LA

RESTAURACIÓ II
1898-1931
Períodes:
- 1898-1923
- 1923-1930
EL DESASTRE DE 1898
PÈRDUA DE CUBA, PUERTO RICO I FILIPINES.

● Cuba

Grans interessos i negocis. Plantacions per exportar. Esclavitud. Obligació de

comprar productes espanyols i exportar a Espanya. No llibertat. No representació
dels territoris a Corts espanyoles. Govern des d’Espanya.

Moviments autonomistes per part de criolls progressistes. Latifundistes del sucre

i espanyols, en contra.
Aranzels elevats a productes estrangers que arribaven a Cuba → EEUU en contra.
1895 → El grito de Baire, insurrecció amb cubans del Partido Revolucionario Cubano de José
Martí amb recolzament americà.
Mà dura de Weyler i repressió brutal, però no es controla la situació.
1897, mort de Cánovas i Sagasta destitueix Weyler i dóna autonomia a Cuba, sufragi universal,
igualtat de drets amb espanyols… TOO LATE.

Intervenció estatunitenca 1898 → enfonsament del Maine a l’Havana. Guerra i insurrecció

independentista. Desastre militar per Espanya → Vergonya.
Tractat de París, cessió de Cuba, Pto Rico i Filipines a EEUU.

● Filipines

Malestar contra administració espanyola i poder ordes religiosos.

José Rizal, líder independentista, 1892 amb Liga Filipina.
Insurrecció 1896 i execució de Rizal.
1897, negociació amb insurrectes i pacificació.

1898, Tractat de París → Los últimos de Filipinas. (Setge de Baler)

Conseqüències de 1898
● ESPANYA
“DESASTRE” → Conmoció moral col·lectiva. Humiliació. Crisi i derrota.
Però, en termes econòmics, a Espanya no afectació gran → Retorn inversions i diners (indianos).

Generación del 98 → pessimisme, anàlisi dels problemes d’Espanya, crítica i necessitat de

canvi, de regeneració del país.
Autors: Pío Baroja, Valle Inclán, Unamuno, A.Machado...

Regeneracionismo → crítica al sistema de la Restauració. Necessitat de renovació i regeneració

del sistema → Joaquín Costa. (Oligarquía y caciquismo)

Aparició nacionalismes perifèrics, denuncia de la incapacitat dels partits dinàstics.

** Regeneracionisme

Què planteja?

• La reforma de l’estat.
• El foment de la riquesa.
• L’impuls de l’ensenyament.
• Oblidar el discurs “gloriós” del passat.

Parla d’una dictadura temporal amb un “cirurgià de ferro”?

Pocs resultats pràctics: Govern “regeneracionista” de certa concentració,

1899 del conservador Silvela amb Polavieja, fracassat.
● CATALUNYA i el 1898. Catalanisme com a regeneracionisme.

Molts interessos a Cuba, burgesia. “Indians”. Molts beneficis, mercat exclusiu.

Suport burgés a la guerra contra independentistes (Foment del Treball Nacional).

Rebuig popular a la guerra → servei militar obligatori i quintes. (Federalistes com Pi i
Margall en contra de la guerra disfressada de patriotisme).

El catalanisme, ja conservador principalment, recolzava la guerra tot i comprendre les

reclamacions cubanes (autonomia com a exemple futur).

Economia post-98: fi exportacions però retorn de fortunes. Endeutament de l’estat va

suposar més impostos → TANCAMENT DE CAIXES, 1899, no pagament impostos →
Repressió, creix rebuig a Estat i partits dinàstics → Opcions catalanistes creixen:
autonomia i modernització d’Espanya.
(vaga de comerciants, empressonament morosos…Repressió i dimissió govern)
1899 - Unió Regionalista, èlits econòmiques i intel·lectuals contràries a l’Estat que han
protagonitzat el Tancament

1900 - Centre Nacional Català, la gent de La Veu de Catalunya deixen la Unió Catalanista
→ Cambó, Prat de la Riba…

1901 - Acord Unió Regionalista + Centre Nacional per presentar-se units:

Candidatura del Quatre Presidents (Foment, Societat Amics del País, Ateneu Barcelonès,
Lliga Defensa Industrial i Comercial) → Victòria a Barcelona.

Èxit = fusió de grups catalanistes en LLIGA REGIONALISTA, 1901.

