NF1: ASSAIGS

MECÀNICS:
L’ASSAIG DE
TRACCIÓ

1
Assaig de tracció

L’assaig de tracció s’utiliza per a avaluar la

resistència
de metalls i aliatges. També per a altres tipus de
materials. En aquest assaig una mostra de
material es
porta fins la fractura en un curt interval de temps
a una velocitat constant.

2
 Assaig de tracció

Per un material estructural cal saber:

- Com és de resistent?
- Quin allargament tindrà una determinada càrrega?

Aquesta informació s’obté de l’assaig de tracció.

3
 Assaig de tracció

L’assaig de tracció consisteix en l’aplicació d’una força

uniaxial (en una única direcció), de tracció (per
estirament del material), a velocitat moderada (assaig
quasiestàtic) i, usualment fins que es produeix la fractura
(ruptura).

4
 Assaig de tracció

Mitjançant l’assaig de tracció es poden caracteritzar les

següents popietats tecnològiques de naturalesa mecànica:

- Resistència mecànica a tracció

- Rigidesa
- Ductilitat
- Tenacitat
- Mòdul resilència

5
 Assaig de tracció
Resistència mecànica a tracció:
S’evalua mitjançant:
- el límit de cedència per a metalls i polímers.
- la resistència a la tracció per a ceràmiques sometses a
tracció.
- la tensió de fallada per a materials compostos.

Tots aquests paràmetres s’utilitzen per a la selecció de

materials, disseny i dimensionat de components i
estructures.

6
 Assaig de tracció

Rigidesa:

Intrínseca del material, expressada per la mesura del

mòdul de Young (E).

Aquest paràmetre és, igualment, paràmetre de selecció i

de disseny.

7
 Assaig de tracció

Ductilitat:

Evaluada com:

- allargament percentual a fractura A %

- o com estricció Z %

Ambdòs paràmetres només s’utilitzen per a selecció de

materials.
8
 Assaig de tracció

Tenacitat:

Energia per unitat de volum que absorbeix el material

fins
la fractura.

Pot evaluar-se mitjançant el mòdul de tenacitat.

Aquest és un paràmetre auxiliar en selecció de materials.

9
 Assaig de tracció

Mòdul de resiliència:

Màxima energia elàstica acumulada pel material fins a

arribar al seu límit de cedència.

S’utilitza per a la selecció de materials i de disseny per a

la fabricació de molles i ressorts.

10
 Assaig de tracció

L’assaig de tracció, com tots els assajos mecànics està

normalitzat, és a dir, les diferents normes (europea EN,
nord-amaricana ASTM …) estableixen com:

- han de ser les provetes

- les seves dimensions
- com es porta a terme l’assaig
- quins paràmetres es determinen, etc.

11
 Assaig de tracció

Normes:

- ASTM D 638
- UNE 53023
- DIN 53455
- ISO R527

12
 Assaig de tracció

Les provetes són cilíndriques o prismàtiques:

Proveta
13
“halterio”
Assaig de tracció

a) De secció circular (metalls)

b) Halterio (polímers)
c) Rectangular (metalls i sinteritzats)

14
Assaig de tracció

Probeta nº3: Per termoplàstics i termoestables

Probeta nº4: Per PVC plastificat, termoplàstics tous i elàstomers
Probeta nº5: Per a planxes i làmines
15
 Assaig de tracció
Màquina de tracció:

16
 Assaig de tracció
Mordasses:

17
 Assaig de tracció
Durant l’assaig, s’aplica una forca creixent i es va
determinant l’allargament experimentat pel material com
a resposta d’aquest pel material com a resposta d’aquest
a la força aplicada i així fins a la fractura.

Amb les dades obtingudes

es dibuixa el diagrama de
màquina
força-allargament (F – l).

18
 Assaig de tracció

Amb els valors obtinguts es

determinen les corresponents
tensió convencional i deformació
convencional, amb l’obtenció
de l’anomenat
diagrama convencional ( – ).

19
 Assaig de tracció
Diagrama tipus d’esforços-deformacions

Lo
Ao

F Lf
σ
AO
Af

B H
A Fmax
C D σR  Ff
AO f σ 
AO
P F

E 
O l
 
lO

20
 Assaig de tracció

Zona de proporcionalitat (OA): Es compleix la llei de

Hooke, és a dir,  = E·, on E és el mòdul d’elasticitat
(E=tg).

