QUÍMICA T3

TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS

No sempre hem sabut com estava
estructurada la matèria...

...però per sort, hi ha qui s’ho va preguntar

QUÈ ÉS UN ÀTOM?
Definim àtom com la partícula més petita en que un element pot ser dividit
sense perdre les seves propietats químiques.
Tot i que l’origen de la paraula àtom prové del grec, que vol dir indivisible,
ara sabem que els àtoms estan formats per partícules encara més petites,
les partícules subatòmiques.

I DES DE QUAN ES PARLA D'ÀTOMS?

El concepte d'àtom com a bloc bàsic i indivisible que compon la matèria
de l'univers ja va ser postulat per l'escola atomista en l'Antiga Grècia.
No obstant això, aquesta idea va ser rebutjada i el concepte àtom no va ser
considerat seriosament pels científics fins al segle XIX.
https://www.edumedia-sciences.com/es/media/622-el-atomo
 L'ÀTOM DE DEMÒCRIT I LEUCIP
Res existeix excepte àtoms i espai buit: la resta són opinions.
Demòcrit.

Demòcrit d’Abdera (460 a.C.- 370 a.C.) formava part

d’una escola filosòfica anomenada pluralista o atomista,

juntament amb Leucip, Anaxàgores i Empèdocles.

Demòcrit fou el primer en postular que la matèria

estava formada per partícules molt petites, indivisibles,

Segons Demòcrit: que va anomenar àtoms.

• Els àtoms es mouen en el buit i és l'atzar el que provoca el remolí que fa que

xoquin entre elles. Segons aquests xocs es formen els diferents cossos.
• La diferència entre els cossos prové de la forma, la posició i la mida dels àtoms

que els constitueixen. Per exemple, els àtoms que formen l'aigua són suaus i rodons,

els de foc, punxeguts; els de terra, aspres i dentats, per poder unir-se i formar roques.
Però la idea de l'àtom fou rebutjada
Tot i que la teoria de Demòcrit, amb la introducció dels
conceptes d’àtom, el buit i l’atzar, es va avançar 25 segles a la
concepció actual de la matèria, durant molt segles no va ser
acceptada.
Durant més de 2000 anys es va imposar el pensament de
l'escola continuista que secundaven filòsofs com Aristòtil
(384-322 a.C.)

Aquest corrent filosòfic proposava que la matèria

estava formada per combinacions de quatre elements
fonamentals: foc, aire, aigua i terra.
Aquests quatre elements es relacionaven per acció de
quatre qualitats bàsiques: calent, fred, sec i humit.
EL MODEL ATÒMIC

La proposta atòmica de Demòcrit va tenir menys acceptació que la continuista.

Gràcies al prestigi que tenia Aristòtil, la teoria continuista es va mantenir vigent en el pensament de la
humanitat durant més de 2000 anys.

Durant molts segles, la teoria atòmica va caure en l'oblit fins que la idea d'àtom va ser recuperada pel físic John
Dalton al segle XIX.

Dalton va proposar un model d'àtom que ha anat evolucionant fins arribar al model d'àtom actual.
TEORIA ATÒMICA DE DALTON

El 1808, John Dalton (1766-1844) va

publicar la seva teoria atòmica, que
reprenia les antigues idees de Leucip i
Demòcrit però basant-se en una sèrie
d'experiències científiques de laboratori i
fonamentant-ho a partir de les
lleis clàssiques de la química.

El treball de Dalton va marcar el principi

de l'era de la química moderna.
TEORIA ATÒMICA DE DALTON
Els postulats o principis fonamentals de la teoria atòmica de Dalton són:

1. La matèria està formada per partícules esfèriques, discretes, diminutes, i indivisibles

anomenades àtoms.
2. Tots els àtoms d'un mateix element són idèntics, tenen la mateixa mida, massa i propietats
químiques.
3. Els àtoms d'un element són diferents als àtoms de tots els altres elements.
4. Els compostos es formen en combinar els àtoms de dos o més elements en proporcions fixes i
senzilles.

5. Els àtoms romanen inalterables en

qualsevol procés químic.

En les reaccions químiques, els àtoms ni es

creen ni es destrueixen, només canvien la seva
distribució.
MODEL ATÒMIC DE DALTON (1803-1808) RESUM

La matèria està formada per àtoms.

Els àtoms són indivisibles i no es modifiquen en les

reaccions químiques.

Tots els àtoms d’un mateix element químic són iguals.

Els àtoms d’elements químics diferents són diferents.

Els compostos es formen per la unió d’àtoms d’elements

diferents en una relació numèrica senzilla.
MODEL ATÒMIC DE DALTON (1808)

Dalton s'imaginava els àtoms com petites esferes.

