IDEALISME

TRANSCENDENTAL

IMMANUEL KANT (1742-1804)

KANT - IDEALISME TRANSCENDENTAL

- CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL - L’IL.LUSTRACIÓ

- OBJECTIUS: entendre l’ésser humà per promoure el seu
progrés i benestar
- COM?
- - anàlisi i crítica racional de la vida humana
- - canviant explicacions religioses per racionals
- - canviant valors religiosos per valors laics
- - proposant una ètica autònoma de la religió, basada
en la raó
 IDEALISME TRANSCENDENTAL = síntesi Racionalisme
+Empirisme
RACIONALISME IDEALISME TRANSCENDENTAL EMPIRISME

- negació del coneixement -EL CONEIXEMENT COMENÇA AMB - el coneixement es basa en

sensible L’EXPERIÈNCIA, PERÒ NO TOT VE DE l’experiència
-defensa de les idees L’EXPERIÈNCIA. EL SUBJECTE posseeix: - negació de les idees
innates SENSIBILITAT i ENTENIMENT. innates

DESCARTES: KANT HUME

1. IDEES INNATES (Déu) 1.CONEIXEMENT SENSIBLE (experiència, 1. IMPRESSIONS
2. TRES SUBSTÀNCIES impressions sensibles,ordenades per la 2. IDEES
(Déu, ànima, món) sensibilitat segons l’espai i el temps) - vé simples(memòria)
de l’OBJECTE 3. IDEES COMPLEXES
2.CONEIXEMENT INTELECTUAL - el (lleis d’associació)
subjecte ordena la informació sensible
segons les categories de l’enteniment. -
vé del SUBJECTE.
KANT - IDEALISME TRANSCENDENTAL

Corrent filosofica que defensa que tot coneixement

exigeix l'existència de dos elements:

- el primer, extern al subjecte (el donat, o principi

material), és a dir, un objecte de coneixement.
- el segon, propi del subjecte (el posat, o principi
formal), que no és més que el subjecte mateix que
coneix. Pel que fa al segon, Kant afirma que les
condicions de tot coneixement no són posades per
l'objecte conegut, sinó pel subjecte que coneix.
KANT - OBRA FILOSÒFICA

CRÍTICA A LA RAÓ PURA (1781) - què puc saber?

CRÍTICA A LA RAÓ PRÀCTICA (1788) - què he de fer?

CRÍTICA DEL JUDICI (1790) - què puc esperar?

FONAMENTACIÓ DE LA METAFÍSICA DELS COSTUMS (1785)- ètica

KANT - EL PROBLEMA DE LA MORAL: QUÈ HE DE FER?
QUÈ és l'ÈTICA?

- branca de la filosofia que estudia la moral, amb objectiu

de definir racionalment què significa un acte bo, com
aconseguir EL BÉ SUPREM

- intent de definir els comportaments correctes

independentment de la societat

- una reflexió crítica envers les accions que podem fer,

perquè les fem
KANT - EL PROBLEMA DE LA MORAL: QUÈ HE DE FER?
ÈTIQUES ANTERIORS A KANT:

- SÒCRATES - El bé suprem es la saviesa. Qui pensa

correctament, actua correctament.(intel.lectualisme moral)
- ARISTÒTIL - El bé suprem es la felicitat (eudemonia),
s’aconsegueix fent allò propi de l'home: el coneixement, la
vida racional.
- EPICUR - El bé suprem es el plaer (hedonisme) s’aconsegueix
evitant el dolor i buscant l'ataràxia.
- SÈNECA - El bé suprem és la rectitud moral, l’acceptació
del destí (estoïcisme)
KANT - EL PROBLEMA DE LA MORAL: QUÈ HE DE FER?
ÈTIQUES ANTERIORS ÈTICA KANTIANA
(del Bé, materials) (DEL DEURE, FORMAL)

- TELEOLÒGIQUES (tenen una finalitat) - AUTÒNOMA (auto=un mateix,

nomos=llei)

- HIPOTÈTIQUES (condicionals) - CATEGÒRICA

- HETERÒNOMES (imposades) - UNIVERSAL

- (hetero=diferent, nomos=lleis)

- A POSTERIORI (basades en l’experiència) - A PRIORI (sense recórrer a l’experiència)

 KANT - COM HE D’OBRAR, QUÈ HE DE FER?
UNA BONA ACCIÓ = si s’ajusta als mandats universals de la raó. Hi
ha d’haver bona intenció i bona voluntat.

COM HE D’OBRAR? amb bona intenció, amb bona voluntat.

VOLUNTAT = facultat de determinar-se a un mateix a actuar d’acord

amb la llei moral.L’unica cosa bona en sí mateixa.(text p. 315.
Ajudada per la raó, la voluntat decideix les accions que fa.

OBRAR AMB BONA VOLUNTAT = actuar per respecte al deure, a

l’obligació moral, no per cap altre raó.

OBRAR AMB BONA VOLUNTAT = ACTUAR PER DEURE (sense cap interès)

COM HE D’OBRAR,
KANT - COM HE D’OBRAR? TIPUS D’ACCIONS
TIPUS D’ACCIONS
1.CONFORME AL DEURE (hi ha algun propòsit interessat)
2.PER DEURE (sense cap altre interès)
3.CONTRARI AL DEURE (no compleix el deure)

ÈTICA KANTIANA = ÈTICA DEL DEURE, DEONTOLOGICA (déon=deure)

- una acció té valor moral quan es fa per deure
- obrar per deure = obeir la llei (consciència) moral sense cap
influència, ser el teu propi legislador

COM HE D’OBRAR,
KANT - IMPERATIU CATEGÒRIC

MÀXIMES = regles o principis generals subjectius. (invàlides

moralment segons Kant)
IMPERATIU HIPOTÈTIC = norma moral en forma condicional, prescriu
que una acció és bona si assoleix un fi determinat.(ètiques
antigues criticades per Kant)
IMPERATIU CATEGÒRIC = norma moral universal (vàlida per a tothom,
en qualsevol situació), objectiva (vé de la raó). Principi moral
de totes les normes i formalització de la llei moral.

COM HE D’OBRAR,
KANT - IMPERATIU CATEGÒRIC - les 3 formulacions

1.”Actua només segons aquella màxima que puguis voler que al

mateix temps esdevingui llei universal” (formula de Llei
universal).

2.”Actua com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir, per

la teva voluntat, una llei universal de la natura” (formula de
Llei universal de la natura)

3.”Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva

persona com la de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a
fi i mai simplement com a mitjà” (fórmula de Fi en si mateix)

COM HE D’OBRAR,
KANT - CONCLUSIONS
COM HE D’OBRAR?

1. AMB BONA VOLUNTAT

2. PER DEURE
3. SEGUINT L’IMPERATIU CATEGÒRIC

POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA:

4. LLIBERTAT
5. IMMORTALITAT
6. DÉU

COM HE D’OBRAR,