Professional Documents
Culture Documents
Toxicologia
Toxicologia
• Additius
NIVELL DE TOXICITAT
La dosi genera el verí = totes les coses poden ser toxiques o no
depenent de la seva concentració
La sal en dosis altes pot
Un verí com el cianur ser nociva, així com els NECESSITAT
si està suficientment micronutrients a DE PROVES
diluït és inocu concentracions DE
suficientment altes. TOXICITAT
• Toxicitat metabólica
• Estudis epidemiològics
• Estudis analítics
PROVES PER DETERMINAR LA
TOXICITAT AGUDA
• El seu objectiu es veure la toxicitat espontània d’una substància
• Es determina la dosi letal 50 (DL50), la dosi que causa la mort a la meitat dels animals, amb
els que s’ha experimentat, en un periode de 15 diez
• Les proves s’han de fer amb 3 espècies d’animals diferents i 1ª d’elles ha de ser diferente a
la familia dels rosegadors
• Estidi transversal
PARÀMETRES RELACIONATS
• DL50: dosis que provoca la mort de la meitat dels subjectes estudiats
• DT50 (dosis tòxica 50): dosi a la qual la meitat dels individus estudiats
desenvolupen símptomes adversos
Per fàrmacs
PROVES PER DETERMINAR LA
TOXICITAT A CURT PLAÇ
• S’administren dosis repetides de substància durant un temps equivalent al 10% de la
duración total de la vida de l’especie
• Es busca saber la dosis máxima que no provoca efectes adversos i veure l’efecte
acumulatiu
• Estudis longitudinals
• Dins d’un mateix lot els animals han de ser el més homogenis possibles per tal de
poder dur a terme comparacions estadístiques.
TOXICITAT A LLARG PLAÇ
• Es subministren dosis repetides durant la major part de vida de l’espècie amb la que
s’experimenta
• Per la selección es tenen en compte moltes variables com la camada, análisis histològics
i bioquímics…
• S’ha de tenir en compte les mutacions ja que és un estudi molt longitudinal i s’han
d’analizar les descendències per això és tan útil la treballar amb Drosophilla)
TOXICITAT METABÒLICA
• Aquí es vol avaluar principalment l’activitat hepàtica que comporta
una substància per relacionar-la amb la seva toxicitat
• Poden identificar aparicions tardanes d’efectes que ni amb els estudis de llarg plaça
s’hagin detectat
• Buscar la dosis máxima admisible (DMA), per aquelles substàncies que tenen un grau de
toxicitat acceptable.
DMA= dosi més elevada que no produeix cap efecte desfavorable
• Es vol asegurar que els nivells de substàncies nocives presents als aliments, quedin a nivells
molt per sota del DMA, que és la barrera de seguretat.