U13.

FRANQUISME (1936/9 - 1959)

Dues etapes:
1. 1936/9-59:
• Intent d’establir Estat Totalitari
• Autarquia
• Aïllament internacional resultat del suport a l’eix durant la 2GM
2. 1959-1975:
• Atenuació trets feixistes Creixement Econòmic
• Liberalització de l’economia (tecnòcrates) Continua sent antidemocràtic.
Per què?
- Necessitat de suport internacional
- Fracàs en l’intent de ser autosuficient.
 1. UN RÈGIM DICTATORIAL
A. CARACTERÍSTIQUES

TOTALITARISME CABDILLISME CENTRALISME/ REPRESSIÓ CONTROL MITJANS

UNITARISME ESTATAL COMUNICACIÓ.
(A Espanya,
NACIONALSINDICALISME)
• Censura
• Suspensió Estatuts • Propaganda
• No divisió de poders • Espanyolització
• Eliminació partits i
sindicats (Partit i
sindicat únics)
• Suspensió Constitució
1931
• Suspensió llibertats
individuals i col·lectives
 B. PILARS/BASES INSTITUCIONALS DEL RÈGIM

EXÈRCIT
FET I LES JONS ESGLÉSIA CATÒLICA
(paper clau i actiu en el govern)

• Assenta bases ideològiques • Franquisme: ESTAT

del règim CONFESSIONAL I CATÒLIC
• Controla comunicacions i • Finançament públic generós
nomena bona part de • Control educació
funcionaris
• Assegura SUPORT SOCIAL al
• VALORS I MORAL
règim amb creació CRISTIANA MOLT
ORGANITZACIONS DE PRESENTS A LA
MASSES. SOCIETAT
 Organitzacions de masses

FRENTE DE SECCIÓN FEMENINA SINDICATO UNIV. ESPAÑOL

(SEU) CENTRAL NACIONAL
JUVENTUDES SINDICALISTA (CNS)
vertical

• Formació de la dona en un
sentit cristià i
nacionalsindicalista
• Inferior jurídicament a l’home.
• Model patriarcal
• Valors femenins: Prudència,
obediència, subordinació,
discreció...
 “En el caso de la profesión de enfermera, preferimos
mujeres de figura pícnica, caracterizada por el dominio de
los diámetros transversales sobre los verticales: en su tipo
más extremo, la mujer regordeta. Prescindiendo de los
biotipos antropológicos en su relación con el
temperamento, la dama enfermera de guerra debe tener
figura corporal bien proporcionada, exenta de defectos
físicos, preferentemente bella, porque la belleza del
cuerpo suele unirse a la nobleza del alma y delicadeza de
sentimientos; la figura deforme y degenerada a los
sentimientos bajos y rastreros. En el último extremo, no
hace falta que la enfermera sea bella, si posee una
robusta salud y cualidades afectivas simpáticas.
Vallejo Nájera

Al camp la funció propagandística/educativa de Sección Femenina i organitzacions

vinculades fou molt important.
 C. SUPORTS/ BASES SOCIALS DEL RÈGIM FRANQUISTA

Abans... CONCEPTES FONALMENTALS (Què és el que es suportava o no?

NACIONALSINDICALISME MOVIMIENTO NACIONAL

Doctrina/ideologia política de la falange que NACIONALCATOLICISME
segueix el model feixista i defensa un...
Doctrina política franquista
basada en una estreta
relació església i Estat
ESTAT TOTALITARI
(1938)
Mecanisme totalitari
d’inspiració feixista que
seria l’única via de
participació a la vida
pública

SINDICALISME
CORPORATIU
VERTICAL

NACIONALISME
TRADICIONAL I
CATÒLIC
 MOVIMIENTO NACIONAL
Basat en el corporativisme social, que defensava que l’única via
d’expressió eren les “ENTITATS NATURALS”

FAMÍLIA MUNICIPIS SINDICATS

QUI FORMAVA EL MOVIMIENTO?

