El còmic

Història i característiques
principals
 HISTÒRIA DEL CÒMIC

Cova de Lascaux, França. 15.000 AC

Un cèrvol creua un riu. No són molts cèrvols, és un sol cèrvol en
diferents moments.
Tenim ací ja un dels principis del còmic: representar el pas del temps
mitjançant moviment espacial
Eixe moviment espacial que representa
el moviment en el temps pot ser en línia
recta (com el cèrvol de Lascaux), en
ziga-zaga (com en este mural de l’Antic
Egipte, del 1.200 AC) o inclús en 3
dimensions (com en la Columna
Trajana, de l’any 113)

La narració (contar històries) a través

de seqüències d’imatges no és un fet
modern, està present en tota la
Història de la cultura humana.
 Còdex Maya s XIV

Tapís de Bayeux (1066). Un “còmic” de 70 metres brodat en tela

 Amb la invenció de la impremta
l’art es va popularitzar.
Apareixen els primers “còmics”
enquadrats en “vinyetes” i
seguint el sentit de lectura
occidental

En esta “auca” de 1682 uns

El martiri de Sant Erasme, 1490 pergamins mostren els diàlegs
dels personatges!
Auca
Les auques són narracions en una sola pàgina que solen representar temes
històrics o religiosos, generalment de manera humorística o satírica. Combinen
text rimat amb il·lustracions dins de requadres,
Es varen desenvolupar especialment al segle XIX al País Valencià i Catalunya,
amb importants autors a Xàtiva, València, Barcelona, Girona…
Il·lustracions infantils i satíriques al segle XIX
es desenvolupa l’estil “caricaturesc” propi del còmic

• 1864: John Tenniel. Alice in Wonderland

 Les il·lustracions als diaris
es van popularitzant, creant
històries més complexes…

Rodolphe Töpffer, Histoire d'Albert, 1845

 1895: Yellow Kid
És considerat l’inici del còmic pel gran èxit obtingut (el nom “prensa
groga” naix per ell) i per tindre un diàleg encerclat.
1905: Little Nemo. Winsor McCay.
• La vinyeta es converteix en un
vehicle narratiu amb molta força,
més enllà de la il·lustració infantil.
• 1917: Naix a Barcelona el primer setmanari infantil:TBO
• Durant els anys 20 i 30 aparegueren moltes publicacions infantils de
“tebeos”: Pulgarcito (1921), Pinocho (1925), Yumbo (1934), La Revista de Mickey (1935),
Flechas y Pelayos (1939)
 Anys 40-50 a Espanya:
còmic d’aventures marcat per la censura

• 1940: Roberto Alcázar y

Pedrín. Vañó. Ed. Valenciana.

La Falange determinava
l’ús del paper només a
editorials de caràcter
franquista, es limitava al
25% les publicacions
estrangeres i en 1964 es
prohibiren les sèries de
superherois.
• 1956: El Capitán
Trueno.
Mora/Ambrós

1954: El Guerrero del Antifaz.

Del prolífic autor valencià
Manuel Gago. Ed. Valenciana.
 L’escola Bruguera
• 1948: Zipi i Zape d’Escobar
(Carpanta…)
• 1951: La Familia Cebolleta de
Vázquez (Las hermanas Gilda,
Anacleto…)
• 1958: Mortadelo y Filemón, d’Ibáñez
(El botones Sacarino, 13 Rue del
Percebe…)
• 1973: Superlópez de Jan
 Anys 70-80: el boom del còmic per a adults
• Apareixen revistes de tots els estils:
fantàstiques (CIMOC, 1984…),
experimentals (Rambla),
undergrounds (El Víbora), eròtiques
(Totem, Kiss), satíriques (El Jueves),
terror (Creepy), femení (Esther)
 Anys 90: de l’àlbum a la novel·la gràfica

• Durant els anys 90 desapareixen

pràcticament totes les revistes dedicades
a la historieta i prosperen les novel·les
gràfiques: històries llargues en un sol
volum de caràcter intimista i madur.
El boom del manga en Espanya

• En els anys 90 també comencen

a publicar-se els primers èxits
de manga en Espanya (Akira,
Dragon Ball, Ranma ½…),
consolidant-se un gran mercat
durant la següent dècada fins
l’actualitat, i introduint també el
públic femení, fins aleshores
poc consumidor de còmics
 Actualitat: el còmic es diversifica i es digitalitza

• Al segle XXI el còmic

evoluciona com a mitjà,
diversifica les temàtiques i els
gèneres (assaig, biografia…),
arribant a un espectre molt més
ampli i madur de lectors i
lectores.
• A Espanya creixen i es
consoliden noves editorials, i el
nombre de publicacions
annuals es multiplica per 10. La
distribució també augmenta i les
llibreries li dediquen cada
vegada més espai.
L’era digital
S’extén la lectura de còmics
en format digital
(arxius .cbz, .cbr…) i els
webcòmics (especialment les
tires còmiques, que per la
seua brevetat són àmpliament
difoses per xarxes socials).

