Professional Documents
Culture Documents
T.1. Segle XVIII
T.1. Segle XVIII
l’Antic Règim
¿Por qué las ideas de la ilustración y el desarrollo del siglo XVIII hicieron entrar en
crisis al Antiguo Régimen?
1.- L’antic Règim.
L'Antic Règim era un sistema econòmic, social i polític hereu del feudalisme medieval vigent en l'Europa
del segle XVIII.
Es caracteritzava per tindre una economia bàsicament agrària (sistema econòmic) , una societat
estamental (sistema social) basat en la desigualtat social i l'immobilisme i un sistema de govern fonamentat
en la monarquia absoluta (sistema polític).
ANTIGUO RÉGIMEN
Término despectivo acuñado por los revolucionarios franceses en 1789
para referirse al sistema político, económico y social que dominaba Europa a finales
del s. XVIII y al que se enfrentaron para destruirlo. Sus rasgos son:
Noblesa:
Alta noblesa: Grans terratinents que percebien
ingressos pels seus drets senyorials i
monopolitzaven els alts càrrecs de l'Administració
i l'exèrcit.
Baixa noblesa: Tractaven d'emparentar amb la
burgesia adinerada.
Clero:
Alt clero: bisbes, arquebisbes, cardenals, etc.
Solien ser els fills menors de famílies nobles.
Baix clero: Sacerdots, monjos, etc. Procedien del
poble.
Tercer Estat
Grup no privilegiat
La monarquía potenció la
creación de grandes
talleres – sobre todo de
productos de lujo-
conocidos como reales
fábricas o manufacturas
reales.
Escapando del control gremial con el trabajo a domicilio…
El DOMESTIC SYSTEM era el único medio de transformación de materias primas (sobre todo para la producción
textil)de antes de la Revolución Industrial, que escapaba del control de los gremios.
Los comerciantes proporcionaban a los campesinos la materia prima (ej. Lana) y estos realizaban el producto.
El empresario lo recogía y lo comercializaba.
DESARROLLO COMERCIAL
En estos momentos el comercio terrestre era ineficaz, por lo que predominó el comercio exterior con
América y Asia.
Destacan las compañías marítimas que monopolizaban el comercio en ciertas zonas o de ciertos productos.
Estaban amparadas por la corona, quien conseguía beneficios económicos.
El comerç triangular del s. XVIII constava de tres llocs relacionats entre si: Europa,
les colònies americanes i asiàtiques, i el continent africà. Els vaixells europeus portaven
productes manufacturats a les colònies, que intercanviaven per matèries primeres com
el cotó, el tabac, el sucre, el cafè, el te, les espècies i el cacao. El continent africà
era el que subministrava un altre dels elements essencials del comerç colonial, els esclaus
de raça negra que treballarien en les plantacions colonials.
2.- Las formas de gobierno a comienzos
del siglo XVIII
La monarquía absoluta de derecho divino.
La forma predominante de gobierno en toda Europa.
La autoridad del rey provenía de Dios y, en su
nombre, ejercía su poder sobre los súbditos.
Luís XIV de Francia, el Rey Sol, fue el prototipo de
monarca absoluto.
El rey concentraba todos los poderes: dictaba leyes
(legislativo), nombraba a los magistrados y a los
ministros que aplicaban la ley en su nombre
(ejecutivo), impartía justicia (judicial), comandaba el
ejército y dirigía la política exterior.
No se sometía a ningún tipo de control ni compartía la
soberanía con nadie.
Pese a todo, el poder del rey quedaba limitado por la
ley divina i también por les leyes fundamentales del
reino, que el monarca debía aceptar en el momento
de ser coronado.
Principi de sobirania:
Dret diví
Llui sXIV:
Buena relación con “L’Estat sóc jo”
LA MONARQUIA
la Iglesia
ABSOLUTA
Católica
(hereditària, vitalícia) Poder legislatiu
(elabora les lleis)
El poble no té dret ni llibertats. Poder executiu
Les persones són súbdits del rei. Concentración (goverrna e anomenava als
de todos los poderes del magistrats i als ministres que
Estado. No rinde cuentas aplicaven la llei en el seu nomb)
ante nadie.