Eleccions municipals Bcn 1901, ja és competició entre catalanistes i republicans, no entre

els partits dinàstics. Canvi.

Lliga com a partit dels industrials, professionals i propietaris agrícoles. Partit modern amb
afiliats, publicacions… → Reformisme polític basat en autonomia.
LA FALLIDA DE LA RESTAURACIÓ 1902-1931
▪ Desaparició dels dirigents històrics (Canovas i Sagasta)
▪ Fragmentació dels partits dinàstics

▪ Partit Conservador: Silvela, A. Maura o Eduardo Dato

▪ Patit Liberal: José Canalejas

▪ Auge d’altres partits:

– PSOE (Pablo Iglesias)
– Unión Republicana (Salmerón)
– Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux)
– Partit Republicà Federal
– Partit Tradicionalista (carlins)
– PNB
Crisi de la Restauració:

•Fets de Cu-Cut (1905) → Llei de Jurisdiccions (1906)

•Creació de Solidaritat Catalana (1906)
•El colonialisme
•Llei d’Administració local i Llei electoral (1907)
•La Setmana Tràgica (1909)
•CNT (1910) i renovació sindical
•Espanya i la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
•Crisi de 1917 (triple)
•Vaga de la Canadenca (1919)
•Pistolerisme
FETS DEL CU-CUT (1905)
Fets del Cu-cut 1905
Celebració del Banquet de la Victòria
Frontó Condal, Rosselló- Balmes
(1896-1924). Acudit del Cu-cut.

Assalt al Cu-Cut i a La Veu de Catalunya

per part de militars. Govern no castiga.

Al contrari: LLEI DE JURISDICCIONS.

(1906)
Solidaritat catalana (1906-1909)
Moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment, dirigit per
Prat de la Riba, va unir momentàniament diversos grups polítics nacionalistes
catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de
llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-
Cut i a la Llei de jurisdiccions.
Però no hi ha projecte comú, només estar en contra de, en aquest cas de
l’Estat i el maltracte a Catalunya.

Per què fins al 1909?

LA SETMANA TRÀGICA (1909, 26-31 juliol)
Causes de la revolta:
• Fracàs de l’exèrcit espanyol a les campanyes al Marroc.
• Guerra molt impopular (1909-1926) → BARRANCO DEL LOBO (1909).
• Record del Desastre de 1898.
• Mobilització de reservistes: homes d’extracció humil que havien fet el servei militar.
• Resistència popular anti-quintes i anti-rescat (impost per no anar a la guerra)
• Formació d’un comitè de vaga (socialistes, anarquistes i republicans)

Proclamació de la vaga: 26 juliol però primers incidents el 18 a l’embarcament.

• Insurrecció popular que el comitè de vaga no va poder controlar.
• Caràcter anticlerical. (80 edificis religiosos cremats)

- Forta repressió del govern conservador d’Antonio Maura: estat de guerra. 100 morts.
- Cap de turc: Francesc Ferrer i Guàrdia (cinc condemnats a mort). Protestes
internacionals
Conseqüències de la Setmana Tràgica:

- Caiguda del govern Maura per la duresa de la repressió. El Rei Alfons XII el
substitueix per Canalejas → Unió de liberals amb republicans, per primer cop
els partits dinàstics enfrontats!! Inici del trencament del sistema…

- Reorganització de l’oposició:
*Partido Reformista (republicà), que sortirà de la Conjunción
Republicanosocialista.
*Pèrdua de la influència de Lerroux entre els obrers que aniran
clarament cap a l’anarcosindicalisme (1910, CNT).
*Trencament de la Solidaritat Catalana per suport de la Lliga a la
repressió i creixement del catalanisme republicà.
Per què la revolta? Imperialisme XX
▪ Colònies espanyoles: Ceuta, Melilla, Rio de Oro (actual Sahara), Fernando Poo, Rio Muni
(Guinea)

▪ 1906 Tractat d’Algesires acord franco-espanyol: divisió del Marroc. A Espanya li

correspon la part del nord (Rif).
▪ Política africanista destinada a satisfer l’exercit (els africanistes) i les iniciatives
privades i públiques, per exemple, a la burgesia catalana que desitjava suplir la manca
de colònies com a mercat exterior per col·locar els seus productes.

Militars africanistes: (MOLT IMPORTANT!!)

