Tema 2 La Quimica Del Carboni Apunts I Exemples

TEMA 2:
La química del
carboni
Química 1r de Batxillerat
Jaume Viladoms
TEMA 2: La química del carboni
Objectius de la unitat
• Entendre la importància del carboni com a element present en

molts compostos.
• Conèixer els diferents tipus d’isomeria i saber anomenar diversos isòmers
amb una mateixa fórmula molecular
• Aplicar el procés de polimerització a diferents monòmers
• Conèixer els polímers biològics i la importància que tenen en els éssers vius
• Reconèixer i identificar quins són els monòmers que componen un polímer
expressat simplificadament
• Obtenir experimentalment un polímer
1. Introducció a la química del carboni

Per què el carboni dona tantes possibilitats de formació de compostos?
És un composts tetravalent té 4 electrons en el nivell més

extern. Cadascun dels quals és capaç d’ajuntar-se amb
electrons d’altres elements per compartir fins 8 e-
(enllaç covalent)
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p2 Pot
formar enllaços C-C
Cadenes
lineals o cícliques

Per què el carboni dona tantes possibilitats de formació de compostos?
Pot formar enllaços amb altres elements , com per exemple H, O, Cl,...

Classificació dels compostos orgànics
Compostos orgànics
Hidrocarburs Grups funcionals
Hidrocarburs acíclics Hidrocarburs cíclics Àcids carboxílics Èsters Aldehids
Saturats: Saturats:
Cetones Alcohols
Alcans Cicloalcans
Insaturats: Insaturats: Compostos nitrogenats:
Èters
Alquens Alquins Cicloalquens Amines, amides, nitrils,
Cicloalquins nitroderivats
2. Introducció al concepte
d’isomeria
En química orgànica dos o més compostos diferents poden tenir la mateixa fórmula
molecular, però estructures a l’espai totalment diferents
ISÒMERS
C4H10
Butà Metilpropà
Punt ebullició -90ºC Ciclobutà
Punt ebullició -11,7ºC
Punt ebullició 12,5ºC
d’isomeria
Tipus d’isomeria
ISOMERIA
Plana o estructural Espacial o estereoisomeria
De cadena Geomètrica
De posició Òptica
De funció
d’isomeria
A. ISOMERIA PLANA O ESTRUCTURAL
La presenten el compostos que tenen fórmules moleculars idèntiques, però
que difereixen en l’ordre en què els àtoms estan enllaçats.
ISOMERIA PLANA DE CADENA

Es produeix en compostos que tenen la mateixa fórmula però amb una distribució
diferent dels àtoms
EXEMPLE: C8H18
Octà
2,2,4-trimetilpentà
A.d’isomeria
ISOMERIA PLANA O ESTRUCTURAL
ISOMERIA PLANA DE POSICIÓ
Es produeix en compostos que tenen la mateixa fórmula però amb posició diferent d’un
àtom o grup d’àtoms, posició de dobles o triples enllaços o la posició de grups
funcionals.
EXEMPLE:
Posició d’un àtom o grup d’àtoms  o-dimetilbenzè i p-dimetilbenzè
Posició de dobles i triples enllaços 1,3- butadiè i 1,2– butadiè
Posició d’un grup funcional  2- propanol i 1-propanol

d’isomeria
A. ISOMERIA PLANA O ESTRUCTURAL
ISOMERIA PLANA DE FUNCIÓ
Es produeix en compostos que tenen la mateixa fórmula però amb diferents grups
funcionals
EXEMPLE:
Acetona (propanona) i propanal
d’isomeria
B. ISOMERIA ESPACIAL O ESTEREOISOMERIA
La isomeria espacial o estereoisomeria la presenten els compostos que tenen la
mateixa fórmula molecular, però difereixen entre ells per la disposició dels seus
àtoms en l’espai. Hi ha dos tipus: geomètrica i òptica
ISOMERIA ESPACIAL GEOMÈTRICA

