SEXENNI DEMOCRÀTIC

1868-1874
La revolució (Gloriosa)
 CAUSES
Econòmiques:

 Depressió de 1864-1868, els efectes del qual es van prolongar fins a

1873. Va ser conseqüència d’un crack financer (companyies
ferroviàries i algunes fàbriques tèxtils) i va provocar la caiguda de la
Borsa.
 Dèficit pressupostari i deficient sistema monetari.

 Crisi industrial i de subsistència.

Polítiques

Pacte d'Ostende, agost de 1867. Progressistes, demòcrates i republicans

van acordar el destronament d'Isabel II i la convocatòria d'unes Corts per
sufragi universal. En novembre, la pròpia Unió Liberal es va sumar al
pacte.
La revolució (Gloriosa)
 Confluència de les distintes forces socials
 Grups financers i industrials: Necessitaven resoldre

la crisi econòmica i crear un clima propici als

negocis. El govern isabelí havia estat incapaç de
solucionar aquests problemes.
 Capes populars: La situació de desocupació i

carestia, junt amb la inclusió en el programa

revolucionari dels conspiradors de les principals
reivindicacions populars, van ajudar a promoure la
seva col·laboració amb els colpistes.
La revolució (Gloriosa)
 Desenvolupament
 Sublevació de Topete a Cadis. 19 de setembre de
1868
 Batalla d'Alcolea (Còrdova). 28 de setembre.
 Les forces de Serrano van derrotar les
governamentals. Els capitans generals van fer veure el
Cap de Govern (marqués de l'Havana) la necessitat
que Isabel II abandonàs el país.
 La reina travessa la frontera d'Irun camí de l’exili. 29
de setembre.
Sexenni democràtic. Etapes
 Govern provisional (1868 – 1869)

 Regència de Serrano (1869 – 1870)

 Regnat d’Amadeu de Savòia (1871 – 1873)

 La I República (1873 – 1874)

Govern provisional
Regent: Serrano
President: Prim
 Primeres mesures:
 Va demanar la dissolució de les Juntes locals i la
devolució de les armes a la Milícia Nacional.
 Va exigir als governadors civils el manteniment de
l’ordre social.
 Govern d’unionistes i progressistes (marginava la resta
de grups insurrectes).
 Es van convocar eleccions, per sufragi universal, per a
gener de 1869.
 No canvis revolucionaris en economia ni política.
Govern provisional
 Durant el procés electoral, es va plantejar la polèmica respecte
a la forma d’Estat:

Unionistes y progressistes Monarquia

Monarquia amb sufragi universal

Demòcrates

República
Govern provisional
 Les eleccions van ser favorables al bloc
monàrquic, excepte en les grans ciutats en què
va triomfar l'opció republicana.
 Amb Serrano com a Cap de Govern, les Corts
van procedir a elaborar una nova Constitució,
que va ser aprovada al juny de 1869.
Govern provisional
 Constitució de 1869
 Proclamació de la sobirania nacional.
 Monarquia com a forma d'Estat.
 Divisió radical de poders.
 Exhaustiva declaració de drets.
 Sufragi universal.
 Elecció d'ajuntaments i diputacions per mitjà
d'eleccions.
 Llibertat de cultes.
 Compromís de regular la situació de les colònies.
Regència de Serrano
 Una vegada aprovada la Constitució, el general Serrno va
ser triat com a regent, i Prim va passar a dirigir el govern.
Objectius:

1. Unir els partits polítics en un programa que permetera

estabilitzar el règim (no es va aconseguir).
2. Iniciar el desenvolupament legislatiu de la Constitució.
Entre 1869 i 1870, es van anar publicant tota una sèrie
de reformes: Llei d'Orde Públic, nou Codi Penal, Llei
Electoral, Llei Municipal i Provincial, Llei sobre el
matrimoni civil etc.
Regència de Serrano
3. Reformes econòmiques: Reforma d'Hisenda, dels aranzels (Aranzel
Figuerola) i del sistema monetari. Es va instaurar la pesseta com nova
unitat monetària.
4. Buscar un candidat al tron que poguera convertir-se en nou Rei
d'Espanya. Devia ser una persona de sang reial, no Borbó i que
obtinguera el suport de les Corts, a més de l'internacional.
Es va descartar al Duc de Montpensier (vetat per Luis Napoleó); la
casa de Portugal; la casa italiana de Savoia (va desistir al principi);les
cases reials escandinaves i els Hohenzollern. Finalment Amadeu de
Savoia va acabar cedint a les pressions de la seua família i va acceptar.
Regència de Serrano
 Problemas del règim
 Insurreccions urbanes i pageses.
 Sublevacions republicanes
 Els republicans s'escindeixen en dues tendències:

 Moderats (Pi i Margall, Figueras, Castelar ) partidaris

d'avançar dins de la legalitat cap a la república.

 Radicals (Orense i Sunyer) favorables a la sublevació de les

Juntes republicanes i de fer la revolució de baix cap a dalt.

