglar podia convertir-se en trobador i cantar les
seves pròpies composicions. O podia donar-les a un altre joglar.
• També un trobador podia convertir-se en joglar.
• Igualment, cap dels dos casos era habitual
 • La poesia trobadoresca era sobretot de
temàtica amorosa.
• També podia centrar-se en aspectes
polítics, morals, literaris…
• Alguns dels gèneres més destacats
Els gèneres són:

trobadorescos - CANÇÓ
- SIRVENTÈS
- ALBA
- PASTOREL·LA
- ESTAMPIDA
 • Els trobadors expressaven els seus sentiments.
• Tema: l’amor. L’amor cortès. Cortesia és el terme que designa la
conducta i la posició de l’home que viu a la cort. Les seves
característiques són la lleilaltat, generositat, valentia i tracte elegant.
CANÇÓ • A l’amor s’hi afegeix la voluntat d’aconseguir algun benefici material.
• S’estableix una relació de “vassallatge”. La dama (casada), sempre
socialment per sobre del trobador, li pot oferir favors materials. El
trobador parla de la “seva senyora” i parla de les seves virtuts: celebra
la seva bellesa, bondat i seny. Això és acceptat pel marit com una cosa
natural. La dama és inaccessible.
• Personatges: gilòs= marit; lauzengiers= tafaners.
• Senhal= pseudònim que li posa a la dama per no descobrir qui és.
SIRVENTÈS

• Es basava en la melodia d’una cançó, així era fàcilment recordada per

tothom i a la gent només li calia aprendre la lletra.
• Poesia moralitzadora: atac o propaganda política, d’atac personal o de
repressió dels costums …
- Sirventès polític: El trobador es converteix en defensor/crític d’una
política
- Sirventès personal: Atac a persones odiades pel trobador
- Sirventès moral: Critíca mals costums, abusos de determinats estaments
socials…
- Sirventès literari:Exposició de gustos literaris o crítiques
ALBA

• Descriu el disgust dels amants perquè després de passar la nit junts, al

matí s’han de separar per no ser sorpresos pel marit (gilós) o els
lauzengiers.
• Intervé el guaita, amic vigilant que s’encarrega d’avisar que en fer-se clar
s’han de separar.
• A vegades els amants s’enfaden amb ell perquè els avisa abans d’hora.
 PASTOREL·LA

• Tracta de la trobada al camp d’un cavaller amb una pastora a

la qual intenta seduir.
• El tractament de la pastora és respectuós. Ella mostra major
enginy que el cavaller per resoldre la situació compromesa en
què es troba.
• Hi sol haver dos desenllaços: la pastora fa fora al cavaller o el
final és obert (queda poc clar).
• Es tracta d’una composició dialogada.
• A vegades surten situacions geogràfiques
localitzables
 Dansa que pren el seu nom del
verb provençal stampir (picar de
peus).
Versos curts i àgils
ESTAMPID
A
Única rima a cada estrofa
Alguns dels trobadors més importants

Guillem de Berguedà
Cerverí de Girona
Huguet de Mataplana
Ramon Vidal de Besalú
Bernat de Ventadorn