1er Química i Salut Ambiental

Curs 2020-2021

UF3. CONTROL DE QUALITAT

FISICOQUÍMIC DE L’AIGUA
1 QUÍMICA I SALUT AMBIENTAL
CURS 2020-2021
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA

Qualsevol cosa que ocupi espai i

Matèria tingui massa

Formada per elements Classificació:

Elements: Conformen la taula
- Substancies pures
periòdica - Barreges

- Aire
Conformats per - Aigua salada
àtoms - Bronze
Substancies pures: Barreges:
- Elementals - Homogènies: 2 o més components.
- Compostes
No ho podem diferenciar.
Exemples:
- Heterogènies: 2 o més
- Sal, sucre, coure,
aigua, oxigen, components. Ho podem diferenciar
nitrogen... visualment - Formigó
- Granit
- Sang

Matèria és qualsevol cosa que ocupi espai i tingui massa. A nivell molecular, la matèria esta formada per elements, aquests són els que
conformes la taula periòdica. Tenim 90 elements naturals i 23 sintetitzats. A la vegada aquest elements estan formats per àtoms.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA

 Els elements químics són substancies pures. No es poden descompondre amb

procediments fisicoquímic.
 Exemples: Coure, oxigen, nitrogen... Són constituents basics de la matèria.

 Els compostos químics també son substancies pures que estan formades per dos o més
elements químics. Aquest si es poden descompondre per mètodes químics.
 Exemples:

 L’aigua (H2O Hidrogen + oxigen)

L’hidrogen i l’oxigen són elements químics
que s’ajunten i per reacció componen l’aigua.
 La sal comuna de taula [Clorur de Sodi]. (NaCl Sodi + Clor)
El sodi i el clor són elements químics que s’ajunten
i per reacció componen la sal NaCl).
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

1. DISSOLUCIONS
Són barreges homogènies de dos o més substancies
 Formades per solvent i solut.

 Dissolvent  és la substància que està en major proporció.

 El seu objectiu és dissoldre el component en menor proporció.

 Solut  És la substancia en menor proporció.

Tipus de dissolucions

 Dissolucions liquides  Aigua i alcohol

 Dissolucions solides  Anell, barreja de plata, or...

 Dissolucions gasoses L’aire de l’atmosfera, conté diversos gasos.

Les dissolucions més freqüents que treballarem seran aquelles en què el

dissolvent és un líquid, normalment aigua destil·lada.
Exemples de dissolucions: la boira, la benzina dels cotxes, l’aigua de mar...
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

COMPONENTS D’UNA DISSOLUCIÓ

Dissolucions

Dissolvent Solut

1. Proposa diversos exemples de barreges, indicant si són homogènies o heterogènies.

Propón diferentes ejemplos de mezclas, indicando si son homogéneas o heterogéneas
2. Indica algun exemple de dissolució com els anteriors i identifica quin és el solut i quin
el dissolvent.
Indica algún ejemplo de disolución como los anteriores e identifica cual es el soluto y cual
el disolvente.
3. El lleixiu està format per hipoclorit sòdic (NaClO) i aigua. Determina quin és el solut i
quin el dissolvent d’aquesta barreja.
La lejía esta formada por hipoclorito sódico (NaClO) y agua. Determina cual es el soluto y
cual el disolvente de esta mezcla
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

DISSOLVENT

 L’aigua és el dissolvent més important  Capaç de dissoldre substancies com l’alcohol o la

sal.
Mesura de la propietat que tenen els
 Degut a la seva constant dielèctrica = aprox. 80
dissolvents per separar ions de
carregues oposades.

Això provoca una força d’atracció molt elevada amb els ions i tenen poca tendència a unir-
se un altre cop
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

TIPUS DE DISSOLUCIONS

Ve determinat en funció de la proporció relativa de solut i de dissolvent.