 Insurrecció de Cuba (crit de Yara). Va desembocar en una
guerra que es prolongaria deu anys.
El nou panorama polític
Dreta:
Carlins
Moderats (Cànovas del Castillo)
Centre:
Conjunció monarquicodemocràtica: Unionistes (Ríos
Rosas) + Progressistes (Prim, Sagasta, Ruiz Zorrilla) +
monàrquics demòcrates.
Esquerra:
Partit Republicà Federal (Pi i Margall + Figueras).
 Moderats (Pi i Margall, Figueras, Castelar ): partidaris
d’avançar dins de la legalitat cap a la república.
 Radicals (Orense): favorables a la sublevació de les Juntes
republicanes i de fer la revolució de baix cap a dalt.
 Unitaris (Castelar): conservadors políticament i social.
Regnat d’Amadeu de Savòia
Amadeu va desembarcar a Cartagena el 30 de
desembre de 1870, tres dies després de l'assassinat
de Prim. Immediatament es van posar de manifest
els grups contraris:
 Aristocràcia
 Camarilles de la Cort
 Part de l’exèrcit
 Clero
 Carlins
 Republicans
Regnat d’Amadeu de Savòia
 Problemes
 Inestabilitat política permanent: Es van succeir sis
governs i tres eleccions generals. Divisió del
progressisme.
 Agreujament de la guerra cubana
 Insurrecció carlina
 Intent d'insurrecció republicana
 Auge del moviment obrer: Creixement de la
Internacional a Espanya i esclat de la Comuna en Paris
el govern va demanar a les Corts la prohibició de
l'AIT i de les organitzacions obreres.
Regnat d’Amadeu de Savòia
La situació d'Amadeo era insostenible i finalment
va abdicar l'11 de febrer de 1873.
La República es va proclamar aquella mateixa nit.
L'opció monàrquica s'havia esgotat: ni els
alfonsins, ni els carlins, tenien força suficient per
a imposar una restauració borbònica.
Els diputats, majoritàriament radicals, van votar a
favor de l'opció republicana, nomenant Cap de
l'executiu a Estanislao Figueras.
La I República
FASES:
República unitaria
República federal
 El project de constitució federal
 El movimient cantonal
República autoritària
Colp d’Estat i presidència de Serrano
La I República
 La I República
 República federal
 Eleccions de maig de 1873. Majoria federal.
 Figueras dimiteix: Pi i Margall president de govern.
 Es plantegen dues opcions:
 Establir el règim federal des de dalt, pautat des de les

decisions del poder polític. Es plasmarà en el projecte de

constitució federal.
 Implantar el règim des de baix (cantonalisme).

Des del principi es van produir moviments radicals: En mitjans

agraris va haver-hi reclamacions de repartiment de terres.
 La I República
 El projecte de constitució federal
 Constava de 17 títols i 117 articles

 Àmplia declaració de drets (semblant a la del 69)

 Quedava prohibit que l'Estat sufragués el culte de

qualsevol confessió religiosa.
 Organització federal: Espanya quedava organitzada en
17 “estats”, un dels quals seria Cuba*. Cada un d’ells
tindria la seva pròpia constitució. Per al president
quedava un quart poder, el de “relació”, per a mantenir
l’equilibri
 Mesures de caràcter social (expliquen que el
federalisme continuarà tenint suport d’una gran part de
la classe obrera fins ben entrat el segle XX).
La I República
 Insurrecció cantonal (República federal des de baix)
 Es van sublevar els grups federalistes a Cartagena,
proclamant el cantó. Ràpidament es va estendre per
tot el Mediterrani.
 La sublevació cantonal va ser protagonitzada per
estudiants, intel·lectuals i polítics, encara que també
van prendre part artesans, botiguers i assalariats.
 Pi i Margall va dimitir i va ser triat president per les
Corts Nicolás Salmerón.
La I República
 República autoritària
 Presidència de Salmerón suposa l'inici d'un gir a la
dreta.
 Principal objectiu: restablir l'orde públic, per a la

qual cosa es van donar plens poders a l'exèrcit. Els

focus de sublevació se van anar sufocant, només va
resistir Cartagena
 Restabliment de la pena capital. No obstant quan se

li va demanar que firmara dos condemnes a mort per

a dos líders cantonalistes, Salmerón va preferir
dimitir (5 de setembre)
 La I República
 Presidència d’Emilio Castelar. S’accentua el gir cap al
conservadurisme.
 Va emprendre un programa de reforçament de l'autoritat de
l'Estat, amb el suport de l'exèrcit:
 Va obtindre poders extraordinaris de les corts i va suspendre
les seues sessions
 Va restablir les quintes i les ordenances militars, va
suspendre diversos drets constitucionals, va ordenar
l'allistament de 80.000 hòmens i va restablir l'Arma
d'Artilleria.
 A finals de desembre s'havia aconseguit detindre
militarment l'avanç carlí i estava a punt de caure Cartagena.
La I República
 Colp d’Estat y presidència de Serrano
 El 2 de gener de 1874 es va produir el colp del general Pavia.
S'estava votant una moció de confiança en el Congrés, en la
que el govern va ser derrotat. No es va triar un nou executiu.
 Es va establir un règim militar sota la presidència del general
Serrano.
 Es va anar desenvolupant, dirigit per Cánovas, el sector alfonsí,
partidari del retorn dels borbó. L'1 de desembre Alfons XII va
firmar el Manifest de Sandhurst.
 Martínez Campos i Jovellar es van pronunciar el 29 de
desembre a Sagunt a favor de la monarquia i Cánovas va
formar un gabinet de regència.