• FET i les JONS
• CNS (sindicat vertical)
• Funcionaris de l’Estat, diputacions, municipis...
• Professors universitaris o de la Real Academia
• Altres organismes d’enquadrament social
• FRANCO SECRETARI GENERAL
 A Partir del 1945 Franco es va haver d’adaptar
introduint grups d’inspiració catòlica al govern
com ASOCIACIÓN CATÓLICA NACIONAL DE
PROPAGANDISTAS (ACNDP) Les “FAMÍLIES DEL
RÈGIM”, que pertanyen
al Movimiento Nacional.
(Fins 1943
nacionalsindicalisme,
ÈLITS després,
Suportat per... ECONÒMIQUES I nacionalcatolicisme i
SOCIALS DEMOCRÀCIA
SOCIETAT i ORGÀNICA)
RÈGIM
Passivitat Classes mitjanes

Sectors populars Petits i mitjans

Rebutjat per... propietaris rurals

CATALUNYA
• Suport d’industrials,propietaris agrícoles,grans comerciants...
• A nivell institucional per falangistes, alguns carlins, altres organitzacions d’ extrema dreta, ex combatents...
•Però!!! Per interès... Ocupaven càrrecs polítics!
 2.ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT
“DEMOCRÀCIA ORGÀNICA” (nacionalcatolicisme)
Sistema polític on la representació popular es fa mitjançant les entitats naturals (família, municipi,sindicat) i no per sufragi universal.

• Al Franquisme apareix amb

l’objectiu de “maquillar” la
dictadura i aparentar ser un
sistema parlamentari i amb
una “mena” de Constitució.
• LLEIS
FONAMENTALS
• CORTS
 FUERO DEL TRABAJO (març 1938)
LLEI CONSTITUTIVA DE CORTS (1942)
LLEIS FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945)
FONAMENTALS
LLEI DE REFERÈNDUM NACIONAL (1945)
Des del gener
1938 fins 1966/7 LLEI DE SUCCESSIÓ (1947)
LLEI DE PRINCIPIS DEL MOVIMIENTO NACIONAL (1958)
LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT (1967)

CORTS
• Òrgan superior dels espanyols per a participar en les tasques de govern.
• Els representants seran els PROCURADORS (Ministres, Membres Movimiento, CNS, alcaldes, rectors..)
És una REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PER TERÇOS (Sindicats, entitats, ajuntaments...
• No escollides democràticament
• No poder legislatiu autèntic; són un ÒRGAN DE COL·LABORACIÓ.
PODERS TERRITORIALS
• Províncies tenen governador civil i militar del Movimiento.
• Caps de l’ajuntament del Movimiento
• Restabliment capitanies generals

PODERS SINDICALS
• Sindicats verticals organitzats en l’ORGANITZACIÓ SINDICAL ESPANYOLA
• 1940. LLEI D’UNITAT SINDICAL:
• Reconeix sindicalisme vertical
• Estat estableix condicions laborals.
• Fins 1954 no possibilitat dels obrers de defensar els seus interessos.
 3. REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA
1. INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓ (contra tots aquells considerats contraris
al règim: rep, soc, com, maçons, catalanistes)
• Cal INSTITUCIONALITZAR-LA:
LLEIS INSTITUCIONS
• 1939. LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES Fins el 1963, exèrcit encarregat d’exercir la repressió amb
• 1940. LLEI DE REPRESSIÓ DEL COMUNISME I LA MAÇONERIA TRIBUNALS MILITARS I CONSELLS DE GUERRA.
• 1963. TRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP)

2. CONSEQÜÈNCIES
A. Execució de 150.000 persones per raons polítiques dins Espanya i 4000 a Catalunya
• LLUIS COMPANYS va ser executat al castell de Montjuic el 15 d’octubre de 1940
B. Saturació de les presons
• S’habiliten CAMPS DE CONCENTRACIÓ (males condicions i treballs forçats  elevada mortalitat)
• Molts empresonats enquadrats en BATALLONS DE TREBALLADORS per a la reconstrucció de
terrenys, infraestructures, per mines...
C. Despolitització forçada per la por

3. OBJECTIUS DE LA REPRESSIÓ
• Implantar la por i evitar dissidències
• Implantar el bon exemple i la possibilitat de càstig.
4. CONFISCACIÓ DE BÉNS i DEPURACIONS
• De tots els exiliats i polítics republicans
• Patrimoni de tots els partits, sindicats,
organitzacions republicanes
• Funcionaris vinculats a la República.
• Pressions al sector privat per a depurar
exiliats, militants d’esquerres...
•1939. Llei per la qual tots els funcionaris
havien de pertànyer al Movimiento.
• Depuració especialment dura amb
l’ensenyament.
• Depuracions també dins les professions
liberals.
 Política franquista a Catalunya
Objectiu: eliminar el nacionalisme (catalanisme)
Intent d’eliminar la identitat catalana que no triomfa per la resistència catalana i al cap d’uns anys es va haver de permetre un ús limitat de la llengua.

