Fenòmens Geològics

Ana Travé i Elizabeth Venereo

 1. Inestabilitats de vessant
 Són processos naturals provocats per l’acció constant de
la gravetat i per l’afebliment progressiu dels materials.
 L'aigua pot facilitar o accelerar aquest procés encara
que la seva velocitat es variable.
 Hi han tres processos bàsics: caigudes (despreniments
y bolcava), els lliscaments i els fluxos.
 2. Despreniments

 És la caiguda de blocs amb un recorregut parcial per

l'aire.
 Es produeix en llocs amb un fort pendent.
 Roques compactes com penya-segats.
 Es produeix n zones litorals i àreas de alta muntanya.
2.1 Tipus de despreniments
 Despreniment

 Bolcada
3. Esllavissades

 Són moviments de masses o blocs a traves d'una o

diverses superfícies estructurals o no.

 Són moviments generalment ràpids.

 Es desplaça en conjunt com un bloc únic.

3.1 Tipus de esllavissades
 Lliscaments rotacionals: són els lliscaments
que tenen lloc en superfícies còncavas.

 Lliscaments transnacionals: es quan el

moviment té lloc a favor de superfícies
planes.

 Lliscament de blocs: blocs o fragments que

cauen al llarg d'una superfície inclinada.
 4. Moviments de massa
 En els moviments de massa, els moviments es
comporten plàsticament, es a dir, no conserven la seva
forma inicial.

 Són comuns materials poc consistents i no consolidats.

 4.1 Tipus de moviments de massa
 Reptació: És un moviment lent,
gravitacional del sòl, com a conseqüència de
l'alternança de hidratació-deshidratació.

 Solifluxió: Fluxos vistosos produïts per cada

cicle de glaç-desglaç.

 Colades de fang: Contenen una gran

quantitat d'aigua que saturi els materials. Els
materials es comporten com líquids.
5. Subsidència

 És l'esfondrament gradual de la superfície del terreny.

 Es produeix de mandra sobtada.

 Pot obrir un forat cap a l'exterior.

 Es poden produir per causes naturals o poden ser

afavorits per accions antropiques ( per l'home).
 6. Argiles expansives

 Son la causa més freqüent de l'expansió dels sòls. Els

minerales d'aquest tipus d'argiles es diposen en làmines
entre les quals poden quedar molècules d'aigua. Els
problemas sorgeixen quan hi ha un subministrament
discontinu de l'aigua.
SETEMBRE 2015
Després de les fortes pluges de la tardor, cada any la carretera
de Bellamunt a Bellavall queda tallada a conseqüència dels materials
desplaçats dels vessants de les muntanyes que impedeixen la circulació
dels vehicles.
La Irene, estudiant de batxillerat, ha decidit fer el treball de recerca sobre
aquests fenò­mens. Ha identificat tres processos diferents i n’ha fet les
figures següents:

Ha identificat les diferents inestabilitats gravitatòries i ha explicat en una

taula com es deu haver format cadascuna.
SETEMBRE 2015

1. Empleneu la taula tal com ho faria la Irene.

Dibuix Tipus Explicació del fenomen

d’inestabilitat
 SETEMBRE 2015

1. Empleneu la taula tal com ho faria la Irene.

 
Dibuix Tipus Explicació del fenomen
d’inestabilitat
1 Despreniment Consisteix en la caiguda de blocs de roca, amb un
recorregut total o parcial per l’aire.
2 Consisteix en el lliscament a partir d’una superfície de
Esllavissada trencament còncava. Es produeix un moviment
giratori de la massa inestable al voltant d’un punt situat
rotacional sobre del centre de gravetat.

3 Consisteix en el lliscament que es desenvolupa a favor

Esllavissada de superfícies de debilitat planes o poc ondulades.
translacional Solen ser superfícies estructurals, plans d’estratificació, ...
SETEMBRE 2015

2. En el treball de recerca, la Irene proposa una sèrie de

mesures correctores que els tècnics de l’Ajuntament
poden aplicar per a evitar el risc de desplaçaments quan
arribin les fortes precipitacions la propera tardor. 
a) Anomeneu quatre mesures correctores diferents que
s’apliquen per a evitar aquests riscos. Per a cadascuna
indiqueu una inestabilitat identificada per la Irene en
què es podria aplicar.
SETEMBRE 2015

Mesura correctora Tipus

d’inestabilitat
SETEMBRE 2015

Mesura correctora Tipus

d’inestabilitat
-Ancoratges Despreniments
- Malles metàl·liques
- Bancals
- Disminució del pendent del talús
- Construcció de cunetes
- Drenatges interiors que evitin l’acumulació d’aigua Esllavissades
- Contraforts de formigó
- Talussos amb formes còncaves que dificultin els
moviments.
SETEMBRE 2015
La Irene també explica que les inestabilitats gravitatòries poden ser provocades per
causes naturals, i no exclusivament per activitats humanes com la construcció de la
carretera. Identifiqueu i expliqueu tres causes naturals que provoquen condicions
d’inestabilitat.

