Organització de la matèria

https://www.youtube.com/watch?v=QekgYLizWf4 (gasos, fluids)

1. Teoria cineticomolecular
Similituds entre els diferents estats d’agregació, independentment de la naturalesa
de la substància.

Teoria cineticomolecular de la matèria: Teoria que relaciona l’estructura interna de

la matèria amb el seu estat d’agregació.

2 conceptes a tindre en compte:

• Forces atractives
• Moviments de les partícules (agitació tèrmica) temperatura
 https://www.youtube.com/watch?v=9vRMZSEF_a4

Teoria cineticomolecular
1.1 Gasos

• Forces atractives inexistents.

• Partícules separades per distàncies molt grans

en relació amb la seva grandària (insignificant)
• Total llibertat de moviment, desplaçament
constant, rectilini.

• Energia cinètica mitjana, per tant velocitat,

directament proporcional a la temperatura.

• Xocs constants contra les parets (pressió)

Teoria cineticomolecular
1.2 Líquids

• Forces atractives moderades.

• Partícules separades per distàncies

petites en relació amb la seva grandària

• Les partícules no ocupen posicions fixes.

• Les partícules es mouen lliscant les unes

damunt les alters.

• La velocitat mitjana de les partícules

depèn, igual que en els gasos, de la
temperatura.
Teoria cineticomolecular
1.3 Sòlids

• Forces de gran intensitat.

• Les partícules es poden moure al voltant

d’un punt d’equilibri (vibren)

• Llibertat de movement pràcticament

nul·la.

• Partícules separades per distàncies molt

petites en relació a la seva grandària.

• Les partícules SÍ ocupen posicions fixes.

1.4 Interpretació de les propietats macroscòpiques de la
materia.

Estat d’agregació Propietat

Forma variable i fluidesa
Gas Densitat i compressibilitat
Difusió
Forma variable i fluidesa
Incompressibilitat i densitat elevada
Líquid
Difusió
Tensió superficial
Forma constant
Sólid
Densitat elevada i incompressibilitat
2. Energia de la matèria
Món macroscòpic Món atòmic
Energía cinètica Energia cinètica (Translació, vibració i rotació)
Energía potencial Energía potencial (forces atractives i repulsives)
gravitatòria

Energía interna (U)

L’energía interna (U) ens permet definir 2 conceptes ben coneguts però amb significats diferents:

• Temperatura
• Calor
2.1 Temperatura
Temperatura  Energía cinètica mitjana de les partícules. Energía cinètica total:

Extensiva

Energía cinètica Mitjana:

Intensiva

Per tant, temperatura:

Intensiva
2.2 Calor
Calor: Energía transferida entre 2 cossos a causa d’una diferencia de temperatura. SI: Joules
2.3 Calor transferida i variació de la temperatura
Calor: Depèn de

𝑄=𝑚 · 𝑐 · Δ 𝑇
Calor: Depèn de
𝑄=𝑚 · 𝑐 ·(𝑡 − 𝑡 0 )

Calor: Depèn de la propia naturaleza  Calor específica (c)

Exercicis de calor
Una peça de coure (Cu) de 50g s’ha refredat des de 80ºC fina a 25ºC. Calcula el calor que ha cedit.

Dades

Plantejament: Resolució:
𝑄=𝑚 · 𝑐 · ∆ 𝑇 ¿ −1058 , 8 𝐽
𝑇 0=80 º 𝐶 𝑇 𝑓 =25 º 𝐶

𝑚=50 𝑔=0 ,05 𝐾𝑔

Exercicis de calor
Una barra de ferro (Fe) de 5 Kg, que estava a 25ºC, es va escalfar em rebre
221500 J. Quina temperatura va adquirir?
Dades

Plantejament: Resolució:
𝑄=𝑚 · 𝑐 · ∆ 𝑇 )
𝑇 0= 25º 𝐶 𝑇 𝑓 =? 𝑄 𝑄
=𝑇 𝑓 −𝑇 0 → +𝑇 0=𝑇 𝑓
𝑚=5 𝐾𝑔 𝑚· 𝑐 𝑚·𝑐

221500 𝐽
Pàgina 17: Exercicis 13, 14 i 15. 𝑇 𝑓 =125 º 𝐶 ¿ −1 −1
+25 º 𝐶
443 𝐽 · 𝑘 𝑔 · º 𝐶 · 5 𝐾𝑔
 https://www.youtube.com/watch?v=i1tNMCURYeg

4. Canvis d’estat d’agregació

 Canvis d’estat d’agregació
Fusió Vaporització
• De sòlid a líquid. • De líquid a gas.

