- El tractament integrat de les

llengües (TIL)

- El tractament integrat de les

llengües i els continguts (TILC)
 Índex de la sessió
• El currículum integrat
• El tractament integrat de les llengües
• El tractament integrat de les llengües i els
continguts (TILC)
El tractament integrat del
currículum
 Qüestionari inicial
1. (Sobre l’enfocament integrat) Reflexiona sobre la pràctica dels centres que
coneguis. Recorda com es realitza la coordinació entre els diferents
mestres que treballen sobre el mateix grup d’alumnes:
a- Les programacions curriculars són conjuntes i atenen a diferents àrees del currículum?
b- S’estableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar?
c- S’acorden quins han de ser els criteris d’avaluació?
2. (Sobre la unificació de criteris) Comenta l’afirmació: “La llengua s’aprèn
quan s’usa però és absolutament necessari fer molts exercicis perquè els
alumnes coneguin com s’usa”
3. (Sobre la diversificació de tractaments) És el mateix fer ensenyament en
francès amb alumnat catalanoparlant que fer ensenyament en català amb
alumnat francoparlant?
4. (Sobre l’organització global) Si reconeixem que “alguns continguts
lingüístics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden
fer-se servir en una altra” podem millorar l’eficàcia d’un ensenyament que
exigeix tres llengües. Com?
 Integrar... què?
• Coneixements (continguts) / assignatures?
• Projectes multi-/inter- disciplinars?
• Llengües?
• Llengües i assignatures no lingüístiques?
Què implica el currículum integrat?
• Unificar la terminologia?
• Donar una mateixa estructura formal a totes
les assignatures / àrees curriculars?
Què implica el currículum integrat?
• Unificar la terminologia?
• Donar una mateixa estructura formal a totes
les assignatures / àrees curriculars?

• Treballar per projectes?

• Treballar competències?
• Treballar cooperativament?
El curriculum integrat és aquell que no planteja l'organització
dels continguts per disciplines/ àrees sinó que busca una
coordinació entre les diverses disciplines. Aquest tipus de
treball transversal es justifica com a una base necessària per
apropar-se més al context i la realitat social ja que, la seva
complexitat necessita ésser abordada des de punts de vista que
els límits disciplinaris impedeixen construir.

Per tal d'entendre millor el seu significat ens servirà

comprendre que el currículum disciplinar centra la seva
prioritat en l'establiment d'un programa a seguir i la seva
planificació, mentre que el currículum integrat posa més èmfasi
en el procés; és a dir, està més obert a entendre l'acció
educativa com un joc d'estratègies que necessita de la
reconsideració constant dels postulats que guien la seva acció.
-Coordinar programes i plantejaments didàctics
d’una i de l’altra àrea.

- Seqüenciar els objectius, els continguts i els

criteris d’avaluació de manera conjunta per
contribuir al desenvolupament de les
competències.

- Assegurar una correcta transferència dels

aprenentatges de l’alumnat.
Exemples d’activitats integrades
 Exemples d’activitats integrades
• Ciències + història: “Els terratrèmols de 1427 i
1428 a Olot”
• Geografia + matemàtiques: “Evolució de la
població”
• Educació física + llengua +
educació artística + música
(teatre)
• Etc.
 Exemples
PROJECTE: EL LLOC ON VISC

L1 / L2:
• VOCABULARI SOBRE LES CASES (característiques, tipus,
parts)
• EXPRESSIÓ ESCRITA (textos descriptius, informes)
• EXPRESSIÓ ORAL (presentacions, col·loquis)

CONEIXEMENT DEL MEDI: POBLACIÓ, TIPUS D’ECONOMIA,

GEOGRAFIA...

PLÀSTICA: ELABORACIÓ D’UNA MAQUETA

 L’aprenentatge de segones
llengües i de llengües estrangeres
 Conceptes:
• Llengua materna
• Llengua primera / Primera llengua / L1
• Segona llengua / L2
• Llengua estrangera / L3
 Orígens del TIL
►- Programes d’immersió (Canadà, EUA, Catalunya)
- Language across the curriculum (Regne Unit)
- Llengües per a fins específics

► Idees influents en l’educació del segle XXI:

- L’aprenentatge per a tota la vida (lifelong learning)
- Aprende a aprende
- Connexió entre la llengua i el pensament
- Formació de ciutadans ‘competents’
Alguns conceptes psicolingüístics: El procés
d’adquisició del català com a L2
• Lambert : Bilingüisme additiu i subtractiu.
• Cummins: La hipòtesi de la interdependència
lingüística. Francis: Model de competència bilingüe
• BICS/CALP: El treball educatiu als quadrants
Lambert (1974)

Bilingüisme additiu: Quan s’afegeix una nova llengua i no es

produeix un perjudici pel desenvolupament de la L1, sinó
que les dues llengües es reforcen mútuament.