• Persecució de les manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes.

• 5 abril 1938. Supressió de l’Estatut i fi de l’autogovern  Imposició d’un
règim centralista per a formar la “CATALUNYA ESPAÑOLA”.
• GENOCIDI CULTURAL:
• Eliminació dels símbols d’identitat
• Nova retolació de carrers, eliminació monuments públics
• Prohibició del català a l’administració pública, escoles, mitjans de comunicació i la
vida econòmica i social (cultura)  Només en l’àmbit familiar.
• Principals institucions culturals passen a la clandestinitat o són depurades.
 4. AUTARQUIA I RACIONAMENT
• Durant 1ª etapa de la Dictadura i després de la guerra civil (1939-1959):
• A curt termini suposa fam i misèria
• A llarg termini una economia poc desenvolupada i poc competitiva.
• Claus de l'autosuficiència:
Justificat amb
• Aïllament exterior PATRIOTISME I
• Intervenció estatal en l’economia (PLANIFICACIÓ, no lliure mercat) NACIONALISME

• Àmbits d’actuació:
• Reglamentació del comerç exterior
• Foment de la indústria
• Sector agrari
 REGLAMENTACIÓ DEL FOMENT DE LA INDÚSTRIA SECTOR AGRARI
COMERÇ EXTERIOR Per a assegurar independència militar
Per a disminuir al màxim comerç i política.
exterior (només importacions
imprescindibles)

• Estat controla imp./exp. Cal una •lleis per a crear empresa pública i • Control de la producció,
autorització pública. nacionalitzar altres (1941.RENFE, 1945 comercialització, preus... de la
 TELEFÒNICA). majoria de productes:
Augment preu de les importacions •Impuls a indústria de béns • Preus baixos ja fixats Cau
Escassetat de béns de consum i d’equipament (ajudes constants producció i productivitat.
matèria prima (cotó/ electricitat) generen gran despesa pública 
 inflació!)
Perjudica població i indústria!!! • 1941. Creació INSTITUTO NACIONAL
DE INDUSTRIA (INI) per:
• Crear empresa pública
• prioritat sector militar
• Creació d’ IBERIA(1943), BANCO
EXTERIOR DE ESPAÑA (1943),
ENDESA (1944), ENSIDESA
(1949),SEAT (1950)
 Per setmana...
• 125 gr. carn
Conseqüències de la política autàrquica... • ¼ oli
•250 gr. Pa negre
•100 gr. Arròs
1. ESTANCAMENT ECONÒMIC • 100 gr. Llenties
• Cau producció i consum  Cau nivell de vida de la població •Sabó, tabac???

• Aturada de la tendència modernitzadora  Augment diferències amb Europa

Occidental.
• Sobretot afecta a indústries de béns de consum (no són “interès nacional”)
2. MANCA D’ABASTAMENT D’ALIMENTS I RACIONAMENT D’ALIMENTS I
PRODUCTES DE 1ª NECESSITAT per la baixa productivitat.
• CARTILLA DE RACIONAMIENTO (1939-1952): Establia límits al consum d’aliments i
productes bàsics en funció de l’individu i el tipus de feina realitzada.