Desprès de Dalton recuperés la idea d'àtom, molts científics

van començar a imaginar con estaria format un àtom i
començaren a proposar models a partir de les dades
recollides de forma experimental.
ELS FENÒMENS ELÈCTRICS:
L’ELECTROSTÀTICA

BENJAMIN FRANKLIN (1706-1790)

Descobriment de l’electricitat (la positiva i la negativa)

Presència d’electricitat als núvols i invent del parallamps

 Segons Dalton, l’àtom és divisible o indivisible? L’àtom té càrrega?

 El model atòmic de Dalton explica els fenòmens elèctrics de la
MODEL ATÒMIC DE THOMSON (1897)
Quan en un tub de vidre que conté un gas es fa parcialment el buit i s'aplica
un voltatge de diversos milers de volts, flueix un corrent elèctric a través
d'ell. Associat a aquest flux elèctric, el gas tancat al tub emet uns raigs de
llum de colors, anomenats raigs catòdics, que són desviats per l'acció dels
camps elèctrics i magnètics.

J.J. Thomson (1856 – 1940) va estudiar les

propietats i efectes d'aquests raigs i va arribar
a la conclusió que estaven constituïts per
partícules, amb càrrega elèctrica negativa,
dotades de gran velocitat, gairebé dos mil
vegades més petites que l'àtom d'hidrogen. A
més, les partícules eren idèntiques encara
que canviés el gas del tub.

CAL MODIFICAR EL MODEL ATÒMIC

ANTERIOR
MODEL ATÒMIC DE THOMSON (1897)
Thomson va proposar un model d’àtom format per unes
partícules amb càrrega negativa, els electrons, immerses en
una massa esfèrica de càrrega elèctrica positiva, que donava
com a resultat un àtom elèctricament neutre.
Aquest model es coneix amb en nom de model atòmic de
púding de panses.
MODEL ATÒMIC DE THOMSON (1897) RESUM

L’àtom és una esfera uniforme

d’electricitat positiva on s´hi troben els
electrons com panses en un pastís.

Llança partícules a (+) sobre una làmina d’or:

Experiència • La majoria, travessen sense desviar-se
de Rutherford: • Algunes es desvien
• 1 de cada 20000 rebota
MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD (1911)
El 1909, el neozelandès Ernest Rutherford (1871-1937) i els
seus col·laboradors van bombardejar una fina làmina d'or amb
partícules alfa (positives), procedents d'un material radioactiu,
a gran velocitat.
L'experiment va permetre observar que la major part de les
partícules van travessar la làmina sense canviar de direcció,
algunes partícules es van desviar considerablement i unes
poques partícules van rebotar cap a la font d'emissió.
 MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD (1911)
Rutherford, en vista dels resultats obtinguts en l'experiència de la làmina d'or
bombardejada amb partícules α va arribar a les següents conclusions:

• Com pràcticament totes les partícules alfa passen

a través de la làmina sense desviar-se, s'ha de
considerar que la matèria, i per tant, els àtoms
estan gairebé totalment buits.
• Les partícules alfa que en travessar la làmina
passen prop del nucli pateixen una gran desviació
de la seva trajectòria (a causa de l'efecte de la
repulsió entre càrregues positives).
• Un petit nombre de partícules alfa reboten, la qual
cosa s'explica pel xoc de les partícules contra alguna
cosa d'una gran massa i elevada càrrega positiva
(nucli amb gairebé la totalitat de la massa).
 MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD (1911)
Rutherford va establir l'anomenat model atòmic de Rutherford o model
atòmic nuclear (també conegut com a model planetari):

L'àtom està format per dues parts: nucli i escorça.

- En el nucli es troba localitzada la quasi totalitat de la

massa atòmica i tota la càrrega positiva (protons).

- Al voltant d'aquest nucli, i a grans distàncies d'ell,

giren els electrons en l'escorça descrivint òrbites.

https://phet.colorado.edu/sims/html/rutherford-scattering/latest/rutherford-scattering_es.html
Segons Rutherford, les òrbites dels electrons no estaven molt ben definides i formaven una
estructura complexa al voltant del nucli, donant-li una grandària i forma indefinida.

Encara que Rutherford va intuir l'existència de neutrons al nucli, va ser Chadwick (1891-1974) qui
va demostrar la seva existència anys més tard.
 L’àtom no pot ser massís
MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD (1911) RESUM
Atom/Rutherford