- Dissolució diluïda: És aquella en què la proporció de solut respecte el dissolvent
és molt petita.
- Dissolució concentrada: és aquella en què la proporció de solut respecte del
dissolvent és alta.
- Dissolució saturada: és aquella que no admet més quantitat de solut sense afegir
més dissolvent, a una determinada temperatura.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

2. PROCÉS DE DISSOLUCIÓ

 Teoria cineticomolecular:
 Procés inicial: Solut + Dissolvent  es produeix l’acostament de les molècules del
líquid al sòlid per envoltar-lo i separar les partícules que formen el sòlid.
 Seguidament es distribueixen les partícules de solut en tot el volum del líquid, de
manera que queden envoltades de les molècules de líquid d’una forma homogènia.

Temperatura  Factor molt important en les dissolucions.

En augmentar-la les partícules reben més energia (calorífica) el
que suposa un major moviment entre partícules  major
agitació tèrmica  més disgregació amb el dissolvent

Les dissolucions van acompanyades d’un augment del desordre

molecular (entropia)  Les molècules de solut es separen a
l’atzar entre les de dissolvent.
Per tant  temperatura desordre molecular

Volum total: No és additiu degut a la dispersió del sòlid dins del líquid.
és reajusten les partícules en l’espai ocupat = volum inferior al de la suma.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

2. PROCÉS DE DISSOLUCIÓ
 També anomenat Solvatació.
 És un procés que ocorre simultàniament.
 Dissolució NaCl en aigua:

1) Separació de solut 2) Separació de solvent 3) Solvatació

Es trenquen els enllaços Procés que també Les molècules de solut

iònics que uneixen.
Procés que requereix
energia
requereix energia, s’uneixen al dissolvent
serveix per trencar els (H2O, normalment).
ponts d’hidrogen que Aquest procés de creació
uneixen les molècules d’enllaços, desprèn
d’aigua energia,

Obtenim equilibri energètic entre les separacions dels enllaços que

requereixen i la solvatació que desprèn

Equilibri energètic = Energia d’hidratació

 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

EXEMPLES

Dissolució de metanol (CH3OH) en aigua (H2O).

 Ambdues molècules polars  Poden formar ponts d’hidrogen entre elles i per separat.
 La dissolució suposa el trencament d’aquest enllaços existents entre les molècules d’aigua i
entre les molècules de metanol, procés que necessita energia, però aquesta energia es
compensa per la formació de nous ponts d’hidrogen i atraccions dipol-dipol entre les
molècules de metanol i d’aigua.
Barreja Oli i Aigua
 Són dues substàncies insolubles entre elles.
 Les molècules de l’aigua són polars i poden formar ponts d’hidrogen, però l’oli es apolar i no
ho pot fer.
 Les forces intermolecular entre les molècules de l’aigua és fan més forces i no es dona lloc la
dispersió, i per tant, la dissolució no té lloc.

La unió per ponts d’hidrogen de les molècules d’aigua

impossibiliten la barreja.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

 En tots casos es compleix una regla

 En general les substàncies polars dissolen d’altres substàncies polars i les no polars
dissolen d’altres no polars

Substàncies amb estructures Tenen forces intermoleculars

moleculars similars similars

Normalment són
solubles entre elles

Molècules polars i apolars: Les molècules polars tenen una diferencia en l’electronegativitat dels àtoms, amb un pol positiu i un
altre negatiu, com en el cas de la molècula de l’aigua. Les molècules apolars no tenen diferencia en l’electronegativitat entre els
àtoms.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

EXEMPLES DISSOLUCIONS
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

3. SOLUBILITAT

Quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una determinada quantitat de dissolvent

 Expressió :

 Dissolució saturada: Aquella que no admet més quantitat de solut en el mateix volum de
dissolvent.
 Característiques de cada solut, no tots són solubles
 Característiques del dissolvent
 Temperatura: Factor important que ens ajuda a dissoldre.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

4. EL MOL

Mol: Nombre d'àtoms que estan continguts en 12g de carboni.

 És una de les magnitud estipulades per el Sistema internacional de mesura

 Cada element de la taula periòdica té una massa atòmica.
 La massa d’un mol de substància (anomenada massa molar/atòmica) es equivalent a la
massa atòmica o molecular expressada en grams.

