4

MOVIMENTS LIBERALS I NACIONALS

 CONCEPTES
Restauració Risorgimento

Congrés de Viena Volkgeist

Santa Aliança Zollverein

Revolucions liberals-burgeses Revolució Meiji
Revolucions liberals-nacionalistes
ÍNDEX
1. El retorn al Vell ordre (1815-1830)

2. Les revolucions del 1848

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

4. Els nous estats liberals

5. Els vells imperis: rus,austrohongarès i otomà

ÍNDEX
1. El retorn al Vell ordre (1815-1830)

2. Les revolucions del 1848

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

4. Els nous estats liberals

5. Els vells imperis: rus,austrohongarès i otomà

1. El retorn al vell ordre
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA
Napoleó és derrotat, i amb ell les idees revolucionàries.
Comença la restauració

Restauració = Les monarquies europees volen tornar a l’Europa de l’absolutisme monàrquic i a la societat
de l’Antic Règim
1. El retorn al vell ordre Els reis derrotats per Napoleó
tenen dret a recuperar el tro
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA
Congrés de Viena = (1815) els Estats vencedors de Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit)
defineixen els principis sobre els quals s’assentà l’Europa de la Restauració.

OBJECTIU: rebuig dels principis de la Revolució francesa i la defensa del legitimisme

Signatures del tractat de Viena

 Qui ho recolza? L’aristocracia,
1. El retorn al vell ordre el clergat i alguns sectors de
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA l’alta burgesia

Congrés de Viena = (1815) els Estats vencedors de Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit)
defineixen els principis sobre els quals s’assentà l’Europa de la Restauració.

OBJECTIU: rebuig dels principis de la Revolució francesa i la defensa del legitimisme

MONARQUES FAN CONCESSIONS RESTABLIMENT TOTAL DE L’ANTIC RÈGIM

Perquè no poden tornar a l’absolutisme
ESPANYA
IMPERI AUSTRÍAC
FRANÇA: Lluís XVIII reconeix alguns drets RÚSSIA
polítics i el funcionament de 2 cambres amb
unes atribucions limitades

Regne Unit: En manté el Parlamentarisme

1. El retorn al vell ordre
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA

Congrés de Viena = (1815) els Estats vencedors de Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit)
defineixen els principis sobre els quals s’assentà l’Europa de la Restauració.

OBJECTIU: rebuig dels principis de la Revolució francesa i la defensa del legitimisme

Es proposen de refer el mapa d’Europa després de l’Imperi Napoleònic:

OBJECTIU: Equilibrar les seves forces i les zones d’influència

Qui ho recolza? L’aristocracia, el clergat i alguns sectors de l’alta burgesia

1. El retorn al vell ordre
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA

CONFEDERACIÓ GERMÀNICA
Els petits estats alemanys i
Prússia

LA EUROPA DEL TRACTAT DE VIENA

(1815)
1. El retorn al vell ordre
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA

Congrés de Viena = (1815) els Estats vencedors de Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit)
defineixen els principis sobre els quals s’assentà l’Europa de la Restauració.

2 PRINCIPIS (que regirien la política internacional)

- Celebració de congressos periòdics → per arbitrar solucions a possibles canvis en l’equilibri
territorial
- Dret d’intervenció als països amenaçats per una revolució liberal → En aquesta direcció Àustria,
Rússia i Prússia creen la Santa Aliança

Santa Aliança = Àustria, Prússia i Rússia es comprometen a intervenir militarment per esclafar una
nova revoluició a Europa i protegir les monarquies absolutes. Després s’hi van afegir totes les altres
monarquies excepte Regne Unit (el Parlament Britànic s’hi va oposar)
1. El retorn al vell ordre
LA RESTAURACIÓ I EL CONGRÉS DE VIENA

Santa Aliança = Àustria, Prússia i Rússia es comprometen a intervenir militarment per esclafar una
nova revoluició a Europa i protegir les monarquies absolutes. Després s’hi van afegir totes les altres
monarquies excepte Regne Unit (el Parlament Britànic s’hi va oposar)

Tsar Alexandre I Federic Guillem III Francesc I d’Àustria

1. El retorn al vell ordre
LES PRIMERES ONADES REVOLUCIONÀRIES (1820-1830)

IDEALS LIBERALS I
IGUALITARISTES RETORN ALS PRIVILEGIS
Difosos a través de l’imperi PER NAIXEMENT
de Napoleó

GRAN REBUIX SOCIAL

Intel·lectuals,classes mitjes
industrialització urbanes, burgesia industrial,
classe obrera naixent
Les revolucions liberals-burgeses
Conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il.lustració.
La seva acció consistí a desmantellar les estructures de l'Antic Règim (monarquia absoluta, sistema feudal,
societat estamental) i a implantar un nou règim caracteritzat per la monarquia constitucional (o república), el
sistema capitalista i la societat classista.
El cicle revolucionari burgès comença amb la revolució americana (1776-1783) i la revolució francesa (1789-1799)
i es tanca el 1848.

