Les conductes

neuromotrius II
Postura, equilibri i lateralitat

Jordi Palací
Relació entre postura i equilibri
Postura i equilibri
 Es basa en el to
 Amb la postura manifestem les emocions des del
fons tònic de l'individu
 És la posició del cos, són les manifestacions
visibles que utilitza l’individu en les seves relacions
 La postura es defineix com l'activitat reflexa del
cos en relació amb l'espai i amb l'altre en
comunicació

Postura
És la interacció entre diferents forces,
la de la gravetat i la força motriu dels
músculs esquelètics

Capacitat de l'individu de mantenir la

posició del centre de gravetat dins la
base de suport

L'equilibri
L’itinerari evolutiu
És la base de la coordinació dinàmica
general
Per les sensacions propioceptives que
provoca contribueix a la interiorització
de l'esquema corporal
Relacionat amb el fons tònic i les
emocions
Hi ha una correlació entre l'equilibri físic
d'un subjecte i l'equilibri emocional

Relació amb la globalitat corporal

Com més defectuós és l'equilibri més
energia gasta, el que distreu l'atenció

Prerrequisit per assolir l'orientació

espacial, ja que al cap hi ha la major
part d'analitzadors de la sensibilitat
exteroceptiva (vista) i els analitzadors de
l'orientació (sentit vestibular)

Relació amb la globalitat corporal

 Línia de gravetat 

Centre de gravetat

Força de gravetat

Base de suport 

Condicionants físics de l'equilibri

Seguir la següent progressió:
 Girs, balancejos i caigudes
 Activitats amb el centre de gravetat molt proper al
terra
 Equilibri en bipedastació
 Augmentar la distància del centre de gravetat al
terra (alçades)
 Reduir la superfície de la base de suport

La progressió ha de ser lenta

Pautes d’intervenció
Educació de la caiguda (mai s'ha de
forçar al nen a saltar)
Habituació en les altures
Disminució progressiva de l'ajuda que es
dóna al nen

Pautes d’intervenció
La lateralitat
1. Habilitat genètica o apresa?
2. Quin paper juga l’aprenentatge?
3. Tenen les persones esquerres més
dificultats?
4. Per què no podem utilitzar les dues
mans per igual?
5. Convé que els nens/es siguin
ambidextres?
6. Es pot educar la lateralitat?

Alguns interrogants
La bipedestació:
◦ Alliberament de les mans
◦ Destresa de les mans
◦ Desenvolupament del cervell

Supervivència:
◦ Caça i defensa eficient

Els orígens
Relació lateralitat mà i cerebral
 Lloc

La complementarietat
«La mano izquierda sabe lo que la derecha está
planeando…»
L’estigmatització
Safates de tisores
Regle, porta, ganivet, taula universitària
McManus (2007)
◦ L’avantatge de ser esquerrà en alguns esports es deu
al fet que hi ha menys esquerrans

Márquez (1998)
◦ Els dretans de mà millor rendiment en freqüència i
velocitat
◦ Els esquerrans menor diferència entre mans

Major correlació entre bessons univitelins que

en els bivitelins

Alguns estudis
Lateralitat
 Ésser humà simetria anatòmica externa,
però asimetria funcional en les tasques on
només intervé un segment (M-U-P-O)
 Predominança de l'hemisferi contrari al
segment utilitzat
 Amb el creixement aquesta diferenciació
entre segments s'accentua
 Escriptura (90% - 10%)
Tipus

 Segons la classe de gestos:

◦ Lateralitat d'utilització: escriptura
◦ Lateralitat espontània: obrir una porta
 Segons la seva naturalesa:
◦ Normal
◦ Patològica (lesió cerebral o d'un segment)
Tipus
 Segons la seva intensitat:
◦ Destre.
◦ Ambidestre.
◦ Esquerrà.
 Segons el predomini dels elements M-U-P:
◦ Destre homogeni.
◦ Esquerrà homogeni.
◦ Lateralitat creuada.
◦ Lateralitat contrariada.
 Evolució
 En un primer moment, el nen reacciona
com en un tot, sense diferenciar un costat i
l’altre. Hi ha el reflex tònic cervical
(extensió dels membres del costat on està
girada la cara i flexió de les extremitats
oposades).
 Als 4 mesos pot apreciar-se certa
predominància.
 Als 7 mesos una ma comença a ser més
hàbil que l'altra.
Evolució

A l'any i mig hi ha una preferència lateral.

 Dels 2 als 5 anys, utilitza les dos meitats
del seu cos de forma diferenciada.
 Dels 5 als 7 anys, afirmació definitiva de la
lateralitat, adquireix les nocions esquerra-
dreta referides al seu cos.
 Dels 7 als 12 anys es produeix una
independència de la dreta respecte de
l'esquerra.
Etapes (Piaget)

 5-8 anys: les nocions d’esquerra i dreta són

considerades només des del punt de vista
propi.
 8-11 anys: les nocions esquerra-dreta ja
són considerades des d’altres punts de
vista cara a cara.
 11-12 anys: les nocions esquerra-dreta són
considerades des del punt de vista intrínsec
dels objectes.
L’itinerari evolutiu
Lateralitat i dificultats d'aprenentatge
 No contrariar mai la lateralitat
 Les dificultats apareixen amb
l'escolarització:
◦ Organització línial d'esquerra a dreta
◦ Rotació “sinistrogira” dels bucles
◦ Escriptura de dalt a baix
Lateralitat i dificultats d'aprenentatge
 Davant d'un nen amb problemes de
lateralitat:
◦ Observació detallada del costat dominant
◦ Recollida d'informació familiar
 Revisió neurològica
• L’hemisferi dret intenta dir el nom del color
• L’hemisferi esquerre intenta llegir la paraula