En el laboratori és complicat treballar amb la massa atòmica en grams

 Àtom – gram és la massa atòmica expressada en grams.

 Àtom patró  Carboni (C126) = valor 12.

 Unitat de massa atòmica (UMA).

 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

SISTEMA INTERNACIONAL DE MESURA

Magnitud
Longitud Metre m
Massa Kilogram Kg
Gram g
Mil·ligram mg
Temps Segons s
Quantitat de substancia Mol mol

Altres unitats també utilitzades

Temperatura Graus centígrads ºC
Kelvin K
Temps Minut min
Hora h
Dia d
Volum Litre L
Mil·lilitre mL
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

5. NUMERO D’AVOGADRO

 El valor més exacte que es coneix es 6,0221367 x 1023 Número de Avogadro

Un mol d’aigua té 6,023 x 1023

Un mol d'àtoms d’H té 6,023 x 1023
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6. COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS

 És la relació que hi ha entre solut i dissolvent o dissolució.

 Qualitativament  Dissolucions diluïdes o concentrades per expressar la relació solut –
dissolvent.
 Quantitativament
 Concentració en massa
 Composició en tant per cent (%)
 Molaritat (M)
 Molalitat (m)
 Normalitat (N)
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6. COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS

 Com podem saber si una dissolució està més o menys concentrada?

1. Evaporació de l’aigua i observació del residu que queda

El que més residu tingui al fons  Més concentració
2. Expressió matemàtica: hem de definir la concentració.
Proporció solut / volum total de la dissolució.

S’expressa en massa/volum,
en % i en unitats químiques de molaritat, grams/litre,
normalitat i molalitat. mil·ligrams/litre,
mil·ligrams/mil·lilitre,
grams/metre cúbic
kilograms/metro cúbic…
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6. COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS – RESUM

Expressió Definició
Concentració en És la massa de solut per unitat de volum de dissolució.
massa S’expressa, normalment, en g/L
Composició en tant És la massa o volum de solut en 100 unitat de massa o de
per cent (%) volum de la dissolució.
Molaritat (M) És la quantitat de solut, en mol, per volum de dissolució.
S’expressa en mol/L
Molalitat (m) És la quantitat de solut per unitat de massa del dissolent.
S’expressa com a mol/Kg
Normalitat (N) És el numero d’equivalent (o equivalents-gram) de solut
per volum de dissolució (L). S’utilitza molt en reaccions
àcids-base
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6.1. CONCENTRACIÓ EN MASSA

És la massa de solut per unitat de volum de dissolució.

S’expressa, normalment, en g/L

 en alguns casos es treballa en parts per milió:

 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6.2. COMPOSICIÓ EN TANT PER CENT (%)

És la massa o volum de solut en 100 unitat de massa o de volum de la dissolució.

 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6.3. MOLARITAT

És la quantitat de solut, en mol, per volum de dissolució.

S’expressa en mol/L

 És la forma més usual per expressar les dissolucions de sòlids en líquids.

 Avantatge  al utilitzar la concentració és poden preparar fàcilment dissolucions al
laboratori.
 Només cal pesar a la balança la quantitat exacta de solut
 Avantatge 2  a partir d’una concentració és molt senzill preparar una dissolució
menys concentrada, es a dir, diluir.
 Inconvenient el valor de la concentració depèn de la temperatura, ja que es modifica el
volum.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6.3. MOLARITAT – MOL – NUMERO AVOGADRO

Al laboratori o a la industria els científics i tècnics utilitzen sempre gran quantitat

d'àtoms.
Els àtoms no es poden comptar, però es pot saber quants n’hi ha en una massa
determinada de substància.
Com que la quantitat d'àtoms que s’utilitzen és molt gran, per simplificar els càlculs
s’utilitza una unitat de quantitat de matèria anomenada mol. Un mol d’una
substancia no té la mateixa massa en grams o quilograms que un mol d’una altra
substancia.
El mol es defineix com la quantitat de matèria que conté 6,02 x 1023 partícules
elementals (ja sigui àtoms, molècules o ions). Aquest nombre de partícules
constitueix el numero d’Avogadro.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

