PROCÉS PENAL

Eva Pons (UB)

Dret processal i dret penal
• Procediment penal: instrument per a la defensa del drets de les persones
• Dret penal (dret substantiu): regula la potestat punitiva de l’Estat, vinculada al seu
monopoli de la violència; estableix quins fets s’han de considerar delicte i quines
penes s’han d’imposar als seus responsables). S’inspira en 2 principis bàsics:
- fragmentarietat: dret penal no abasta totes les lesions dels ‘béns jurídics’
(interessos o drets que l’ordenament considera mereixedors de protecció)
- mínima intervenció (o última ratio): el dret penal només intervé de manera
subsidiària, és a dir, quan la resta de l’ordenament no pot solucionar per una altra via
un conflicte determinat (ex. Declarar inconstitucional acte o norma)
Dret processal penal: regles que s’han de seguir per a determinar si s’ha produït el
fet, les circumstàncies, si el sospitós és responsable o no, i si hi ha circumstàncies que
puguin agreujar o atenuar-ne la responsabilitat i la pena a imposar
Garanties constitucionals i internacionals del
procés penal (I)
• Característica comuna processos penals: equilibri entre eficiència (temps-cost) i
màximes garanties per a les parts implicades (acusat)
• Garanties processals constitucionals (protegides per 53.2 CE): Article 24 CE:
“1.Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels Jutges i dels Tribunals en l’exercici
dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.
2. Tothom té dret també al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i
assistit per un lletrat, a ser informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés
públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans
probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no
confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència. La llei regularà els casos en els
quals, per raó de parentiu o de secret professional, no s’estarà obligat a declarar
respecte de fets presumptament delictius.”
Garanties constitucionals i internacionals del
procés penal (II)
• Article 17 CE
• 1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seva llibertat, sinó
amb l’observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei.
• 2. La detenció preventiva no podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer
les indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues
hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.
• 3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament i de manera que li sigui
comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenció, i no podrà ser obligada a declarar. Es
garanteix l’assistència d’advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en els termes que
la llei estableixi.
• 4. La llei regularà un procediment d’«habeas corpus» per tal de posar immediatament a disposició
judicial tota persona detinguda il· legalment. També es determinarà per llei el termini màxim de
durada de la presó provisional.
Garanties constitucionals i internacionals del
procés penal (III)
• Garanties processals internacionals (aplicables d’acord 10.2 i 96 CE)
(ONU)- DUDH 1948: Art. 10 :”Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada
públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i
obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.”
- PIDCP 1966 (control Comitè Drets Humans, Democracy Index): Art. 16: Totes les persones són iguals
davant els jutjats i els tribunals de justícia. Cada persona té el dret a ésser escoltada públicament i amb les
degudes garanties, per un tribunal competent, independent i imparcial, establert per la llei en la
substanciació de qualsevol acusació de caràcter penal formulada contra ella, o per determinar els seus drets i
obligacions de caràcter civil. La premsa i el públic poden ser exclosos, totalment o parcialment, del judici per
consideracions de moral, d'ordre públic o de seguretat nacional en una societat democràtica, o quan ho
requereixi l'interès de la vida privada dels interessats, o en la mesura estrictament necessària segons l'opinió
del tribunal, quan, per circumstàncies especials de l'assumpte, la publicitat pogués perjudicar l'interès de la
justícia; però totes les sentències penals o contencioses seran públiques excepte quan l'interès dels menors
d'edat exigeixi el contrari, o en actuacions de plets matrimonials o de tutela de menors.
Tota persona acusada d'un delicte té el dret a la presumpció d'innocència fins que no sigui provada la seva
culpabilitat d'acord amb la llei.
Garanties constitucionals i internacionals del
procés penal (IV)
En el procés de determinació de la responsabilitat criminal, la persona acusada té dret amb plena igualtat, a les garanties mínimes següents:
(cont.)

• Ha de ser informada immediatament i e manera detallada en un idioma que comprengui, de la naturalesa i la causa de l'acusació formulada contra
ella.
• De disposar del temps i dels recursos adequats per a la preparació de la seva defensa i per comunicar-se amb un defensor escollit per ell.
• De ser jutjada sense dilacions indegudes
• De ser present en el procés i de defensar-se personalment o de ser assistida per un defensor escollit per ella i de ser informada, si no tingués
defensor, del dret a tenir-ne, i sempre que l'interès de la justícia ho exigís, que se li nomenés defensor d'ofici, gratuïtament si no disposés de
recursos per pagar-lo.