• Dóna origen al MERCAT NEGRE (ESTRAPERLO): Mercat paral·lel i il·legal
de l’Espanya franquista resultat de la taxació dels preus dels productes per sota del
seu valor i afavorit per l’escassetat.
Testimonis, experiències…
• Fernando Vizcaíno cuenta la historia de un fabricante textil de Sabadell que inventó un sistema
para cobrar sus productos sacando buena tajada sin dejar de venderlos al precio del escandallo
(designación del costo legal que figuraba en las etiquetas. Las facturas que hacía eran impecables
en el costo total y en cada una de sus partidas. Sólo que los clientes, a cambio de satisfacer sin
ningún aumento las cantidades de la tasa oficial tenían que adquirir al mismo tiempo alguna
bonita colección de sellos sin el menor valor, que pagaban como si de rarezas filatélicas se tratase.
• En la ciudad, la gente hacia lo que podía para conseguir vituallas, incluso ideando complicadas
estratagemas. Hubo quién crió conejos y gallinas en la terraza o plantó hortalizas en el jardincillo o
el balcón. Muchos se desplazaban como podían hacia zonas rurales a comprar alimentos. Como la
immensa mayoría no tenía más vehículo particular que la bicicleta y el medio habitual era el tren,
a pesar del riesgo que entrañaba ya que la Guardia civil se situaba en las estaciones y confiscaba
los productos que con tanto sacrificio se habían adquirido en otros lugares y acarreado a hombros
durante horas. Muchas personas arrojaban los sacos con lo comprado por las ventanillas del tren
antes de llegar a la estación de destino por temor a perderlo. En el lugar acordado, esperaba un
familiar o colega para recogerlo. Algún malentendido hacía que un tercero se encontrara a unos
metros de las vías el regalo de un saco de habichuelas o arroz.
• En casos aún más dramáticos se buscaban mondaduras de patata, pieles de plátano y naranja en
las basuras. La disentería era frecuente. En ciudades como Madrid no quedaron ni perros ni gatos.
3. DURES CONDICIONS DE VIDA (per la inflació i els baixos preus)
•Creixement salarial per sota dels preus
•Disminució de la renda per càpita i del nivell de vida
•Fam i barraquisme (BCN,Madrid, Bilbao, València)
•Ús de coves i rellogats
•Difusió de tifus, còlera o tuberculosi

AUGMENT DE LA MORTALITAT, MORTALITAT INFANTIL I EL RAQUITISME
 5. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCIÓ DEL RÈGIM

• 1939 – 1945. 2ª GM I NACIONALSINDICALISME

1945-1947. BOICOT INTERNACIONAL

• 1947 – 1953. REC. INTERNACIONAL I NACIONALCATOLICISME

• 1953 – 1959. INTENTS D’OBERTURA

1939 – 1945. 2ª GM I NACIONALSINDICALISME
1939-40. Espanya NEUTRAL (però, si mostra suport per l’Eix).
• Interiorment...
• Importància de FET i les JONS  Constitució ESTAT NACIONALSINDICALISTA
• Importància de RAMÓN SERRANO SUNYER (germanòfil, clau en les relacions amb l’eix.
1940-43. Victòria alemanya sobre França (juny 1940). Espanya NO
BEL·LIGERANT
• Suport econòmic i diplomàtic a l’Eix.
• Alemanya i Itàlia van valorar l’opció d’incorporar Espanya a la guerra:
• 1940. entrevista amb Hitler a Hendaia
• 1941. Entrevista amb Mussolini a Bordighera.
 Franco no descartava participar a la 2 GM pensant en obtenir colònies africanes o altres avantatges
(Gibraltar). Però! Demanava massa.

 Espanya no va participar obertament però si va COL·LABORAR.
 DIVISIÓN AZUL
 Material estratègic (tungstè) i aprovisionament.
1943-45. Espanya NEUTRAL.
• GB i EUA van pressionar-la per a què es desmarqués de l’eix  oct.1943
retirada de la División azul.
• 1945. Derrota alemanya, franquisme veu que ha de moderar el discurs...
• DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (NACIONALCATOLICISME):
Règim catòlic, conservador, anticomunista que podia evolucionar cap a monarquia.
Implica marginació del falangisme (més evident a partir dels 50)
 1945-47. BOICOT INTERNACIONAL
• Febrer 1945. Conferència de Potsdam.
• ONU condemna règim franquista (era imposat per la força i per ajuda de l’eix).
• 1946. Acord Assemblea Nacional de l’ ONU, retirada dels ambaixadors a Madrid.
• França tanca fronteres.
 què es va dir des d’Espanya? Ens volen boicotejar (“Espanya, una, grande, LIBRE”)
 Què suposa l'aïllament)?
 No beneficiar-se del pla Marshall (1947)
 Exclusió OTAN (1949)
 CARACT. IDEOLOGIA ECONOMIA ALIANCES
DELS BLOCS
EUA Capitalisme PLA MARSHALL: Pla de Rearmament
reconstrucció de OTAN (1949. Org. Tractat
Democràcia l’Economia europea de l’Atlàntic nord).
liberal impulsat pels EUA al 1947. Integrada per EUA,
Es donaven ajudes i Canadà, països Europa
Pluralitat préstecs a aquells països occidental.
ideològica que es van acollir Objectiu: Defensa militar
dels integrants.
A més, EUA farà acords
bilaterals per aturar
Ruptura definitiva arran comunisme amb AMÈRICA
Conferències de Ialta i LLATINA, PRÒXIM ORIENT,
Potsdam; Doctrina EXTREM ORIENT.
Truman i Informe Jdanov