Les revolucions liberals-nacionalistes

Conjunt de revolucions de caràcter liberal-nacionalista, que presenten dues modalitats polítiques: la dels pobles
que se sentien membres d'una mateixa nació però que no formaven un Estat i lluitaren per assolir la unió
(casos d'Alemanya i d'Itàlia), i la dels pobles que estaven dominats per altres nacions i que van organitzar
moviments de separació (casos de Bèlgica i de les nacionalitats de l'Imperi austríac).
 Les revolucions de 1820

Revolucions liberals Les revolucions de 1830

Les revolucions de 1848

 1. El retorn al vell ordre
LES PRIMERES ONADES REVOLUCIONÀRIES (1820-1830)

LA PRIMERA ONADA REVOLUCIONÀRIA

Una sèrie d’aixecaments liberals (dirigits per activistes, sobretot militars) per intentar acabar amb
l’absolutisme i prendre el poder

1820= Espanya → tinent coronel Rafael del Riego s’alça contra la monarquia absolutista de Ferran VII

Tots els aixecaments (Es panya, Portugal, Nàpols i Piemont) van ser vençuts pels exèrcits dela Santa Aliança.
Els monarques absoluts recuperen el tro i reprimeixen durament als liberals (detencions, execucions, exili,
…)

֍ Només a Grècia va triumfar una insurrecció contra l’Imperi Turc. El 1822 Grècia declara la independència,
que es fa efectiva al 1829 després d’una guerra cruenta
1. El retorn al vell ordre
LES PRIMERES ONADES REVOLUCIONÀRIES (1820-1830)

LA PRIMERA ONADA REVOLUCIONÀRIA

Itinerari seguit per les tropes de Rafael del

Riego el 1820 i focus revolucionaris a altres
ciutats.

Trieni liberal
 Revolucions de 1820
Pronunciament
militar
del liberal
Riego. Obliga
A Ferran VII
a acatar una
Constitució

çFer jurar la constitució

Corts
espanyoles
del trienni
liberal 1820-1823, fins que la Santa
Aliança intervé

Intervenció
de la Santa
Amb imatges del 14
Aliança, d’abril 1931 (2’37)
amb els
Cent-mil Afusellament de Riego
Fills de
St Lluís
1. El retorn al vell ordre
LES PRIMERES ONADES REVOLUCIONÀRIES (1820-1830)

LA SEGONA ONADA REVOLUCIONÀRIA

֍ A Europa central i Occidental entre 1829 i 1835, la seva extensió i repercussions van ser molt més grans

֍ 1830= França → els Borbons són expulsats del tro, i s’hi proclama la monarquia de caire liberal amb Lluís
Felip d’Orleans

֍ A Bèlgica també triomfa la revolució i s’hi estableix un sistema liberal i s’independitza d’Holanda.Es canvia
en mapa d’Europa desde 1815

֍ Esclaten revoltes a Polònia, Gran Bretanya i Espanya (a partir de 1833 es converteix en un estat liberal)

CONSEQÜÈNCIES → Desapareixen les monarquies absolutes a la majoria de països de l’Europa Occidental i s’hi
posen governs liberals moderats (sufragi censatari, llibertats limitades i predomini social de l’alta burgesia)
1. El retorn al vell ordre
LES PRIMERES ONADES REVOLUCIONÀRIES (1820-1830)

LA SEGONA ONADA
REVOLUCIONÀRIA

La Llibertat guiant al poble,

Eugène Délacroix
 1830 Revolucions de 1830

Lluís Felip d’Orleans

Proclamació de Lluís Felip d’Orleans

(el rei burgès), amb el compromís
D’actuar sota una Consitució
ÍNDEX
1. El retorn al Vell ordre (1815-1830)

2. Les revolucions del 1848

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

4. Els nous estats liberals

5. Els vells imperis: rus,austrohongarès i otomà

 2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA PRIMAVERA DELS POBLES

Suposa la FI DE LA RESTAURACIÓ establerta al congrés de Viena

 2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA PRIMAVERA DELS POBLES
Caiguda producció patata
CAUSES ECONÒMIQUES
CRISIS AGRÍCOLA que comporta =