Young’s modulus

Tensile:       =1/  
E

L’esforç i la deformació són proporcionals. La constant de
proporcionalitat, E, és característica de cada material i
s’anomena: mòdul de Young, mòdul elasticitat i mòdul
rigidesa. Unitats mateixes que  (MPa= N/mm2)
21
 Módulo de Young (E)

Metalls
Ceràmics

Metalls

Polímers

22

Ashby-Jones
 Assaig de tracció

Aquest paràmetre dóna una mesura quantitativa de la

propietat mecànica anomenada rigidesa.

En aquest interval de forces el material experimenta

deformació elàstica (si deixem d’aplicar la força el material
torna a la seva posició inicial).

El procés de deformació en aquest interval és reversible.

23
 Assaig de tracció
Reordem:
Un cos pot ser rígid, elàstic o plàstic segons el tipus de material
amb què estigui fet i la força que hi apliquem.

RÍGIDS ELÀSTICS PLÀSTICS

Es deformen per l’acció

No es deformen d’una força, però Es deformen per l’acció
per l’acció recuperen la seva forma d’una força i ja no recuperen
d’una força. original la forma original quan la força
quan la força es deixa desapareix, sinó que resten
d’aplicar. permanentment deformats.
24
 Assaig de tracció

Diagrama tensió vs. deformació

Tensió
 (MPa)
0
s0


Deformació Elàstica Deformació Plàstica
25
Assaig de tracció

e
26
Assaig de tracció

27
Assaig de tracció

28
Assaig de tracció

29
 Assaig de tracció

Límit real d’elasticitat (E0,2%): Major esforç que, al deixar

d’actuar, no produeix cap deformació permanent.
Degut a la dificultad de localitzar-lo exactament, ja que en els
gràfics experimentals la recta és difícil de determinar i existeix
una banda a on podria situar-se el límit elàstic, en enginyeria
s’adopta un criteri convencional i es considera com límit
elàstic la tensió a la qual el material té una deformació
plàstica de l’0,2% (o també ε = 0,002)

30
Assaig de tracció

31
Assaig de tracció

32
 Assaig de tracció
Al voltant del punt O del diagrama s’activen els mecanismes
de la deformació plàstica (deformació permanent).

Procés irreversible.

Al voltant d’aquest punt es troba l’anomenat límit elàstic o de

cedència, s0, que es pot definir com aquella tensió a partir de
la qual el material es deforma plàsticament.
Aquest paràmetre dóna una mesura quantitativa de la
propietat mecànica anomenada resistència mecànica.
33
Assaig de tracció

1.- Deformacions elàstiques.

2.- Punt de cedència.
3.- Deformacions plàstiques.
4.- Estricció.

34
 Assaig de tracció

Podem definir:

 Límit real d’elasticitat (E): Major esforç que, al deixar

d’actuar, no produeix cap deformació permanent.

 Límit de proporcionalitat (P): Esforç per sobre del

qual les deformacions deixen de ser proporcionals als
esforços aplicats.

35
 Assaig de tracció
Informació que s’obté:

El valor de E està relacionat amb la naturalesa dels

enllaços interatòmics :

 Els materials amb E elevat s’utilitzen quan es precisa una

gran rigidesa (poca deformació sota càrregues).

 Els materials amb E baix s’utilitzen quan es precisa absorbir

treballs de xoc (elevada deformació abans de36ruptura).
 Assaig de tracció

Alguns materials no compleixen la llei de Hooke.

La relació σ(ε) ja no és de proporcionalitat.

Atenció: la deformació continua sent elàstica.

Exemple: gomes, plàstics, ferro colat, ciment i formigó.

37
 Assaig de tracció
Zona de deformacions permanents (AF):

Al aturar l´esforç la proveta no recupera la longitud inicial. Per

sobre de B el material es comporta de forma plàstica (conserva la
deformació permanent) i comença la fluència (el material
s’allarga encara que no augmenti o disminueixi l’esforç). Podem
definir:

 Límit de fluència o límit elàstic aparent (F):

Esforç a partir del qual les deformacions són
38
permanents.
 Assaig de tracció

Informació que s’obté:

El valor de F depèn de la composició química del material i del
tractament tèrmic a aquest estat sotmès:

 Augmenta amb el contingut de carboni.

 Augmenta amb el tremp i disminueix amb el revingut i

recuït.