Es produeix en compostos amb enllaços dobles i triples. S’anomena:
- cis (Z)  mateix costat
- trans (E)  costats oposats
EXEMPLE:
Cis-2-butè
Trans-2-
butè
d’isomeria
ISOMERIA ESPACIAL GEOMÈTRICA – Preocupació pels greixos saturats
Els greixos insaturats es consideren beneficiosos pel nostre cos i els podem trobar en
productes lactis, carns, olis...
El problema és que aquests greixos (principalment els olis) a l’exposar-se a altes

temperatures, la seva estructura canvia donant lloc a greixos saturats. Aquests
greixos segons la OMS es troben relacionats amb malalties coronàries.
d’isomeria
ISOMERIA ESPACIAL ÒPTICA
La isomeria espacial òptica es dona en compostos que tenen els àtoms units en la
mateixa posició relativa respecte a un àtom de carboni, però amb una disposició
espacial diferent de manera que un és la imatge especular de l'altre. Els dos
compostos s’anomenen enantiòmers.
S’obté quan hi ha un carboni asimètric (4 substituents diferents) CENTRE QUIRAL
* *
d’isomeria
A i B. EXEMPLES ISOMERIES
Pentà
ISOMERIA PLANA
2-metilbutà DE CADENA
2,2-dimetiletà
d’isomeria
Propanal
ISOMERIA PLANA
Propanona DE FUNCIÓ
TEMA 2 : La química del
carboni
d’isomeria
ISOMERIA PLANA DE
POSICIÓ
d’isomeria
Cis-2-butè ISOMERIA ESPACIAL

GEOMÈTRICA
Trans-2-butè
d’isomeria
1-pentanol
ISOMERIA PLANA
DE POSICIÓ
2-pentanol
3- pentanol
d’isomeria
ISOMERIA PLANA DE
FUNCIÓ
d’isomeria
ISOMERIA ESPACIAL
ÒPTICA
d’isomeria
ISOMERIA PLANA DE
CADENA
d’isomeria
ISOMERIA ESPACIAL
GEOMÈTRICA
d’isomeria
ISOMERIA ESPACIAL
ÒPTICA
d’isomeria
Els enantiòmers tenen les mateixes propietats fisicoquímiques però
diferents propietats òptiques. El seu comportament davant la llum polaritzada es
diferent:
Pot desviar la llum cap a la dreta  forma (+) o D (Dextro)
Pot desviar la llum cap a l'esquerra  forma (-) o L (Levo)
Si hi ha una mescla de D i L en proporcions similars es s'anomena racèmic, el qual no

té poder per desviar perquè es compensen les formes D i L
d’isomeria
3. POLÍMERS
Els polímers són macromolècules  unió de moltes altres molècules senzilles.
Si aquestes molècules senzilles són unitats estructurals idèntiques que es

van repetint, aleshores parlem de POLÍMERS.
Cadascuna de les unitats estructurals senzilles s’anomena MONÒMER.
Polímer = repetició de monòmers

3. POLÍMERS
A. LA POLIMERITZACIÓ
La polimerització és la reacció química que permet obtenir un polímer a partir dels
monòmers.
Hi ha dos tipus de polimeritzacions:
• Per condensació
• Per addició
3. POLÍMERS
A. LA POLIMERITZACIÓ PER CONDENSACIÓ
Es produeix per la reacció de dos grups funcionals
EXEMPLE:
Àcid + alcohol  èster + aigua
3. POLÍMERS
Es produeix per la reacció de dos grups funcionals
EXEMPLE:
Poliuretà
3. POLÍMERS
3. POLÍMERS
A. LA POLIMERITZACIÓ PER ADDICIÓ
Es produeix amb monòmers que reaccionen amb ells mateixos amb l’ajuda
d’un
catalitzador
EXEMPLE:
CH2 = CH2
etilè  polietilè (PE)
CH2=CHCl
clorur de vinil  policlorur de vinil (PVC)
3. POLÍMERS
A. LA POLIMERITZACIÓ PER ADDICIÓ
3. POLÍMERS
B. CLASSIFICACIÓ DELS POLÍMERS
Es poden classificar de diferents maneres:
• Segons el tipus de monòmer