PREUS

PODER ADQUISITIU CLASSES POPULARS

CRISIS A LES BORSES ATUR

TANCAT
per la caiguda de les accions ferroviàries=

- Fallida de bancs
- Tancament d’empreses
- Augment atur obrer
2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA PRIMAVERA DELS POBLES

Caiguda producció patata

 2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA PRIMAVERA DELS POBLES
CAUSES ECONÒMIQUES CAUSES POLÍTIQUES
CRISIS AGRÍCOLA que comporta = CIUTADANIA INSATISFETA AMB EL
LIBERALISME MODERAT
PREUS
Demana:
PODER ADQUISITIU CLASSES POPULARS ֍ Sufragi universal

CRISIS A LES BORSES ֍ Ampliació drets individuals i socials

per la caiguda de les accions ferroviàries=
֍ Creu en la República com a millor sistema per
- Fallida de bancs fer desaparèixer les diferències socials
- Tancament d’empreses
- Augment atur obrer
 2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA PRIMAVERA DELS POBLES

Onada revolucionària amb gran diversitat de formes i continguts

EUROPA OCCIDENTAL EUROPA ORIENTAL

OBRE LA PORTA A ... EXCEPTE RÚSSIA ...

֍ Sufragi universal ֍ Abolició Antic Règim

֍ Sobirania popular ֍ Avanç règims liberals moderats

֍ A Àustria... = revolució nacionalista

2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA PRIMAVERA DELS POBLES
 2. Les revolucions del 1848 Es diu així per:
Extensió territorial i participació social
LA REVOLUCIÓ A FRANÇA
֍ Va començar a França. Aixecament popular que va
acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans i es
va proclamar la II República social (llibertat de
premsa,abolició pena de mort i esclavitud) i el sufragi
universal masculí. El nou règim no va satisfer les
demandes dels obrers, que van tornar a rebel·lar-se
en les revolucions de juny (van perdre 1500
afusellats, 25000 detenguts). Per tant, va triomfar la
burgesia, que va elaborar la Constitució de 1848,
molt moderada. En les eleccions va guanyar Lluís
Napoleó Bonaparte (nebot de Napoleó), que va
acabar imposant un govern cada cop més autoritari;
l’any 1851 va posar fi a la República i va proclamar el
II Imperi.

֍ A Itàlia, Alemanya i a l’Imperi Austríac la revolució

va ser sufocada sense compassió.
Barricades a París,1848
2. Les revolucions del 1848
LA PRIMAVERA DELS POBLES
ÍNDEX
1. El retorn al Vell ordre (1815-1830)

2. Les revolucions del 1848

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

4. Els nous estats liberals

5. Els vells imperis: rus,austrohongarès i otomà

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

Nacionalismes UNIONISTES

ITÀLIA ALEMANYA
Què és nació ? Johann Herder Nació
Nocions
Nacionalisme

Romanticisme
 3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
ORÍGENS DEL NACIONALISME ITALIÀ

Desde l’edat mitjana…

Unitat cultural Italià com a llengua comuna

֍ Amb el Congrés de Viena Itàlia queda dividida en diferents estats (tots absolutistes)

֍ Apareix el nacionalisme → es funden societats secretes com La Jove Itàlia , fundada per Mazzini (1831)

֍ EL RISORGIMENTO (renaixement) Defensa la idea d’una Itàlia unida i grandiosa com ho havia estat a l’antiga Roma.
Afavoreix la recuperació literària de la llengua italiana

֍ Creixement econòmic i desenvolupament industrial al Nord

Giuseppe Verdi va ser un actiu defensor del moviment
nacionalista , i tant ell com la seva músca van ser
adoptats com a símbols del Risorgimento.
Abans de la unificació el cor Va pensiero, del tercer acte
de Nabucco(1842), es va fer famòs i difòs ràpidament per
tot itàlia, convertint-se amb l’himne no oficial dels
revolucionaris

Explica les vicisituts sofertes pel poble

jueu sota el poder despòtic del tirà
Nabucodonosor. Però qualsevol bon
patriota italià podia llegir entre línies: el
poble jueu era l’italià, i Nabucodonosor
un símbol de la tirania de l’Imperi austriac
Italià Traducció al català

Va, pensiero, sull'ali dorate; Vola, pensament, sobre ales daurades;

va, ti posa sui clivi, sui colli, vola i posa't sobre els turons i els pujols,
ove olezzano tepide e molli on exhalen la seva suau i tèbia olor
l'aure dolci del suolo natal! els dolços aires de la terra natal!