• D'interrogar o fer interrogar els testimonis contra ella, i d'obtenir la compareixença i l'interrogatori dels testimonis a favor seu, i que siguin
interrogats en les mateixes condicions que els testimonis contra ella.
• D'ésser assistida gratuïtament per un intèrpret si no comprèn o no parla l'idioma en el qual s'expressa el tribunal.
• De no ser compel·lida a declarar en contra seu ni de declarar-se culpable.
• En el cas dels menors d'edat, el procediment a efectes penals ha de tenir en compte aquesta circumstància i la importància de promoure la seva
rehabilitació social.
• Tota persona culpable d'un delicte tindrà el dret que la sentència condemnatòria i la pena imposada siguin sotmeses a un tribunal superior d'acord
amb la llei.
• Quan una persona ha estat condemnada per un delicte i posteriorment la sentència ha estat revocada o bé ha estat indultada per raó que s'hagi
produït o descobert un fet probatori de la comissió d'un error judicial, la persona que hagi sofert una pena pel resultat d'aquesta sentència haurà
de ser indemnitzada d'acord amb la llei, llevat que es demostri que li és imputable en tot o en part la no revelació oportunament del fet
desconegut.
• Ningú no pot ser jutjat ni punit per un delicte pel qual ja hagi estat condemnat o absolt per una sentència d'acord amb la llei i el procediment penal
de cada país.
Garanties constitucionals i internacionals del
procés penal (V)
(Cd’E)- CEDH 1950 (control TEDH, art. 954 LECrim): Art. 6: 1. Tota persona té dret que
la seva causa sigui vista equitablement, públicament i en un termini raonable, per un
tribunal independent i imparcial, establert per la llei, que decideixi sigui sobre els
litigis en relació amb els seus drets o les seves obligacions de caràcter civil, sigui sobre
els fonaments de tota acusació en matèria penal dirigida contra ella. La sentència ha
de ser pronunciada públicament, però l’accés a la sala d’audiència pot ser prohibit a la
premsa i al públic durant tot o una part del procés en interès de la moral, de l’ordre
públic o de la seguretat nacional en una societat democràtica, quan els interessos dels
menors o la protecció de la vida privada de les parts en el procés així ho exigeixin o,
en la mesura considerada estrictament necessària pel tribunal, quan en
circumstàncies especials la publicitat pogués perjudicar els interessos de la justícia.
2. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’una infracció fins que la seva
culpabilitat hagi estat legalment establerta.
Garanties constitucionals i internacionals del
procés penal (VI)
• 3. Tot acusat té dret, especialment: a. a ser informat, en el termini més
curt possible, en una llengua que comprengui i d’una manera detallada,
de la natura i de la causa de l’acusació formulada contra ell; b. a disposar
del temps i de les facilitats necessàries per preparar la seva defensa; c. a
defensar-se ell mateix o a tenir l’assistència d’un defensor de la seva
elecció i, si no té els mitjans per remunerar un defensor, a poder ser
assistit gratuïtament per un advocat d’ofici, quan els interessos de la
justícia ho exigeixin; d. a interrogar o a fer interrogar els testimonis de
càrrec i a obtenir la convocació i l’interrogatori dels testimonis de
descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec; e. a
ser assistit gratuïtament per un intèrpret, si no comprèn o no parla la
llengua emprada en el judici.
Conceptes i institucions del dret processal penal
Ordre jurisdiccional penal:
jutjat d’instrucció (instrueixen, jutjat de guàrdia), penal (penes privatives llibertat = o < 5
anys o no privatives < 10 anys) i de vigilància penitenciària (control execució sentència
condemnatòria)
audiència provincial (pena privativa > 5 anys o no privatives > 10 anys, pot tenir seccions
especialitzades)
sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (CA, 73.3 recursos d’apel·lació i aforats
autonòmics)
sala segona Tribunal Suprem (sala de cassació i revisió i jutja persones aforades, 57 LOPJ,
57 i 70 EAC quan els fets s’hagin produït fora de Catalunya)
Audiència Nacional: jurisdicció especial per raó de la matèria, vaguetat atribucions –
econòmics, drogues, estranger, terrorisme, contra ‘la forma de gobierno’- (sala penal, sala
d’apel·lacions, jutjat central penal i jutjat central d’instrucció)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Regles d’atribució de la competència jurisdiccional:
- Òrgan que investiga o instrueix: lloc del fet presumptament delictiu: jutjat
d’instrucció partit judicial
- Òrgan que jutja: fer judici i dictar sentència (regles anteriors); determina el règim
de recursos contra òrgan/s judicial/s superior/s
• Regles excepcionals: delictes de competència Audiència Nacional
• Regles excepcionals: aforats (57 LOPJ): - al TS es designa un magistrat per fer la
instrucció, 3 magistrats per fer de sala d’apel·lacions (presó provisional, ordre de
processament, etc.) i uns altres magistrats per composar sala que dictarà sentència,
en única instància; - al TSJ es fa de manera similar; la sentència es podrà recórrer
davant TS en cassació
• Regles excepcionals: tribunals de jurat (instrucció per jutjat)
Conceptes i institucions del dret processal penal
La qüestió de la competència i 4 causes diferents relatives al procés:
- Jutjat d’instrucció (jutjat núm. 13 de Barcelona, objecte d’investigació indefinit, causa general?)