• Calor absorbida = calor cedida en la solidificació. • Calor absorbida = calor cedida en la condensació.

• Punt de fusió: Temp. A la que es dona el canvi • Punt d’ebullició: Temperatura a la que es dona el
d’estat. canvi d’estat.

• Punt de fusió: Depén de la substància i de la pressió • Punt d’ebullició: Depén de la substància i de la

externa. pressió externa.

• 1 atm: Temperatura normal de fusió. • 1 atm: Temperatura normal d’ebullició.

Pàgina 19, exercici 17 i 20. Pàgina 25, exercici: 42

4.1 Diferències entre evaporació i ebullició
• A qualsevol temperatura. • Punt d’ebullició.

• A la superficie. • En tot el volum del líquid.

• Energía cinètica suficient. • Pressió de vapor = pressió

atmosférica.
• Forces atractives superades.

• En augmentar la
temperatura, augmenta la
velocitat d’evaporació.

Pàgina 19: exercici 19.

Exercici: Volem escalfar 250 g d’aigua des de 20ºC fins a 40ºC. Quanta calor necessitem?
Dades: Calor específic de l’aigua

Plantejament: Resolució:
𝑄=𝑚 · 𝑐 · ∆ 𝑇
𝑇 0=20º 𝐶 𝑇 𝑓 =40 º 𝐶
𝑚=250 𝑔=0 ,25 𝐾𝑔 ¿ 20 900 𝐽
Exercici: Calcula la massa d’una peça de ferro si se sap que, per augmentar-ne la temperatura des de
25ºC fins a 100ºC, necessita absorbir 2508 J.
Dades: Calor específic del ferro

Plantejament: Resolució:
𝑄=𝑚 · 𝑐 · ∆ 𝑇
𝑇 0=25º 𝐶 𝑇 𝑓 =100 º 𝐶 𝑇 0=298 𝐾 𝑇 𝑓 =373 𝐾 → ∆ 𝑇 =75 𝐾

Q=2508 J
𝑄
=𝑚
𝑚=? 𝐾𝑔 𝑐·∆𝑇

2508 𝐽
−1 −1
=0,075 𝐾𝑔
443 𝐽 · 𝐾 𝑔 · 𝐾 ·75 𝐾
Exercici: Catorze grams d’una determinada substància absorbeixen 2090 J per a augmentar la seva
temperatura des de 15ºC fins a 90ºC. Calcula’n , amb aquestes dades, la calor específica.

Plantejament: Resolució:
𝑄=𝑚 · 𝑐 · ∆ 𝑇
𝑇 0=15 º 𝐶 𝑇 𝑓 =90 º 𝐶 𝑇 0=288 𝐾 𝑇 𝑓 =364 𝐾 → ∆ 𝑇=75 𝐾

Q=2090 J
𝑄
𝑚=14 𝑔=0,014 𝐾𝑔 𝑐=
𝑚·∆𝑇
2090 𝐽 −1 −1
=1990 , 5 𝐽 · 𝐾 𝑔 · 𝐾
0 , 014 𝐾𝑔 · 75 𝐾
 4.2 Calor de fusió i de vaporització
Calor de fusió : Calor necessària perquè una unitat de massa d’una substància passi de sòlid a líquid a la
temperatura de fusió. Unitats en S.I:

Calor de vaporització : Calor necessària perquè una unitat de massa d’una substància passi de líquid a vapor a la
temperatura d’ebullició. Unitats en S.I:

𝑸 =𝒎 · 𝑳𝒗
El plom (Pb) es fon a la temperatura de 327ºC i la seva calor de fusió és de . Calcula la calor necessària per fondre 952
g d’aquest metall quan es troba a la seva temperatura de fusió.

Plantejament: Resolució:
𝑄=𝑚 · 𝐿𝑓 ¿𝟐𝟏𝟖𝟖𝟔 ,𝟓 𝐽
𝑇 0=𝑇 𝑓 =327 º 𝐶

𝑚=952 𝑔=0,952 𝐾𝑔
 4.3 Augment de temperatura i canvi de fase
Calcula la calor necessària per transformar totalmente 300g de gel a -15ºC en aigua líquida a 0ºC.

