Consum de cànnabis i trastorns

psicòtics en població jove.

Revisió sistemàtica
Núria Borràs Ibáñez
 Índex
1. Introducció: situació epidemiològica actual
2. Materials i mètodes
3. Resultats
3.1. Estadístiques i probabilitats
• Evolució símptomes prodròmics
• Funció cognitiva i social
3.2. Troballes biològiques
3.3. Estudis de neuroimatge
• Córtex
• Estructures subcorticals
• Substància blanca
4. Discussió
5. Conclusió
6. Bibliografia
 1. Introducció:
Situació epidemiològica actual
1.- Introducció: situació epidemiològica actual
• Estudi ESTUDES 18-19
1.- Introducció: situació epidemiològica actual
• Estudi ESTUDES 18-19 Mitjana de porros
consum problemàtic:
- Nois: 6,1 porros/d
- Noies: 4,5 porros/d
1.- Introducció: situació epidemiològica actual
• Estudi ESTUDES 16-17
1.- Introducció: situació epidemiològica actual
• Estudi EDADES 17-18, població de 15-64 anys
1.- Introducció: situació epidemiològica actual
• Estudi EDADES 17-18
2. Materials i mètodes
2.- Materials i mètodes Cerca PubMed
KEY WORDS:
Revisió 01/01/10- Actualització revisió - cannabis
01/11/15 01/01/15-13/08/19 - psychotic symptoms
- Filtres: human, child:
251 114 birth 18 years
147 59

104 55
41 19

74 36

30 12

32 24

26 6 21 3
3.1. Resultats. Estadístiques i
probabilitats.
 EVOLUCIÓ
3.1.Estadístiques i probabilitats CLÍNICA

Estudi prospectiu observacional

de cohorts ( durant 15 anys)
n= 6534 nois i noies de 15-16
anys (base de dades finlandesa)

“els participants amb símptomes

prodròmics i consum de cànnabis en
l’adolescència (sobretot als 15-
16anys) tenen el doble d’incidència
de psicosi en comparació amb els
controls que tenen símptomes
prodròmics però no consumeixen
cànnabis”
 EVOLUCIÓ
3.1.Estadístiques i probabilitats CLÍNICA

Estudi prospectiu observacional (5 anys)

n= 1.009 nois de 13 a 18 anys sans d’institut

Però! Només el 2,1% dels

participants van desenvolupar un
t.psicòtic als 30 anys

Per cada any que els nois estaven consumint cànnabis de manera freqüent (setmanal), el nivell esperat de
símptomes psicòtics subclínics incrementava en un 21%, i les probabilitats de paranoia d’un 133% i
d’al·lucinacions subclíniques d’un 92%,-
 EVOLUCIÓ
3.1.Estadístiques i probabilitats CLÍNICA

Estudi prospectiu observacional (5 anys)

n= 190 clinical high risk

Conclouen que el 40% dels individus amb

antecedents de símptomes psicòtics atenuats
induïts pel cànanbis van desenvolupar un
t.psicòtic en el seguiment.

En contrast amb: 9,5% consum cànnabis sense

simpt i 12% d’indivvidus sense simpt ni
cànnabis (que també van desnvolupar
T.psicòtic)
 FUNCIÓ
3.1.Estadístiques i probabilitats COGNITIVA

Estudi casos i controls

n = 161 (97 casos psicosi
(SCZ, BPP), 64 controls)

Les puntuacions en el
BACS (brief assessment
of cognition in
schizophrenia) van ser
més altes en individus
amb psicosi amb consum
de cànnabis durant
l’adolescència

Però! Quan dividim els

individus amb psicosi en
SZF i T.B., veiem que l’ús
del cànanbis en el grup
de psicosi bipolar NO
està associat a la funció
cognitiva.
 FUNCIÓ
3.1.Estadístiques i probabilitats COGNITIVA

CONCLUSIÓ PRINCIPAL: l’ús de cànnabis durant l’adolescència està associat a una millor funció cognitiva en
esquizofrènia i psicosi, però no en psicosi bipolar.