- Jutjat penal: membres sindicatura electoral + altres contra activistes, alcaldes, regidors + policies estatals (J.7 BCN)
- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (altres diputats –Boya, Jové, Salvadó- i membres de la mesa del
Parlament; tancada la instrucció de Llarena per ”articles de previ pronunciament” 166 LECrim, per interlocutòria
de 27 de desembre 2018, “conductes no homogènies”, desobediència i organització criminal)
- Audiència Nacional (30 oct 2017 querella per rebel·lió amb Govern cessat per 155: admesa per jutjat central
d’instrucció n. 3 –Lamela- que ja coneixia des de 22 setembre 2017 per denúncia general per sedició contra sobre
Cuixart, Sánchez, Trapero i Laplana: 24 de novembre 2017 Llarena li reclama per ‘conexión material inescindible
con los imputados a las personas aforadas‘; 27 de febrer de 2018 també Pere Soler i César Puig; jutjat instrucció
n.6 acompanyants Puigdemont). La qüestió de la competència jurisdiccional, art. 17 LECrim reformat 2015 per
‘delictes connexos’ en mateixa causa quan investigació i prova en conjunt sigui convenient, llevat complexitat o
dilacions: discrecionalitat judicial)
- Tribunal Suprem (consellers, presidenta del Parlament –des de l’inici mantenia aforament, adduïnt fets fora de
Catalunya i l’Estat-, líders socials: atribució indeguda)
Qüestió relativa a les garanties: ús de les investigacions del jutjat 13 per la fiscalia i altres òrgans judicials, sense
coneixement dels advocats dels investigats
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Les parts del procés penal
-Estructura dialèctica del procés: dues parts (acusació i defensa) davant tercer imparcialç
PART ACUSADORA: acusació pública (ministeri fiscal: principi de legalitat però en cas de
dubte ha d’acusar /el jutge ha d’absoldre; no intervé delictes privats –calúmnies i injúries-);
acusació particular (representa la víctima o perjudicat pel delicte –pot ser només testimoni,
“oferiment d’accions” 109 LECrim; supòsit d’acusació privada que presenta querella en delictes
privats); acusació popular (125 CE, qualsevol ciutadà querellant –jurisprudencialment persona
jurídica, no Administració- encara que no tingui interès directe en causa)
PART PASSIVA: encausat o processat (abans de 2015 imputat: des d’instrucció fins recursos),
també querellat o denunciat / investigat: només fase instrucció: persona física i des de reforma
Codi Penal 2010 també persona jurídica (‘compliance penal’). Diferent de situacions de detingut
(policia) o pres (presó). Drets a Art. 118 LECrim
Responsable civil (pot ser subsidiari): indemnització econòmica vinculada a condemna penal. Es
pot renunciar per perjudicat (o ‘reserva d’accions’ per reclamar-la en procés civil)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Tipus de procediments penals
En funció de la gravetat de les penes i d’altres circumstàncies, la legislació
processal estableix 5 tipus de procediments:
- Procediment ordinari (delictes amb penes > 9 anys presó)
- Procediment abreujat (delictes amb penes < 9 anys presó o altres tipus de
pena: multa, inhabilitació)
- Procediment d’enjudiciament ràpid
- Procediment per delictes lleus
- Procediment del jurat (delictes inclosos en la Llei orgànica
També existeixen altres procediments especials (contra menors, extradició...)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Estructura del procediment ordinari
- Inici del proces
- Fase d’instrucció (o sumarial)
- Fase intermèdia
- Fase de judici oral
- Sentència
- Fase d’execució
• Estructura del procediment ordinari
- Canvia la fase intermèdia (preparació del judici oral)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Estructura del procediment : Inici del procediment
- Querella: Acte formal adreçat al tribunal (277 LECrim); requereix
advocat i procurador; querellant com a part acusadora. Fiscalia ha
d’interposar-la per obrir procés (abans pot fer investigacions
preliminars limitades, no vulneradores de drets fonamentals)
- Denúncia: Posar en coneixement de l’autoritat judicial fets que poden
ser delictius (259 i ss LECrim); no implica voluntat de ser part procés
- Atestat policial: forma de denúncia presentada per la policia
- Iniciació d’ofici: en cas que jutge conegui fets seguint una altra causa
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Estructura del procediment ordinari: la fase d’instrucció o sumarial
- Actuacions encaminades a investigar fets delictius i possibles responsables: determinar si la causa
portarà a una acusació concreta o bé s’arxivarà (màxim 6 mesos, excepcions).
