2.

La Revolució
Francesa (1789-
1799)
 Índex de la unitat
1. La Revolució Americana
(1765 - 1783).

2. La Revolució Francesa
(1789 - 1799).
a. Causes.
b. Etapes.
c. Els protagonistes de la
revolució

3. L’imperi Napoleònic
2 (1799 - 1815)
3
4
5
2.
La Revolució Francesa
(1789 - 1799)
2.1
Introducció: causes de la
revolució
Per què estaven emprenyats?
 2.1. Introducció: causes de la revolució
Causa Difusió de les idees dels La burgesia a desitjar acabar amb l’absolutisme i amb els
profunda il·lustrats (llibertat,
igualtat, sobirania 👉 privilegis de nobles i clergat

Nacional,...)

Successives males collites

Fam; la pressió a pagar impostos; i al descontent dels

Altres
i competència industrial
britànica 👉 camperols, comerciants i artesans.

causes
Excessives despeses de
La bancarrota de les finances del rei.
l’Estat en guerres i en la
cort
👉 D’on podia el rei obtenir diners?

8
2.2
Els estats generals
¡A pooor el booooteee, oeeeeé!
 2.2. Els estats generals
Què són els estats generals?

Una assemblea de
representants dels diferents
estaments socials

10
2.2. Els estats generals

1r estament 2n estament 3r estament

Església: 291 Noblesa: 270 Conegut com “Poble”

representants. representants. o “3r estat”.

570 representants.
2 vots 1 vot
 2.2. Els estats generals
El rei els convocava per:
- Sol·licitar nous impostos.
- Canviar lleis.
- Demanar suport per a les seves
decisions.

Però estava obligat a escoltar les

queixes dels estaments.

12
 El funcionament dels estats generals

1.- El rei exposa un 2.- Negocia amb els 3 3.- Es procedia a la

problema, nou estaments. votació.
impost o llei. Cada estament tenia
un vot.
Els privilegiats eren
majoria.

13
2.2. Els estats generals

1r estament 2n estament 3r estament

Església: 291 Noblesa: 270 Conegut com “Poble”

representants. representants. o “3r estat”.

570 representants.
2 vots 1 vot
 Per què són importants els Estats

“
Generals de 1789?
- No es convocaven des de 1614.
- Perquè va ser l’oportunitat
que necessitava la burgesia.
- Es van organitzar i les seves
demandes van precipitar la
Revolució Francesa.
15
 Els estats generals del maig de 1789
(versalles)
La burgesia exigeix una reforma en l’organizació dels Estats Generals:
el vot per diputat i no per estament.
Si ho conseguien seria un canvi quasi revolucionari

Ho acceptaren el rei i els

NO
nobles?

Com reacciona
Inicien la
el 3r estament
Revolució
(burgesia)?
16
 2.2. Els estats generals
Inicien la Revolució amb 2 accions:

- Es proclamen representants de la
Nació i creen una Assemblea
Nacional (16 juny 1789).
- 20 de juny: Conegut com el Jeu de
Paume (Joc de la pilota).
- Juren no separar-se fins elaborar
una Constitució que asseguri la
llibertat i la igualtat.
17 .
 Com va reaccionar el rei?
- Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir
l’Assemblea Nacional .

18
19
 Com reacciona el poble de París?
- Assaltant la Bastilla (14 de juliol de 1789):
La Bastilla era una presó i arsenal militar.

Resultat:
- Reis i nobles accepten l’èxit de la
Revolució i es veuen obligats a acceptar la
nova situació a França.

20
 Cronologia de les causes de la revolució
1750 - 1789
Difusió d’idees Juliol de 1789:
il·lustrades. Maig de 1789: El rei crida l’exèrcit a
Influència de la Rev. Convocatòria i Versalles.
Americana. reunió dels Estats Assalt popular a la
Males collites i crisi Generals. Bastilla.
La Revolució ha
industrial.
triomfat.

1788 Juny de 1789:

Bancarrota de Jeu de Pome (Joc de
les finances de Pilota). Es constitueix
la Corona. l’Assemblea Nacional.
Inici de la Revolució

21
2.3.
Les etapes de la
revolució
Lo “gordo” del tema
A)L’Assemblea
Nacional
El pueblo unido jamás será vencido
 A) L’assemblea nacional francesa
Diputats dels Estats Generals (burgesos i alguns
privilegiats) comencen a legislar i fer canvis:
- Declaració dels drets de l’Home (1789).
- La Constitució (1791).
- Altres reformes.