De fet, el rendiment neuropsicològic en alguns dominis no va diferir gaire dels controls amb consum de
cànanbis durant l’adolescència.
3.1.Estadístiques i probabilitats FUNCIONAMENT
SOCIAL

Estudi de cohorts prospectiu,

seguiment durant 30 mesos
n= 81 (42 FEP + CAN i 39 FEP) de
15 a 25 anys
Conclusió: Durant el seguiment dels 30
mesos, els pacients amb primers episodis
sense consum de cànnabis en el
seguiment, van mostrar una milloria
significativa en el seu funcionament
social, respecte els pacients amb consum
concomitant de cànanbis.
3.1. Conclusions. Estadístiques i probabilitats.
• L´ús de cànnabis duplica el risc de psicosi en persones
vulnerables.
• El risc augmenta clarament quan el consum de vida supera les
50 unitats
• A mesura que la durada del consum de cànanbis augmenta des
del primer ús (>6 anys), les probabilitats de desenvolupar un
T.psicòtic augmenten (OR 2,2) i també del nº i severitat dels
deliris (OR=4.3) i al·lucinacions (OR=2.8)
• Començar a consumir cànnabis abans dels 15 anys -> major
aparició al·lucinacions i simptomatologia florida
• El temps mitjà inici consum  psicosi = 6 anys ±4,3 anys
• Influència de gènere? Contradictori.
– No consumidors: homes: 27,07 (DE 7,03) dones: 30,76 (DE 8,15)
– Consumidors: homes: 25,52 (DE 6,62) dones: 26,03 (DE 5,56)
 3.1.Conclusions. Estadístiques i probabilitats
• L’ús del cànnabis durant l’adolescència previ a l’inici de la
psicosi s’associa a una millor funció cognitiva respecte
individus psicòtics sense història de consum previ de
cànnabis
• Tot i així, l’ús de cànnabis després del primer episodi psicòtic
s’associa a un resultat més probre a l’any (simp +,- i pitjor
funcionament psicosocial)
• Les experiències traumàtiques durant la infància actuen de
manera sinèrgica
• Alguns estudis diuen que “entre el 8-13% de casos
d’esquizofrènia es podrien evitar evitant el consum de
cànnabis”
3.2. Resultats. Troballes biològiques.
 3.2.Troballes biològiques
Estudi de casos i controls
n= 80 (ezf) i 77 (t.no ezf)

COMT (Catecol-O-Metil Transferasa): és

un enzim que catalitza la degradació de
catecolamines (incloent els NT Dpm, A i
NA)

El gen que codifica per COMT se situa al

cr 22q11.1-q11.2 i conté un
polimorfisme funcional que implica
canvi de nucleòtid (GA) en la
seqüència del gen

Aquest polimorfisme produeix canvi

d’aminoàcid: Val  Met en la seqüència
de la proteïna

L’Al·lel Val s’associa a major activitat de

Estrada et al, 2011 Efecte lineal en l’aparició de la psicosi en l’enzim COMT que l’al·lel Met, i per tant,
funció de COMT val158met
assumeix que condueix a reducció de la
P significativa
disponibilitat sinàptica de dpm
 3.2.Troballes biològiques

Val/Val < Val/Met < Met/Met

19,73 a < 21,48 a < 22,34 a

Estudi transversal
N=169 pacients
Inici consum cànnabis < 20 anys
Efecte lineal en l’aparició de la psicosi
P no significativa

F I G U R E 1 Time to age of diagnosis of psychosis by gender and

COMT Val158Met genotype
3.2.Troballes biològiques

Estudi transversal
N=442 usuaris joves
Analitzar contingut THC i CBD
En relació clínica + perfil genètic
El polimorfisme rs2494732 en el gen
AKTº va predir una resposta psicòtica
aguda al cànnabis amb major
depdnència

En concret, els portadors de dues còpies

de l’al·lel C del gen AKT1 tenine el doble
de risc de ser diagnosticats d’un
t.psicòtic

El gen AKT1 codifica per una proteïna

quinasa que forma part de la cascada de
senyalització del receptor estriatal de la
dpm, DRD2
 3.2.Conclusions. Troballes biològiques.