Bilingüisme subtractiu: Si una llengua pertany a un grup

etnolingüístic de baix prestigi, l’adquisició de la llengua de
prestigi va en detriment de la llengua materna:

Cummins (1981)

En la mesura en què la instrucció en Lx és efectiva promovent

competència en Lx, la transferència d’aquesta competència
a Ly es donarà a condició que es doni una adequada
exposició a la Ly (ja sigui a l’escola o en el seu entorn) i una
adequada motivació per aprendre la Ly.
Model de competència bilingüe
Francis (2000)

Estructures
L1 L2 diferencials

Estructures
comunes

Competència subjacent comuna

Conceptes i habilitats
Sistema operatiu central compartides

Metàfora cotxe
Competència cognitiva, ling. i acadèmica
hipòtesi de la interdependència (Cummins 1986)
 BICS/CALP (Cummins, 1979)

BICS
CALP
Basic Interpersonal
Cognitive AcademicCommunicative
Language Proficiency
Skills

• Interacció limitada
• Converses cara a cara
• Més abstracte i distant
• Aquí i ara
en el temps i l’espai
• Continguts familiars
• Continguts menys familiars
• Vocabulari més freqüent
• Vocabulari menys freqüent
• Molt contextualitzat
• Descontextualitzat
• Ambient distès
• Ambient més exigent
Llenguatge acadèmic
quotidià
 Teoria dels quadrants i seqüència d’instrucció
(Cummins, 1996) Adaptat

BICS/CALP
(Cummins)
El tractament integrat de les
llengües
 Continguts comuns a les llengües
Competència subjacent comuna (Font: Josep M. Serra ,2009)
Ens permeten prendre les decisions organitzatives i metodològiques necessàries, en la
planificació i l’actuació didàctica, per tal d’unificar criteris, evitar repeticions i interferències,
promoure la transferència entre les diferents llengües i augmentar l’eficàcia i la qualitat de
l’educació lingüística.
1. Coneixement conceptual
És la forma com els alumnes aprenen els significats o els conceptes que les paraules impliquen. En
general (depèn de la distància lingüística), gran part dels conceptes apresos en la L1 serveixen també
per a la L2...L3.
Si les llengües presenten diferències en relació a la codificació semàntica d’un concepte determinat, en
alguns aspectes, aprendre una nova llengua implica una reconceptualització.
exemples: “enveja”; Tinc mal de cap/Em fa mal de cap; Me duele la cabeza; J’ai mal a la tête; I had a headache
2. Coneixement del món
Tots els coneixements que els alumnes adquireixen a partir de l’experiència escolar i extraescolar. Però
les llengües no són vehicles indiferents sinó que, en certa manera, modelen els coneixements que
transmeten.
En aquest apartat s’inclourien els coneixements metalingüístics corresponents a la terminologia
gramatical, els models gramaticals i textuals.
3. Consciència metalingüística
És la capacitat de tractar el llenguatge com un objecte susceptible d’objectivació i anàlisi (comptar les
paraules d’una oració, segmentar un text, jutjar si una oració és correcta, detectar errors en la pròpia
expressió, etc.).
4. Llenguatge descontextualitzat. És un ús propi (encara que no exclusivament) de l’escola.
 Continguts comuns a les llengües:
Competència subjacent comuna