FACTORS DE CONVERSIÓ

 El factor de conversió és una fracció en la qual el numerador i el denominador són

quantitats iguals expressades en unitats de mesura diferents, de tal manera que aquesta
fracció equival a la unitat. S’utilitza per al canvi d'unitats i la resolució d'exercicis senzills
substituint la regla de tres. Cada factor de conversió es construeix amb una equivalència
(igualtat entre dues quantitats).
 És una operació matemàtica per fer canvis d’unitats de la mateixa magnitud o per calcular
l’equivalència entre múltiples i submúltiples d’una determinada unitat de mesura
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

FACTORS DE CONVERSIÓ

Pas a pas
1) Veure unitats que tenim i a quina unitat volem arribar
2) Crear factors de valor unitat, es a dir, que el valor del numerador i del denominador sigui
igual. Per això haurem de col·locar en el numerador i en el denominador les unitats de
forma que s'anul·lin les unitats antigues i es quedin les noves.
3) Eliminar les unitats iguals que apareixen en el numerador i en el denominador
4) Fer operacions matemàtiques per simplificar
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

EXEMPLES

 Exemple 1. convertir 0,3 grams a decigram

1) Unitats que tenim = g / Unitats que volem = dg.

2) Col·locar els valors en numerador i denominador
0,3 g
10 dg = 3dg
1g
 Exemple 2: Converteix 7,8 g en dg

Resultat = 78 dg
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

COMPLIQUEM UNA MICA MÉS

 L’amoníac s’usa com a desengreixant. Calcula la molaritat d’una dissolució

que conté 4,3 g d’amoníac en 200 ml de dissolució

 Quines unitats tenim i quines volem aconseguir?

 Grams
 Mol/L = Molaritat
 Mililitres
 g/mol

 Tenim els grams de la dissolució, però quant es el pes molecular de l’amoníac? Com ho
podem saber?

Recerca massa molecular amoníac

NH3 = 17,031 g/mol

 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

EXERCICIS

 L’amoníac s’usa com a desengreixant. Calcula la molaritat d’una dissolució

que conté 4,3 g d’amoníac en 200 ml de dissolució

Càlculs pas a pas

1. Necessitem saber-hi la massa molecular de la substancia que ens demanen: Per exemple
Amoniac: NH3  17,031 gr/mol.
2. Apuntar dades del problema.
3. Agafar les dades que tenim i aplicar formula Molaritat.
4. Agafem la massa molecular.
5. Factors de conversió.
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

EXERCICIS PISSARRA

 Full i apunteu!!!
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6.4. MOLALITAT

És la quantitat de solut per unitat de massa del dissolent.

S’expressa com a mol/Kg

És la manera més útil d’expressar la composició si volem molta exactitud, ja que la massa no
depèn del volum, però no és la forma d’expressió de la composició més usual al laboratori,
que és la molaritat (M)
 1er Química i Salut Ambiental
Curs 2020-2021

6.5. NORMALITAT (N)

 S’utilitza molt en les reaccions àcid – base o en les redox (oxidació –reducció)

Equivalent químic d’una substància: són els mols de substància que reaccionen amb un mol d’ions H+
, o que equivalen o reemplacen a un mol d’ions H+ . Moltes vegades s’utilitza com a unitat el
mil·liequivalent (mEq): 1 Eq = 1000 mEq.
A la pràctica la relació que hi ha entre equivalent i mol és Eq = mol · n, on “n” és el nombre d’H+ que té
la molècula d’un àcid, o el nombre de OH- que té la molècula d’una base, o el nombre d’H+ que són
substituïts per un metall quan es forma una molècula d’una sal.
Exemple: 1mol d’àcid sulfúric H2SO4 són 2 Eq d’àcid sulfúric.