LA

PRONOMINALITZACIÓ

El SV
Complements i modificadors
Pronoms febles
EL SINTAGMA VERBAL
Com ja sabeu, el SV és un “grup” de paraules que giren al voltant d’un
verb que en fa de nucli. Aquest/s grups de paraules s’agrupen
formant sintagmes, i a la vegada, complementen o modifiquen el
verb. Així, el SV presenta la següent estructura:

SV = V + (CV) + (CC)

Els parèntesis que apareixen a l’estructura ens indiquen que aquests

elements poden aparèixer o no. És el verb, la seva pròpia naturalesa,
qui decidirà l’obligatorietat. En sintaxi s’usa el verb regir per
designar aquesta obligatorietat.
Els complements verbals són el CD, CI, CRV (o Complement
preposicional), Predicatiu, Atribut i CAgent.

De complements circumstancials n’hi ha molts. Els més comuns són

de temps, mode/manera i lloc/espai; però també en tenim de
companyia, instrument, finalitat, causa, concessió, consecució,
comparació, condició...

Cal diferenciar entre verbs transitius i verbs intransitius; els primers

exigeixen/regeixen un CD i els segons no; això no vol dir que els
primers, els transitius, no puguin anar acompanyats també d’altres
complements, com per exemple, un CI.

A més, cal diferenciar també entre verbs copulatius/atributius (ser,

estar i semblar, buits de significat) i verbs predicatius (la resta, que
tenen significat)
ELS COMPLEMENTS VERBALS
Tradicionalment distingim entre complements (els verbals) i
modificadors (els circumstancials). Els primers complementen
directament el verb mentre que els segons el modifiquen (el
significat).

EL COMPLEMENT DIRECTE:

És el més típic dels complements i es pot presentar en forma de SN o

una O.Subordinada substantiva (completiva o d’infinitiu).
Normalment, per identificar-lo utilitzarem:
1. Si preguntem QUÈ al verb.
2. És el subjecte pacient en les oracions passives.
3. Pronominalització. (encara no en sabeu, oi?)
Com el pronominalitzem?

 SN definit: segons el gènere i el nombre tindrem el, la, els i les (i les
seves formes plenes i elidides –apostrofades-)
Dóna les notes > LES dóna

 SN indefinit: quan el SN va introduït per un determinant indefinit,

numeral o quantitatiu, el pronom que utilitzarem és en (i la seva forma
elidida). Cal recordar que quan el pronominalitzem, el determinant NO
desapareix:
Dóna moltes notes > EN dóna moltes

 Neutre: quan el CD és una O.S. o “això” o “allò”, cal pronominalitzar

per ho:
Diu que vindrà demà > HO diu
EL COMPLEMENT INDIRECTE:

És l’altre típic complement i es presenta en forma de SP, introduït per

la preposició a. És el destinatari de l’acció del verb i per
identificar-lo cal preguntar A QUI? al verb. Compte, si preguntem
QUI, quin altre element de l’oració ens apareix?

Com el pronominalitzem?

El CI no té gènere però si nombre; és a dir, a l’hora de

pronominalitzar-lo, diferenciarem entre singular i plural.
 Si és singular, cal utilitzar el pronom li
Dóna caramels al Carles > Dóna-LI caramels
 Si és plural, utilitzarem els
Dóna caramels als nois > ELS dóna caramels
EL COMPLEMENT DE REGIM VERBAL:

Dit també C.Preposicional. És aquell complement, el verb del qual

regeix/exigeix una preposició en el seu significat. Compte!
L’exigeix en quant al significat!. Normalment són preposicions
febles, tot i que en podem trobar de fortes.

Com el pronominalitzem?
Tenim dues opcions segons la preposició exigida:
 SP introduït per de; cal pronominalitzar per en

Parla de les notes > EN parla

 SP introduït per altres preposicions; cal usar hi
Pensa en les seves coses > HI pensa
L’ATRIBUT:

És aquell complement que apareix amb els verbs copulatius.

Normalment és un S.Adj (és lleig), però també pot ser un S.Prep
(és de Lleida) i un SN (és metgessa).

Com el pronominalitzem?

 Quan tenim un element determinat usarem el, la els, les

En Pep és el metge? Sí, que L’és

 Quan tenim un element indeterminat usarem ho

En Pep és català? Sí, que HO és

 Per emfatitzar usarem en

Què N’és de brètol!
EL PREDICATIU:

És aquell adjectiu que acompanya als verbs NO copulatius. Dóna una

informació del verb (complement circumstancial de manera) i,
alhora, dóna una informació del nom del subjecte o del complement
directe (complement del nom). Generalment és un adjectiu però
també pot ser un nom.