• Segon l'estructura dels polímers
• Segons l'origen
3. POLÍMERS
B. CLASSIFICACIÓ DELS POLÍMERS: Segons el tipus de monòmer
Homopolímers:
Hi ha un únic tipus de monòmer
Per exemple:
CH2 = CH2
etilè  polietilè (PE)
CH2=CHCl
clorur de vinil  policlorur de vinil (PVC)
3. POLÍMERS
Copolímers:
Hi ha dos tipus de monòmer
Per exemple:
Estirè-butadiè SB
Estirè-acrilonitril
3. POLÍMERS
Copolímers:
3. POLÍMERS
B. CLASSIFICACIÓ DELS POLÍMERS : Segons l’estructura
Polímers lineals (Exemple: seda, polietilè,...)
3. POLÍMERS
B. CLASSIFICACIÓ DELS POLÍMERS: Segons
l’estructura
Polímers ramificats (Exemple: cautxú vulcanitzat)
3. POLÍMERS
B. CLASSIFICACIÓ DELS POLÍMERS: Segons l’estructura
Polímers reticulars (Exemple: poliamida)
3. POLÍMERS
B. CLASSIFICACIÓ DELS POLÍMERS: Segons el seu origen
Naturals: Cel·lulosa, seda, midó, polialcanoats,...
3. POLÍMERS
Artificials: Neoprè, cautxú, ...
3. POLÍMERS
Artificials: Neoprè, cautxú, ...
4. POLÍMERS NATURALS
Són macromolècules que se sintetitzen en els éssers vius a partir de molècules
senzilles:
• Polisacàrids glúcids
• Proteïnes
• Polinucleòtids àcids nucleics
• Lípids saponificables
• Ceres
Polisacàrids glúcids:
• Són substàncies constituïdes per C, H i O
• Sempre presenten grups alcohols
• Sempre presenten un grup carbonil (-CO): grup aldehid o cetona
• Per tant poden ser polihidroxialdehids i polihidroxicetones
Glucosa
Polisacàrids glúcids:
En funció del nombre de cadenes polihidroxi, es classifiquen en:
• Monosacàrids: 1 cadena (glucosa)
• Oligosacàrids: 2 cadenes (disacàrid sacarosa) fins 10 cadenes
• Polisacàrids: 10 tipus o més (glucogen)
Glucosa
Glucogen
Polisacàrids glúcids: Monosacàrids
• De 3 a 7 carbonis normalment
• Tenen forma cíclica, normalment
• S'anomenen nombre de carbonis + - osa (hexosa, heptosa, triosa)
• Presenten isomeria espacial
Polisacàrids glúcids: Monosacàrids
• La glucosa, per exemple, es pot unir amb altres glucoses per formar polímers.
• Aquest polímers poden tenir funcions de:
• Reserva energètica (midó o glucogen)
• Estructural (cel·lulosa)
Midó Cel·lulosa
Proteïnes:
Són substàncies formades per C, H, O i N
Una proteïna és una macromolècula (polímer) formada per aminoàcids (monòmer)
Proteïnes:
Es poden classificar en 2 grups:
• Globulars:Forma esfèrica, es mesclen amb aigua (plasma, albúmina de
l’ou, insulina).
• Fibroses: Insolubles en l’aigua (queratina dels cabells, ungles,...)
Insulina
Àcids nucleics:
Són les molècules encarregades d’emmagatzemar informació genètica.
Construïts per: bases nitrogenades + pentosa (ribosa o desoxiribosa) +H3PO4
Àcids nucleics:
Són les molècules encarregades d’emmagatzemar informació genètica.
Construïts per: bases nitrogenades + pentosa (ribosa o desoxiribosa) +H3PO4
+ =
Lípids (àcids grassos): Són biomolècules insolubles en aigua
Presenten solubilitat en
dissolvens orgànics(ex.
Cloroform )
Es caracteritzen per ser

àcids carboxílics de
Cadena llarga
5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