Del Giordano le rive saluta, Saluda les ribes del Jordà,

di Sionne le torri atterrate... les torres derruïdes de Sió...
Oh mia patria sì bella e perduta! Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
Oh membranza sì cara e fatal! Oh, record estimat i fatal!

Arpa d'or dei fatidici vati, Arpa d'or dels profetes fatídics,
perché muta dal salice pendi? per què penges muda dels salzes?
Le memorie nel petto raccendi, Revifa els records en el teu pit
ci favella del tempo che fu! i parla'ns dels temps passats!

O simile di Sòlima ai fati Tot recordant el destí de Jerusalem

traggi un suono di crudo lamento, toca el so d'un trist lament
o t'ispiri il Signore un concento O que el Senyor t'inspiri un cant
che ne infonda al patire virtù. que infongui coratge al patiment!
NORD
Regne del Piamont-Sardenya → Regne independent governat per la dinastia Saboya.
Principal protagonista i impulsor de la unificació italiana
Regne de la Llombardia-Venècia→ Format pel Ducat de Milà i la República de Venècia.
Sota domini austríac

Ducats de Parma, Mòdena i Toscana→ Territori governats per prínceps austríacs

CENTRE
Estats Pontificis→ Governats pel Papa com un monarca absolut i antiliberal,
completament oposat a la unificació
SUD
Regne de les dos Sicílies→ Format per Nàpols i Sicília. Governat per la ldinastia dels
Borbons com a monarques absoluts

Amb les revolucions del 1848 els diferents regnes es

tornen nacionalistes pro-unificació
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA
El regne del Piamont-Sardenya va ser el motor de la unificació → era l’estat econòmicament més
desenvolupat i l’únic que després de les revolucions de 1848 conservaven institucions liberals
(1848= van declarar la guerra a Àustria però les tropes austríaques van parar la revolta)

1859 → annexió Llombardia (amb suport Napoleó III)

1860 → annexió dels Ducats

Rei Víctor Manuel II (1849) Primer Ministre Cavour

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA
Al sud….
Els secors democràtics encapçalats per Giuseppe
Garivaldi i els camises rojes (els mil de Garibaldi)
s’expandeixen pel sud.

1860 → ocupen l’illa i el regne de Nàpols

Les tropes de Grivaldi + piemonteses = ocupen part dels

estats pontificis.

1861 → Garibaldi cedeix els territori

annexats al monarca Víctor Manuel II →
Neix el REGNE D’ITÀLIA

1866 → annexió Venetto

1870 → annexió Roma
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA

Itàlia està unificada

Però…..

Grans diferències Marginació dels

entre nord i sud Estat liberal i laic i sectors
(industrialitzat i l’Església democràtics (que van
encapçalar el moviment
no) nacionalista)
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
ELS ORÍGENS DEL NACIONALISME ALEMANY
֍ Entre les classes mitjanes i intel·lectuals

֍ Volkgeist → concepte del nacionalisme romàntic que atribueix a cada nació unes característiques
culturals i psicològiques comuns i immutables al llarg de la història. (Herder)

֍ Després del Congrés de Viena (1815) es crea la Confederació Germànica → Agrupa a tots els estats
alemanys però de manera simbólica.
39 estats, am la presencia del regne de Prússia i l’imperi Austríac.

֍ Prússia ja havia iniciat el procés de revolució industrial.

֍ La invasió napoleònica d’una part d’Alemanya va portar a aquests territoris els ideals liberals de la nació i
sobirania.

֍ Nacionalisme alemany fonamentat amb un romanticisme conservador → Fichte → expresa la creença

en la superioritat alemanya, manifesta un fort sentiment antisemita i el desitg de crear un estat unificat
alemany.
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
֍ El primer pas cap a la unificació va ser la creació del Zollverein

֍ Zollverein → Unió Duanera (1834). Un mercat de lliure circulación comercial format per 29 milions de
persones. Hi havia Prússia però no Àustria

֍ Tradicionalment, Àustria i Prússia, que eren els estats alemanys més grans i poderosos, s’havien
enfrentat per exercir el predomini sobre els altres. En tots dos casos, però, els seus governants
absolutistes no havien contat amb el suport del poble i havien hagut de suportar els intents de revolucions
liberals.

