Ausiàs March

Coneixements previs: Anselm Turmeda

i Jordi de Sant Jordi
Panorama general
🞂Finals del segle XIII i inici del XIV:
◦ Expansió mediterrània de la Corona d’Aragó.
Conquestes de Múrcia, Sardenya, Sicília, Atenes i
Neopàtria.
◦ 1336: conegut com “lo mal any primer”, es
produeix un canvi demogràfic i econòmic a la
Corona d’Aragó i hi ha males collites.
◦ 1378: cisma d’Occident, amb dos papes diferents,
l’un a Roma (Bonifaci IX) i l’altre a Avinyó (Benet
XIII).
🞂Segle XV:
◦ Enfront de la decadència del casal de Barcelona,
València passa a tenir capitalitat econòmica i
cultural.
◦ 1412: Compromís de Casp. Després de la mort
sense descendència de Martí l’Humà, s’elegeix el
candidat castellà Ferran de Trastàmara com a rei de
la Corona d’Aragó. Comença així la vinculació
dinàstica amb Castella.
Anselm Turmeda
(Mallorca, mitjan s. XIV-Tunis 1430/1440)

🞂Frare franciscà autor del Llibre de bons amonestaments

(1396) i Disputa de l’ase contra frare Anselm (1418).
🞂És una cas insòlit perquè en alguns textos defensa la
visió cristiana del món i en d’altres fa apologia de
l’islam. Finalment, a Tunis, es convertí a la religió
mahometana.
🞂El fragment més conegut del
Llibre de bons amonestaments
és Elogi dels diners.
 Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que els usa.
http://www.youtube.com/watch?f
eature=player_embedded&v=ckX
EXlswgdU
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
(fer dir a una persona el que vols sentir)
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs «jas» a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor al molt badoc;
a qui diu «no» fan-li dir «hoc».
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé e no dan
per advocat té sent «jo ha’n».
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm TURMEDA,
Llibre de bons amonestaments (1397)
🞂El poema és un retrat mordaç dels usos i costums del
món cristià, sobretot de les classes dominants, que al
marge de la fe i els deures morals es mostraven corruptes
i enganyoses.

🞂La tesi de Turmeda és que els diners poden capgirar el

món i qui en té pot fer i desfer al seu grat i al marge de
les lleis.

🞂Pel que fa a la forma és compost de nou estrofes de quatre

versos, tres octosíl·labs i un tetrasíl·lab que segueixen
l’esquema de rima: 8a/8a/8a/4b.
Jordi de Sant Jordi (València, ?-1424)
🞂Cavaller i poeta. Des del molt jove apareix vinculat a la
cort reial.
🞂Va ser fet presoner a Nàpols, quan fou ocupada per
Francesco Sforza. Durant la captivitat escriví el
poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu
enyorament per la cortesana vida sumptuosa i la seva
confiança en una breu alliberació per part del rei.

🞂El seu cançoner (18 composicions) és essencialment

amorós, dins l’actitud encara vinculada a l’amor cortesà
trobadoresc, que encara mantenia la seva vigència.
Jordi de Sant Jordi
🞂 La suau tristesa és una característica de la seva lírica
essencialment trobadoresca (plena de comiats angoixosos i
tendres, de sospirs i d’evocacions en somni, amb
enyorament i melangia).

🞂 Però també adquireix uns lleugers matisos de novetat, quan

recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica
italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre’s
entre els poetes catalans.

🞂 La seva llengua és encara un català en el qual són

abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però
sobre una base que sembla fonamentalment catalana.
Presoner (DESERT D’AMICHS, DE BENS E DE SENYOR)

Desert d’amichs, de bens e de senyor,

en estrany loch y en stranya contrada,
luny de tot be, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caytivada,
me trop del tot en mal poder sotsmes,
no vey algu que de me s’aja cura,
e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
de que·n fau grat a ma trista ventura.