Causa natural d’inestabilitat Explicació

SETEMBRE 2015
La Irene també explica que les inestabilitats gravitatòries poden ser provocades per
causes naturals, i no exclusivament per activitats humanes com la construcció de la
carretera. Identifiqueu i expliqueu tres causes naturals que provoquen condicions
d’inestabilitat.
Causa natural d’inestabilitat Explicació

Són les zones de serralada, zones oceàniques de talús

Zones de relleu potencialment inestables
continental, relleus de dorsals i muntanyes d’origen volcànic.

Que provoca variacions en el nivell del mar, que comporta un

Influència del clima encaix dels cursos fluvials i la formació de vessants i
desnivells en el terreny.
Les propietats mecàniques, el comportament dels materials,
Característiques dels materials: litologia (coherència) si són poc coherents, i els plans d’estratificació o les
discontinuïtats estratigràfiques... discontinuïtats estratigràfiques poden ser causa
d’inestabilitat.
Presència de fractures Les fractures són plans de debilitat

Els vessants, si tenen una determinada inclinació poden

Inclinació dels vessants
convertir-se en punts d’inestabilitat en front de la gravetat.

L’aigua de les precipitacions pot actuar com a superfície

Precipitacions importants
lubricant i provocar els moviments en massa.
Els moviments vibratoris dels sismes poden provocar la
Sismes
inestabilitat dels materials.
Erosió Tant l’erosió fluvial com la marina.
SETEMBRE 2008
1. Amb relació al tall geològic anterior:
 
a) On penseu que hi ha més risc
d’esfondrament: on hi ha els edificis A o
on hi ha els edificis B? Justifiqueu la
resposta.
 
 
b) Per quines causes naturals de tipus
general es produeixen els
esfondraments?
SETEMBRE 2008

1. Amb relació al tall geològic anterior:

 
a) On penseu que hi ha més risc
d’esfondrament: on hi ha els edificis A o
on hi ha els edificis B? Justifiqueu la
resposta.
 En els B perquè hi ha calcàries al subsòl.
 
b) Per quines causes naturals de tipus
general es produeixen els esfondraments?
 Per dissolució de la roca del subsòl.
SETEMBRE 2008

2. A la zona representada es vol

construir un parc amb un petit
estany que es proveirà d’aigües
depurades. Tot i que la qualitat
de l’aigua de l’estany no ha
d’implicar cap perill directe per al
medi, es pretén que la zona
escollida asseguri que l’aigua que
s’introduirà a l’estany no arribarà
als aqüífers subterranis.
SETEMBRE 2008

a) Indiqueu en el tall, amb la lletra E, un

possible emplaçament per a l’estany
que compleixi les condicions
esmentades i que comporti el mínim
de riscos i impactes induïts.

b) Argumenteu amb criteris geològics

l’emplaçament escollit.
SETEMBRE 2008
a) Indiqueu en el tall, amb la lletra E, un
possible emplaçament per a l’estany que
compleixi les condicions esmentades i que
comporti el mínim de riscos i impactes
induïts.
Cal situar la lletra L a la zona on afloren els
llims i argiles. A més, convé que no estigui ni a
tocar de la zona de graves i sorres de la zona
nord del tall (on hi ha riscos de colmatació per
l’erosió del talús amb materials no cohesius) ni
a la zona tocant a les cases A per la banda sud,
on el terreny no és pla.

b) Argumenteu amb criteris geològics

l’emplaçament escollit.
Els llims i les argiles són impermeables
SETEMBRE 2008
3. Diversos experts han afirmat que, a pocs metres al
nord de les cases A, hi ha un risc d’inestabilitat
gravitatòria que afectaria el conjunt de materials
marcat amb la lletra R. 
a) Després de sol·licitar-se un informe, s’ha
determinat que els materials R són sediments no
consolidats. Quin tipus d’inestabilitat és més
probable que presentin aquests materials?
Justifiqueu la resposta. 

 
b) En el cas que els materials R fossin roques amb
diaclasat vertical, quin tipus d’inestabilitat seria
més probable que es manifestés? Justifiqueu la
resposta.
SETEMBRE 2008
3. Diversos experts han afirmat que, a pocs metres al
nord de les cases A, hi ha un risc d’inestabilitat
gravitatòria que afectaria el conjunt de materials
marcat amb la lletra R. 
a) Després de sol·licitar-se un informe, s’ha determinat
que els materials R són sediments no consolidats.
Quin tipus d’inestabilitat és més probable que
presentin aquests materials? Justifiqueu la resposta. 
Els esllavissaments rotacionals. Es donen en zones
amb cert pendent i materials no cohesius.
 