5. Coneixement sobre els diversos gèneres textuals

Aquests gèneres solen presentar característiques similars entre llengües d’una mateixa àrea
cultural.
6. Habilitats cognitives
Identificar, relacionar, classificar, comparar, establir connexions, seqüenciar, recordar, resoldre
problemes, analitzar, sintetitzar, etc.
Aquestes habilitats, encara que no són lingüístiques, són importants perquè marquen el grau
d’exigència cognitiva de les tasques.
7. Estratègies lectores
Són estratègies cognitives de construcció d’un sentit per al text e el moment de llegir. (formulació
i comprovació d’hipòtesis, elaboració d’inferències, control de la comprensió, etc.)
8. Estratègies de producció escrita
Són estratègies necessàries par a passar de les intencions comunicatives al text definitiu.
(contextualització, planificació, textualització, avaluació, revisió i correcció, etc.)
9. Habilitats cognitivolingüístiques.
Estan directament relacionades amb l’adquisició i la transmissió de coneixements (argumentar,
definir, demostrar, descriure, explicar, resumir, etc.).
10. Estratègies de processament de la informació
Habilitats de localització, organització, elaboració i comunicació de la informació, i tècniques
d’estudi (presa d’apunts, redacció d’exàmens, memorització, fer resums i esquemes, etc.)
11. Representacions sobre les diferents llengües i cultures
Actituds, motivacions...
 Exemple: Le Petit Prince
http://www.unige.ch/lettres/linguistique/prince/
 PREMIER CHAPITRE
Lorsque j'avais six ans j'ai vu, une fois, une magnifique
image, dans un livre sur la Forêt Vierge qui s'appelait
"Histoires Vécues". Ça représentait un serpent boa qui
avalait un fauve. Voilà la copie du dessin:

On disait dans le livre: "Les serpents boas avalent leur

proie tout entière, sans la mâcher. Ensuite ils ne peuvent
plus bouger et ils dorment pendant les six mois de leur
digestion".
J'ai alors beaucoup réfléchi sur les aventures de la jungle et, à mon
tour, j'ai réussi, avec un crayon de couleur, à tracer mon premier
dessin. Mon dessin numéro 1. Il était comme ça:

J'ai montré mon chef d'œuvre aux grandes personnes et je leur ai

demandé si mon dessin leur faisait peur.
Elles m'ont répondu: "Pourquoi un chapeau ferait-il peur?"
Mon dessin ne représentait pas un chapeau. Il représentait un
serpent boa qui digérait un éléphant. J'ai alors dessiné l'intérieur du
serpent boa, afin que les grandes personnes puissent comprendre.
Elles ont toujours besoin d'explications. Mon dessin numéro 2 était
comme ça:
Les grandes personnes m'ont conseillé de laisser de côté les dessins de
serpents boas ouverts ou fermés, et de m'intéresser plutôt à la géographie,
à l'histoire, au calcul et à la grammaire. C'est ainsi que j'ai abandonné, à
l'âge de six ans, une magnifique carrière de peintre. J'avais été découragé
par l'insuccès de mon dessin numéro 1 et de mon dessin numéro 2. Les
grandes personnes ne comprennent jamais rien toutes seules, et c'est
fatigant, pour les enfants, de toujours leur donner des explications.

J'ai donc dû choisir un autre métier et j'ai appris à piloter des avions. J'ai
volé un peu partout dans le monde. Et la géographie, c'est exact, m'a
beaucoup servi. Je savais reconnaître, du premier coup d'œil, la Chine de
l'Arizona. C'est très utile, si l'on est égaré pendant la nuit.

J'ai ainsi eu, au cours de ma vie, des tas de contacts avec des tas de gens
sérieux. J'ai beaucoup vécu chez les grandes personnes. Je les ai vues de
très près. Ça n'a pas trop amélioré mon opinion.
• Exercici: ús dels articles definits
 Contextos
• Àrees lingüístiques:
– Comunicació pràctica (llistes, diàlegs, notes,
cartes, normes, menú, notícies, etc.)
– Àmbit de la literatura (oral i escrita, popular i
culta)
• Àrees no lingüístiques
– Exposició oral, explicació, debat, pluja d’idees
– Treball, examen, mural, procediment, problema
matemàtic
Decisions
 Decisions respecte dels blocs del currículum

1. Llengua oral
- Com s'han de treballar la comprensió i l'expressió orals a la classe?
- Quins tipus de produccions són les més necessàries per a l'alumnat?
- Com es treballaran els aspectes no verbals de la comunicació oral?
- Com avaluarem les intervencions orals de l'alumnat?