URSS Socialisme COMECON(1949-1991): Rearmament

real Organització de cooperació PACTE DE VARSÒVIA
(comunisme econòmica formada entorn (1955): L’URSS més bloc
soviètic) l’URSS i els països oriental.
Control del comunistes per augmentar
Pcus de les relacions comercials
Moscou. entre ells.
 1947-1953. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL (NACIONALCATOLICISME)
Ara l’enemic era el comunisme!
• Espanya continua condemnada verbalment però no novament sancionada per l’ONU.
• 1950. Permeten ambaixadors a Madrid de nou.
Davant la situació, Franco fa esforços per a REMODELAR EL GOVERN...
- Objectiu: Acostar-se a potències exteriors i ser més influent.
• 1951. Govern format per més catòlics que no falangistes:
• JOAQUIN RUIZ JIMÉNEZ (M. Educació)
• CARRERO BLANCO (subsecretari de Presidència)
• Incorporació a organismes internacionals (FAO, UNESCO, ONU, OIT, OIEA, OECE, FMI, BIRF,
GAIT...entre 1950 i 1960)
• 1953. PACTE DE MADRID (Espanya – EUA):
Suposa regularització de les relacions amb
occident.
• Per a l’ajuda mútua en cas de conflicte. (“defensa
d’occident”)
• EUA posa bases a Torrejón, Rota, Morón,
Saragossa.
• Espanya rep material bèl·lic per a modernitzar
forces armades i ajuda militar i tècnica.
• 1953. CONCORDAT AMB LA SANTA SEU:
Vaticà reconeix Estat Franquista a canvi de
l’explícita confessionalitat de l’Estat i privilegis
a l’església.
 1953-1959. INTENTS D’OBERTURA
Greu situació econòmica a Espanya (tot i les ajudes americanes)

1956-58. protestes obreres i universitàries
A més, sectors que veien necessitat d’acabar amb l’autarquia i liberalitzar i obrir-se apretaven més i més.

CRISI ECONÒMICA I SOCIAL + NOVES RELACIONS AMB L’EXTERIOR...