b) En el cas que els materials R fossin roques amb
diaclasat vertical, quin tipus d’inestabilitat seria més
probable que es manifestés? Justifiqueu la resposta.
Les bolcades. Es donen típicament allà on hi ha
superfícies de debilitat de
forma verticalitzada (estratificació vertical, diaclasat
vertical o disjunció columnar, per exemple).
SETEMBRE 2008
4. La zona senyalada amb la
lletra I en el tall geològic té un
risc d’inundació amb un
període de retorn estimat de
trenta anys. S’està estudiant
com es pot utilitzar aquest
terreny. Valoreu si és
acceptable o no cadascuna de
les possibilitats d’ús següents i
justifiqueu les respostes.
SETEMBRE 2008
És
acceptable
Ús del terreny Justificació
?
(sí/no)

Camps de conreu

Zona de càmping

Zona d’indústria
metal·lúrgica

Zona forestal
SETEMBRE 2008
És
acceptable
Ús del terreny Justificació
?
(sí/no)
El risc de perdre una collita cada 30 anys per
inundacions és inferior al risc de pèrdua de la
Camps de conreu Si collita per altres factors ambientals. No
significaria grans pèrdues econòmiques, ni risc
per vides humanes.
Risc per vides humanes, tot i que baix risc
econòmic.
Nota: Si un alumne indica que és acceptable, ha
Zona de càmping No
d’argumentar que només si hi ha temps per
evacuar el càmping (és a dir, en funció del temps
de resposta de la conca).
S’hi poden produir greus pèrdues econòmiques i,
a més, hi ha un risc de contaminació de l’aigua
Zona d’indústria
No amb productes i materials de la indústria que
metal·lúrgica
puguin ser arrossegats per l’aigua (per exemple,
amb metalls pesants).
Una bona vegetació de ribera seria positiva.
Nota: Si algú diu que no és acceptable, ha
d’argumentar que una mala gestió forestal podria
Zona forestal Si dificultar la circulació de l’aigua corrent avall si
l’avinguda s’emporta troncs i branques d’arbres
(poden fer efecte presa en algun pont aigües
avall, per exemple).
SETEMBRE 2016
La comarca del Sinerès tindrà un nou hospital i els habitants de
Sinera de Dalt i de Sinera de Baix mantenen un debat acalorat sobre
quin és el millor lloc per a ubicar-lo. Cal tenir present que l’any passat
es va registrar un terratrèmol a la zona. El tall geològic següent
mostra la situació de les dues localitats. Observeu-lo i responeu a les
qüestions que hi ha a continuació.

1. Els habitants de Sinera de Dalt defensen que l’hospital s’ha de

construir al seu terme municipal perquè el terratrèmol de l’any passat
hi va causar molt pocs danys i, en canvi, a Sinera de Baix moltes cases
van presentar problemes estructurals.
Setembre 2016
a) Per quin motiu a Sinera de Baix les cases van presentar més danys que a
Sinera de Dalt? Justifiqueu la resposta.

Van presentar més danys les casas de Sinera de Baix ja que es situa sobre
argiles i llims, substrats els quals no es cohesionat, per el que fa que las
saccssejades del terratrèmol es notin molt més que en Sinera de Dalt, ja que
en aquest cas están situats sobre Calcària, substrat el qual es cohesionat, fent
així que es minimitzi la vibració dels terratrèmols.
Setembre 2016
b) Quines mesures estructurals relatives a la construcció d’edificis es poden
prendre per a minimitzar els danys d’un possible terratrèmol en aquestes
dues poblacions? Esmenteu-ne una per a cadascuna de les poblacions.
[0,4 punts]

Població Mesura

Sinera de Dalt · Construir edificis alts i rígids

· Edificis rígids i amb poca extensió
superficial i sensse estructures que sobre surtin.

Sinera de Baix
· Construir edificis de poca alçada
· Edificis rígids i amb poca extensió
superficial
a les dues poblacions recomana ubicar l’hospital a Sinera de Dalt, perquè afirma que el risc d’in

ue ha de transcórrer per que es torni a produir un fenomen en concret.

aix té un risc d’inun­dació més alt.

de Dalt si la riera es desborda l’aigua pot arribar més fàcilment al seu veïnat.
Setembre 2016
c) Proposeu dues mesures no estructurals que puguin minimitzar el risc
d’inundació.

- Educació de la població
-Gestió territorial (mapes de riscos, ordenació territori...)
-Plans d’emergència i evacuació
FI
 Link ejercicios de selectividad hechos por nosotras.

https://docs.google.com/document/d/1oz2DQasJGF9ay6uc
EQKdx5vgyJVQGArBEhyRRt76-uA/edit

 Link ejercicios de selectividad con criterios de correción.

https://drive.google.com/drive/my-drive