Unitat didàctica 1: Historicitat de

la Filosofia

Prof. Sonia Paris Albert

 Índex

2. La historicitat de la Filosofia.
2.1. La filosofia i el present.
2.2. La filosofia i el seu passat.
2.3. La persistència dels problemes filosòfics.

2
 Índex
L’apartat 2 l’estudiarem seguint els apartats del següent text:

Montero, Fernando (1978): “La historicidad de la Filosofía”, en

Montero, Fernando y otros (eds.): La Filosofía Presocrática,
Valencia, Servicio de Publicaciones del Departamento de Historia
de la Filosofía de la Universidad de Valencia, 13-47.

3
 2. La historicitat de la Filosofia

2.1. La filosofia i el seu passat

1. Els moviments filosòfics actuals tenen precedents que no van més

enllà d’un segle d'antiguitat.

2. La majoria dels moviments filosòfics actuals presenten una crítica

o desmitificació del seu passat.
Exemple: Neopositivisme, Fenomenologia, Marxisme i Filosofia
Analítica presenten una reinterpretació de les filosofies del passat.

4
 2. La historicitat de la Filosofia

3. Desconfiança referida al passat.

Exemple: La Miseria del Historicismo de Popper recorda la crítica
aristotèl·lica del passat.

4. En conclusió....
4.1. La filosofia no ha oblidat el seu passat a l’igual que altres
ciències.
4.2. Gran part de les obres filosòfiques del s. XX i XXI es centren
en estudis d’autors pretèrits. Gran part dels estudis actuals fan un
revisió historiadora de la filosofia del passat.

5
 2. La historicitat de la Filosofia

Fernando Montero diu: “Un algo que hay en la filosofía

que la hace esencialmente histórica: es decir, que el
pensamiento filosófico actual no sólo mire hacia el
futuro, sino que también funcione de cara a su pasado,
vinculado estrechamente con las creaciones de los
filósofos de otros tiempos” (1978: 15).

6
 2. La historicitat de la Filosofia

2.2. La persistència dels problemes filosòfics

1. Explicacions del manteniment dels problemes filosòfics:

1.1. La filosofia no ha usat l’instrumental d’observació que apareix
amb els progressos de la tècnica moderna.
El filòsof és un pensador a l’igual que en els moments inicials de
la Filosofia.

1.2. La filosofia estudia i ha estudiat sempre qüestions “originals” o

“radicals”.
La radicalitat de la filosofia ha fet que el filòsof actual reflexione
de forma similar als seus antecessors.
7
 2. La historicitat de la Filosofia

Fernando Montero diu: “El hecho de que los problemas

básicos de la Filosofía vuelvan a plantearse en la
actualidad justifica la conclusión de que el curso
histórico de la filosofía no registra ningún progreso de
fondo y se limita a renovaciones bizantinas del
vocabulario empleado” (1978: 19).

8
 2. La historicitat de la Filosofia

Fernando Montero diu: “La tarea del filósofo actual

debería consistir en circunloquios sobre esos mismos
problemas, a sabiendas de que son insolubles y que
podía ahorrarse el esfuerzo de renovar las anteriores
teorías. En todo caso, tendría que hacerlo con la
convicción de que son fuegos de artificio que no dejan
nada firme tras de sí” (1978: 19).

9
 2. La historicitat de la Filosofia

No obstant això, cap cosa impedeix que els problemes canvien al

llarg de la història, encara que en alguna mesura són els
mateixos. Es tracta d'enriquir les dades usades; la precisió en la
formulació.
Exemple: No formulem igual el problema del temps en la actualitat.

“Mismidad elástica” que admet les variacions i que és igual a la

funció depuradora de la filosofia.

10
 2. La historicitat de la Filosofia

2.3. Filosofia i món

1. La constància dels problemes filosòfics també es mostra amb les

similituds que hi ha entre el vocabulari usat anterior i actualment.

2. La reaparició del vocabulari filosòfic tindrà sentit perquè és

l’expressió d’un mon i d’unes activitats humanes.

3. La “mismidad del mundo” decideix la permanència dels problemes

filosòfics i del vocabulari usat per resoldre’ls.