֍ La situació comença a canviar a partir de l’onada revolucionària de 1848, quan a Prússia es va imposar
un règim liberal moderat que, ràpidament, va permetre un important desenvolupament econòmic i la
modernització del país.
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA

֍ Otto von Bismarck, canceller de Prússia, comença a dirigir la unificació (1862)

gràcies a: - Supremacia econòmica i militar
- la neutralització d’Àustria (el seu gran rival)

Hi van haver 3 guerres:

1. Contra Dinamarca (1864): anexiones Schleswig i Holstein

2. Contra Àustria (1866): Guanya Prússia. Confereració Germànica es dissol i ara hi
ha una Confederació d’Alemanya del Nord (sense Àustria i els estats del sud)
3. Contra França (1870-1871): Els estats germànics es cohesionen gràcies a un
enemic comú. Els francesos son derrotats
3. La unificació d’Itàlia i Alemanya
LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
1871→ Guillem I (de Prússia) és proclamat emperador d’Alemanya, reconegut per tots els
diferents estats . Neix el Segon Reich o Imperi Alemany.

Organitzat de manera confederal (pacte entre estats sobirans que es posen d’acord en
determinants fins comuns) però… clar domini prussià.

Moviment obrer molt

Ideologia important d’ideologia
conservadora social-demòcrata que es
(militars tenen el senten marginats pel nou
poder) estat

Dualitat religiosa
No integració
(luterans al nord i
d’Àustria
catòlics al sur)
ÍNDEX
1. El retorn al Vell ordre (1815-1830)

2. Les revolucions del 1848

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

4. Els nous estats liberals

5. Els vells imperis: rus,austrohongarès i otomà

4. Els nous estats liberals

General
Els Estats europeus més industrialitzats i més
influents (Regne Unit, França i Alemanya) van
anar tendint a:

- Implantar el sistema liberal,

augmentant la participació democràtica
- Millorar les lleis socials,
Millorant així les condicions
laboral i socials dels obrers
4. Els nous estats liberals

Tendències de la política del fi XIX

Consolidació del liberalisme:
augmentant els drets polítics
Les tendències dels ciutadans
de la vida
política
Augmernt dels conflictes entre estats:
de l’Europa augment dels nacionalismes, cursa colonial,
occidental rivalitat pels mercats comercials
van ser:

Creixement de reivindicacions obreristes:

per part d’un moviment obrer que ja està força
organitzat, davant d’un Estat reticent
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA VICTORIANA
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA VICTORIANA
Període victorià: estabilitat i hegemonia
L’època victoriana correspon a un període de la Història de Gran Bretanya que
coincideix amb el regnat d’Isabel I, el segon regnat més llarg (el més llarg és Isabel II)i durant el qual
la Gran Bretanya va assolir l’hegemonia mundial, una política
entre moderada i reformista i un estil de vida característic
Victòria I regnà
del 1837 a 1901
Moda victoriana
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA
El problema irlandès La campanya més important
d’ocupació d’Irlanda la va
VICTORIANA
impulsar Oliwer Cromwell
Conquesta britànica d’Irlanda al s XVII a mitjans XVII

La darrera resistència
Reivindicació nacionalista irlandesa, basat en: irlandesa es va donar
als turons de Wicklow
1) Cultura i llengua pròpia
2) Religió catòlica (la majoria dels
britànics eren anglicans)
3) Decontentament pel poc èxit econòmic
del govern local,

Reivindicació radical de la unitat per una minoria Unionistes

influent (unionistes): protestants i anglesos
emigrats (funcionaris, terratinents,)

Fams periòdiques:
Fam de la patata
Fam de la patata (1845-6)

Intents del govern liberal britànic de donar una autonomia Home Rule
amb la llei Home rule, però frenada pels unionistes i opinió pública britànica
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA
El problema irlandès
VICTORIANA

Conquesta britànica d’Irlanda al s XVII

Reivindicació nacionalista irlandesa, basat en: Jaume I, rei britànic promotor

de la colonització de l’Ulster
1) Cultura i llengua pròpia
2) Religió catòlica (la majoria dels
britànics eren anglicans)
3) Decontentament pel poc èxit econòmic
del govern local,

Reivindicació radical de la unitat per una minoria Unionistes

influent (unionistes): protestants i anglesos
emigrats (funcionaris, terratinents,) El govern britànic havia organitzar una
colonització (Plantation of Ulster) el 1607
enviant anglesos i escosessos protestants
Fams periòdiques: a ocupar terres confiscades als catòlics
Fam de la patata
Fam de la patata (1845-6) independentistes

Intents del govern liberal britànic de donar una autonomia Home Rule
amb la llei Home rule, però frenada pels unionistes i opinió pública britànica
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA
El problema irlandès La fam de la patata
VICTORIANA

