Defensa ordinària i extraordinària

Modalitats de la defensa extraordinària

Control polític de la constitucionalitat de les lleis
El control jurisdiccional: sistema difús i sistema concentrat
Els procediments de control de constitucionalitat pels
Tribunals Constitucionals
 Defensa de la constitució: conjunt d’institucions i mitjans
destinats a assegurar el respecte, l’aplicació, l’estabilitat i la
conservació de la Constitució
◦ procediments agreujats de reforma constitucional
◦ distribució del poder a diferents òrgans de l’Estat
◦ control de constitucionalitat de l’actuació dels poders públics
◦ estats excepcionals
 Defensa extraordinària en els casos de negació expressa de la
Constitució
◦ Invasió, insurrecció, cop d’Estat
◦ Es concedeixen poders excepcionals als òrgans constitucionals
 Defensa ordinària en els casos de incompliment de la
Constitució per part dels poders públics
◦ Elaboració d’una llei contrària als preceptes constitucionals
◦ S’estableixen procediments de control de constitucionalitat
dels actes dels poders públics
 Protecció de la Constitució contra atacs externs o interns al sistema
constitucional (els seus valors i principis bàsics)
 Defensa extraordinària
◦ Suspensió de determinats drets que limiten el poder de l’Estat
constitucional
◦ Assumpció de competències excepcionals per part del poders públics (el
Cap d’Estat, el Govern, les Forces Armades)
 Tractament constitucional per a la defensa extraordinària
 Manca de previsió constitucional
◦ Els poders públics assumeixen facultats excepcionals sense base
constitucional
◦ Proclamació de l’estat de setge, traslladant competències dels poders
públics a l’autoritat militar
 Dictadura constitucional
◦ Previsió d’una situació d’emergència genèricament descrita
◦ Atribució, també genèrica, als poders públics (Cap d’Estat, Govern, Forces
Armades) de competències extraordinàries
 Estat d’excepció
◦ Descripció concreta de les causes que permeten declarar un estat
excepcional
◦ Facultats més amples per el titular del poder executiu (el Govern)
◦ Rigorosos controls per garantir la vigència de la Constitució
 Estat d’excepció  Dictadura constitucional
◦ La Constitució
especifica les causes
◦ El Govern assumeix
poders especials per a
la defensa de la C.
◦ La Constitució preveu
un procediment
especial per a declarar
l’estat d’excepció
◦ Marge discrecional per
apreciar l’amenaça al
sistema
◦ El Cap de l’Estat o les
FFAA assumeixen la
defensa de la C.
◦ Escasses cauteles per
seguir un protocol
d’actuació en la declaració
de la situació excepcional
 Control sobre l’adequació de l’actuació del
poder legislatiu a la Constitució. Diferents
formes de reacció
◦ En el constitucionalisme originari: inexistència de
control. Dret de resistència dels ciutadans contra
normes inconstitucionals
◦ A principis del s. XX: control polític (assemblees
legislatives, Cap d’Estat) sobre l’adequació de les
lleis als mandats constitucionals.
 Principals problemes: manca de independència i
imparcialitat per controlar l’actuació de l’assemblea
legislativa
 Les mancances del sistema polític deriva en
la necessitat d’implantar mecanismes de
control judicial (independents i imparcials)
 Tipus:
◦ Sistema difús (en la tradició nordamericana).
Origen jurisprudencial, cas Marbury contra
Madison, l’any 1803 per resoldre un conflicte
entre normes
◦ Sistema concentrat (en el continent europeu),
fruit de l’elaboració doctrinal de Hans Kelsen,
implantat a la Constitució austríaca de 1920
 ORIGEN en una decisió del Tribunal Suprem, sent ponent el
jutge Marshall, que va inaplicar una llei que es va entendre
contrària a la Constitució
 Característiques
◦ Titular del poder de control: qualsevol jutge ordinari. Paper
predominat del Tribunal Suprem. La seva jurisprudència
vincula als altres jutges (principi stare decisis), però no per ell
mateix
◦ Control per via incidental: quan el jutge coneix un cas concret.
La legitimació per demanar el control de constitucionalitat està
vinculada a determinats drets i interessos individuals
◦ Efectes. El control es produeix de manera concreta: Es deixa
d’aplicar la llei que es considera inconstitucional al cas concret
 Inconvenients
◦ Inseguretat jurídica, excepte quan la decisió l’adopta el
Tribunal Suprem
◦ Certa subordinació de la llei al poder judicial. El poder judicial
com a legislador negatiu
 Condicions per l’establiment d’un sistema de control de
jurisdiccional a Europa
◦ El principi de l’imperi de la llei
◦ El principi de sobirania parlamentària. El Parlament és l’òrgan de
major primacia constitucional.
 KELSEN teoritza sobre la creació d’un òrgan especialitzat,
independent i separat completament dels poders, encarregat
de controlar la constitucionalitat d’una llei
 Característiques
◦ Tribunal únic i específic creat expressament. El Tribunal
Constitucional és independent i està separat de la resta de poders
de l’Estat
◦ Declaració expressa de inconstitucionalitat. Efectes erga ommes
◦ El Tribunal Constitucional, que no forma part del Poder Judicial, té
una composició distinta dels tribunals ordinaris.
 Designació política dels magistrats del Tribunal Constitucional
 Garanties addicionals per assegurar la independència dels magistrats
(majories qualificades, duració del mandat, no reelecció)
 LA VÍA D’ACCIÓ O PRINCIPAL
◦ L’únic objecte del procés és la contraposició
entre la llei i la Constitució. Control abstracte
◦ Legitimació activa limitada
 Evitar impugnacions no justificades o d’exclusiu
interès particular
 Presumpció de constitucionalitat de les lleis
◦ Limitacions temporals para impugnar una llei per
via principal, per tal d’evitar que les lleis estiguin
permanentment sotmeses a impugnació
 Control a posteriori, després de l’entrada en vigor
 Impugnacions preventives
 Control mixt (preventiu i represiu)
 VIA D’EXCEPCIÓ
◦ Insuficiències de la via directa (limitacions temporals)
◦ Impugnació judicial d’una llei que ha de ser aplicada al cas que
coneix (control concret)
 De motu propi
 A instància de part
◦ El jutge no pot decidir sobre la constitucionalitat de la llei i deixa
en suspensió el litigi fins que el Tribunal Constitucional emet
sentència
 EFECTES DE LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
◦ Declaració solemne de nul·litat de la llei
◦ Invalidesa des de l’origen, per ser contrària a la Constitució
◦ Cal salvar, en la mesura que sigui possible, la
constitucionalitat de la llei
◦ Manteniment de la validesa de situacions consolidades