La major part de la massa i tota la càrrega positiva

de l’àtom està concentrada en el nucli. (10-15m)
L’àtom molt més gran (10-10m) que el nucli té una escorça
electrònica on hi ha els electrons en òrbites circulars.
L’àtom és neutre perquè el nombre d’electrons és igual
al de protons.
LIMITACIONS DEL MODEL DE RUTHERFORD
Aviat es va comprovar que l'àtom proposat per Rutherford era inestable:
D'acord amb les lleis de l'electromagnetisme, un electró que és accelerat o la direcció
lineal és modificada, emet o absorbeix radiació electromagnètica.
L'electró de l'àtom de Rutherford modificava la seva direcció lineal contínuament, ja
que seguia una trajectòria circular.
Per tant, hauria d'emetre energia i aquesta radiació causaria la disminució de
l'energia de l'electró, que en conseqüència hauria de descriure una trajectòria en
espiral fins a caure en el nucli, de manera que l'àtom es destruiria. Però això no
succeeix!
MODEL ATÒMIC DE BOHR
Els postulats del model atòmic de Bohr són:
- Els electrons giren al voltant del nucli en òrbites circulars estacionàries, sense emetre ni
absorbir energia.
- Les òrbites circulars tenen radis definits, no totes les òrbites són possibles. Cadascuna
d'elles correspon a un nivell d'energia determinat.
- Quan un electró guanya energia, salta del nivell estacionari a un nivell de major energia.
Quan l'electró torni al seu nivell basal o estacionari alliberarà l'energia sobrant en forma
de llum.

Només són possibles unes determinades òrbites.

Cada òrbita està associada a un nivell d'energia.
L'energia és major quan més allunyada està
l'òrbita del nucli.
 Chadwick, 1932 descobreix el neutró

MODEL ATÒMIC DE BOHR (1913) RESUM

Atom/Bohr

Bohr proposa un model de

l’àtom de tipus planetari, on
els electrons giren al voltant
del nucli distribuïts en
diferents òrbites circulars.
A cada òrbita li correspon un
nivell d’energia.
Els àtoms són
electricament neutres
MODEL ATÒMIC DE BOHR (1913)
Per solucionar alguns problemes del model anterior, el
físic danès, Niels Bohr (1885-1962) va aplicar la teoria
quàntica de Max Planck i l'efecte fotoelèctric observat
per Albert Einstein al model atòmic de Rutherford.
D'aquesta manera Bohr va aconseguir explicar molts
dels experiments sobre l'emissió de llum dels àtoms.

SI VOLS CONÈIXER MÉS... (AMPLIACIÓ)

La teoria quàntica formulada per Max Planck l'any 1900 es pot resumir així:
- L'energia emesa o absorbida en forma de radiació electromagnètica no pot
prendre qualsevol valor sinó que ha de ser un múltiple sencer d'un valor mínim,
anomenat quàntum d'energia.
- L'energia d'un quàntum és proporcional a la freqüència de la radiació.
MODEL ATÒMIC DE BOHR (1913)
Tretze anys després que Max Planck decidís incorporar el quàntum a la teoria de la llum,
Bohr va introduir el quàntum a l'estructura atòmica i va proposar un nou model.

Bohr afirmava que el moviment que descriuen els electrons (càrrega negativa)
eren provocats per l’atracció de nucli (positiu), però per evitar que els
electrons caiguin al nucli, aquests orbiten amb una velocitat que compensa la
seva atracció elèctrica, de manera semblant a com passa en el Sistema Solar.
Això implicava una gran deducció:

L'energia de l'electró dins l'àtom està quantificada. Això vol dir

que l'electró només pot ocupar unes òrbites o estats
estacionaris al voltant del nucli amb uns determinats valors
d'energia.

El major èxit del seu model va ser l'explicació de l'espectre d'emissió de llum de l'hidrogen,
associant cada línia espectral a un nivell energètic. La teoria de Bohr sobre l'àtom, va ser
un dels moments crucials de la física.
MODEL ATÒMIC DE BOHR
 EL MODEL ACTUAL D'ÀTOM
El model actual d'àtom anomenat model orbital o quàntic-
ondulatori es basa en l'equació proposada per Schrödinger i
està fonamentat en quatre nombres quàntics, mitjançant els
quals pot descriure un electró en un àtom.

La mecànica quàntica estableix que no es pot saber amb

exactitud on es troba un electró, però sí que defineix una
regió de l'espai al voltant del nucli atòmic en la qual la
probabilitat de trobar l'electró és elevada. Aquesta regió
s'anomena orbital.

ORBITAL ATÒMIC: és una zona de l'espai on existeix una alta

probabilitat (superior al 90%) de trobar l'electró.

https://youtu.be/80esLBqsRas
 MODELS ATÒMICS RESUM

www
 MODELS ATÒMICS

L’INTERIOR DELS ÀTOMS

Protons: p, tenen càrrega positiva + tenen

masses
Nucli: semblants
(molt petit, té Neutrons:
quasi n, no tenen càrrega
tota la massa)

Escorça: Electrons: e, tenen càrrega negativa -

massa molt petita

Nombre d’electrons (-) = Nombre de protons (+)

https://www.edumedia-sciences.
com/es/media/462-estructura-d L’ÀTOM ÉS NEUTRE
e-la-materia
 NOMBRE ATÒMIC I NOMBRE MÀSSIC

1- NOMBRE ATÒMIC, Z

És el nombre de protons que hi ha en el nucli d’un àtom.