Conquesta britànica d’Irlanda al s XVII

(1845-6)
Reivindicació nacionalista irlandesa, basat en:
1) Cultura i llengua pròpia
2) Religió catòlica (la majoria dels 1.000.000
britànics eren anglicans)
3) Decontentament pel poc èxit econòmic
de morts
del govern local,

Reivindicació radical de la unitat per una minoria Unionistes

influent (unionistes): protestants i anglesos
emigrats (funcionaris, terratinents,)

Fams periòdiques:
Fam de la patata (1845-6)
1.000.000
Fam de la patata
d‘emigrants
Intents del govern liberal britànic de donar una autonomia Home Rule
amb la llei Home rule, però frenada pels unionistes i opinió pública britànica
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA
El problema irlandès
VICTORIANA

Conquesta britànica d’Irlanda al s XVII

Glanstone i la
Reivindicació nacionalista irlandesa, basat en: Home Rula per Irlanda
1) Cultura i llengua pròpia
2) Religió catòlica (la majoria dels L’unionista irlandès Lord Carson
britànics eren anglicans) intervé al parlament britànic
contra la Home Rule de Gladstone
3) Decontentament pel poc èxit econòmic
del govern local,

Reivindicació radical de la unitat per una minoria Unionistes

influent (unionistes): protestants i anglesos
emigrats (funcionaris, terratinents,)

Fams periòdiques:
Fam de la patata
Fam de la patata (1845-6)

Intents del govern liberal britànic de donar una autonomia Home Rule
amb la llei Home rule, però frenada pels unionistes i opinió pública britànica
4. Els nous estats liberals
El sistema electoral britànic és majoritari
REGNE UNIT, L’ERA VICTORIANA (i, per tant, no proporcional) en cada districte.
El partit que obté majoria s’endú l’únic parla-
mentari. Això propicia la tendència al bipartidisme,
Bipartidisme
amb dos grans partits i un pes molt petit
dels altres grups

En el segle XIX hi havia 2 grans partits

Partit Partit
CONSERVADOR LIBERAL

Benjamin Disraeli William Gladstone

 4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA VICTORIANA
Bipartidisme

En el segle XIX hi havia 2 grans partits

Impulsa la Home
rule (1886): dona
més autonomia a
Impulsa la Partit Partit Irlanda (molt
reforma CONSERVADOR LIBERAL fracturada entre nord-
electoral de de majoria protestant-
1867: dret a i sud – de majoria
vot a tots els catòlics-, que
homes que aconsegueixen la
Benjamin Disraeli William Gladstone independència
tinguin casa
després d’una guerra
en propietat o (1919-1921)
paguin lloguer
4. Els nous estats liberals
REGNE UNIT, L’ERA VICTORIANA

Hegemonia mudial

UK tenia un gran imperi colonial

 4. Els nous estats liberals
FRANÇA: DEL SEGON IMPERI A LA TERCERA REPÚBLICA

Proclamació de la III República

 4. Els nous estats liberals
FRANÇA: DEL SEGON IMPERI A LA TERCERA REPÚBLICA
● Monarquia
1830, En la 2ª onada liberal foragitar
l’absolutista Carles X (Imposat pel
constitucional
Congrès de Viena) i es va posar una ● Sufragi censatari (molt
monarquia parlamentària, amb Lluís restringit a l’alta burgesia)
Felip d’Orleans. Però va ser molt
moderada.

● Sufragi Universal
1848, En la 3ª onada liberal un ● Suprtessió definitiva de
aixecament foragita la monarquia i l’esclaivisme (reinstaurat
posa la IIa república (1848-52)
amb la Restauració)
De la IIa a la IIIa República ● Elegit president Lluís
Napoleó

1852, Cop d’estat de Lluís Napoleó

(net de Napoleó Bonaparte), que ● Censura de premsa i
proclama el II Imperi , amb el títolde control policial
Napoleó III. El recolzen l’alta burgesia
i les classes benestants
● Certa prosperitat
econòmica
● progressiu catolicisme
i conservadurisme
Exposició universal de París de 1867

1870, Desfeta a Sedan davant Prússia

per la disputa d’Alsàcia i Lorena. Exili i
Comuna de París
4. Els nous estats liberals
FRANÇA: DEL SEGON IMPERI A LA TERCERA REPÚBLICA

TERCERA REPÚBLICA FRANCESA (1870-1940)

֍ En un primer moment va haver de fer front a la comuna de París (1871)