Els hipervincles i la navegació

per la pantalla donen
possibilitats més enllà de la
pàgina “tradicional”, el que
està obrint la porta d’una nova http://scottmccloud.com/1-webcomics/tr
manera de “llegir”. index.html

https://www.drewweing.com/puppages/04pup.html
 PRINCIPALS ESTILS I FORMES
Les tires còmiques
• Són narracions breus, de 3-4 vinyetes, amb un acudit final. Predominen els
plans generals i se solen publicar en diaris i revistes.

• Peanuts (1950), Mafalda (1964),

• Garfield (1978) i Calvin i Hobbes
(1985)
 • EEUU: L’Imperi dels Superherois
• Nascuts en els anys 40: Superman (1938), Batman (1939), Flash, Cap. Amèrica
(1940). Als anys 60 renaixen amb Stan Lee (Hulk, Thor, Spider-Man, Daredevil, Els 4
fantàstics o X-Men) dins de les editorials Marvel i DC.
EUROPA: línia clara
» A França i Bèlgica hi ha una gran indústria
caracteritzada pel seu traç net. Els principals
casos són Tintín d’Hergé (1929-1976) i
Astèrix i Obèlix de Goscinny (autor també de
Lucky Luke i Iznogud) i Uderzo (1961)
JAPÓ: manga

• El manga va nàixer als anys 20, però és als anys

50 amb Osamu Tezuka (Astro Boy, Black Jack…)
quan comença la gran indústria del còmic
japonés.
• Hi ha de diversos tipus com per exemple:
Kodomo (per a xiquets) Gekiga: Estil realista, de
caràcter històric o
dramàtic.
Shojo (per a xiques) i
Shonen (per a xics)
EL LLENGUATGE
DEL CÒMIC
 ENQUADRAMENT
Tipus de pla i composicions
 TIPUS DE PLANS
a. Segons la distància de l’observador
Plans generals: Gran
Pla General, Pla General i
Pla sencer

1. 2.

Gran Pla General

3. 4. 5.
• Pla
General

Pla Sencer
Plans mitjans
• Plans Tancats: Primer Pla, Primeríssim
Primer Pla i Pla de Detall

Primer Pla
• Primeríssim Primer Pla
Pla de Detall
 Diversos plans
• Poden haver diversos
plans en una sola imatge,
generalment un primer pla i
alguna cosa que passa al
fons
 b. Segons el punt de vista

Pla picat

4.
Contrapicat
Zenital
Nadir
RECURSOS GRÀFICS
I NARRATIUS
 Globus, bafarades o fumets

1. 2.

3. 4.

5.
 ORDRE DE LECTURA
Algunes errades típiques

1. 2. 3.

4. 5.
L’expressivitat
 Onomatopeies

1. 2. 3.

6. 7.

.
Signes gràfics / Metàfores visuals

3. 4.

1.

2.

5.

6.
Línies cinètiques, de trajectòria i d’impacte

3.

2.

4. 5. 6.
Línies cinètiques
De trajectòria D’impacte
Línies d’atenció
Altres maneres de donar sensació
de moviment són posar un element
en desequilibri, o descomposar el
moviment en diverses imatges
simultànies.
Recursos narratius: L’última vinyeta de la pàgina sol tindre
cert suspens, especialment en els
Fora de camp còmics per entregues, com era
originàriament Tintín.

• Una manera típica és posar un

element “fora de camp”, és a dir,
que no es veu.
Pas del temps
 ALTRES RECURSOS
Distribució i tipus de vinyetes
Vinyeta exterior Vinyeta interior

1. 2.
Vinyeta ortogonal Vinyeta diagonal
Composició
simètrica Composició
asimètrica
Vinyeta trencada
Vinyeta oberta

Vinyeta de
pensament
Vinyetes conjuntes
Composició
decorativa
Zoom