- El sumari inclou diverses peces:
PEÇA PRINCIPAL: Existeix sempre i recull totes les actuacions o diligències d’investigació, fetes
d’ofici o a petició de part acusadora o defensora (declaracions imputats o testimonis, documents,
dictàmens pericials, inspecció, escorcolls, escoltes telefòniques), policia judicial
PEÇA DE SITUACIÓ PERSONAL: recull les mesures cautelars aplicades als investigats (detenció,
llibertat provisional, presó provisional, etc.)
PEÇA DE RESPONSABILITAT CIVIL (PEÇA DE 3rs): sobre prestació de fiances, garanties o
embargaments tendents a assegurar la indemnització
- Interlocutòria de processament: imputació formal a persona de delicte (admet recurs de reforma)
- Interlocutòria de conclusió del sumari (normalment es tramet a audiència provincial)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Estructura del procediment ordinari: la fase intermèdia
- Té per objecte ratificar o revocar (demanar jutge d’instrucció que complementi) la
interlocutòria de conclusió del sumari(normalment és competència de l’Audiència
Provincial
- Si es ratifica es pot dictar interlocutòria d’obertura del judici oral : escrits de qualificació
provisional –o conclusions provisionals- del Ministeri Fiscal i les parts (fets, participació,
circumstàncies eximents, atenuants o agreujants, responsabilitat civil, proves). Les
defenses poden presentar articles de previ pronunciament (666 LECrim: cosa jutjada,
declinatòria de jurisdicció, prescripció del delicte, amnistia o indult, manca d’autorització
aforats: es resolen per interlocutòria)
- o bé de interlocutòria de sobreseïment (si es considera que fets no són constitutius de
delicte o no n’és responsable l’imputat): pot ser lliure (arxiu de les actuacions, no hi ha
indici fets delictius o responsabilitat) o bé provisional (comissió del delicte no prou
justificada o manca de proves incriminatòrie autors, còmplices, etc.)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Estructura del procediment ordinari: la fase de judici oral
- Regida per principis d’immediació, contradicció, concentració i publicitat
- Acte del judici oral o plenari: es pot desenvolupar en una o diverses sessions :
QÜESTIONS PRÈVIES (786.2 LECrim): competència, vulneració de drets fonamentals,
articles de pronunciament previ, causes de suspensió del judici oral, nul·litat d’actuacions,
contingut i finalitat proves
PRÀCTICA DE LA PROVA: interrogatori acusat, interrogatori de testimonis, declaració
de pèrits i documental
CONCLUSIONS ‘DEFINITIVES’ DE LES PARTS
INFORME FINAL ORAL DE LES PARTS (ordre: Ministeri Fiscal, acusació particular,
acusació pública, defensa)
DRET A L’ÚLTIMA PARAULA DE L’ACUSAT (després queda ‘vist per sentència)
Conceptes i institucions del dret processal penal
• Estructura del procediment penal: la sentència, recursos i execució
- SENTÈNCIA: forma de finalització quan s’ha fet fase de judici oral
- RECURSOS: normalment recurs d’apel·lació davant tribunal superior
(14.5 PIDCP: dret a la segona instància penal, incomplert en aforats) i
recurs extraordinari de cassació –per motius taxats, no permet
contradir valoració de la prova excepte error flagrant- davant TS
- EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA FERMA CONDEMNATÒRIA: si pena
privativa de llibertat és l’Administració penitenciària (control per jutge
de vigilància penitenciària); si pena de multa o responsabilitat civil
(execució com sentències civils, mitjançant embargament etc.)
Referències bibliogràfiques

• Alonso-Cuevillas, Jaume, 1 judici (polític) i 100 preguntes. Dret i procés

penal per a no juristes. Barcelona: Símbol ed.,2019.
• Wolters Kluwer, Guía Jurídica Penal,
guiasjuridicas.wolterskluwer.es/Content/Penal.aspx?
params=H4sIAAAAAAAEAEsuyLTNzA0oMlI1TgTTaskFKXARp9Li5MQi7d
Q87YDUvMQcAEeJ0oMtAAAAWKE