Poder judicial
(tribunals e impartix justícia)
El rei estava assistit per
ministres i Secretaris,
Consells consultius i les Poder militar
institucions representatives
del regne (Cortes)
És només en la meua persona on
¿Qué es la monarquía absoluta de derecho divino? residix el poder sobirà (...) , és a mi a
qui deuen els meus cortesans la seua
existència i la seua autoritat, que ells
no exercixen més que en el meu nom.
Per tant, l'autoritat residix sempre en
mi i no es pot tornar mai contra mi;
només a mi pertany el poder legislatiu
sense dependència ni división,; és
per la meua autoritat que els oficials
del meu Tall procedixen no a la
formació, sinó al registre, la
publicació i l'execució de la llei; l'orde
públic emana de mi, i els drets i els
interessos de la Nació (...) estan units
necessàriament al meu nom i no
descansen més que en les meues
mans.
Discurso de Luis XIV en el Parlamento de
París el 3 de marzo de 1766
El Parlamentarisme anglés
• En el segle XVII Gran Bretanya havia limitat el papel del
Rei i havien reforçat el del Parlament.
• La monarquia parlamentaria britànica i la república
americana van ser un model per alss il´lustrats i una
inspiració per les revolucions que acabarien amb el
absolutisme a Europa.
Situació de partida:
En Anglaterra, desde l’Edat Mitjana, el poder del rei
estava limitat per el Parlament, que tenia dos càmeras:
Càmera dels Lores: noblesa i clero.
Càmera dels Comuns: burgesos i representants de
les ciutats.
Els monarques necesitaven la aprovación del
Parlament per a aprovar impostos o declarar la guerra.
El Parlamentarismo inglés
Les revoluciones del siglo XVIII.
Siglo XVII Llega la dinastía Estuardo. Carlos I Estuardo,
absolutista, quiso gobernar sin el Parlamento y eso desarrollo una
guerra entre la Monarquía i el Parlamento.
Derrotado el bando monárquico, Carlos I fue ejecutado y se proclamo
la Republica en manos de Oliver Cromwell en 1649 Dictadura
personal
Con Oliver Cromwell triunfaron los intereses de la burguesía y el
capitalismo. No obstante, su sucesor, Richard Cromwell, no tuvo el
mismo carisma (abandona) y se restableció la Monarquía en 1660.
El nuevo rey, Carlos II, aceptó el Control del Parlamento y el habeas
corpus (1679) un texto que garantizaba las libertades individuales y le
impedía detenciones arbitrarias.
Sin embargo, su sucesor, Jacobo II, llevó a cabo una política
absolutista y mostró su fe católica (bautiza a su hijo). Esto provocó una
nueva revolución, la Revolución Gloriosa de 1689. El Parlamento
ofreció la corona al holandés Guillermo de Orange, marido de María, https://www.youtube.com/
hija de Jacobo II de fe protestante, que juró la Declaración de Derechos watch?v=Fqz2T6KX4FU
(Bill of Rights).
El Parlamentarisme anglés
La monarquia amb drets limitats.
Els il·lustrats confiaven en “la Raó” com a solució als mals de la Humanitat. Eren optimistes i creien en el
progrés, gràcies a l'educació, la ciència i a la tècnica. Van criticar les velles estructures socials i polítiques de
l'Antic Règim i van representar una important modernització cultural i científica. Es va estendre per tota
Europa i Amèrica.
La Ilustración propuso una nueva forma de
En què es va basar el pensament il.lustrat? organización social. La burguesía hizo suyas
estas ideas y las convirtió en un programa
revolucionario.
