Llengua, comunitat i ideologia

Discurs i identitats socials. Els

efectes psicosocials de les normes.
La construcció discursiva del
gènere
 La norma i el camp
• La norma no només és responsable de produir el
camp a què s’aplica, sinó que la norma es produeix a
sí mateixa en la producció del camp. La norma
confereix realitat activament; de fet, la norma es
constitueix com a tal només en virtut de la repetició
del seu poder de construir realitat (= poder
performatiu)
• Un discurs restrictiu del gènere que insisteixi en el
binari home/dona performa una operació
“reguladora” que naturalitza el cas hegemònic i
redueix la possibilitat de pensar en una possible
alteració (Butler, 2004:71)
 La norma i el camp
Però, llavors, què és estar “fora de la norma”?

Si la norma fa intel·ligible el camp social i el normalitza,

llavors estar fora de la norma és, d’alguna manera,
seguir sent definida en relació a la norma. Ser no del
tot masculí o no del tot femení es continuar sent
entesa exclusivament en termes de la relació que es
tingui amb allò “del tot masculí” o “del tot femení”.
 El valor performatiu dels discursos normatius

A Gender Trouble, Butler (1990) planteja que:

• El gènere no és un atribut del subjecte que preexisteixi
a la seva inscripció social, sinó tot el contrari.
• El gènere és un efecte performatiu; es a dir, l’efecte de
la reiteració d’una conducta normativa socialment
regulada.
• “Masculí” i “femení” no són trets inherents a la biologia
dels individus sinó el resultat d’una construcció social
que imposa als éssers humans formes i conductes que
els converteixen en subjectes socialment “intel·ligibles”.
 La intel·ligibilitat de gènere

• Dona i home són les formes a través de les quals la

diferència sexual ha assumit un contingut.
• Mitjançant la pràctica de la performativitat del gènere,
no només podem observar com se citen les normes
que regeixen el camp, sinó que també podem
comprendre un dels mecanismes mitjançant els quals
la “realitat” es reprodueix (i s’altera en el decurs
d’aquesta reproducció).
• El camp de realitat produït per les normes de gènere,
constitueix el teló de fons per a l’aparició a la superfície
del gènere en les seves dimensions idealitzades.
 Gènere i cossos

• Podem considerar el gènere un efecte

normatiu dels discursos hegemònics?

• I els cossos, els podem considerar també un

efecte normatiu dels discursos hegemònics?
 ??????????

https://www.youtube.com/watch?v=zYKxYArJ
qoQ
Anàlisi de la imatge
Lorenza Böttner (Rèquiem per la norma)
https://www.youtube.com/watch?v=EPbEcTaYGtw
 En paraules de Paul B. Preciado…
• Lorenza no és identitat, és transit.
• És la simultaneïtat de les encarnacions, i no la identitat com a
lloc fix, el que interessa a Lorenza.
• Més que de transvestisme caldria parlar de pràctiques de
transició com a tècniques de “contra-aprenentage”
mitjançant les quals el cos i la subjectivitat considerats com a
“discapacitats” o “malalts” reclamen el seu dret a
representar-se i a inventar les seves pròìes pràctiques de vida.
• Lorenza inventa un altre cos, una altra pràctica artística i de
gènere: ni discapacitada ni normal, ni femenina ni masculina,
ni pintura ni dansa.
Normativitat dels cossos
 Normativitat dels cossos
• https://www.youtube.com/watch?
v=hRBxttZY2Zc

• https://www.youtube.com/watch?
v=jdKTqYNZy1k
Cossos dissidents
Cossos dissidents
I encara més...

16
 Comparem aquests anuncis...
• https://www.youtube.com/watch?
v=Qt9A4AwoEY0
• https://youtu.be/wuVa8VegSKc