Es poden classificar en quatre grups:
• Reïnes
• Elastòmers
• Fibres
• Plàstics

Reïnes
Són polímers de condensació en els quals el monòmer té més de dos grups
funcionals. Té propietats d’aïllant elèctric, per això s’utilitza per: fabricació endolls i
d’altres materials elèctrics.
EXEMPLE: la baquelita (aïllant) = fenol + metanal


Elastòmers
Són polímers d’addició en els quals el monòmer és una molècula amb doble
enllaços. La propietat principal d’aquests polímers és la seva elasticitat al aplicar-se
una força. Els seus principals usos són: pneumàtics, vestits aquàtics, taps, ...

Fibres:
Són polímers de condensació, on els
monòmers que els formen poden ser:
• Molècules amb 2 o més grups
carboxílics i grups amino  Poliamides
EXEMPLE: Nilo 6,6

Fibres:
Són polímers de condensació, on els monòmers que els formen poden ser:
• Molècules amb dos o més grups carboxílics (-COOH) que reaccionen
amb molècules amb dos o més grups hidroxil (-OH)  èster (polièster)

Plàstics
Els plàstics són polímers que en escalfar-se s’estoven ialeshores se’ls pot
donar forma mitjançant la pressió. D’aquesta manera, trobem dos tipus:
• Termoplàstics: Conserven la forma al refredar-se
• Termoestables: Es degraden i es destrueixen a l’escalfar-se.
EXEMPLES:
Polietilè
Policlorur de vinil
6. COMBUSTIBLES I BIOCOMBUSTIBLES
A. Els combustibles i la seva problemàtica Plàstics
Per combustibles ens referim generalment a: combustibles fòssils (carbó, petroli i
gas natural)
PROBLEMÀTICA:
• Exhauriment de les reserves
• Alta dependència a aquests combustibles una de els bases de l’economia
mundial
• Contaminants atmosfèrics + efecte hivernable (la seva combustió proboca CO2)
• Accidents
6. COMBUSTIBLES I BIOCOMBUSTIBLES
B. Els biocombustibles
Combustibles produïts a partir de la biomassa  renovables.
Tipus:
• Sòlids:
Fusta, excrements d’animals, residus urbans o industrials
• Líquids:
Bioalcohols o biodièsel
• Gasos:
Biogàs

Tema 2 La Quimica Del Carboni Apunts I Exemples

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2 La Quimica Del Carboni Apunts I Exemples

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 2:

• Entendre la importància del carboni com a element present en

1. Introducció a la química del carboni

És un composts tetravalent té 4 electrons en el nivell més

1. Introducció a la química del carboni

1. Introducció a la química del carboni

Hidrocarburs Grups funcionals

Hidrocarburs acíclics Hidrocarburs cíclics Àcids carboxílics Èsters Aldehids

Plana o estructural Espacial o estereoisomeria

ISOMERIA PLANA DE CADENA

Posició de dobles i triples enllaços 1,3- butadiè i 1,2– butadiè

Posició d’un grup funcional  2- propanol i 1-propanol

ISOMERIA ESPACIAL GEOMÈTRICA

El problema és que aquests greixos (principalment els olis) a l’exposar-se a altes

S’obté quan hi ha un carboni asimètric (4 substituents diferents) CENTRE QUIRAL

Cis-2-butè ISOMERIA ESPACIAL

Pot desviar la llum cap a la dreta  forma (+) o D (Dextro)

Pot desviar la llum cap a l'esquerra  forma (-) o L (Levo)

Si hi ha una mescla de D i L en proporcions similars es s'anomena racèmic, el qual no

Si aquestes molècules senzilles són unitats estructurals idèntiques que es

Cadascuna de les unitats estructurals senzilles s’anomena MONÒMER.

Polímer = repetició de monòmers

Hi ha dos tipus de polimeritzacions:

• Segons el tipus de monòmer

Es caracteritzen per ser

5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

EXEMPLE: la baquelita (aïllant) = fenol + metanal

5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

5. POLÍMERS ARTIFICIALS O SINTÈTICS

You might also like