HENRY GIROUX

Miriam Forés Casanueva

Laia López Pérez
Beatriz Sánchez Flores

Universitat Autònoma de Barcelona

Sociologia de l’Educació
HENRY GIROUX: breu recorregut
de la seva vida
• Neix el 18 de setembre de 1943 a
Providence, als Estats Units.

• De 1968 fins 1975 va ser professor

d'història a un institut de secundària a
Barrington, Rhode Island.

• En rebre el seu doctorat a la

Universitat de Carnerngie Mellon (1977),
es dedicà a la docència en la
Universitat de Boston 1977-83.

• Al 1983 es va convertir en professor

d’educació a la Universitat de Miami, a
Oxford, Ohio, on també va ocupar el lloc
de director del Center for Education and
Cultural Studies (Centre per a
l’Educació i Estudis Culturals).
 HENRY GIROUX: breu recorregut de
la seva vida
• Va rebre la càtedra de professorat
Waterbury, a la Universitat Estatal de
Pensilvània del 1992-2004, també va ser
director del Waternury Forum in
Educational and Cultural Studies (Fòrum
d’Educació i Estudis Culturals).

• Al maig de 2004 es traslladà a la

Universitat McMaster.

• Al 2005 la Universitat Memorial de

Canadà va concedir-li un doctorat
honorari en lletres.

• Actualment ostenta la càtedra de

Cadenes globals de televisió a la
carrera de Ciències de la Comunicació a
la Universitat McMaster.
 Corrent en què es mou H.Giroux

• Principals àrees d’investigació:

– estudis culturals
– estudis sobre la joventut
– la pedagogia crítica
– la cultura popular
– estudis sobre els medis de comunicació,
– la teoria social
– la política de l’educació pública i de l’educació superior
(l’alfabetització, escriptura i política de sufragi.).
– Teoria de la Reproducció i la resistència en la nova sociologia
de l’educació
 Influències
• L’Escola de Frankfurt.
Renovar la teoria marxista de l’època 
desenvolupament interdisciplinari i reflexió
filosòfica sobre la pràctica científica.

• Representants de la Teoria de la Reproducció

– Louis Althusser (Reproducció social)
Estructures i sistemes pels quals l’estat aplica
la repressió (repressius i ideològics).

– Pierre Bordieu (Reproducció cultural)

Escola com un mirall de la societat.
L’escola utilitza la violència simbòlica i transmet
una sola cultura, la de la classe dominant.
 Idea central de l’autor i la
seva relació amb l’Educació
Demostració de l’equivocació dels autors
de teories tradicionals sobre el supòsit
del compliment dels seus models
socialitzants.

• Planteja dos models d’anàlisi educacional:

TEORIA DE LA RESISTÈNCIA  dóna importància a les
concepcions personals dels qui participen en el
procés educatiu oberta a la resistència a acceptar
la societat dominant que pretén imposar.

TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ  ofereix molt poca

esperança per desafiar i canviar les
característiques repressives del ensenyament.
 Idea central de l’autor i la
seva relació amb l’Educació (I)
Definició segons Giroux
-És un espai on es posseeix una potencialitat per la transformació
d’estructures dominants i antidemocràtiques.
Escola
- És un lloc públic on es donen formes de coneixement, de valors i de
relacions socials.

-Les escoles tenen que se espais autònoms on els estudiants i els

mestres produeixin maneres i continguts culturals que posin en
moviment i desplacin a les formes d’educació autoritària de
reproducció ideològica i social.

-Requereixen una formació que promogui una nova visió de l’escola i

l’ensenyament: un concepte de ciutadania crítica.

Mestres - Necessiten saber mes que la matèria que van a ensenyar, requereixen
aprendre un llenguatge interdisciplinari que es centri en la
historia, la sociologia, la filosofia, la economia i la política.

- Intel·lectuals transformadors.
 Aspectes positius

• La seva obra il·lustra un número

de tradicionals teories que van
des de Marx fins a Paulo Freire.

• Crítica general de les teories de

la reproducció:

Model econòmic Model cultural- Model reproductiu de

reproductiu reproductiu l’Estat
 Aspectes negatius

• Els dos models que planteja comparteixen

l’error de reproduir un dualisme entre
intervenció humana i estructura i, cap de les
posicions dóna les bases per a una teoria
d’educació que vinculi estructures i institucions
amb el factor humà i la seva acció d’una forma
dialèctica.

• Crítica unes teories i uns autors molt concrets.

 Comparació amb altres autors
Henry Giroux August Comte Émile Durkheim
Corrent de Pedagogia Filosofia Determinisme i
pensament crítica positivista positivisme
Marx, Paulo Saint-Simon August Comte i Saint-
Influències Freire i Zygmunt Simon
Baumann
Teoria Homogeneïtat:Naturalesa
Cultura i reproducció i ORDRE I PROGRÉS: humana, Heterogeneïtat:
coneixement teoria de la Raó universal, cultura assolida
resistència lleis absolutes contextualment.
derivades de la
ciència i
Concepció Desenvolupament l’experiència. Mitjà socialitzador que
educativa del pensament EDUCACIÓ universal desenvolupa valors
dialèctic i la en busca de la intel·lectuals i
alfabetització veritat absoluta morals.
crítica

Trajectòria Dedicat a Dedicat a l’àmbit Dedicat a l’àmbit de la

Professional l’àmbit filosòfic, sociologia de
educatiu. considerat el pare l’educació.
de la sociologia.