• Genotip Val/Val psicosi més primerenca vs genotip Met/Met

(polimorfisme Val158Met, cr 22 q11.1-q11.2)

• L’al·lel C del gen AKT1 confereix més risc

• AKT1 gen de risc: relación inversa amb IMC?

• Els símptomes psicòtics lleus – CBD (vs THC)

(CBD seria antagonista dels receptors CB1 i CB2)
3.3. Resultats. Estudis de neuroimatge.
3.3. Estudis de neuroimatge (córtex) (1)
N = 79
Estudi de cohorts prospectiu
seguiment al cap de 18 mesos
Avaluar si hi ha diferències en la
maduració del cortex
• El desenvolupament cerebral
fisiològic dels adolescents es
caracteritza per un modelat continu
de la substància grisa cortical que
implica aprimament del córtex
• Aquest desenvolupament es
produeix en direcció al cortex
d’associació heteromodal, HASC
(que inclou: àrees cortex parietal,
prefrontal, temporal superior i
inferior)
• HASC dóna suport a les funcions
més integradores : atenció,
llenguatge, memòria de treball i
funció executiva
• HACS té receptors CB1, que són els
receptors principals pels
cannabinoides exògens
• L’ús de cànnabis s’associa a una
atenuació de l’aprimament del
córtex (MENYS APRIMAMENT) en
les regions HASC, tan en individus
psicòtics com no psicòtics
• Aquesta atenuació de l’aprimament
es podria explicar per un possible
major edema per l’efecte tòxic del
cànnabis, o falta de la “poda
sinàpitca”
3.3. Estudis de neuroimatge (córtex) (1)
3.3. Estudis de neuroimatge (córtex) (2)

N = 109
Estudi de casos i controls segons història
consum de cànnabis durant adolescència
Examinen:
- Densitat s.grisa total i regional
- Relació densitat s.grisa i funció
cognitiva

• Les estimacions de densitat

total i regional de matèria
grisa en individus amb
psicosi era menor com parat
amb controls sans

• Les reduccions en la
densitat de matèria gris en
individus amb psicosi +
cànnabis adolescent, es van
veure atenuades en
comparació amb el grup de
psicosi sense consum de
cànnabis adolescent
•
3.3. Estudis de neuroimatge (estructures subcorticals)

Estudi de casos i controls

N = 723 (519 CHR, 132 CUD, 237
no consumidors i 204 HC)
Comparar el volum de tàlam,
hipocamp i amígdala
3.3. Estudis de neuroimatge (substància blanca: cos callós)
Estudi de casos (primers episodis) i
controls (individus sense psicosi)
N = 99
Comparar volum i característiques
del cos callós en funció de la
potència del cànnabis
- El cos callós és el tracte de matèria blanca més gran del
cervell
- Té paper fonamental en la connectivitat entre hemisferis
- És molt ric en receptors cannabinoides durant el
neurodesenvolupament

- Els usuaris de cànnabis d’alta potència tenen una

difusivitat total i axial més alta respecte els de baixa
potència i els no consumidors (independentment de la
clínica psicòtica)
- Difusivitat més alta: mesura no específica de la integritat
de la substància blanca, que pot traduir canvis en l’espai
intra o extra cel·lular (inclòs edema extra cel·lular) i que
pert tan pot ser reversible