֍ Després de la comuna... Evoluciona cap a un règim democràtic i republicà

֍ Aprovació Constitució de la Tercera República:

- sufragi universal
- poder executiu el té el president de la República
- poder legislatiu: repartit entre el senat i l’Assemblea

֍ Millores en làmbit social (pensions, seguretat laboral,...) i educatiu (l’ensenyament laic)

ÍNDEX
1. El retorn al Vell ordre (1815-1830)

2. Les revolucions del 1848

3. La unificació d’Itàlia i Alemanya

4. Els nous estats liberals

5. Els vells imperis: rus,austrohongarès i otomà

5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI AUSTROHONGARÈS
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà A més,
autonomies:
IMPERI AUSTROHONGARÈS Galítzia (austria)
COMÚ Croàcia (Hongria)
Goverrn comú, dirigit perr l’emperador
i amb 2 primers aministres
-Finances
-Defensa Francesc Josep I
-Política exterior
MONARQUIA DUAL 1867
AUSTRIA
֍ Cada regne té institucions Parlament propi
pròpies, lleis i govern Primer ministre propi
Una delegació del Parlametn discuteix les decisions del govern comú
֍ Comparteixen: Cada deu anys es discutia l’aportació d’impostos
Política exterior
Figura de l’Emperador HONGRIA
Parlament propi
Primer ministre propi
Una delegació del Parlametn discuteix les decisions del govern comú
Cada deu anys es discutia l’aportació d’impostos
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI AUSTROHONGARÈS

GRAN NOMBRE DE
NACIONALITATS

֍ Volen més autonomia

֍ per això creix la

inestabilitat política (pobles
eslaus del sud i l’est)
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI AUSTROHONGARÈS

Francesc Josep I

ESTAT TRADICIONALISTA

֍ Industrialització tardana

֍ Important paper de
l’aristocràcia
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI AUSTROHONGARÈS

IMPORTANT NIVELL
CULTURAL CAP A 1900 1907 El petó, per Gustav Klimt
1898 Pavelló de la Secessió

Noia amb mitges

grises, per
E. Eschile

1900 Interpretació Vers 1910 Schoenberg posa Wittgenstein, filòsof

dels Somnis, per Freud les bases de la música del s XX
vienès (1889-1951)
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI RUS
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI RUS

RÚSSIA

֍ Territorialment molt gran

֍ Poc industrialitzat

֍ +22M viuen amb règim de

servitud

֍ Dinastia Romanov
 Escut de l’Imperi rus

5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà

IMPERI RUS

RÚSSIA

֍ Territorialment molt gran

֍ Poc industrialitzat

֍ +22M viuen amb règim de

servitud

֍ Dinastia Romanov
5. Els vells imperis: rus, austrohongarès i otomà
IMPERI RUS

ALLIBERAMENT DELS SERF Sefs: persona que no és lliure i está sotmesa a

l’autoritat d’una altre persona
֍ 1861: Alexandre II decreta
l’abolició de la servitud

֍ milions de pagesos han de

pagar el valor de la terra
rebuda i passen a quedar
vinculats a la comunitat
agrària (mir)

Alexandre II
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
JAPÓ SAMURAI

֍ Durant s. XVII i XVIII el Japó ha estat aïllat (política i

econòmicament).

֍ Govern exercit per un Emperador (considerat una

divinitat) però... del s.XVII fins el 1867 el govern està en
mans dels shoguns (com uns generals) que governen en
nom de l’emperador i obtenen el càrrec de manera
hereditària.

֍ A la pràctica és una dictadura militar, on els grans senyors

(dàimio) mantenien part del seu poder feudal amb l’ajuda
dels samurais.
Constatació del retard tècnic:
visita del comodor Perry el 1853
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
JAPÓ

Va iniciar la industrialització després de la Revolució Meiji de 1868.

1854= Presència nord americana i europea al Japó.