CANVI DE GOVERN
• Nova remodelació amb més pes catòlic... TECNÒCRATES (de l’OPUS DEI)
• NAVARRO RUBIO
• ULLASTRES CALVO
 OPOSICIÓ, EXILI I RESISTÈNCIA
EXILI
• Des de finals GC molts republicans abandonaren Espanya (i 50.000 catalans):
• Majoria van a FRANÇA (pels Pirineus). Molts internats a camps de refugiats.
• URSS
• Nord d’ Àfrica (Algèria o Marroc)
• Hispanoamèrica (Mèxic, Argentina, Colòmbia...)
• Davant la promesa de Franco (falsa) de que no actuaria contra aquells que no havien
comès delictes de sang, aprox. la meitat van tornar, però la resta quedaren a l’exili
fins el 1975 o per sempre:
• Pèrdua de personatges polítics i intel·lectuals importants  Poca riquesa cultural a la post-
guerra.
• Establiment de colònies d’espanyols al sud francès (Toulousse, Albí, Perpinyà...) fins l’ocupació
nazi al 1940 (fins el 1944 tenim França ocupada + França Vichy)  Persecucions, deportacions
a camps de concentració nazis:
• Molts emigraren a EUA o GB
• D’altres s’incorporaran a la resistència francesa (futurs MAQUIS!!)
• És a l’exili on principalment es desenvolupa l’OPOSICIÓ AL FRANQUISME
• Institucions polítiques republicanes, Generalitat... Continuen funcionant a
l’exili:
• 1945 - 1977. CORTS REPUBLICANES a Mèxic.
• Des del 1940, Generalitat a França dirigida per JOSEP IRLA (era el president del
Parlament):
• 1945-47. Formà un govern amb personalitats com Pompeu Fabra, Rovira i Virgili... Poc eficaç.
• 1954. Antics diputats del Parlament, reunits a l’ambaixada mexicana, van nomenar a JOSEP
TARRADELLES president.
 Evolució de l’oposició (3 etapes)
A. 1939-1944. DIFICULTAT D’ACCIÓ PER LA DURA REPRESSIÓ
• CNT, PSOE, PSUC, POUM intenten reconstruir-se en la clandestinitat.
• 1940. FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (FNC): Format per joves nacionalistes d’ERC i
Estat Català).
• 1945. MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA (dissidents del POUM i del PSUC)
• Importància de les guerrilles, els MAQUIS (antics combatents republicans que ara
lluitaran contra el franquisme)
• Sobretot són anarquistes i comunistes (en inici).
• Organitzats des de França, actuen sobretot a zones rurals, també a Madrid o BCN.
• Ex. 18 octubre 1944 INVASIÓ DE LA VALL D’ARAN (excepte Viella) durant 10 dies. Fracassen.
• El màxim esplendor de les guerrilles és entre 1945 – 47, al 1948 comença el declivi (Stalin
condemnarà les guerrilles)
• 1952 Extinció. Causes:
• Guerra Freda
• PCE deixa de recolzar moviment guerriller
• Desgast i població dels terrenys on actuaven.
B. 1945-1947. ACABA 2GM, ESPERANCES D’INTERVENCIÓ ALIADA.
• Afavoreix la creació de Plataformes unitàries com... ALIANCA NACIONAL DE
FORCES DEMOCRÀTIQUES (organitzacions republicanes, socialistes i
anarquistes. Neix al 1945).
• Però! Apareixen diferències!
PSOE i sectors reformistes de la CNT ERC, PSUC, PCE , sector PSOE i radicals CNT
No veuen possible restaurar la República a c/t i plantegen Restauració de la República!
negociar amb monàrquics dissidents per iniciar un període
constituent i decidir quin seria el nou règim democràtic

I també...
Majoria de republicans confiaven en participació aliada Anarquistes i comunistes defensaren acció guerrillera (els
segons fins el 1948)
C. 1948 – 1951. DESMORALITZACIÓ. (la dictadura s’està consolidant)
• Ni guerrilles ni vindrien els aliats.
• Policia i GC havien liquidat oposició interior i a l’exterior fragmentació.
• PSUC i PCE van perseguir guerrilles. Ara defensarien exclusivament les reivindicacions
populars (lluita política  lluita social!)
RESSORGIMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL
• A finals dels 40 primeres protestes populars contra les dures condicions de post-guerra.
• 1945-1960 ja CONFLICTES LABORALS al sector tèxtil i metal·lúrgic:
• Vagues per baixos salaris a BCN, Sabadell, Terrassa, Mataró, Manresa, PB, Astúries...
• 1 març 1951. VAGA DE TRAMVIES A BARCELONA: Durant dues setmanes boicot
al transport públic d’acord amb una pujada desproporcionada del bitllet de tramvia (20 cèntims).
• Comença com vaga espontània, però!!! S’afegiran militants de la CNT, FNC, FNEC i acaba com a vaga general el 12 de
març.
• Governador civil de BCN envià guàrdia civil. Finalment ell i l’alcalde seran destituïts i la pujada de preus quedà
anul·lada.
• 1957. Nou increment  Nova vaga
• REVOLTES D’ESTUDIANTS (Anys 50)
• 1956-57 revoltes a BCN o Madrid.
• 1957. FETS DEL PARANIMF (700 estudiants, amb suport del FNEC van ser sancionats arran la creació d’una
Assemblea lliure protestant contra les detencions de la segona vaga de tramvies.
• Marca l’inici d’una forta protesta estudiantil.
• L’ arma dels homes lliures és la raó i la del dictador la violència, perquè coneix la força de la raó i la tem”