▪ Creença en la superioritat d’Espanya per sobre d’altres pobles.
▪ Creença en la superioritat de l’exèrcit per sobre de la política civil.
▪ Guerra del Marroc: oportunitat d’aconseguir ascensos i càrrecs en el món polític.
Govern Canalejas (1910-12)
Govern presidit pel liberal Jose Canalejas que intentà aplicar els principis del regeneracionisme
amb reformes. Però al 1912 mor assassinat per anarquistes.

Lleis:
- La més important va ser la ley del candado (1910) que prohibia a Espanya l’establiment de nou
ordes religiosos.
- També va incrementar la pressió fiscal dels més poderosos.
- Va elaborar lleis de protecció social que regulaven la jornada de treball.
- Va imposar el servei militar obligatori i es va suprimir l’alliberament gràcies als pagaments.
I el 1912 deixa el camí llest per a...
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914)
MOLT IMPORTANT: Primer òrgan administratiu català des de 1714!!

Canalejas havia acceptat la proposta de Prat de la Riba (Lliga) d’unió de les

diputacions provincials ja al 1912, però va morir assassinat i el Senat va
bloquejar la llei. Eduardo Dato, conservador, va decretar el 1913 l’autorització de
mancomunar les 4 diputacions.

6 d’abril de 1914, constitució de La Mancomunitat de Catalunya.

Hi havia President i Assemblea que designava un consell permanent (8
consellers).
Institució monopolitzada per la Lliga, amb dos presidents: Prat de la Riba (14-
17) i Puig i Cadafalch (17-23). Hi va haver un 3r però...
 ● Tenia unes comissions de treball:
- Cultura i instrucció,
- Camins i ponts,
- Obres hidràuliques i ferrocarrils,
- Telèfons,
- Agricultura i serveis forestals,
- Beneficència i sanitat, política social i finances.

Obra de govern:
- Creació infraestructures de serveis públics i administratius bàsics per
fomentar el desenvolupament econòmic.

- Foment de la llengua i la cultura catalana.

Problema: escassos recursos econòmics i vida molt curta de la institució…

En economia:
- Pla de millora de la xarxa viària, telegràfica i de telèfons.
- Pla d’acció agrària per modernitzar agricultura.

En cultura:
- Encàrrec a l’Institut d’Estudis Catalans per unificació ortogràfica i
normalització lingüística del català → POMPEU FABRA. (Diccionari 1932).
- Creació de la Junta de Museus i Servei de Conservació i Catalogació de
Monuments → Protecció del patrimoni cultural i divulgació (Boí o Empúries).
- Renovació pedagògica: introducció del mètode Montessori i creació de
l’Escola Industrial, l’Escola del Treball, l’Escola de l’Administració Local…
- Biblioteques populars (1918).
- Observatori Fabra, estació meteorològica.
ESPANYA DURANT LA I GUERRA MUNDIAL (1914-18)
Posició d’Espanya respecte la guerra:

• Neutral.
• Divisió entre aliòadofils i gemanòfils.

● Estímul per a l’economia:

• Explotació matèries primeres: agrícoles i mineres
• Tèxtil català i siderúrgia basca
• Activitats terciàries: serveis bancaris, flets navals
• La balança comercial va passar de negativa a positiva → exportacions → BENEFICIS
• Increment de la demanda i, per tant, de la producció.
• Pujada de preus però no de salaris (blat 72%; patates 90%)
• Beneficis només per a les empreses (burgesia industrial) o per als propietaris de les
terres però no per als treballadors → èxode rural
• Creixement puntual: augmenta la producció però no hi ha millora a la tecnologia ni hi ha
indústries noves i més modernes.
Creixement econòmic especulatiu. Quan acabi guerra i no hi hagi exportacions, crisi
molt forta. I la paguen els obrers, principalment.
 CRISI 1917
Descontentament social per disminució nivell de vida per culpa de IGM en un
moment de grans beneficis empresarials → Vaga de CNT i UGT al març 1917.
Dato suspén garanties constitucionals, clausura les Corts i imposa la censura en
premsa. La crisi, s’accentua a l’estiu:
- Social, vaga general revolucionària a l’agost.
- Militar, creació de Juntes de Defensa (semisindicat?) per denunciar els
avantatges del “africanistes” amb els seus ascensos per mèrits de guerra.
- Política → oposició a Dato es reuneix en una Assemblea de Parlamentaris,
primer catalans només i després de tota Espanya, al juliol.
Exigeixen un Govern Provisional, una convocatòria a Corts Constituents i la
descentralització de l’Estat (autonomisme més enllà de Mancomunitat).
Resposta del govern Dato:
Repressió.
- Vaga reprimida per un exèrcit que com a institució també reivindicava
els seus propis canvis. Comité de Vaga jutjat en Consell de Guerra.
- Juntes de Defensa, dissoltes.
- Assemblea política prohibida i dissolta per Guàrdia Civil.