2. Llengua escrita
- Com es treballarà específicament la comprensió lectora?
- Quins són els textos més importants que necessiten els alumnes?
- Com exigirem que presentin els seus treballs escrits?
- Com corregirem els seus textos escrits?
- Com avaluarem les produccions escrites de l'alumnat?
 Decisions respecte dels blocs del currículum

3. La reflexió lingüística
- Quina terminologia usarem?
- Quina és la funció de la gramàtica en les classes de llengua?
- Com treballarem l’ús del diccionari?
- Quins diccionaris recomanarem?

4. Literatura
- Quines lectures obligatòries exigirem?
- Quines pautes donarem per a l'elaboració d'una recensió?
- Quin model de comentari lingüístic i literari usarem?

5. La llengua i la societat
- Com treballarem les actituds lingüístiques?
Seqüenci
ació
 Altres exemples
• http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3260
3
(minut 12)
El portfolio
 El Portfolio Europeu de les Llengües
• http://www.oapee.es/oapee/inicio/iniciativas/
portfolio.html
El Portfolio Europeu de les Llengües

És un document personal promogut pel

Consell d'Europa, en el qual els que aprenen o
han après una llengua - ja sigui al'escola o fora
d'aquesta - podenregistrar les
seves experiències d'aprenentatge de
llengües i cultures i reflexionar-hi.
 El Portfolio Europeu de les Llengües
• Per a què serveix el Portfolio?
- Per animar tothom a aprendre més llengües, cada un dins les seves capacitats,i a continuar
aprenent al llarg de tota la vida.
- Per facilitar la mobilitat a Europa, mitjançant una descripció clara i recognoscible
internacionalment de les competències lingüístiques.
- Per afavorir l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa, mitjançant el coneixement
d'altres llengües i cultures.

• Quins són els objectius del Consell d'Europa a través del

Portfolio?
El desenvolupament de la ciutadania democràtica a Europa a través de:

- L'aprofundiment en l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa.

- La protecció i promoció de la diversitat lingüística i cultural.
- La promoció del plurilingüisme mitjançant l'aprenentatge de llengües i cultures al llarg de tota la
vida.
- La descripció clara i transparent de les competències lingüístiques i les titulacions per facilitar la
mobilitat a Europa.
 PEL secundària
Biografia
quines?
Les meves llengües
què puc fer?
altres?

Passaport quines? Altres llengües Dossier

Perfil com? La meva manera Els millors treballs
d’aprendre
Experiències a classe? Agenda
què? a fora?
Certificats Carpeta
com?
Els meus plans
 El tractament integrat de les
llengües i els continguts (TILC)
• http://cursespecificpflt.wikispaces.com/TRACT
AMENT+INTEGRAT+DE+LLENGUA+I+CONTING
UT
 Què no és el TILC?
• Model d'Immersió
• Un suport per a l'aprenentatge de llengües.
• Un complement per a l'aprenentatge de
continguts curriculars
• Una amenaça per als especialistes d'àrees no
lingüístiques
• Ensenyar el que els estudiants ja saben però
en una llengua diferent
 Què no és el TILC?
• Ensenyar el que els estudiants necessiten saber
però en una llengua diferent
• Una cosa que està de moda
• Un programa de bilingüisme, en el seu sentit
tradicional
• Un programa elitista, per a l'alumnat més
capacitat
• Un programa basat en la contractació de
professorat nadiu ...
 Definició de TILC:
• Qualsevol activitat en la qual la llengua estrangera es
fa servir com a eina en el
procés d'aprenentatge d'un contingut
curricular (assignatura / àrea / disciplina) no
lingüístic i en la qual tant la LLENGUA com el
CONTINGUT tenen un paper important.

• El TILC permet optimitzar el currículum perquè

acompleix dues tasques alhora: llengua i continguts.
• No és simplement l’ús vehicular en una L2:
És el tractament dels continguts d’una o més disciplines no
lingüístiques —ciències, geografia, matemàtiques...—
conjuntament amb els recursos adequats per a adquirir-los d’una
o més llengües.
• Quina és la contribució de les àrees a l’adquisició de la L2?
Contextos òptims, àmbits diversificats d’experiència i possibilitat
d’ús de diversos gèneres textuals.
• Quina és la contribució de la L2 a l’adquisició dels continguts de
les àrees:
És necessari dominar el llenguatge acadèmic per a adquirir els
continguts disciplinaris.
• Els continguts de les ANL i els recursos lingüístics formen una
unitat indestriable.
Des d’aquesta perspectiva es constitueixen, també, en elements
importants en l’aprenentatge en L1
 Continguts acadèmics
 Els continguts de les àrees no lingüístiques:
 Fets, conceptes i procediments i valors de les diferents àrees.