Monarquia/República
Una societat Una economia
Parlamentaria
i Constitucional
de classes de liure mercat
•Constitució i Soberania •Igualtat de drets per a tots •Supresió dels drets senyorials
Nacional
•El mèrit i la riqusa com distinció •Supresió dels gremis
•Dret al sufragi (vot) dels ciutadans
•Llibertad econòmica (per a produi i
•Divisió dels poders •Consolidació del poder comerciar)
De l’Estat de la burguesia
•Propietat privada
•Igualtat davant la llei de •Movilitat social
totes les persones •Desamortització (venda) de les
terres de l’Església
•Ciutadans, no súbdits
De ese modo se evitaba la tiranía que ejercería una sola persona o institución.
B) Els pensadors il.lustrats
Qui van ser els principals il.lustrats?
Montesquieu: divisió de poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial)
Rousseau: sobirania nacional, critica el poder absolut del rei contracte social
Voltaire: tolerància religiosa
Sistema de Montesquieu
*En economía, Adam
Smith teoriza el
liberalismo económico
(supresión de los gremios,
no intervención del estado
en la economía, división del
trabajo, desamortización
de las tierras…).*
Les societats
científiques, literaries
o artistiques l les
academies.
Les DIFUSIÓ DE
publicacions, Les societats
especialment la LES IDEES d’Amics del
Enciclopedia I.LLUSTRADE país.
Francesa. S
Els salons
(tertulies i
reunions de
ill.ustrats)
Sapere Aude, el lema de la Ilustración, no
para todo el mundo
"Gustarles, serles útiles, hacerse amar y honrar por ellos, educarlos de niños, cuidarlos cuando mayores, aconsejarles, consolarlos,
hacerles grata y suave la vida son las obligaciones de las mujeres en todos los tiempos, y eso es lo que desde su niñez se les debe
enseñar. (...) el hombre dice lo que sabe, y la mujer dice lo que gusta; el uno para hablar necesita conocimiento y la otra gusto, el
principal objeto de él deben ser las cosas útiles, y el de ella las agradables. (...) “
"Aprender con trabajo o cavilar con esfuerzo, a pesar de que una mujer debería progresar en ello, hacen desaparecer las maravillas
que son propios de su sexo, y pueden convertirse en objeto de una fría admiración debido a su rareza , pero debilitan al mismo
tiempo los encantos mediante los cuales ejercen ellas su gran poder sobre el otro sexo. Una mujer que tenga la cabeza llena de
griego, como la señora Dacier, o que mantenga discusiones profundas sobre la mecánica como la marquesa de Chatelet, únicamente
puede en todo caso tener más barba; pues este sería quizás el parecido para expresar más ostensiblemente el pensamiento profundo,
para el que ellas se promocionan "
conclusiones:
• Se consideraba a las mujeres como incapacitadas naturales para ejercicios el razonamiento.
• Se reservaba el acceso a la educación a los ciudadanos, y las mujeres no podían ser ciudadanas porque
estaban sometidas a la tutela de los hombres.
• Las mujeres eran consideradas como objetos para agradar. Se empiezan a construir los estereotipos de
género que han llegado hasta nuestros días.
¿Cómo realizar un comentario de texto?
"Gustarles, serles útiles, hacerse amar y honrar por ellos, educarlos de niños, cuidarlos cuando mayores, aconsejarles, consolarlos, hacerles
grata y suave la vida son las obligaciones de las mujeres en todos los tiempos, y eso es lo que desde su niñez se les debe enseñar. (...) el
hombre dice lo que sabe, y la mujer dice lo que gusta; el uno para hablar necesita conocimiento y la otra gusto, el principal objeto de él
deben ser las cosas útiles, y el de ella las agradables. (...) “
Després de conèixer les idees il.lstrades, alguns monarques absolutistes van decidir aplicar-les baix la
fórmula “Tot per al Poble, pero sense el Poble”.
Carlos III, Rey Catalina II, José II, emperador Federico II, rey
de España reina de Rusia de Austria de Prusia
(1716-1788) (1729 – 1796) (1741-1790) (1712-1786)
Afavorir la modernitzación i el progré del país, però sense reconéixer cap llibertat o dret
Quin objetiu polític a les persones (els seus súbdits):
tenien? Elevar el nivel educatiu dels seus súbdits.
Fomentar el desenrotllament econòmic.
Mijorarr la administració.
Desamortització.
