Desenvolupament socioafectiu i

de la personalitat

Helena Altet
 Regulació emocional
Al llarg de la primera infància

• Exteriorització de problemes: els

sentiments exploten
• Internalització de problemes: temerosos,
ho poden manifestar en símptomes físics
• Cap als 4-5 anys comencen a regular més bé
l’expressió de les emocions gràcies al
desenvolupament de la còrtex prefrontal que
regula el sistema límbic
• Les emocions estan regulades per la
cultura
• Per exemple: quan la reputació de la
família és una prioritat s’utiliza la
vergonya, a Xina l’orgull, a Japó
l’egoisme, a EEUU la por…
• Canvia segons com els pares permeten
mostrar o no les emocions
• Entre els 3 i 6 any, els pares regulen les
emocions dels nens (por, ràbia…), si les
desestimen pot ser que els nens no
aprenguin a regular-les
• Estil educatiu dels pares
https://www.youtube.com/watch?v=AfjKrRnNoxk
 Autoconcepte
Components: orgull, propòsit, iniciativa

• A partir dels 3 anys

• Comprensió del seu propi ser, inclou la

identitat de gènere i la talla corporal
• Optimisme protector

• Comença el sentiment de culpa

• A partir dels 4 anys també concienciació

social
 Motivació
• Motivació intrínseca: quan fas alguna cosa
per la diversió de fer-ho
• Motivació extrínseca: quan s’actua per
obtenir una recompensa
https://www.youtube.com/watch?v=X-S-a0cQB2s
https://www.youtube.com/watch?v=OulHB0FsinI
 El joc
Com a factor de desenvolupament

• Prediuen factors tant emocionals com

acadèmics
• Als dos anys: és més difícil la interacció

• Als sis anys: poden integrar-se a un grup que

està jugant, gestionar conflictes, esperar el torn,
fer amics, reconèixer companys de joc…
• Els permet entrenar la regulació emocional, la
empatia i la comprensió social
 “El juego social con los pares es una de las áreas más importantes en la
cual los niños desarrollan habilidades sociales positivas” (Xu, 2010, p.
496)
Depèn de la disponibilitat de companys i de les estructures

• Joc solitari: juga sol, ignorant a qualsevol nen que jugui aprop

• Joc com a espectador: el nen mira com juguen altres nens

• Joc paral·lel: juguen amb joguines semblants, les mateixes normes però no junts

• Joc associatiu: interactuan, s’observen i intercanvien joguines pero el joc no és encara mutuo y
recíproc
• Joc cooperatiu: els nens juguen junts, inventant histories o organitzant torns
 Joc actiu
Els nens necessiten l’activitat física per
desenvolupar força i control muscular
• Els companys serveixen de audiencia, model
i a vegades competència
• Millora la motricitat
• El joc social actiu s’associa amb la
acceptació, un autoconcepte sa i pot ajudar a
la regulació emocional
• Joc brusc o de lluita: aprenen a regular les
emocions, practiquen habilitats socials
enfortint-se físicament, quan juguen amb els
pares poden ajudar a regular la agressivitat
 El joc sociodramàtic
Interpreten papers, assumeixen rols
d’identitat, protagonisme i trien diferents
activitats

• Explorar i assejar rols socials

• Aprendre com explicar les seves idees i
convencer als seus companys de joc
• Practicar la regulació emocional al simular
sentir ira, por, valor…
• Desenvolupen l’autoconcepte en un contexte
sense risc real
• Combinen la imaginació amb la dels altres
 Criança dels pares
Els estils de criança segons Baumrind

• Criança autoritaria: son la llei i no pot ser qüestionada, estableixen regles clares i tenen grans
expectatives, poc afectius. Seran meticulosos, obedients i tranquil·ls, tendeixen a sentir depressió,
culpa, interioritzen les seves frustracions i es culpen a si mateixos
• Criança permisiva: poques exigències, disciplina flexible. Intenten ser útils però no responsables
de donar-li forma. Tenen una regulació emocional insuficient, immadurs, dificulta establir amistats,
causa de la seva infelicitat, dependents dels seus pares
• Criança disciplinada: estableixen normes i límits però també escolten els fills i les seves preguntes.
Es consideren guies. Més probabilitats d’èxit, coherents, intel·ligents, feliços amb si mateixos i
generosos-> molta iniciativa individual
• Criança negligent o descuidada: no castiguen físicament, no saben què estàn fent ni els hi importa.
Inmadurs, tristes, solitaris, riscos d’abusos
 Problemes dels estils
de Baumrind
• Els seus participants diferien molt poc
socioeconomicament, ética o culturalment
• No va tenir en compte com afecten els nens
als pares
• No es va adonar que alguns pares autoritaris
son afectuosos
• No es va adonar que alguns pares permisius
donen moltes pautes a través de la paraula
 El carácter dels nens y
paràmetres culturals
Afecta als pares i tenen necessitats diferents