11
 2. La historicitat de la Filosofia

4. La “mismidad del mundo” s’analitza d’acord amb 3 nivells:

4.1. El món històric: propi de cada època i determinat per

l’activitat humana.

4.2. El món de les activitats: porta a la creació d’un món històric.

4.3. El món viscut: és el mon de les estructures empíriques que

no apareix per iniciativa humana.

12
 2. La historicitat de la Filosofia

2.4. Distinció de Bréhier sobre Història de la Filosofia

2.4.1. Història interna de la Filosofia.

2.4.2. Història crítica de la Filosofia.

2.4.3. Història externa de la Filosofia.

13
 2. La historicitat de la Filosofia

2.4.1. Història interna de la Filosofia

1. Ha d’interpretar els idealismes per tal de manifestar en què

mesura els autors han treballat a partir de situacions reals del seu
“món viscut”.

2. Cal analitzar la capacitat que han tingut per tal de resoldre els
problemes reals del “món viscut”.

14
 2. La historicitat de la Filosofia

2.4.2. Història crítica de la Filosofia

1. Tracta d’entendre un sistema filosòfic a partir de les fonts

doctrinals que el van influir. Tot autor treballa sempre amb una
informació.

2. Evidentment les fonts que influeixen en un autor han de mostrar la

realitat del seu món.

15
 2. La historicitat de la Filosofia

2.4.3. Història externa de la Filosofia

1. Mostra la relació que hi ha entre la filosofia i altres activitats

culturals, artístiques, religioses, científiques, econòmiques i
polítiques.

2. Cal observar la influència que aquestes altres activitats han tingut

sobre la filosofia.

16
 Bibliografia

 Alegre, Bermudo A (1983): Los filósofos y sus filosofías, Barcelona,

Vicens Vives.
 Apel, Karl-Otto (1985): La Transformación de la filosofía, Madrid, Taurus.
 Bréhier, Émile (1962): Historia de la filosofía, Buenos Aires,
Sudamericana.
 Cabanchick, Samuel (2000): Introducción a la filosofía, Barcelona,
Gedisa.
 Copleston, Frederick (1986): Historia de la Filosofía, Barcelona, Ariel.
 Ferrater Mora, Josep (1974): Cambio de marcha en filosofía, Madrid,
Alianza.
 ----------- (2001): Diccionario de Filosofía, Barcelona, Ariel.

17
 Bibliografia

 Gracia, Jorge (1998): La filosofía y su historia. Cuestiones de

historiografía filosófica, México, UNAM.
 Hadot, Pierre (1998): ¿Qué es la Filosofía Antigua?, México, Fondo de
Cultura Económica.
 Hegel, Georg Wilhelm Friedrich (1977): Introducción a la historia de la
filosofía, Buenos Aires, Aguilar.
 ----------- (1980): Esencia de la filosofía y otros escritos, Madrid, Centro de
Estudios Constitucionales.
 ----------- (1989): Lecciones de filosofía de la historia, Barcelona, PPU.
 Kant, Immanuel (1941): Filosofía de la historia, México, Madrid, Buenos
Aires, Fondo de Cultura Económica.
 Marías, Julián (1974): Historia de la filosofía, Madrid, Revista de
Occidente.

18
 Bibliografia

 Melendo, Tomás (2001): Introducción a la filosofía, Pamplona, Eunsa.

 Montero, Fernando (1987): Retorno a la fenomenología, Barcelona,
Anthropos.
 Montero, Fernando y otros (1978): La filosofía presocrática, Valencia,
Publicaciones del Departamento de Historia de la Filosofía de la
Universidad de Valencia.
 Pérez de Tudela, Jorge (1998): Historia de la Filosofía Moderna. De Cusa
a Rousseau, Madrid, Akal.
 Ronchi, Rocco (1996): La verdad en el espejo. Los presocráticos y el alba
de la filosofía, Madrid, Akal.
 Valls, Ramon (2000): La historia de la filosofía en la enseñanza de la
filosofía, Madrid, Paideia.
 Von Hildebrand, Dietrich (2000): ¿Qué es filosofía?, Madrid, Encuentro.

19