POLIS 4

Ciències socials, història

Quart curs
 Índex

01 El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim 09 Temps de confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939)

02 Liberalisme i Nacionalisme 10 La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències

03 La industrialització de les societats europees 11 Un món bipolar

04 Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal 12 Els anys del franquisme

05 Catalunya, la fàbrica d’Espanya 13 Democràcia i autonomia

06 L’època de l’Imperialisme 14 La Unió Europea

07 L’art
Climasdel segle XIX
y paisajes de España, Europa y la CA 15 El món actual

08 El període d’entreguerres (1919-1939) 16 L’art del segle XX

POLIS 4
03
La industrialització de les societats europees

1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

2. L’era del maquinisme

3. La revolució dels transports

4. El capitalisme industrial

5. La segona fase de la industrialització

6. La nova societat industrial

7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

POLIS 4
03
Introducció

• Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part

d’Europa i als Estats Units, una transformació radical dels
sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.

• Les màquines van substituir progressivament el treball manual i

els obrers es van concentrar a grans fàbriques.

• La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va

propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i
el proletariat.

• A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats

va conèixer un nou període d’expansió, la Segona Revolució
Industrial.

POLIS 4
03
1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

1.1. La revolució demogràfica

1.2. La revolució agrícola

POLIS 4
03
1.1. La revolució demogràfica

• Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un

procés de creixement anomenat revolució demogràfica.

• Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la

producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina.

• Com a conseqüència es va produir una disminució de la

mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.

POLIS 4
03
1.2. La revolució agrícola

• L’increment de la població va provocar un augment de la

demanada d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va
estimular els propietaris a millorar la producció.

• Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a

l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra.
Aquesta es va convertir en una propietat privada.

• Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va

ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes
farratgeres (sistema Norfolk).

• Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques

agrícoles.

POLIS 4
03
2. L’era del maquinisme

2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques

2.2. La indústria tèxtil

• Una fàbrica tèxtil (il·lustració)

2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia

POLIS 4
03
2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques

• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació

tecnològica.

• Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant

els antics sistemes artesanals.

• Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades

per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.

• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els

sistemes de transport va ser el vapor.

• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van

impulsar el sistema fabril de producció.

POLIS 4
03
2.2. La indústria tèxtil

• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va

ser la indústria del cotó.

• Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se

innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant
(1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.

• Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van

incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va
completar el procés de mecanització tèxtil.

POLIS 4
03
Una fàbrica tèxtil

POLIS 4
03
2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia

• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.

• L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va

ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran
potència calorífica.

• Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar

el ferro en acer.

POLIS 4
03
3. La revolució dels transports

3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor

• Una locomotora de vapor (il·lustració)

3.2. L’increment del comerç

POLIS 4
03
3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor

• Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per

transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails.

• Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de

ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament
del ferrocarril.

• El fenomen realment innovador va ser la locomotora de

Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina
de vapor.

• Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport

marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van
substituir els de vela.

POLIS 4
03
Una locomotora de vapor

POLIS 4
03
3.2. L’increment del comerç

• La Revolució Industrial va donar pas a una economia de

mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada
vegada més amplis.

• Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la

producció, el creixement de la població i la millora del poder
adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

• La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del

comerç interior.

• El comerç exterior també es va incrementar considerablement a

mitjan segle XIX.

POLIS 4
03
4. El capitalisme industrial

4.1. El liberalisme i el capitalisme

4.2. Els bancs i les finances

4.3. L’expansió del capitalisme industrial

• La industrialització d’Europa cap al 1850 (mapa)

POLIS 4
03
4.1. El liberalisme i el capitalisme

• Adam Smith va establir els principis del liberalisme:

• L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor

de l’economia.

• Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al

mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

• L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de

l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos
particulars (lliurecanvi).

POLIS 4
03
4.2. Els bancs i les finances

• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors,

que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que
necessitaven capital per invertir.

• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol

empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les
societats anònimes.

• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una

empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser
adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

POLIS 4
03
4.3. L’expansió del capitalisme industrial

• A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a

països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la
siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.

• Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el

Japó també es van industrialitzar.

• Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones

essencialment rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge
del procés d’industrialització fins al segle XX.

POLIS 4
03
La industrialització d’Europa cap al 1850

POLIS 4
03
5. La segona fase de la industrialització

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

5.2. Una nova organització industrial

POLIS 4
03
5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries

• En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el

carbó.

• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en

centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples
aplicacions en la indústria.

• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan

segle XIX.

• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a

causa de la producció de nous metalls.

• La indústria química va aconseguir un desenvolupament

important a Alemanya.

POLIS 4
03
5.2. Una nova organització industrial

• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va

orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera
d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir
costos.

• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix

en la fabricació en cadena.

• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la

fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a
implantar-lo.

• Les elevades inversions de capital que necessitaven les

innovacions tecnològiques van estimular la concentració
industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.

POLIS 4
03
6. La nova societat industrial

6.1. La burgesia
• Un habitatge burgès (il·lustració)

6.2. Els obrers

• Un habitatge obrer (il·lustració)

6.3. Les primeres associacions obreres

POLIS 4
03
6.1. La burgesia

• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la

propietària de les indústries i els negocis.

• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i

propietaris de grans fàbriques.

• També existia una burgesia mitjana composta per professionals

liberals, funcionaris i comerciants.

• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita

burgesia.

POLIS 4
03
Un habitatge burgès

POLIS 4
03
6.2. Els obrers

• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat

industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les
fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.

• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions

laborals dels treballadors.

• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball

resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i
remuneracions insuficients.

POLIS 4
03
Un habitatge obrer

POLIS 4
03
6.3. Les primeres associacions obreres

• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al

maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris
baixos i de l’atur.

• La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i

l’incendi d’establiments industrials (luddisme).

• Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a

adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb
uns mateixos problemes.

• Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de

treballadors i es van fundar els primers sindicats.

POLIS 4
03
7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

7.1. El marxisme i el socialisme

7.2. L’anarquisme

7.3. L’internacionalisme

POLIS 4
03
7.1. El marxisme i el socialisme

• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació

de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una
revolució obrera per destruir el capitalisme.

• La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva

desaparició de les classes socials i de l’Estat, per així assolir
l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.

• A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van

proposar la creació de partits obrers socialistes.

POLIS 4
03
7.2. L’anarquisme

• L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en

comú tres principis bàsics:

• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.

• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de

propietat col·lectiva.

• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.

• Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per

destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i
igualitària.

POLIS 4
03
7.3. L’internacionalisme

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els

esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el
capitalisme.

• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear

l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van
adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.

• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II

Internacional.

POLIS 4