• Nens temerosos: necessiten seguretat

• Nens impulsius: necessiten restriccions

• Cada nen necessita guia i contenció, però no

massa
• La sobreprotecció podria ser causa i
conseqüència de la ansietat infantil
COM INTERIORIZEN
LES
➤ NORMES?
Naturalesa: suggereix que la moralitat és
genètica, producte del vincle natural amb la
mare i a la maduració cognitiva-> explicaria
perquè els nens defensen als pares
➤ Criança: sosté que la cultura és crucial, ja que
els nens aprenen als valors de la seva
comunitat-> menjars inmorals segons la
cultura o la família
EMPATIA I ANTIPATIA
➤ EMPATIA: es desenvolupa amb l’augment de
les experiències socials i la reducció del
egocentrisme-> comprensió dels estats d’ànim
i preocupació pels altres
➤ CONDUCTA PROSOCIAL: ajuda i
bondat sense benifici, expressar
preocupació, incorporar un nen tímid
➤ ANTIPATIA: comencen a tenir coses que no
els hi agraden o fins I tot odiar
➤ CONDUCTA ANTISOCIAL: accions
intencionadament nocives i destructives,
inclouen insults verbals, exclusió social i
agressió física
QUATRE TIPOLOGIES GENERALS D’AGRESSIÓ:
➤ Agressió instrumental: l’objectiu és aconseguir l’accès a objectes, espais o privilegis.
➤ Agressió hostil: l’objectiu és fer mal a la víctima
➤ Agressió reactiva: és la resposta que donen quan son atacats, aquesta es va controlant a
mesura que es desenvolupa la regulació emocional.
➤ Agressió relacional: son actes no físics, és a dir, violencia verbal com insults, rebuig social,
destinat a perjudicar la relació social entre la víctima i les altres persones per reduir
l’autoestima. Augmenta a mesura que van entrant a la adolescencia.
➤ Intimidació agressiva: atac físic o verbal, repetit i sense provocació prèvia, contra víctimes
que tendeixen a no defensar-se. L’objectiu és dominar a l’altre
LA DISCIPLINA
➤ S’administra quan els nens no compleixen
alguna norma cultural o familiar
➤ Els adults haurien de guiar abans per
interioritzar les normes
➤ Càstig físic: útil en el moment però en estudis
longitudinals més probablitats d’agressivitat
➤ Control psicológic: s’utilitza la culpa, la
vergonya per controlar la conducta, redueix el
rendiment acadèmic i pot generar agressió
relacional
AMBIENTS FAMILIARS
COERCITIUS
➤ Interaccions centrades en intents que un
membre de la família per obligar a un altre a
què deixès de molestar
➤ Reforçament negatiu
➤ Resistencia al càstig
TÈCNIQUES
➤ Tècnica temps fora: treure una joguina durant un temps determinat-> ha de ser aplicat
inmediatament després i per conductes que es vulguin eliminar
➤ Inducció: els pares conversen llargament sobre el què el nen ha fet malament, requereix
temps i paciència-> per conductes que es volen interioritzar
➤ Creació d’ambients no agressius
➤ Técnica de respostes incompatibles: ignorar les acciones agressives, no donant-li així el
privilegi de l’atenció
L’EVOLUCIÓ DE L’AGRESSIVITAT
➤ A partir de 1 any ja poden barallar-se per una joguina encara que n’hi hagi una d’igual
➤ Als 2 anys és comú l’agressió instrumental, però ja poden comenzar a negociar i compartir
sobretot si hi ha un adult
➤ Dels 3 als 5 anys cau l’agressió física sent substituida per un augment de l’agressió verbal
(burles, insults, rumors…)
➤ Als 4/5 anys ja son conscients de si li fan mal a algú
➤ Als 5 anys ja poden justificar si l’agressió d’un altre nen és justificada o no