• Han de ser construïts a partir d’un input comprensible:

 Per ser apresos han de ser compresos.
 La llengua s’aprèn alhora que els continguts: input comprensible.
 S’usen les estratègies necessàries per fer l’input comprensible.
• Han de ser integrats a partir d’un input diversificat:
 La informació en diferents fonts, en lloc simplement del llibre de text,
és més rica i complexa.
 La informació de fonts i en formats diversos es comprèn millor, i obliga
a un processament més profund i a una reconstrucció personal.
 La informació procedent de perspectives diverses i punts de vista
oposats obliga a una presa de posició.

60
 Competències en llengua
• Input comprensible → output comprensible → instrucció
contextualitzada.
• Insuficiència del tractament incidental i necessitat d’un tractament
explícit i sistemàtic:
 Llenguatge de l’àrea que s’aprèn:
— Llenguatge específic de les àrees (lèxic científic, estructures, gèneres).
 Llenguatge per a aprendre l’àrea:
— Funcions lingüístiques acadèmiques (descriure, definir, resumir, explicar, justificar,
argumentar i demostrar).
— Estratègies d’interacció, comprensió i expressió oral i escrita (parlar, llegir i escriure
per a aprendre).
— Habilitats de processament de la informació (definir necessitats informatives,
aplegar, processar, presentar i avaluar la informació).
 Llenguatge que s’aprèn aprenent l’àrea:
— Elements lèxics i gramaticals planificats prèviament .
— Dificultats que sorgeixen durant el treball comunicatiu (correcció).

61
 Adequació a la diversitat

Nucli organitzador
• Tema, pregunta, problema…

Motivació Motivació que interessi tot l’alumnat

Fase I: Preparació Preparació particular per a alumnes determinats:

• Activació, posada en comú i organització dels introducció al tema amb materials més senzills,
coneixements previs… treball de llengua, suplementar els coneixements
• Decisió sobre el producte final. previs, etc.

Fase II: Construcció Preparació prèvia de la tasca a diversos nivells.

Conversa instruccional per a negociar significats.
Tasca 1
Adaptació de materials i tècniques de lectura.
Tasca 2 Activitats abans Activitats amb diferents graus d’exigència
lingüística.
… Activitats durant Agrupaments flexibles d’alumnes.
Tasca n-1 Treball col·laboratiu.
Activitats després
Tasca n

Fase III: Aplicació/expansió/creació

• Elaboració del producte final.
Participació segons competències.

Reflexió/Avaluació Avaluació contextualitzada 62

 UNITAT: La serra ahir, avui i demà
Motivació /
Tasca 1: Què sé i què vull saber sobre la meua serra?
Preparació
Subunitat 1: Com era la serra abans?
Tasca 2: Busquem informació sobre com era la serra a partir de la
rondalla.
Tasca 3: Busquem informació sobre com era la serra a partir
d’entrevistes a gent gran.
Tasca 4: Apleguem la informació narrant una jornada en un mas
tradicional.

Subunitat 2: Com és la serra ara?

Tasca 5: Fem una eixida a la serra per veure en quin estat es troba
i quins problemes té.
Construcció Tasca 6: Construcció d’un mapa de la serra per a situar-hi
problemes, zones degradades, zones en perill, etc.
Tasca 7: Discutim un possible problema per a la serra: el parc eòlic

Subunitat 3: Com serà la serra demà?

Tasca 8: Aspecte de la serra si continuen les coses com fins ara.
Tasca 9: La serra que volem.
Tasca 10: Campanya Salvem la serra.

Aplicació / Producte final: Plafó: La serra ahir, avui i demà

Expansió / Tasca 11: Elaborem: Elaborem dels plafons informatius.
Creació Tasca 12: Preparem: Muntem els plafons, fem i repartim invitacions,
preparem explicacions orals.
Tasca 13: Presentem: Fem de guies durant l’exposició.
63
Reflexió / Avaluació