Com veiem, l’Exèrcit va optar per donar suport a la monarquia en un

moment de tensió social i perill de revolta, així com la burgesia, molt
atenta a no permetre cap revolució que portés a la seva fi.
El sistema es protegeix a ell mateix i continua viu fins al 1923.
Alfons XIII proposa un govern de concentració amb els partits dinàstics i
també la mateixa Lliga, amb Cambó com a ministre posteriorment.
Andrés Saborit, Julián Besteiro, Daniel Anguiano i Largo Caballero
Membres del PSOE detinguts el 1917
DESCOMPOSICIÓ DE LA RESTAURACIÓ (1917-23)
Força del moviment obrer, sobretot des de 1910 i la creació de la CNT,
CONFEDERACIÓN NACIONAL DEL TRABAJO → Pestaña, Peiró, Seguí,
conegut com “el Noi del Sucre”.
Abans, hi havia hagut la SOLIDARITAT OBRERA, en resposta a la Solidaritat
Catalana (socialistes i anarquistes).

Al 1918 la CNT celebra el CONGRÉS DE SANTS, passant a ser un sindicat

únic, acabant amb els sindicats d’oficis → unió i força.
1919 - VAGA DE LA CANADENCA, molt important → Jornada de 8h a
Espanya. Durant 3 mesos es paralitza la Barcelona Traction, Light and
Power. Força del moviment i demostració anarquista.
Davant d’això:
Ofensiva de la patronal
• El lock out patronal.
• Assassinat del president Dato (1921) per part d’anarquistes.
• El pistolerisme: Formació d’escamots de pistolers, els sindicats lliures
(complicitat de la policia i la Guàrdia Civil) → LLEI DE FUGUES.
Responsabilitat de Martínez Anido, Governador Militar i Civil.
• Assassinats de líders sindicals: Salvador Seguí (CNT) i Francesc Layret
(advocat laboralista).
• Trienni Bolxevic (1918-1921): disturbis a Andalusia per part dels jornalers
(destrucció de collites i ocupació de finques).

Guerra social, al carrer. Lluita de classes.

Època d’inestabilitat:
Governs de concentració que fracassaven, governs de coalició que
fracassaven… 14 governs en 6 anys. Cap força per tirar endavant majories
parlamentàries → decrets llei, suspensions de garanties constitucionals i
dissolucions constants de Corts…

A Catalunya el 1918 s’inicia una campanya a favor d’un Estatut per part de
Lliga i Mancomunitat, i el 1919 es presenta a Madrid un projecte
d’Estatut: govern propi, parlament per sufragi universal i competències
àmplies.
A Madrid → NI PARLAR-NE. En contra, fins i tot avisos de trencament
d’Espanya. Anticatalanisme. Però la Lliga continua donant suport al govern.
LA GUERRA DEL MARROC
Al període final de la Restauració, torna un dels temes estrelles de l’època: el
problema al Marroc.

1920: el cabdill Mohamed ibn Abd el Krim va proclamar la guerra santa

contra els espanyols i els francesos.
Derrota d’Annual (1921), desastre responsabilitat del General Silvestre
(2.500 morts).
- El cabdill proclama l’Emirat del Rif.
- Nova crisi que va comportar un shock com el del 98.

I sobretot, conseqüències polítiques del fet → Investigació:

INFORME PICASSO → Responsabilitat real de ……….. I denúncia de
corrupció i ineficàcia de l’exèrcit al Marroc.
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)
Context:
- Itàlia: cop d’estat de Mussolini: 31 d’octubre de 1922
- Ascens del nazisme a Alemanya, fundació de NSDAP de Hitler el 1920.

Cop d’estat de Miguel Primo de Rivera amb el beneplàcit d’Alfons XIII.

13 setembre de 1923:
- suspensió de les garanties constitucionals. De fet, es va suspendre la Constitució (1876) i es
va acabar amb el sistema polític de la Restauració.