Eu hay vist temps que no·m plasia res,

ara·m content de ço qui·m fay tristura,
e los grillons laugers ara preu mes
qu’en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vey qu’a mostrat son voler
sus me, volent qu’en tal punt vengut sia;
però no·m cur, pus ay fayt mon dever
ab tots los bons qu·em trob en companyia.
 Presoner
🞂 Jordi de Sant Jordi sempre tingué la protecció del rei Alfons
el Magnànim. Al costat del monarca participà activament en
l’empresa expansionista per la Mediterrània de la Corona
d’Aragó. El 1423 fou fet presoner per Francesco Sforza a la
ciutat de Nàpols. Aquesta és la circumstància que origina
aquest poema.

🞂 La composició, també coneguda amb el títol de Presoner,

palesa les seves angoixes i el seu enyorament de la cort. Tot
i això i, encara, que es troba defallit al llarg de la
composició diposita tota la seva confiança en Déu i, també,
en el rei, com a valedors del seu rescat. De fet, el poema
acaba amb una proclama al sobirà que, com ha fet sempre,
mai abandonà aquell que ha estat al costat seu.
 Presoner
🞂El poema és format per cinc cobles de vuit versos
decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de
quatre versos.

🞂Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. La

rima que es repeteix amb variants és
cadenoencadenada:
10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.
 Ausiàs March (Gandia 1397- València 1459)
🞂Fill de militar i poeta, Pere March, va ser armat
cavaller de jove i participà en campanyes militars (a
Itàlia amb Alfons el Magnànim i contra els pirates a
Sicília i al nord d’Àfrica) fins que Alfons el
Magnànim l’anomenà falconer major.

🞂Es va casar dues vegades (Isabel Martorell i Joana

Escorna), no se li coneixen fills naturals però sí
d’il·legítims.
 Ausiàs March
🞂Primer poeta en escriure poesia culta en català sense
provençalismes.

🞂Trenca, en certa manera, amb la poesia trobadoresca tot

creant un estil propi (“Lleixant a part l’estil dels
trobadors”).

🞂La seva obra està formada per 128 poemes repartits en

“cants d’amor”, “cants de mort”, “cants morals” i el
Cant espiritual (poema de 224 versos) a més d’alguns
poemes de circumstàncies.
 Ausiàs March
🞂Cants d’amor: aquests suposen una ruptura tant amb
l’amor cortès trobadoresc com amb el dolce stil
nuovo.

🞂L’amor cortès suposa un amor adúlter entre un

trobador i una dama noble, en canvi el dolce stil
nuovo trenca amb l’esperit classista i es fonamenta
amb la noblesa del cor, però continua idealitzant la
dona.
 Ausiàs March
🞂March tot i definir-se com el “pus extrem amador” (el
millor dels amants), al mateix temps viu l’obsessió
amorosa com a malaltissa, perquè portava a una falsa
idolatria cap a la dona estimada condemnant així
l’ànima de l’amant.

🞂March rebutja la idealització perquè reflecteix el

que cap altre poeta reflecteix en les seves poesies: la
dualitat entre l’amor carnal i l’amor espiritual.
🞂La seva poesia el porta cap al realisme de la relació
amorosa.
🞂Imatges casolanes (“bullirà el mar com la cassola al
forn”).
🞂Influència escolàstica (filosofia cristiana medieval,
utilitzar un pretext de la natura per conduir-nos cap al
seu estat personal).
🞂Ús dels clàssics (Dante).
 Ausiàs March
🞂Tot i el rebuig dels trobadors trobem encara a nivell
formal trets típics d’aquests:
◦ Senhal: “plena de seny”, “llir entre cards”, “oh folla amor” i
“amor, amor”.

🞂Cant espiritual: poema escrit en estramps (versos sense

rima) en què es dirigeix a Déu amb por d’haver pecat
en la seva vida amorosa i demanant que se l’emporti a
l’altra vida.
 Poema XIII
Colguen les gents ab alegria festes,
loant a Déu, entremesclat deports;
places, carrers e delitables orts
sien cerquats ab recont de grans gestes;
e vaja yo los sepulcres crequant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant;

per ço no·m plau la pràtica dels vius.
D’imaginar mon estat són esquius;
sí com d’om mort, de mi prenen espant.
Lo rey xipré, presoner d’un heretge,
e mon esguart no és malauyrat,
car ço que vull no serà may finat,
de mon desig no·m porà guarir metge.