39
 Assaig de tracció

Zona d’estricció i rotura (FH):

És produeix una disminució important de la secció (estricció). L’
augmentar l’estricció l’esforç disminueix. Podem definir:

 Resistència a la tracció (R): Esforç màxim que soporta la

proveta.
 Esforç últim (f): Esforç en el moment de la ruptura.

 Allargament de fractura: A % = ((lf-lo)/lo)*100.

 Estricció de rotura: Z %= ((Ao-Af)/Ao)*100.

40
 Assaig de tracció

En metalls i polímers la resistència a la tracció o resistència

mecànica és mesura a través del límit elàstic.

En ceràmiques i materials compostos a través de la

resistència a la tracció (en els materials compostos aquest
paràmetre s’onomena sovint tensió de fallada).

41
 Assaig de tracció

Informació que s’obté:

El valor de R depèn dels mateixos factors que F:

 Quant major és la diferència entre R i F millor soporta el

material les deformacions plàstiques sense trencar-se.
 La diferència és màxima amb el recuït i mínima amb el
tremp.
Els valors d’ A % i Z % varien en sentit oposat a R i F.
42
Assaig de tracció

43
 Assaig de tracció
Esforç de tensió (Stress)
F

A0
F = Força, normal a A0
A0 = Àrea original
Càrrega (F): en Newtons
L’àrea (A): transversal en mm2
Esforç: en MPa
44
 Assaig de tracció
Esforç de tensió (Stress)

Unitats esforç o tensió:

Pa: N/m2
Gigapascal: 1 GPa = 109 Pa
Megapascal: 1 MPa = 106 Pa = 1 N/mm2
Kilopascal: 1 kPa = 103 Pa

45
 Assaig de tracció
Deformació (Strain)

l  l0 l
 
l0 l0
On:

l: és la longitud amb càrrega en mm.

l0: és la longitud original en mm.

La deformació compara la elongació

respecte a la elongació original.

És adimensional.
Extensòmetre
46
 Assaig de tracció
Ductilitat – Elongation
Porcentual
 l f  l0 
A%    *100
 l0 
On:
lf: és la longitud després de la fractura.

l0: és la longitud original.

47
 Assaig de tracció
Ductilitat – % reduction in
area
 A0  A f 
Z %    *100
 A0 

On:
Af: àrea en el punt de fractura.
A0: àrea inicial.

L’estricció és adimensional.
48
 Assaig de tracció
Fràgil & Dúctil

Fràgil Ductilitat: Habilitat d’un

Dúctil material per a la deformació
plàstica abans de la fractura.

“Dúctil” es l’oposat a fràgil”.

Fragilitat: És una mesura de la

inhabilitat d’un material per a
deformar-se abans de la fractura.

49
 Assaig de tracció
Carga de rotura o
resistencia a la tracción

Assaig de tracció fins ruptura en un material dúctil

(que permet grans deformacions)
50
Assaig de tracció

51
 Assaig de tracció
Mòdul de resiliència

MR = ½ 0 * e ≈ ½ *02/E

És la màxima energia elàstica que pot absorbir un

material en el camp elàstic, expressat per unitat de
volum (KJ/mm3).
Aquesta és l’energia que el material retorna quan la
càrrega disminueix a zero.
Molt utilitzat en materials per a la fabricació de molles i
ressorts.
52
 Assaig de tracció
Mòdul de tenacitat

És l’energia mecànica total que pot absorbir un

material fins que es produeix la fractura expressada per
unitat de volum.

53
 Assaig de tracció
Mòdul de tenacitat

MT = 2/3  * eM o

MT =  * er = (0 + M)/2* er

On 0, m i e són les magnituds definides en la propera

transparència i corresponen al límit de cedència, a la
tensió màxima i a la deformació.

54
 Assaig de tracció
Mòdul de tenacitat

a) Acer convencional amb alt límit de cedència

b) Acer estructural
55
 Assaig de tracció
Corbes tensió deformació

Corba tensió deformació. PS i PE

56
 Assaig de tracció
Corbes tensió deformació

Corba 1: Polímer fràgil: PS

Corba 2: Dúctil amb cedència gradual: PC
Corba 3: Dúctil, amb punt màxim de cedència: PA-11,PP
Corba 4: Cautxú flexible
Corba 5: Cautxú flexible amb enduriment per cristal·lització: Cautxú normal
57
Assaig de tracció

Corbes tensió deformació

58