EEUU exigiren al shogun signar uns acords molt favorables a EEUU i l’obertura dels seus
El Japó
ports al havia
comerçtingut relacions comercials amb els occidentals des del segle XVI, però des
internacional.
del 1639
Japó entres’havien trencat,
en contacte amb iniciant
el mónunoccidental,
llarg període i esd’aïllament.
desperta unCap al 1850, el Japó era
sentiment
un Imperi de
d’humiliació caràcter
entre feudal El
la població. dedesprestigui
tradicions antigues.
amb el poder L’emperador era considerat
va augmentant fins queun
Déu, però aMutsuhito
l’emperador la pràcticaacaba
no exercia
amb elcap poder real,
shogunat ja que
i agafa aquest les
ell mateix residia en del
regnes mans d’un
poder.
poderós shogun (general en cap) de qui depenia la noblesa feudal propietària de les
terres,
La que tenia
revolució Meijisota el llum)
(de la seu domini a una
es posa compagesia
a objectiu molt empobrida
portar a termei auna
un arcaic exèrcit
renovació de
de guerrers
les arcaiquessamurai. El paper
estructures dels comerciants
econòmiques i socialsi artesans era tal
del país per moltdereduït
poderperquè
plantarl’Estat,
cara 1873
com a mesura
al desafiament de protecció, prohibia el comerç amb l’exterior i controlava les
estranger.
transaccions interiors.
1872 Japó va transformar les seves estructures econòmiques i socials del país, però
continuaven reservant tots els poders a l’emperador.
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
JAPÓ

Emperador Mutsuhito

Hiroshima abans i després de la bomba atòmica

6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
JAPÓ

Japó al XIX 1868

ABANS DESPRÉS

Feudalisme
tradicional.
Industrialització
Els shogun
i occidentalització.
dominaven
Amb la
els territoris
revolució meiji
per sobre el
monarca
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
JAPÓ

REVOLUCIÓ MEIJI
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
JAPÓ
Imatges dels canvis

Tokugawa Yoshinobu, últim Shogun

L’emperador Miji, encara adolescent (1868-70,)amb digantaris estrangers

Instructors militars francesos

enviats per Napoleo III a Japo el 1867

Al·legoria del nou lluitant amb el vell (ca 1870)

Un film sobre la fi d’una època al Japó

Tom Cruise a L’últim samurai (2003) El 1877 hi va haver la derrota d’un exercit
Se suposa que cap al 1876-77 d’uns centenars de samurais, dirigits per
Saimo Takamori, revelats contra l’emperador.
Es van enfrontar a la batalla de Shiroiama a
l’exercit imperial format per 300.000 soldats
Què és ser samurai? (0’49)

L’última batalla (4’24)

6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
ESTATS UNITS
Creixent Immigració europea
Conquesta dels territoris de l’Oest
2 models econòmics diferents → estats del nord, estats del sud

Estats del Nord

Estats del Sud
- Camps de propietats petites
- Grans plantacions de mà
- Grans ciutats comerials
- Industrialització d’obra esclava (cotò i tabac
bàsicaM per als mercats
tèxtil
europeus)
siderúrgica
12 milions (4 esclaus)
19 milions persones
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
ESTATS UNITS
1861 → Abraham Lincoln és elegit president

Els Estats del sud es constitueixen

en una Confederació: Estats
Donava suport al
Confederats del Sur i es declaren
moviment
independents
abolicionista

Lincoln ho declara ilegal,

estalla la Guerra
Civil Americana
(1861-1865)
Lincoln va ser assassinat el 14 d’abril de 1865, la guerra civil acaba al 9 de maig
(combats menors fins al 22-6)
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
ESTATS UNITS
Estats Units Estats
d’Amèrica Confederats
d’Amèrica
Abraham Lincoln Jefferson Davis
FORCES
֍ Guanya el nord (més població, superioritat econòmica) 2.100.000 1.064.000
BAIXES
֍ Un cop acabada la guerra, s’aboleix l’esclavitud a tot USA = 110.000 morts en 93.000 morts en acció
acció
1865, amb la tretzena Esmena de la Constitució 360.000 morts en 260.000 morts en
total total
275.000 ferits 137.000 ferits
֍ Un cop acaba la guerra continua l’expansió cap a l’oest →
matant o posant en Reserves als indígenes americans. Caravanes
d’immigrsnts (orígen humil) practiquen activitats ramaderes i
agràries
A partir de 1869 el ferrocarril uneix la costa est amb l’oest
1861 el telègraf

֍ Diferències Est (urbà i industrial) i Oest (agrari i violència

permanent)
6. Els estats extraeuropeus: el Japó i els Estats Units
ESTATS UNITS

TRETZENA ESMENA DE KA CONSTITUCIÓ DELS EEUU (1865)

1. L'esclavitud i la servitud involuntària, excepte com a càstig per a

un crim, no han d'existir en els Estats Units ni en qualsevol lloc de
la seva jurisdicció.

2. El Congrés haurà de reforçar aquest article amb la legislació

apropiada.

Esquena assotada d’un esclau afroamericà anomenat Gordon. Va lluitar amb la Unió i va aconseguir el rang de sergent