La diferència fonamental con el absolutisme és que van
tendir a governar en benefici del poble, però sense
contar con la seua opinió ni participació.
El monarca absolut
¿Por qué el pueblo se
somete al rey?
• Porque el rey gobierna sabiamente y PROPOSTES IL.LUSTRADES
lo defiende de sus enemigos. (progres econòmic i enfortiment de l’Estat)
• Porque el rey y su administración
gobiernan de forma eficaz.
• Porque el objetivo del rey es la
felicidad y el bienestar de sus “”Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”
súbditos.
Les reformes no van alterar les estructures socials, jurídiques i polítiques de l'antic règim. Les contradicions d'esta
via reformista (xoc amb els privilegis estamentals) van obrir la porta a l'època de les revolucions liberals del segle
XIX.
Medidas progresistas:
Causas:
Muerte sin descendencia de Carlos II de Austria y enfrentamiento entre Felipe V de
Borbón y Carlos de Austria (Carlos III) por el trueno.
Oposición de Gran Bretaña, Holanda, Portugal y el Imperio austríaco en Francia.
El enfrentamiento:
Castilla y Francia apoyaron a Felipe V mientras que Gran Bretaña, Holanda, Portugal y
el Imperio Austriaco apoyaron Carlos de Austria por miedo al crecimiento y expansión
de los Borbones en Europa. Por su parte, la Corona de Aragón defendió a Carlos de
Austria, quien fue reconocido como Rey a estos territorios, ya que garantizaba el
respeto a los fueros.
En Europa: los Borbones iban perdiendo posiciones. Sin embargo, en 1711, Carlos de
Austria heredó el Imperio alemán y dejó de lado los intereses en España. Los
catalanes empezaron a ser abandonados.
Además, ahora las potencias europeas temían un crecimiento del poder de España si
se producía la unión con el Imperio alemán. Optaron por una retirada táctica con el
TRATADO de UTRECHT, al que tanto los Borbón como los austracistas debían hacer
concesiones.
LA GUERRA DE SUCESIÓN Y LA NUEVA DINASTIA BORBÓNICA.
EL CONTEXTO INTERNACIONAL: ¿A QUIÉNES ENFRENTÓ LA GUERRA DE SUCESIÓN?.
Carlos II, el
último rey de la
dinastía de los
Habsburgo
IMPERIO AMERICANO
EL BANDO AUSTRACISTA
A pesar de que al principio Barcelona acató al nuevo monarca Felipe de Anjou (V), la
verdad es que poco después se decantaría por el Archiduque Carlos, al que nombró
emperador en 1711. Los territorios de la Corona de Aragón (Aragón, Catalunya, I.lles
Baleares y València) sustentarían mayoritariamente la causa del candidato austríaco, de
manera generalizada y en abierto levantamiento contra Felipe V desde 1705. Este bando
representaba la voluntad de mantener los fueros y las instituciones forales
(descentralización) en los estados de la corona de Aragón. Todo el contrario del bando
felipista.
LA GUERRA DE SUCESIÓN: PRINCIPALES BATALLAS.
En Europa: los
Borbones iban
perdiendo
posiciones. Sin
embargo, en 1711,
Carlos de Austria
heredó el Imperio
alemán y dejó de
lado los intereses
en España. Los
catalanes
empezaron a ser
abandonados.
La batalla de Almansa tuvo lugar el 25 de abril de 1707 en Albacete. La batalla enfrentó los partidarios de
Felipe d’Anjou (V) y los seguidores del Archiduque Carlos de Austria. Esta batalla se resolverá con la victoria
borbónica y la ocupación de los territorios del reino de València (Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança)
Tras la victoria de
Almansa, comenzó a
ocupar Valencia y
Aragón.
LA GUERRA DE SUCESIÓN: CAUSAS Y CONSECUENCIAS.
Todos los gobiernos españoles han reclamado la soberanía española sobre el peñón, pero ni el gobierno británico ni
los habitantes del peñón tienen interés en que la ciudad pase a estar bajo soberanía española.
Pérdidas territoriales