• Identifica els àtoms d’un element.
Si l’àtom és neutre nº protons= nº electrons

2- NOMBRE MÀSSIC, A

És el nombre de partícules que té el nucli

A = nº protons + nº neutrons

Pràcticament coincideix amb la massa de l’àtom (els electrons

tenen una massa molt petita)
A
nº neutrons = A - Z Z X
https://www.edumedia-sciences.com/es/media/462-estructura-de-la-materia

https://phet.colorado.edu/es/simulation/build-an-atom
ISÒTOPS

Els ISÒTOPS són àtoms d’un mateix element que tenen un nombre diferent
de neutrons.
Els isòtops d’un element tenen:
- El mateix nombre de PROTONS, o nombre atòmic (Z)
- Diferent nombre de NEUTRONS (N) i, per tant, diferent NOMBRE MÀSSIC (A)

TOTS els elements tenen isòtops, presents en abundàncies diferents. Per a

cada element hi sol haver un isòtop molt més abundant que la resta.

Alguns isòtops són INESTABLES i es descomponen radioactivament.

ISÒTOPS

3
1
H 1 H
1
2
1 H

https://www.ptable.com/?lang=es#Isotope https://phet.colorado.edu/sims/html/isotopes-and-atomic-mass
/latest/isotopes-and-atomic-mass_es.html
 NOMBRE ATÒMIC I NOMBRE MÀSSIC
MASSA ATÒMICA RELATIVA D’UN ELEMENT, Ar
La MASSA D’UN ÀTOM és la suma de les masses de les partícules que conté. S’acostuma a calcular sumant la massa de
neutrons + protons. La massa dels electrons, unes 2000 vegades més petita que la de neutrons i protons, no modifica el
resultat de la suma de manera rellevant.

La MASSA ATÒMICA RELATIVA D’UN ELEMENT és la massa mitjana dels àtoms d’aquest element. Es calcula com la
mitjana de les masses dels seus isòtops, ponderada per les seves abundàncies. Per això, a la taula periòdica, les xifres
d’A dels element no coincideixen amb cap dels seus isòtops.

Z
https://www.ptable
.com/?lang=es#Isot
ope

(Valor mitjà de tots

els isòtops d’un
element)
A = nombre màssic, d’un àtom. Nombre enter
L’element amb Z = 17 és el CLOR

El clor té dos isòtops estables a la natura:

 35Cl amb un 77,35 % d’abundància

37
Cl amb un 22,65 % d’abundància

Per tant, la massa atòmica mitjana serà la mitjana ponderada:

M.Atòmica = 35 u · 77,35/100 + 37 u · 22,65/100 = 35,453u

________________________________ ______________________
1r isòtop x % abundància 2n isòtop x % abundància

Aquesta massa atòmica estàndard és la que apareix a la taula periòdica

per al clor.
El valor l’arrodonim a 35,5 u.
La radioactivitat
http://cientifiques-stem.cat/media/07_RAD-web_rev01.pdf

ELS ÀTOMS ES TRANSFORMEN...

Al final del segle XIX, Henri Becquerel, Marie Sklodowska-Curie i el seu marit Pierre Curie van descobrir que
determinats elements emetien radiació. El 1903, Rutherford va determinar que aquesta radiació estava
formada per partícules subatòmiques i energia.

- Radioactivitat natural: és el fenomen en què el nucli d’un isòtop inestable emet partícules subatòmiques
i energia de forma espontània
- Radioactivitat artificial i reaccions nuclears: el descobriment de la radioactivitat natural va portar la
comunitat científica a experimentar amb tot tipus de nuclis, tant estables com inestables. Es va descobrir
que era possible generar radioactivitat artificial a partir de nuclis estables si es bombardejaven amb les
partícules adequades.
La radioactivitat: tipus de radiacions
La radioactivitat: tipus de reaccions
nuclears
La radioactivitat: usos i aplicacions

https://junior-report.media/quines-aplicacions-practiques-radioactivitat/
 ESCORÇA ATÒMICA

Ocupa quasi tot el volum de l’àtom.

Els electrons es distribueixen en capes o nivells.

1- ELECTRONS DE VALÈNCIA

Són els electrons de l’última capa i són els responsables

de les propietats i de la reactivitat dels elements.

https://www.edumedia-sciences.com/es/media/715-atomos-iones-y-moleculas
 ESCORÇA ATÒMICA
2- IONS

Àtoms que han perdut o guanyat electrons. Poden ser:

CATIONS: ió positiu (l’àtom perd electrons) ex: Ca2+

ANIONS: ió negatiu (l’àtom guanya electrons) ex: F-

https://www.edumedia-sciences.com/es/media/715-atomos-iones-y-moleculas