Urbanisme

Roma
GIEDION, S., Espacio, tiempo y arquitectura, Barcelona: Editorial Científico- Médica ,
1961, pàg. 76-107.

MORRIS, A.E.J., Història de la forma urbana. Desde sus orígenes hasta la Revolución
Industrial, “Arquitectura / Perspectiva”, Barcelona: Gustau Gili, 1992 (1974):
«Renacimiento y Barroco», pp. 177-183:
▪ carrer principal rectilini
▪ la retícula
▪ recintes espacials
― espai tràfic [Popolo - Concorde- Victoires]
― espai residencial [ Navona - Royale - Coven Garden]
― espai de vianants [S. Pietro - Campidoglio - S. Marco ]

«La red viaria romana», pp. 200-210.

BRAUNFELS, W., Urbanismo occidental, Madrid, Alianza Forma, 1983 (1976), cap. VIII:
«La segunda y tercera Roma», pp. 277-296.

SPAGNESI, G., La basilica di San Pietro, il borgo e la città , Milano, Jaca Book SpA, 2002.
 Els set turons de Roma

O Esquilinus
O Celio
O Vinimalis
O Campidoglio
O Pincio
O Palatinus
O Quirinale

Roma medieval des de Sant’Angelo

Les set basíliques de peregrinació a Roma

Les cinc primitives:

* S. Pietro in Vaticano
* S. Maria Maggiore
* S. Giovanni in Laterano
* S. Lorenzo fuori le Mura
* S. Paolo fuori le Mura

Les que posteriorment reberen veneració especial:

* S. Croce in Jerusaleme
* S. Sebastiano

Les set basíliques de Roma, segons un fulletó

de l’Any Sant de 1575
Vies d’origen romà

 Via Lata, o Strada del Corso

[carrer principal rectilini]

Des de l’antiguitat via d’accés al nord de

la ciutat:
(Via Flaminia—Porta dei Popolo—Via Lata)
Vies en part d’origen medieval i en part
millorades al Quattrocento

 Via Peregrinorum
(Piazza di Ponte—Teatro Marcello)

 Via Papalis
(Piazza di Ponte—Campidoglio—
S. Giovanni in Laterano)

 Via Recta, o Coronari

(Piazza di Ponte—Piazza Colonna—
enllaça amb Strada del Corso o Via Lata)
Quan els Papes es traslladaren del
Palau Laterà al Vaticà, a l’entorn de
la basílica de Sant Pere s’estava
construint el barri nomenat

Borgo Nuovo [la retícula]

(Vaticà—Castel Sant’Angelo)
La “Wall Street” de la Roma renaixentista
Nicolau V Tommaso Parentucelli
(pontificat, 1447-55)

▪es proposà construir una aïllada i grandiosa

residència eclesiàstica al Borgo Nuovo.
El projecte fou estudiat per Leon Battista Alberti
(1404-1472), però no es va dur a terme.

▪inicià les obres per a situar una plaça enfront de

Castel Sant’Angelo:

 Forum Pontis, Platea Pontis

o Piazza di Ponte

▪restaurà l’Acqua Virgo (Agripa, 19 dC), que

durant l’edat mitja es va fer arribar fins a
Trevi i encarregà una font a Alberti (1453).
L’Acqua Virgo o Virgine era l’únic aqüeducte en
funcionament de les 14 conduccions heretades
dels antics romans.
▪ mitjançant una política d’exempció d’impostos
es proposà potenciar el desplegament dels
habitants cap als desèrtics turons de la ciutat.
Sixt IV Francesco della Rovere
(pontificat, 1471-84)

 Edicte Papal de 1480 (Restaurator Urbis):

disposava l’eliminació qualsevol element
constructiu que impedís l’arrenglerament
dels carrers.

