Professional Documents
Culture Documents
Herencia - PPTX Si
Herencia - PPTX Si
Genètica mendeliana
ÍNDEX
• Conceptes generals
• Lleis de Mendel
– Experiments de Mendel considerant un caràcter
• 1a i 2a llei de Mendel
– Experiments de Mendel considerant 2 caràcters
• 3a llei de Mendel
• Variacions a les lleis de Mendel
• Teoria cromosòmica de l'herència (Morgan)
• Herència lligada al sexe
• Herència del sexe
Conceptes generals
• Caràcter gènic o heretable aquelles característiques
que es poden heretar. La majoria es deuen a mutacions
gèniques per a què una mutació siga heretable s’ha de
produir a algun dels gens localitzat als gàmets
– Caràcter qualitatiu: té dues possibilitats clares controlades per
un mateix gen que presenta dos al·lels
– Caràcter quantitatiu: té diferents graduacions entre dos valors
extrems. Estan controlats per l’acció acumulativa de varios gens
(caràcters poligènics)
• El fragment d’ADN que té la informació per a sintetitzar la
cadena polipeptídica d’una proteïna s’anomena gen
• El lloc que ocupa un gen en un
cromosoma s’anomena locus
Plantes de pésol
Encerts de Mendel
9:3:3:1
ELEANOR CAROTHERS
Genetista y zoóloga.
Demostró la ley de
independencia de los
caracteres hereditarios
con embriones de
saltamontes. Esto fue la
primera evidencia de
que, en la meiosis, los
cromosomas homólogos
se separan.
Variacions de l'herència mendeliana:
1. Herència intermèdia
2. Codominància
3. Al.lelisme múltiple
4. Gens letals
1. Herència intermèdia
• En l’herència
intermèdia no hi ha un
al·lel que domina sobre
l’altre, són equipotents.
Apareix un fenotip nou
“intermedi” en els
individus heterozigots.
• Exemple:
– Negre, blanc: gris
– Alt, baix: talla intermèdia
– Roig, blanc: rosa.
2. Codominància
• En la codominància els dos
al·lels es manifesten de Exemple:
manera independent en els Negre, blanc: taques o
individus heterozigots ratlles blanques i negres
• Els al·lels són equipotents
• No s’utilitzen lletres
majúscules i minúscules per
representar els al·lels, sinó
una lletra majúscula per
representar el caràcter
acompanyada d’un
superíndex que indica la
particularitat d’aquesta
característica.
– CB (blanc)
– CN (negre)
3. Al.lelisme múltiple
A>0
B>0
A=B
Gens pleiotròpics manifesten més d’un
efecte fenotípic distint
• 1905 Cuenot publica els resultats del seu estudi sobre
l’herència de la coloració del pèl dels ratolins:
• Estudia la coloració negra i groga dels ratolins groga > negre
• No podia obtenir una línea pura:
Groc x groc
Creuament prova
Groc x negre
½ groc ½ negre
Gens pleiotròpics
Uns anys més tard dos científics proposaren que els individus
grocs homozigots eren avortats en l’úter matern
GENS LLIGATS
Experiments de Morgan
• En 1908 Morgan comença a treballar en genètica creuant
mosques de la fruita Drosophila melanogaster :
Les proporcions
fenotípiques de la F1 sí
que coincideixen amb les
de la 1ª llei de Mendel
Les proporcions
fenotípiques de la F2 NO
corresponen amb la 3ª llei
de Mendel (2 caràcters)
Què cabria
Creuament x esperar??
prova
parentals Noves
combinacions
965 944 206 185
Gamets: GV gv Gv gV gv
parentals Noves
combinacions
965 944 206 185
Freq de recombinació= 206 + 185 = 17%
206 + 185 + 965 + 944
D (e , f) = 19 cM
D (f , g) = 8 cM
D (e , g) = 11 cM
En 1911 T.H. Morgan, després
de realitzar nombrosos
experiments amb la mosca de la
fruita (Drosophila melanogaster)
va concloure que molts caràcters
s'hereten junts a causa que els
gens (terme proposat per W.
Johannsen en 1909) que els
codifiquen es troben junts en un
mateix cromosoma, és a dir, es
troben lligats.
R R R
r
R r r
• Si una malaltia és recessiva (daltonisme o hemofilia):
– Com que les dones tenen 2 cromosomes X, es pot donar el
cas que un dels dos tinga l'al·lel de la malaltia, però l’altre
no portadora
– Als homes no existeixen portadors
Herència del sexe: com s’hereta el
sexe en diferents éssers vius?
Determinació cromosòmica
Determinació cariotípica
• El sexe depèn de si són haploides o diploides