Lleis dels gasos

 Paràmetres que caracteritzen els gasos:

• Volum (unitats SI: m3, altres unitats: l)
• Temperatura (unitats SI: K; K= ºC +273 )
• Pressió (unitats SI: Pascal (N/m2); altres unitats:
Atmosferes (1atm = 1,013 · 105 Pa)
1 atm = 760 mm Hg (Torricelli) dHg= 13,6 g/ml
 L’estudi del comportament dels gasos al variar la pressió,
temperatura i el volum va conduir a les lleis dels gasos:
• Llei de Boyle-Mariotte.
• Llei de Gay-Lussac
• Llei de Charles.
 Anomenem gasos ideals als que compleixen totalment
les lleis dels gasos. A la natura hi ha gasos reals que les
compleixen aproximadament.
Llei de Boyle-Mariotte
A temperatura constant!

P = K/V
Exercicis
Exercicis d’aula:
- Pàg 50: 9- 10

-Deures:
- Pàg 70:40, 48, 49
Llei de Gay-Lussac
A volum constant!

P = K·T

A -273K la pressió és nul·la

(les partícules no es mouen)

Nova escala de temperatures !

Exercicis
Exercicis d’aula:
- Pàg 52: 11, 12

-Deures:
- Pàg 70:43, 44, 50
- Pàg 71: 51
Llei de Charles
A pressió constant!

V = K·T

A -273K la pressió tendeix a zero

Nova escala de temperatures

justificada!
Exercicis
Exercicis d’aula:
- Pàg 54: 14

-Deures:
- Pàg 71:52
 Equació general dels gasos ideals

Boyle-Mariotte Charles Transformació, amb

Va/Ta = V2/T2 variacions de pressió,
P1·V1 = Pa·Va
volum i temperatura,
Pa= P2 en dos passos: el
Ta = T1 primer a temperatura
constant i el segon a
pressió constant.
Exercicis
Exercicis d’aula:
- Pàg 56: 17, 18, 19

-Deures:
- Pàg 56: 20-25
- Pàg 70: 41
- Pàg 71: 54, 55, 56
 Equació d’estat dels gasos ideals
P·V
De l’ equació general dels gasos ideals se’n dedueix que = constant
T

Per a n mols

CN: 1 atm, 273K

22,4 l/mol
 Aplicacions directes de l’equació d’estat
m
P·V = R·T
M
m
P= R·T
M·V
d

Quan s’escalfa el gas, el seu volum

augmenta, i això fa que la densitat
disminueixi fins a ser més petita
que la de l’aire. Aleshores, el globus
s’eleva.

Massa molar d’un gas:

m·R·T
M=
V ·P
d
Exercicis
Exercicis d’aula:
- Pàg 59: 26-28

-Deures:
- Pàg 71: 57-59, 61, 63, 64, 67, 69
 Llei de Dalton de les pressions parcials
En una mescla de gasos, la pressió total de la mescla és igual a la suma de
les pressions parcials que cadascun dels components exerciria si es trobés
sol i a la mateixa temperatura dins del recipient.

A B C

La pressió C és la suma de les pressions del recipient A i del recipient B.

X1 s’anomena fracció molar del component 1. Representa la proporció
d’aquest component en la mescla.
P1/PT = n1/nT = X1 P1 = PT · X1
 Llei d’Avogadro (composició en volum) d’una mescla de gasos

En les mateixes condicions

de pressió i temperatura,
volums iguals de gasos
diferents contenen el mateix
nombre de partícules.

La proporció en volum
coincideix amb la proporció
en mols.

El nombre de mols d’un gas no depèn de la pressió ni la temperatura sinó

del volum.
Exercicis
Exercicis d’aula:
- Pàg 59: 29-31

-Deures:
- Pàg 71: 70-74
La teoria cinètica i les lleis dels gasos

Encara que la teoria cinètica explica tots els estats de la matèria, va

sorgir per explicar els comportament dels gasos.
 Hermann: relaciona pressió i velocitat al quadrat de partícules.
 Bernouilli: proposa els xocs entre partícules en lliure moviment.
 Boltzmann i Maxwell enuncien la teoria cinètica dels gasos:

• Gasos constituïts per partícules que es mouen en línia recta i a

l’atzar. Xocs permesos.
• No hi ha forces d’unió entre partícules. Total llibertat.
• La pressió és la mesura dels xocs contra les parets del recipient.
• Partícules puntuals. Es mouen per tot el volum del recipient.
Temperatura del gas directament proporcional a l’energia cinètica
mitjana de les seves partícules.
La teoria cinètica i les lleis dels gasos

La teoria cinètica i la llei de Boyle-Mariotte

P·V = K

La teoria cinètica i la llei de Gay-Lussac

P/T = K

La teoria cinètica i la llei de Charles

V/T = K