EL VISIGOTS

Quan l’imperi romà desaparegué, el regne

visigot ocupava el sud de l’actual França i
àmplies zones de la Península. L’any 507
els visigots foren vençuts pels francs i
obligats a passar els Pirineus i quedar-se a
la Península. Es van establir preferentment
a la Meseta i els seus monarques van fixar
la capital a Toledo.
S’instal·len a gairebé tota la península cap
el segle VI.
Els visigots de l’antiga Hispània romana amb prou feines eren uns 100.000 entre una
població hispanoromana que devia superar els 4.000.000 d’habitants. Els cabdills visigots es
van emparentar amb les famílies hispanoromanes riques. El rei Recared va acceptar la religió
cristiana que practicava la majoria de la població, fins a tal punt que ell també es va fer
cristià.
El fill, Recesvint va unificar totes les lleis del regne en un compendi conegut com Fuero
Juzgo.

La manera com els visigots escollien el rei era per elecció dels nobles, això provocava forts
enfrontaments entre candidats i que també alguns reis morisin en estranyes circumstàncies.
Es coneixia amb el nom de monarquia electiva.

El rei disposava d’un cercle de confiança amb el qual tractar assumptes del regne, el con
d’aquest grup era Aula règia.
no
entra
Es van adaptar als costums, religió i llengua dels hispanoromans que ja vivien aquí.

La majoria de la població era pagesa

 En art, els visigots van destacar en el camp de l’orfebreria. També construïen petites esglésies, de les quals
ens han quedat unes quantes.

Els visigots estan a la península poc més de 200 anys. Al 711 comença la invasió musulmana de la península.
Serà l’inici de l’etapa d’Al Àndalus.
 ELS FRANCS/ imperi carolingi
Després de la desintegració de l'Imperi romà en el segle V, als territoris de la França actual s'hi va
establir el regne franc. En aquest regne els reis eren dèbils i van deixar el govern en mans dels alts
funcionaris. El més important va ser Carles Martell, que va impedir que el regne franc caigués sota
domini musulmà.
El nét de Carles Martell és el famós Carlemany, que va intentar reconstruir l'Imperi romà d'Occident: va
conquerir el regne llombard d'Itàlia, va sotmetre els saxons i altres pobles de Germània, i es va
apoderar d'alguns territoris de la península Ibèrica. L’entrada de Carlemany com a monarca dels francs
farà que el regne passi a dir-se CAROLINGI.

Els seus objectius eren:

- Recuperar l’esplendor de l’antic Imperi romà d’Occident.
-Defensar l'Església.
-Expandir la fe.

Va expandir el regne franc i va cristianitzar gairebé tot el regne d’Europa, el Papa li va agrair la
gesta dotant-lo amb el càrrec d’emperador del regne romà d’Occident.
 Organització de l’imperi de Carlemany
Carlemany va establir la seva residència a Aquisgrà, on va construir el seu palau.
Des d'allà dominava tot l'imperi. Per governar-lo millor, el va dividir en províncies,
anomenades comtats, perquè estaven governades per un comte, que s’ocupava de
recaptar els impostos, de la seguretat i d’administrar justícia. A les zones de frontera
va crear les anomenades marques, territoris amb un exèrcit comandat per un
marquès. Carlemany també comptava amb els
misi dominici (enviats del senyor), una espècie
d’inspectors que vigilaven els comtes, marquesos
i bisbes més poderosos.
Carlemany necessitava persones formades per que s’ocuparan de l’administració de justícia i
del registre dels ingressos i de les despeses de l’imperi. Es preocupa per crear escoles a
l’interior de les catedrals i els monestirs. Els monjos copiaven els llibres a mà en els
monestirs i els adornaven amb belles i minucioses il·lustracions, anomenades miniatures. Es
reprodueixen les obres dels clàssics, sobretot dels romans.

Amb la mort de Carlemany es va

iniciar la decadència de l’imperi.
Quan un rei franc moria era costum
dividir el seu regne entre tots els
seus fills . A Carlemany només li va
sobreviure un fill, Lluís el Piadós,
però a la mort d’aquest l’imperi
carolingi es va fragmentar entre el
seus tres fills (tractat de Verdun).
D’aquesta manera, Europa torna a
fragmentar-se i nous invasors ho
van aprofitar. Segle IX
Imperi romà d’Orient: imperi bizantí

Imperi més fort que el d’Occident, va aconseguir repel·lir els atacs de les tribus
germàniques i passarà a dir-se IMPERI BIZANTÍ.

La capital era Bizanci, a la qual ben aviat li canvien el nom per batejar-la amb el nom
de CONSTANTINOBLE, en honor a l’emperador Constantí.

L’emperador més important va ser Justinià, que va regnar junt amb la seva dona
Teodora. Justinià tenia un objectiu semblant al de Carlemany: reconstruir l’imperi
romà. Entre altres accions, va compilar i actualitzar les lleis romanes en un llibre: el
CODI JUSTINIÀ. A la mort de Justinià, l’imperi va iniciar un lent declivi fins que a
mitjans del segle XV només quedava la capital.
Mapa 1: any 600 Què ha passat amb
Mapa 2: any 1453 l’imperi bizantí?

A l’imperi bizantí les ciutats eren el nucli de

les activitats comercials, administratives i
econòmiques.
No només hi havia comerç interior, tenien
rutes comercials amb Àsia, Àfrica i Europa.
Els bizantins
destacaven per
l’elaboració de
mosaics. També en el
camp de l’arquitectura
Aquest és un edifici religiós de l’època de Justinià.
Aconsegueixen elevar la cúpula més gran i alta fins aquell
moment.
Es coneix amb el nom de Santa Sofia.
Al principi l’imperi bizantí manté les formes de vida i religioses de l’imperi romà.

Després de la mort de Justinià, l’imperi adopta influències pròpies de la veïna Grècia (fins i tot deixen de
parlar llatí per parlar grec)

L’Església bizantina es va allunyar de l’Església romana, és a dir, religiosament fan ritus diferents als cristians
catòlics. A més a més des del Vaticà l’objectiu sempre ha estat controlar als seus fidels i no estaven
conformes amb el poder i la independència que els governadors bizantins tenien.

Aquesta situació de disputa va portar a una separació o trencament en relació a la religió catòlica i al Vaticà:
això es coneix com Cisma d’Orient (1054). Els bizantins deixen de reconèixer la religió catòlica com a pròpia i
adquireixen la religió ortodoxa.

L’imperi bizantí va caure en mans dels otomans, fins que aquests, després d’un llarg asedi, aconsegueixen
conquerir el darrer territori bizantí, Constantinoble. Any 1453.

https://www.youtube.com/watch?v=IFBlMrl_7uM&ab_channel=SocialesC%C3%A1rbula