Ponte Sixtus
(Ciutat Medieval ― Trastevere)
Alexandre VI Roderic de Borja
(pontificat, 1492-1503)

 Via Alesandrina
(Borgo Nuovo)

(Castel Sant’Angelo—S. Pietro in Vaticano )

Primer carrer d’enllaç de la Roma

moderna en motiu de l’Any Sant de
1500.
Juli II Giuliano della Rovere
(pontificat, 1503-13)

Via Lungara (a la banda dreta del

riu Tiber)

Via Giulia (a la banda esquerra del

riu Tiber)
Via de la Lungara
i porta d’ingrés al Trastevere
Via Giulia i el pont Farnese
dissenyat per Miquel Àngel
Lleó X Giovanni de Mèdici
(pontificat, 1513-21)

 Strada Leonina o Via

Ripetta
(a la dreta de la Piazza del Popolo,
sota l’eix de la Via Lata o Strada del
Corso).
Pau III Alessandro Farnese
(pontificat, 1534-49)

 Strada del Babuino

(a l’esquerra de la Piazza del Popolo, sobre
l’eix de la Via Lata o Strada del Corso).

Petites vies radials, les primeresd’aquest tipus:

 Via Paola
(Piazza di Ponte—Via Giulia)

 Via Panico
(Piazza di Ponte—Via Recta o Coronari)

 Trasllat de l’estàtua eqüestre de Marc

Aureli al Campidoglio

 Projecte de Miquel Àngel per al Campidoglio

El primer trident. Les vies
Babuino, Lata (o Strada del
Corso) i Leonina (o Ripetta),
vistes des de la Piazza del
Popolo
 Via Panico

Via Paola
Vies Tordinona i Panico

Els primers carrers radials.

Les vies Panico i Paola des
de la Platea Pontis
Basilica S. Giovanni Battista de’ Fiorentini
1508-1734

Bramante (1508), Giuliano da Sangallo (1509-16),,

Jacopo Sansovino, Antonio da Sangallo il Giovane,
Baldasare Peruzzi, Raffaelo di Sanzio (1518-19),
Sansovino (1519-20) Antonio da Sangallo il Giovane
(1521-23), Michelangelo (1559-64), Giacomo della
Porta (1583-1602), Carlo Maderno (1603-18), Pietro
Da Cortona i Cirro Ferri (1634), Francesco
Borromini (1656), Alesssandro Galilei (1733-34)
Basilica S. Giovanni Battista de’ Fiorentini

Interior, amb algunes de les intervencions de

Borromini i la seva lauda sepulcral

▪ balustrada de l’altar major

▪ cripta funerària de la família Falconieri
Trasllat de l’estàtua
eqüestre de Marc Aureli
al Campidoglio i Projecte
de Miquel Àngel
Juli III Giovan Maria de Ciocchi del Monte
(pontificat, 1550-55)

 Urbanització del Campidoglio,

segons el projecte de Miquel Àngel (1550)
[Iniciada per Pau III]

Via Trinitatis [avui Via Condotti]

(Piazza di Ponte—segueix per Strada di
Tordinona—cap a S. Trinita dei Monti)

L’obelisc davant de l’església fou erigit al

segle XVIII.
1. Gravat anònim, ca. 1552 (Louvre)
Gravat de domenico dei Rossi, 1692

Urbanització del Campidoglio

Gravat de domenico dei Rossi, 1692

Roma, Via Trinitatis (avui Via Condotti),
des de l’escalinata de la Piazza Spagna
Pius IV Giovan Angelo de Mèdici
(pontificat, 1559-65)

Strada Pia
[avui Via XX de Setembre]
(Piazza Quirinale—Porta Pia [Miquel Àngel, 1561])
 Porta Pia, Miquel Àngel, 1562

Fresc del Palau Laterano, Sala del Consistori

Strada Pia
Avui Via XX de Setembre
Gregori XIII Hugo Boncompagni
(pontificat, 1572-85)

 Via Gregoriana
[avui Via Merulana]

(S. Maria Maggiore—S. Giovanni in

Laterano)

Més endavant, fou retocada per Sixt V.

Amb la publicació de la seva Quae publice

utilia (1574), deixà assentades les bases
jurídiques de la configuració progressiva
de la Roma barroca. A partir d’aquest
moment serà més fàcil obrir nous vials i
ampliar els existents.