Max Weber

1864-1920
L’acció social
Weber situa la clau de l’acció en el sentit (significat) que té pels
subjectes. “No cal ser Cèsar per entendre Cèsar”.

Dimensions d’anàlisi:

1. La dimensió objectiva
2. La dimensió subjectiva
3. Marc històric que la contextualitza

Perquè l’acció sigui social, cal que tingui sentit pels individus
implicats.
Modernització: procés de racionalització.
- Racionalització: Desencadenant de l’estructura de la
modernitat
- Procés històric-intel·lectual que té com a finalitat controlar el
món a través de càlculs i normes.
1) Desencantament i desmitificació del món.
2) Separació de les tres esferes
3) La racionalitat instrumental, i la seva forma burocràtica
d’implementar-la, és la nova forma d’organització d’un
sistema desmitificat.
Desencantament del món

- La ciència pren el relleu a la religió a l’hora de donar

- explicació i sentit al món.
- La diferència entre la ciència i la religió és que la
ciència no ofereix premisses de comportament.
- Es comença a concebre el món d'una forma racional
- Es perden mites i creences
- Separació i secularització d'allò sagrat
Diferenciació de les esferes de valor
La religió deixa d’impregnar les esferes de valor com la ciència, l’estètica i la
moral.
BUROCRÀCIA
Nova forma d’organització social davant una societat canviada i
secularitzada.

- Sectoritzada a través d’especialitzacions, departaments, etc.

- Sistema jeràrquic: subordinació dels càrrecs inferiors per part dels superiors.
- Es necessita especialització.
- Forma de treballar i de fer concreta i amb unes normatives clares.
- Màxima eficàcia. Organització maquinal.

*Crea relacions deshumanitzades

*Concepte de la “gàbia de ferro”

L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme

● Protestantisme com a eina d’evolució del capitalisme

● Dedicació al treball
● Austeritat i ascetisme
● Acumulació del capital
● La "superació de la moralitat terrenal”
● Diners = Valor suprem