24
 A) L’assemblea nacional francesa
Declaració dels drets de l’Home (1789):

Igualtat en drets:
- Drets naturals:
- Llibertat individual.
- Propietat sagrada i inviolable.
- Seguretat.
- Resistència davant l’opressió.

25
 A) L’assemblea nacional francesa
Constitució (1791):
- Règim polític: Monarquia parlamentària
limitada.
- Separació de poders: el parlament escollit
legisla, el rei governa i els tribunals escollits
jutgen.
Sufragi censatari: només els homes amb
propietats tenen dret a vot.
26
 A) L’assemblea nacional francesa
Altres reformes:

- Expropiació dels béns de l’Església.

- Llibertat econòmica: llibertat de crear
empreses, de comerciar, de posar preus,
prohibició dels gremis...

27
 Mini prova de sortida!

- Trobeu contradiccions en aquestes

mesures?
- A qui afavoreixen?
- Quins grups creus que estaran
descontents amb els canvis?

28
 1792: 1a crisi del nou estat i 2a revolució
més radical
El rei i els privilegiats no
accepten els canvis:
- Molts nobles s’exilien
de França

29
 1792: 1a crisi del nou estat i 2a revolució
més radical
Les monarquies absolutes - Declaren la guerra a
d’Europa no aproven els França. La envaeixen
canvis a França: i arriben a les portes
de París.
- Preparen els seus - El rei intenta fugir,
exèrcits a prop de la però és descobert a la
frontera amb França frontera (Varennes) i
retornat a París. El
poble desconfia del
rei i la reina.

30
 1792: 1a crisi del nou estat i 2a revolució
més radical
El poble de París
-Assalten el Palau Reial de les
(sans-culotte) i els 👉 Tulleries i fan presoner al Rei.
jacobins (el grup
polític burgès més -Proclamen la República (setembre
radical), 1792).
protagonitzen una
2a revolució més
radical.

31
B) La convenció: la
revolució radical
1792-1795
El que esperàveu: la guillotina
entra a escena
 B) La convenció: la revolució radical
1792-1795
Nou govern:
- Líder era Robespierre i governava amb el
Comitè de Salut Pública.

33
 B) La convenció: la revolució radical
1792-1795
Nova Constitució (1793):

Estableix la república i el sufragi universal

masculí.

34
 B) La convenció: la revolució radical
1792-1795
El Terror:
- Nous tribunals de justícia ràpida contra
els contrarrevolucionaris: apliquen el
Terror (Guillotina de la família reial i
30.000 ciutadans)
(oct 1794 - juliol 1795)
17 de gener de 1793: execució de Lluís
XVI.
35
 B) La convenció: la revolució radical
1792-1795
Noves lleis econòmiques i socials: preus
controlats, protecció als pobres.

Nou Exércit Nacional Obligatori (levée en

masse): els triomfs militars donen seguretat a la
República Francesa.

36
Els protagonistes de la
convenció
Qui surt a la pel·li?
 Els protagonistes de la convenció
Els Girondins:

Estableix la república i el sufragi universal

masculí.

38
 Els girondins
- Eren els revolucionaris més moderats.
- Els girondins provenien de la burgesia
enriquida.
- El nom els venia del fet que tenien diversos
diputats del districte de la Gironda.
- Defensaven la propietat, el lliurecanvisme i
la república il·lustrada i temien el poble de
París.

39
 Els Jacobins
El seu líder era Maximillien de
Robespierre.
S'orientaven cap al republicanisme
radical i la defensa de la democràcia
directa.
El nom es deu al fet que els jacobins
solien reunir-se a París en un convent
dels dominics anomenat dels Jacobins.

40
 Els Jacobins
Altres personatges importants d’aquest
grup eren:

- Louis-Anton Saint-Juste.
- Jean-Paul Marat.
- Georges-Jacques Danton.

41
 Els Montagnards
- Dit dels membres de la Montagne: seien als
bancs més alts

- Revolucionaris idealistes, antimonàrquics;

es declaraven republicans.

42
 Els Sans Culotte

- Denominació que rebia la gent de

les classes baixes i populars de la
ciutat.

- Rebien aquest nom perquè solien

vestir pantalons a ratlles en lloc del
pantaló curt o culotte característic
de les classes benestants de l'Antic
Règim.
43
 Els Sans Culotte

- Defensaven la idea de la
democràcia igualitària i directa i
van actuar moltes vegades com a
força de xoc en moments àlgids de
la Revolució donant suport als
jacobins.