- L’àrea més afectada és l’espleni a la part més posterior

(que conté fibres motrius, i la seva alteració pot contrinuir
a la disfunció dels circuits de la sensopercepció)
 3.3.Conclusions dels estudis de neuroimatge.
• L’ús de cànnabis s’associa a una atenuació de l’aprimament del córtex (menys
aprimament) en les regions HASC, tan en individus psicòtics com no psicòtics

• Aquesta atenuació de l’aprimament es podria explicar per un possible major

edema per l’efecte tòxic del cànnabis, o falta de la “poda sinàpitca”

• Els individus en risc clínic alt (CHR) que consumeixen cànnabis tenen volums
menors de l’amígdala respecte els no consumidors;

• Els usuaris de cànnabis d’alta potència tenen una difusivitat total i axial més
alta respecte els de baixa potència i els no consumidors (independentment de
la clínica psicòtica) en el cos callós, especialment l’espleni

• No s’han detectat diferències entre consumidors i no consumidors en la unió al

receptor D2R del cos estriat en un SPECT in vivo
 4.- Discussió

• Quin és el risc real?

• Podem establir causalitat? O simplement correlació?
• És dosi depenent? Quin és el punt de no retorn? Com
podríem establir aquet punt?
• Hi ha diferències de gènere?
• Per què no hi ha correlació clínico-radiològica?
• Quin és el paper fisiològic del sistema endocanabinoide
humà?
 5.- Conclusions
• l’ús de cànnabis duplica el risc de psicosi en persones vulnerables

• Començar a consumir abans dels 15 anys increment risc

• El temps mitjà d’inici del consum fins la psicosi = 6 anys ± 4,3 anys

• Podria haver-hi una influència de gènere que avançaria el primer episodi tan en
homes com en dones

• Haver consumit cànanbis durant l’adolescència, paradoxalment, conferiria millor

funció cognitiva respecte no consumidors

• S’ha descobert polimorfismes genètics de risc (COMT, AKT1) el paper exacte dels
quals encara no és del tot conegut

• El cànnabis atenuaria l’aprimament fisiològic del córtex cerebral (possible edema

com a efecte tòxics) i produiria alteracions en la substància blanca en zones que
intervenen en la sensopercepció (espleni del cos callós); però no hi ha correlació
amb la clínica.
6.- Bibliografia
1. Bogaty S, Crouse J, Hickie I, et al. The neuropsychological profiles of young psychosis
patients with and without current cannabis use. Cognitive neuropsychiatry, 2019
Jan;24(1):40-53,
2. Abush H, Chose S, Van Enkevort E, et al. Associations between adolescent cannabis use
and brain structure in psychosis. Psychiatry Res Neuroimagins.2018. Epub 2018 Mar 28
3. Mustonen A, Niemelä S, Nordström T, et al. Adolescent cannabis use, baseline prodromal
symptoms and the risk of psychosis. Br J Psychiatry. 2018 Apr; 212(4):227-233
4. Lu Y, Marshall C, Candehead K, et al. Perceptual abnormalities in clinical high risk youth
and the role of trauma, cannabis and anxiety. Psychiatry Res. 2017 Dec; 258:462-468
5. Bourque J, Afzali M, O’Leary-Barret M, et al. Cannabis use and psychotic-like experiences
trajectories during early adolescens: the coevolution and potential mediators. J Child
Psychol Psychiatry, 2017 Dec; 58(12):1360-1369.
6. Mchugh M, McGorry P, Yung A, et al. Cannabis-induced attenuated psychotic symtoms:
implications for prognosis in young people at ultra high risk for spychosis. Psychol Med
2017 Mar; 47(4):616-626.
7. Liemburg E, Bruins J, Van Beveren N, et al. Cannabis and a lower BMI in psychosis: What
is the role of AKT1? Schizophr Res 2016 Oct; 176 (2-3):95-99
8. Buchy L, Mathalon D, Cannon T, et al. Relation between cannabis use and subcortical
volumes in people at clinical high risk of psychosis. Psychiatry Res Neuroimaging. 2016
Aug 30; 254: 3-9.