Dades: Plantejament:

Escalfament Fusió
−15 º 𝐶 0º 𝐶 𝑄2
0º 𝐶
𝑄1 𝐻 2 𝑂(𝑠) 𝐻 2 𝑂 (𝑙) +
𝑚=300 𝑔=0 ,3 𝐾𝑔
Resolució:

𝑄 2=0 ,3 𝐾𝑔 · 333 500 𝐽 · 𝐾 𝑔 −1= 100 050 𝐽

+

Pàgina 24: Exercicis 32, 33 i 34.

4.3 Equilibri tèrmic
Sovint ens podem trobar casos en els quals la calor transferida a un sistema no prové d’una font externa,
sinó del propi sistema degut a una barreja de substàncies què es troben a diferents temperatures.

En aquests casos hem de tindre en compte:

Recorda que la calor cedida té signe negatiu.

 1. Calcula la calor específica d'una substància sabent que en introduir 100 g d'ella, que es troben a 100 ºC, en
500 cm3 d'aigua a 18 ° C, la temperatura final de la barreja és de 20,5 ºC.

Dada: Ce (H2O) = 4180

𝑄 𝑎𝑏𝑠+ 𝑄𝑐𝑒𝑑 = 0
𝑚1= 100 𝑔

𝑇 1=100 º 𝐶
𝑄 𝑎𝑏𝑠=𝑚 · 𝑐𝑒 · ∆ 𝑇 =𝜌 · 𝑉 · 𝑐𝑒 ·(𝑇 𝑓 − 𝑇 0 )

𝐾𝑔 𝐽
𝑄 𝑎𝑏𝑠=0 ,5 𝑙 · 1
𝑇 =20 , 5 º 𝐶 · 4180 · ( 20 , 5 −18 ) º 𝐶
𝑓

𝐶 =?
𝑒
𝑙 𝑘𝑔 ·º 𝐶
3
𝑉 =500 𝑐 𝑚 =0 , 5 𝑙
𝑇 2=18 º 𝐶
𝑄 𝑎𝑏𝑠=5225 J
 1. Calcula la calor específica d'una substància sabent que en introduir 100 g d'ella, que es troben a 100 ºC, en
500 cm3 d'aigua a 18 ° C, la temperatura final de la barreja és de 20,5 ºC.

Dada: Ce (H2O) = 4180

𝑄 𝑐𝑒𝑑 =𝑚· 𝑐 𝑒 · ( 𝑇 𝑓 − 𝑇 0)
𝑚1= 100 𝑔

𝑇 1=100 º 𝐶 𝑄 𝑐𝑒𝑑 =0 , 1 𝐾𝑔 ·𝑐 𝑒 · ( 20 , 5 − 100 ) º 𝐶

𝑄 𝑎𝑏𝑠 + 𝑄𝑐𝑒𝑑 = 0
𝑇 𝑓 =20 , 5 º 𝐶
𝐶 𝑒 =?
5 225 J + 0 , 1 𝐾𝑔 · 𝑐 𝑒 · ( 20 , 5 −100 ) º 𝐶=0

5 225 J + 0 , 1 𝐾𝑔 · 𝑐 𝑒 ·( −79 ,5 º 𝐶 )=0

3
𝑉 =500 𝑐 𝑚 =0 , 5 𝑙
𝑇 2=18 º 𝐶
 1. Calcula la calor específica d'una substància sabent que en introduir 100 g d'ella, que es troben a 100 ºC, en
500 cm3 d'aigua a 18 ° C, la temperatura final de la barreja és de 20,5 ºC.

Dada: Ce (H2O) = 4180

5225 J + 0 ,1 𝐾𝑔 · 𝑐 𝑒 ·(− 79 ,5 º 𝐶 )=0
𝑚1= 100 𝑔

𝑇 1=100 º 𝐶

0 ,1 𝐾𝑔 · 𝑐𝑒 · (− 79 ,5 º 𝐶 ) =−5225 𝐽

𝑇 𝑓 =20 , 5 º 𝐶
𝐶 𝑒 =? −5225 𝐽 𝐽
𝑐 𝑒= =657 , 23
3
𝑉 =500 𝑐 𝑚 =0 , 5 𝑙 −79 , 5 º 𝐶· 0 , 1 𝐾𝑔 𝐾𝑔 · º 𝐶
𝑇 2=18 º 𝐶