Raons dels militars per voler el poder:

Regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i corrupció, recuperar l’ordre públic, acabar
amb conflictivitat obrera i aturar expansió catalanisme per garantir la unitat nacional. I aturar
l’expedient Picasso.

Indiferència davant el cop. Burgesia, Rei i militars accepten dictadura com a solució a la crisi
perquè havia de ser solució temporal.
Ideologia de la dictadura
⮚ Ideologia:
• Barreja entre militarisme, paternalisme i regeneracionisme de Costa.
• Inspirada en alguns aspectes en la política feixista de la Itàlia de Mussolini.
• Força desconfiança vers la classe política - que considerava immoral i
corruptes - i vers la democràcia.

Recolzaments: exèrcit, església, oligarquia terratinent, alta burgesia catalana i

també part de les classes mitges que eren partidàries de l’ordre i desconfiaven
de les classes treballadores. Por a revolució i desordre.
Paradoxalment, els socialistes no hi van posar resistència i fins i tot es van oferir
per col·laborar amb el nou règim. CNT intenta vaga general i res.
Etapes de la Dictadura

● Directori militar (1923-1925)

⮚ Solució teòricament provisional.

⮚ El dictador concentrava el poder executiu, el legislatiu i el judicial assessorat per militars i
governava mitjançant decrets-llei. No constitució.
⮚ Prohibició de sindicats i del dret de vaga → repressió vs CNT.

⮚ Pel que fa a Catalunya va prohibir la llengua, la bandera i la sardana. També va prohibir

alguns diaris i va censurar d’altres. Es van canviar el nom d’alguns carrers i es van destruir
o prohibir llibres en català i els Jocs Florals → Decepció Lliga, enganyada.
També va clausurar el Camp de Barça durant sis mesos perquè s’havia xiulat l’himne
espanyol (juny 1925)

⮚ Va anomenar Alfons Sala president de la Mancomunitat encara que la va dissoldre el

1925.
⮚ CREACIÓ DE LA UNIÓN PATRIÓTICA, 1924.
⮚ Desembarcament Alhucemas contra rifenys → Fi tema Marroc.
 ● Directori Civil (1925-30)
- Gavinet de ministres formats per membres de la Unión Patriotica.
- Ja no sembla solució transitòria…
- Suport banca, indústria i sectors conservadors.
- Reactivació econòmica aprofitant cojuntura dels 20 → Nacionalisme
econòmic i intervencionisme estatal*.
- 1927 Formació de l’Assemblea Nacional Consultiva: una mena de
parlament format per membres de la Unión Patriótica elegits per
sufragi restringit que s’encarregava d'assessorar al dictador.
- Creació del Somatén, organització paramilitar ciutadana de suport a
policia i exèrcit.
Política econòmica:
⮚ Intervencionisme estatal, control estatal dels sectors productius
(nacionalització)
⮚ Política econòmica proteccionista.
⮚ Monopolis de l’estat: Tabacalera, Telefónica, Loteries y CAMPSA.
⮚ Política obres públiques per a fomentar la construcció de les infrastructures i
disminuir l’atur: carreteres, xarxa elèctrica, ferrocarril, escoles.
⮚ Despesa pública però no ingressos (impostos) = Deute = crisi als 30.
Política social:
Repressió del moviment obre, sobretot, amb els anarquistes. Es va prohibir la
premsa obrera i la CNT, però l’UGT va ser tolerada. (Col·laboració PSOE)

• Es van potenciar els Sindicats Lliures.

• Es van constituir els Comités paritarios (obrers i empresaris) que regulaven
temes laborals: horaris, salaris, condicions de treball. Aquest organisme van tenir
el recolzament del PSOE i l’UGT, fet que va desprestigiar força a aquests.
• La repressió es va combinar amb un paternalisme molt marcat basat en la idea de
Bismark “la revolución desde arriba” i es va implantar el descans dominical i un
codi de treball que regulava certs aspectes del món laboral.
● OPOSICIÓ A LA DICTADURA

- Republicans (Lerroux i Azaña i fins i tot Alcalà Zamora, ex ministre)

- Sectors de l’exèrcit (fallit cop d’estat 1926)
- Intel·lectuals i universitaris (contra censura i no llibertats)
- Catalanisme (Fets Prats de Molló, Francesc Macià i Estat Català 1926)
- Obrerisme (comunisme i anarquisme, naixement FAI dins la CNT)
- PSOE (contactes amb republicans a partir 1929)