Com el pronominalitzem?

 Generalment usarem hi
És intel·ligent, però no s’HI sent

 Amb els verbs elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar i semblants, o amb

un matís d’intensitat, cal usar en
Es diu Pere, o no se’N diu? // Me’N sento tant, d’idiota!
ELS COMPLEMENTS
CIRCUMSTANCIALS
Els complements circumstancials que més coneixeu són els de temps,
mode/manera i lloc/espai. Però en tenim d’altres: instrument,
companyia, condició, causa, finalitat... El temps NO es
pronominalitza.

Com els pronominalitzem?

 Quan s’introdueix amb la preposició de, usarem el pronom en

Tornes de la feina? Sí, EN torno
 Quan s’introdueix amb d’altres preposicions o sense, usarem hi
Aniràs a París? No, no HI aniré.
 El CC de Mode sempre se substitueix per hi
Camina de 4 grapes? Sí, HI camina.
PER PRONOMINALITZAR…
 Cal saber reconèixer les funcions sintàctiques perquè cada funció té
els seus pronoms particular.

 Un sol pronom per a cada funció pronominalitzada

 Cal para atenció en la “llargada” dels complements que

pronominalitzem (Escolta la cançó que cantava la noia de l’entrada
del bar)

 Hi ha combinacions entre pronoms que són impossibles:

- formes iguals: en/en, hi/hi, ho/ho
Va marxar cansat cap a la biblioteca (o un o l’altre)
- ho + hi: Col·loca això al prestatge (o un o l’altre)
- ho + en: He agafat allò del prestatge (o un o l’altre)
ELS VERBS PRONOMINALS
Són aquells que es conjuguen amb un o dos pronoms incorporats. En
aquest cas, cal tenir present que aquests pronoms no exerceixen cap
funció sintàctica, és a dir, no substitueixen cap element; no tenen
valor sintàctic.

- Hi ha verbs que sempre són pronominals: resignar-se, adonar-se,

atrevir-se, queixar-se...

- Hi ha verbs que no sempre són pronominals:

- HI: veure-hi/s’hi (vista correcta), clissar-hi, guipar-hi (=veure-hi),
palpar-hi (tenir tacte) i sentir-hi (oïda correcta)
- EN: anar-se’n, venir-se’n, tornar-se’n, pujar-se’n, sortir-se’n...
- LA: ballar-la, fer-la, dinyar-la, endevinar-la, passar-la magra...
COMBINACIONS CD i CI
Hi ha dues maneres d’enfrontar-nos quan hem de pronominalitzar
ambdues funcions.
 Construcció sense canvi: generalment l’ordre de col·locació dels
pronoms febles de CD i CI és el següent: CI + CD, excepte quan
es presenta una determinada situació (2)
Porta segells al Pep > Porta-li’n o Li’n porta

 Construcció amb canvis: quan es combinen els pronoms de CD

el, la, els i les amb el pronom de CI singular li, es produeixen els
següents canvis: a) li > hi i b) CD + CI:
Has portat el diari al Pep? Sí, l’hi he portat
Dóna les notes al Pau > Les hi dóna
ALTRES COMPLEMENTS...
A banda dels complements que hem vist, també podem pronominalitzar:
 El subjecte: tot i que no admet pronominalització generalment, els
subjectes que apareixen en construccions amb verb intransitiu que
indiquen esdeveniment, existència, moviment i són introduïts per
un determinant “indefinit” (quantitatiu, numeral, indefinit), es pot
pronominalitzar per en.
Quants clients han entrat? Només N’han entrat trenta

 El CN: es pot pronominalitzar quan és introduït per de i

complementa un nom que fa de CD, Atribut o Predicatiu, per en.
Tens prova de la infracció? No, no EN tinc cap prova.

 El CAdj: només en alguns casos quan és introduït per de. Usarem

en.
Era digne del càrrec? Sí, N’era digne.
PLEONASMES
Un pleonasme és la repetició d’un element en una mateixa oració
(apareix l’element i el pronom que el substitueix). En tenim de
correctes i d’incorrectes:
 Correctes: a) Pronom fort + pronom feble (és la mateixa persona).
b) Per anticipació (normalment van seguits). c) Per repetició (per
aclarir, cal posar comes)
A mi m’han regalat un tren
La visita la deixarem per dijous /De tot això, no n’has de
fer res
La deixarem per dijous que ve, la visita

 Incorrectes: Quan no segueix els criteris anteriors

*Hi vaig anar-hi