LA DERIVACIÓ (II)

4T D’ESO
ELS PREFIXOS
• La prefixació es un procediment de formació de paraules derivades.
• Els prefixos modifiquen el significat inicial de la paraula primitiva, però la majoria NO
CANVIEN LA CATEGORIA GRAMATICAL.
• Normalment no condicionen la posició de la síl·laba tònica. Per exemple: àvia-besàvia; venda-
revenda.
Exemples:
simètric-asimètric; cobrir-descobrir; humà-inhumà; mercat-hipermercat.

• El prefix in- es transforma en im- quan la paraula primitiva comença amb b-, m- o p- :immòbil,
impacient…
ELS INFIXOS

• Són partícules que se situen entre l’arrel i el sufix.

• No solen tenir significat, tot i que poden aportar un matís (diminutiu, augmentatiu o pejoratiu).

Exemples d’infixos:
- ar: flamarada
- at: amagatall
- eg: polseguera
- Ill: branquilló
- al, -all, -any, -ass, -at, -atx, -ell, -ic, -iny, -isc, -iss, -itx…
LA COMPOSICIÓ
• És el procediment de formació de paraules noves mitjançant la combinació de dues o més
paraules, independents les unes de les altres, que ja existeixen.
• A més de les combinacions ordinàries (N+V; V+N...) tenim les següents classificacions:
1. Sintagmes lexicalitzats. Grups de paraules que s’han transformat en paraules fixades, és a
dir, diverses paraules que l’ús l’ha fixat en una de sola. Per exemple: parenostre, marededéu,
milfulles…
2. Cultismes grecollatins. Molt freqüents i abundants en el lèxic científicotècnic. Per exemple:
audiovisual, cardiovascular, tragicomèdia, otorrinolaringologia…
3. Onomatopeies. Formen una unitat lèxica per imitació d’un so, solen ser monosíl·labs. Per
exemple: bum-bum; cloc-cloc; cric-cric, piu-piu; xiu-xiu…
4. Reduplicacions. Repetició d’una o dues síl·labes sovint amb canvi vocàlic. Per exemple:
baliga-balaga; nyigui-nyogui; poti-poti; xino-xano…