L’Art Barroc

Segles XVII - XVIII

 Característiques de l’Art Barroc
• El Barroc apareix el segle XVII molt lligat a
Roma i a la Contrareforma.
• Art que busca despertar sentiments. Art de
propaganda (decoració recarregada, fastuosa)
• Art dinàmic (corbes i ondulacions), no
proporcionat ni equilibrat (sentiment vs raó).
• Horror vacui.
• Clar / obscur. Època de llums i ombres.
 Característiques de l’arquitectura
• Ús de línies corbes i de columnes salomòniques (espiral)
• Creen zones de llum i ombra amb entrants i sortints.
Clarobscur.
• Abundància de decoració (pintura, escultura, relleus) Es vol
comunicar. Horror vacui.
• L’ús de materials rics i cridaners.
• La incorporació de formes el·líptiques o ovals en les plantes
dels edificis.
• La monumentalitat i l’efectisme, que s’accentuaven per
exalçar el monarca absolut o l’Església.
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del Vaticà
 Plaça de Sant Pere del Vaticà

VISITA VIRTUAL A SANT PERE DEL VATICÀ

http://www.vatican.va/various/basiliche/san_pietro/vr_tour/index-it.html
Església de Sant Carlo alle Quattro
Fontane
Palau de Versalles (França)
Hospici de San Fernando (Madrid)
Universitat de Cervera (Catalunya)
 Característiques de la pintura
• Hi va haver una gran diversitat d’escoles i estils però podem trobar
característiques comunes:
- Realisme, les persones i coses es representen tal com són sense
idealitzar-les. Per temes mitològics i religiosos s’utilitzen models reals.
- Es practica la perspectiva des d’angles inferiors o superiors, abandonant
el punt de vista horitzontal.
- Expressivitat i moviment. Figures que fan gestos bruscos i tenen actitud
dinàmica.
- Expressió de sentiments amb la cara o amb els moviments.
- Triomfa el color sobre el dibuix: són les taques de color les que creen les
formes. S’utilitzen colors vius i càlids.
- S’utilitza la llum (clarobscur per donar relleu a les coses i per remarcar
els punts importants de l’escena).
- Els temes representats van ser molt variats: assumptes religiosos,
escenes mitològiques, moments de la vida quotidiana, retrats...També es
van desenvolupar noves temàtiques, com ara els paisatges i les natures
mortes.
La Pintura a Itàlia
Caravaggio i “el tenebrisme”
Enterrament de Crist (Caravaggio)
La Crucifixió de Sant Pere (Caravaggio)
La vocació de Sant Mateu (Caravaggio)
La mort de la mare de Déu
(Caravaggio)
La Pintura Països Baixos
Rubens, Rembrandt i Vermeer
El rapte de les filles de Leucip (Rubens)
En El rapte de les filles de
Leucip (1618), la mitologia
ofereix a Rubens l’escena
violenta que necessitava: el
rapte d’Hilaíra i Febe, les filles
de Leucip, el rei de Messènia,
a mans de Càstor i Pòl·lux, els
anomenats Dioscurs, els fills
bessons de Zeus i Leda. La
presència de Cupido amb les
seves fletxes de l’amor
acabaria trencant la resistència
de les princeses per donar lloc
a l’enamorament i al
matrimoni modèlic.
El davallament de la creu (Rubens)
Les Tres Gràcies (Rubens)
- Tema mitològic: són les tres filles
del déu Zeus que representen
l’encís, l’alegria i la bellesa.
Ronda de nit (Rembrandt)
Taller de l’artista (Vermeer)
La noia de la perla (Vermeer)
 Característiques de l’escultura
• L’escultura barroca va tenir les característiques següents:
- Una concepció del cos humà allunyada del cànon grecoromà.
- Es va imposar el realisme i el naturalisme. Les escultures van
adquirir trets personals i moviments naturals.
- Les escultures representaven personatges amb una
expressivitat dels sentiments molt intensa.
- Les figures van adquirir una gran mobilitat, energia i vitalitat.
Sovint s’enllaçaven en composicions complexes, contorsions i
postures forçades.
- Es van crear efectes lluminosos amb els plecs de la roba i els
gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra.
- Façanes, monuments funeraris, decoració interior esglésies...
L’Èxtasi de Santa Teresa (Bernini)
Apol·lo i Dafne de Bernini (1625)
L’escultor representa en aquesta obra el
punt culminant del relat mitològic: Dafne
és atrapada per Apol·lo i es converteix en
arbre. Bernini aconsegueix una gran
impressió de moviments gràcies a la roba i
als cabells, que sembla que floten en l’aire,
i dóna dinamisme al grup escultòric tot
concebent-lo en una espiral ascendent.