Culpa i dol com a fonament de la responsabilitat • Responsabilitat contractual (art. 1101) i extracontractual (art. 1902) - Contractual es presumeix la culpa (art. 1105 rel. 1094 i 1183) - Extracontractual cal provar culpa o negligència (art. 1902) llevat supòsits de responsabilitat objectiva + prescriu abans (1968.2 i 121-21.d) • Criteris en la responsabilitat contractual: - Regla general: responsabilitat quan hi ha culpa en sentit ampli del deutor en l’incompliment ja sigui preliminar o definitiu. - Excepció: quan no li és imputable, per cas fortuït o força major, però així ho diu la llei o la font de l’obligació (art. 1105 ‘a contrario’): ex. garantia - Excepció de l’excepció: quan ho diu la font de l’obligació, clàusula d’exoneració, però amb el límit del dol i dels arts. 1115 i 1256. Culpa en sentit ampli: incompliment li és imputable. Inclou el dol i 3 graus de culpa • Dol o mala fe: transgressió voluntària, premeditada, deliberada i conscient de l’obligació. - El dol no es presumeix, cal provar-lo (art. 434) - És diferent del dol com a vici del consentiment (art. 1269) - No cal ànim de danyar o causar mal al creditor (art. 1107) - Basta l’ànim d’incomplir, però si a més hi ha danys, s’inclouen en la responsabilitat contractual (arts. 1561 a 1563 i 27.2.d LAU) - La clàusula d’exempció o exoneració de responsabilitat per dol, o renúncia anticipada, es nul·la i es té per no posada (arts. 1102, 1476 i 1485.2 + 621-26.1 i 621-30.2 CCCat); la renúncia posterior és admissible (6.2 i 111-6) Culpa en sentit estricte, negligència, manca de diligència o incompliment de bona fe • Concepte: infracció de la diligència deguda segons la naturalesa de l’obligació i les seves circumstàncies (arts. 1094 i 1104) • Graus: 1) Culpa lata: no actuar amb la més elemental diligència que qualsevol persona, fins la més descuidada, guardaria o observaria. 2) Culpa lleu: omissió de la diligència mitja o normal: del bon pare de família, ciutadà de a peu, ciutadà ordinari o home del carrer, persona assenyada i corrent o amb sentit comú) 3) Culpa llevíssima: la que només observen les persones més acurades, exquisides i escrupoloses o perits en la matèria (art. 1484) Cas fortuït i força major: exoneren però cal prova • Concepte: Incompliment sense culpa del deutor, no li és imputable. art. 1105: successos que no es puguin preveure o que previstos siguin inevitables + arts. 1094 i 1096.3 + arts. 1182 a 1186 • Diferències: - Cas fortuït: imprevisible o causes internes (ex. malaltia) - Força major: inevitable o causes externes (ex. tempesta), o tercer. Ley 50/1980, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro: Seguro de accidentes: Art. 100: Sin perjuicio de la delimitación del riesgo que las partes efectúen en el contrato, se entiende por accidente la lesión corporal que deriva de una causa violenta súbita, externa y ajena a la intencionalidad del asegurado, que produzca invalidez temporal o permanente o muerte. Efectes de l’incompliment • Cas fortuït força major: exoneració del deutor i accions del creditor contra possibles tercers culpables (art. 1186) • Culpa o dol: 1) Execució forçosa de la prestació en forma específica o ‘in natura’: condemna processal i execució en forma d’entrega (701 a 703 LEC) o fer no personalíssim a costa del deutor (706 LEC) o termini en cas de fer personalíssim (709 LEC) i desfer el mal fet en les de no fer (710 LEC), amb possibles multes coercitives (711 LEC) + indemnització danys accessoris 2) Indemnització danys i perjudicis (1106): dany emergent i lucre cessant - Culpa: es pot moderar (1103) + només els previsibles (1107.1) POTHIER - Dol: no renunciar ni moderar (1102-1103) + tots els que es derivin (1107.2)