44
C) El Directori: la fi de
la Revolució (1795-
1799)
Robespierre: Zas! En toda la boca.
46
47
 3:58

48
 C) El Directori (1795-1799)
La burgesia conservadora protagonitza un cop
d’Estat:
- Robespierre i els dirigents jacobins són
guillotinats

49
 C) El Directori (1795-1799)
S’estableix un nou govern conservador
(Directori):
- Nova Constitució (1795, termidoriana) amb
sufragi censatari.
- Es restableix el lliurecanvisme i s’acaba
amb el proteccionisme.
- Continua la guerra amb la resta d’estats a
Europa

50
 C) El Directori (1795-1799)
Seguiren els conflictes entre francesos de
diferents tendències, sobretot:

Jacobins Defensors de l’Antic

Règim

51
 C) El Directori (1795-1799)
Cada cop més, agafava poder un militar molt
jove anomenat Napoleó Bonaparte.

52
 La revolució francesa va donar lloc a dos moviments liberals
diferents
- Drets polítics amplis
- Sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis
(lliure associació, de manifestació,
etc...)
-Governs i lleis que defensen
els interessos populars
Partits polítics demòcrates
53 i progressistes
-Drets polítics restringits
als més rics.
- Sufragi censatari.
-Propietat privada i lliure
mercat.
-Governs i lleis defensores
d’interessos de l’alta
burgesia
Partits polítics moderats i
conservadors
 Tendències polítiques a Europa de 1800-1850 (s.XIX)

LIBERALS ABSOLUTISTES I
TRADICIONALISTES

Radicals o Moderats o
progressistes conservadors

Republicans Demòcrates

Esquerra Dreta liberal Extrema dreta

54
3. L’imperi napoleònic
(1799-1815)
Enano enfadado al ataque
57
3.1 El Consolat
napoleònic
(1799-1804)
Cop d’estat i p’alante
 El Consolat (1799-1804)
1799: Cop d’estat de Napoleó, amb el
suport de l’exèrcit. Això posà fi a
Revolució Francesa (1789-1799).

L’objectiu de Napoleó era: posar ordre

al país.

59
 El Consolat (1799-1804)
1799-1802: el govern del Consolat estava
format per 3 persones. Napoléo era el
més important.

1802: Napoleó nomenat cònsul vitalici.

Va tenir el poder absolut.

60
 El Consolat (1799-1804)
Reformes a nivell:

A. Administratiu.
B. Lesgislatiu.
C. Político-religiós.

61
A) A nivell administratiu

62
 B) A nivell legislatiu
Codi civil (1804)
❖ França va ser un model a seguir per la resta
de països europeus.
❖ Van simplificar i modernitzar les seves lleis:
➢ Igualtat: de tots els ciutadans davant la
llei.
➢ Protecció de la propietat privada.
➢ Institució familiar regulada.
➢ Defensa dels principis liberals defensats
per la burgesia.
63
 C) A nivell polític-religiós
Concordat de 1801:
Acord entre l’Església (Pius VII) i un Estat
(França: Napoleó).
L’Església: acceptaven la pèrdua de béns.
Napoleó: mantenir l’Església econòmicament.

Aquest pacte va restaurar la importància del

catolicisme a l’imperi francès.
64
3.2. L’Imperi napoleònic
(1804-1815)
Napoleó es flipa… Fort.
 3.2. L’imperi napoleònic (1804-1815)
1804: Napoleó es va sentir tan poderós
que s’acabà coronant emperador.

El seu prestigi era:

Militar: va guanyar a la majoria de reis
absolutistes d’Europa en guerra.
Abolició de l’Antic Règim: en tots els
països on s’imposà. Igualtat davant la
66
llei, liberalisme econòmic...
67
68
 3.2. L’imperi napoleònic (1804-1815)
Les victòries de Napoleó van popularitzar les
idees liberals a tota Europa.

Èxit militar sense precedents a tot el continent.

1805: Victòria a Àustria (Batalla d’Austerlitz).

1806: Victòria a Prússia (Batalla de
Jena).

69
70
 Obstacles per l’imperi napoleònic
Regne Unit: Espanya: Rússia:
Mai va ser Van mantenir Malgrat els intents
doblegat per una guerra amb (1812), mai va ser
Napoleó. És Napoleó de conquerida per
més, guanyaren 1808-1814, que Napoleó.
la Batalla França va L’hivern i la manca
nàutica de acabar perdent. de provisions van
Trafalgar. ser massa.

71
 “
1814: La coalició absolutista va
envaïr França i Napoleó va ser
empresonat.

1815: Napoleó es fuga i

aconsegueix el poder durant 100
dies.
72
 “
1815: Batalla de Waterloo.
França torna a caure,
Napoleó és desterrat a
Santa Helena, on morirà.
França i tota Europa van
retornar a l’absolutisme...

73
 “

74