TONI-2.

TEST D’INTEL·LIGÈNCIA NO VERBAL

Valora la inteligencia verbal. Es valor a través de proves del llenguatge. Ho passem a les
persones que creiem que hi ha problemas del llenguatge.
 Treballa només de matrius perque valora la Intel·ligència fluïda.

Fitxa tècnica
 Nom original: Toni-2. Test of Nonverbal Intelligence.
 Autors: L.Brown, RJ. Sherbenou i S.K. Johnsen.
 Procedència: PRO-ED, Austin, Texas.
 Adaptació espanyola: Mª Victoria de la Cruz, Departament I+D de TEA Ediciones,
Madrid (1995)
 Aplicació: majoritàriament individual (pot ser col·lectiva, màxim 5 persones)
 Àmbit d’aplicació: subjectes amb edats compreses entre 5 i 85 anys.
 Duració: sense temps límit, entre 15 i 20 minuts aproximadament.
 Puntuació: nombre d’encerts, considerant el llindar i el sostre.
 Finalitat: apreciació de la capacitat per resoldre problemes, eliminar en la major
mesura possible la influència del llenguatge i de les habilitats motrius.
 Baremació: mostres espanyoles de nens, adolescents i adults.
 Finalitat del test
 És una prova fonamentada psicométricament amb normes que suprimeixen la influència del
llenguatge i disminueixen els factors motrius i culturals.
 Objectiu observar quina és l’aptitud individual i el potencial d’aprenentatge.
 Ha acabant sent molt més útil en les escoles, aconseguint saber quins nens tindran més
possibilitats d’èxit o de fracàs, per així poder seleccionar possibles nens amb discapacitat
mental o amb problemes d’intel·ligència i aprenentatge.
 Empreses els tests d’intel·ligència tenen l’objectiu en la selecció del personal, per establir
plans de treball, per determinar el potencial dels treballadors, etc.
 En teràpies és útil per planificar i programar els tractaments.
 Descripció de la prova
 Es basa en mesurar la capacitat de resolució de figures abstractes sense incloure el llenguatge. S’utilitza en
persones d’entre 5 i 85 anys i es divideix en A i B, cadascuna de les quals composta per 55 figures en dificultat
creixent. Els elements en la Forma A estan en un quadern amb 6 exemples pràctics abans de començar la prova
dels 55 elements. Els exemples són els mateixos que la Forma B. L’examinador dona instruccions amb gestos o
indicacions verbals molt breus.

 Les instruccions es faran amb mímica ( no oral ni escrit); ha de contenir exemples pràctics; no ha de realitzar-se
amb un temps limitat; els elements han de ser abstractes; per fer el test no es requereix cap contingut específic;
i les dificultats han de ser independents a records que ja tenim (contingut nou).

 El nucli principal del test és la solució dels problemes gràfics de tipus abstracte.
Aplicació
 Es practica amb subjectes que han patit afàsies o altres trastorns relacionats amb el
llenguatge com sords; persones que no saben escriure ni llegir l’idioma; persones amb
problemes de llenguatge i motricitat per lesions cerebrals. El Toni- 2 és útil per aquestes
persones perquè no produeix cap desavantatge sensible per ells. D’aquesta manera
aconsegueix saber quina és l’aptitud i el funcionament intel·lectual aproximat; els resultats
manifestin el deteriorament intel·lectual dels subjectes; verificació de resultats; fer-se una
idea de les posteriors intervencions; i fer projectes d’investigació.
 Normes D’aplicació i Correcció (I)
Aplicació
 No és una prova difícil d’aplicar, tot i que l’escassa intervenció del llenguatge oral pot resultar poc habitual
pels examinadors.
 Tot i que el TONI-2 és una mesura no verbal, l’examinador pot parlar amb els subjectes abans de començar
l’examen, establint un bon ambient i explicant el propòsit de la prova. Un cop iniciada la prova es pot
animar al subjecte utilitzant gestos o moviments amb les mans, en comptes de paraules.
 El Toni-2 s’aplicarà en un lloc còmode, ben il·luminat i ben ventilat. Aquest lloc haurà de ser tranquil i lliure
de distraccions. L’examinador s’esforçarà per crear un entorn que transmetre sensació de confiança.
 L’aplicació es realitzarà normalment de manera individual, però també es pot aplicar de forma simultània a
grups petits seguint les instruccions específiques del Manual.
Normes d’aplicació (II)
 Determinar quines de les formes del TONI-2 s’aplicarà. Normalment s’aplica la forma A en la primera
ocasió que s’examina el subjecte i la forma B quan se l’hagi d’examinar en ocasions posteriors.
 Preparar el lloc de l’examen: una taula i dues cadires, una per a l’examinador i l’altre pel subjecte.
 Reunir els materials necessaris per l’examen: exemplar del quadern de làmines, un exemplar de la
fulla d’anotació i un llapis.
 Explicar el propòsit de l’aplicació i la forma en que s’han d’utilitzar els resultats, procurant establir
amb el subjecte una relació que estimuli la col·laboració i l’interès amb la prova.
 Col·locar el quadern de manera que examinador i examinat el pugin visualitzar.
Començar l’aplicació (I)
 Per tal de començar es tindrà en compte l’edat del subjecte a partir d’aquesta escala:

Edat el subjecte (anys) Començament de l’aplicació (elements)

 5a7 A1 o B1
 8a9 A4 o B4
 10 a 12 A8 o B8
 13 a 17 A12 o B12
 18 a 20 A17 o B17
 21 o més A22 o B22

 El total d’elements és de 55

 El subjecte ha d’endevinar quina de les formes és la que completa la sèrie de manera correcta, i cada vegada es va incrementant la

dificultat. El subjecte indicarà amb el dit o de qualsevol manera no verbal, quina és la peça que falta (temps il·limitat) i les

respostes quedaran reflectides en la fulla d’anotació, marcant una “X” sobre el número de l’alternativa seleccionada pel subjecte.

 L’examinador en anotar l’alternativa triada pel subjecte en cada element, sap si la resposta és correcta o no perquè el número que

correspon a la figura correcta està impresa en color blau.

Començar l’aplicació (II)
 Es dóna per acabada la prova quan s’ha arribat a l’element A55/B55 o quan
s’ha arribat al sostre (cinc respostes incorrecte consecutives). A més s’ha
d’aconseguir un llindar que són cinc respostes correctes consecutives i, si
existís més d’un llindar, ens quedaríem amb l’últim. Per una altra part, si el
subjecte no aconsegueix el llindar i ha acabat la prova, i l’examen no
comença a l’A1 o B1, es torna al punt de partida i es continua la prova en
l’ordre invers, fins a aconseguir cinc respostes correctes consecutives.
 11/09/2023

Exemples d’items

Tota la prova consisteix en aquest tipus d’ítems. La prova de matrius del WAIS representa que és
aquesta. Valora Intel·ligència fluida
11/09/2023
11/09/2023
11/09/2023
Correcció
 La puntuació directa es calcula determinant el nombre de respostes
correctes i incorrectes donades pel subjecte, aplicant el llindar i el
sostre.
 Durant l’aplicació del TONI-2, l’examinador anotarà les respostes
donades pel subjecte marxat un “X” sobre el número de l’alternativa
seleccionada pel subjecte en cada element. Al realitzar la correcció
es descriurà un 1 al lloc destinat a anotar la puntuació quan la
resposta hagi sigut correcta, si la resposta ha sigut incorrecta
s’escriurà un 0 o una línia horitzontal.
 Després l’examinador haurà d’identificar l’element llindar. L’element
llindar és l’últim d’aquests cinc elements, és a dir el que té el
número d’ordre més alt. En ocasions, l’examinador, al valorar el test
pot trobar un “llindar fals o múltiple”. Això succeeix quan s’obté dos
o més llindars durant la prova.
• L’umbral s’aconsegueix quan el subjecte dona 5 respostes correctes
consecutives.
• El sostre s’aconsegueix quan el subjecte respon erroneament a 5
elements consecutius
COM PASSAR EL TEST, a tenir en compte
 Ens dona un puntuació directa: quantes respostes encertades tinc. Resto els errors que he tingut (encerts-
errors = PD)
 A les taules faig conversió interpretació amb la PD
 Passem de PD a puntuacions escalars, i es la que ja es pot interpretar.
 No saber de cada test les puntuacions que tenen.
 El percentil s’interpreta igual. Si una persona té un percentil de 100, está en la mitja.
 Interpretació de puntuacions
• Per obtenir la puntuació directa (PD)
s’utilitza la suma el llindar i el nº de
respostes correctes entre aquest i el
sostre. Al realitzar la correcció
s’escriurà un 1 en el lloc destinat a
anotar la puntuació (columna PD) quan
la resposta sigui correcte. En el cas de
què la pregunta sigues incorrecte
s’escriuria un 0 o una línia horitzontal
en la columna PD.

• Per trobar la puntuació transformada

(quocient o centil) s’utilitza la Taula A,
en la qual es localitza el CI i el PC.
Interpretació de les puntuacions
 Utilització de l’error típic de mesura(ETM): És l’estimació del possible error estadístic del test.
 Desviació de les puntuacions: Les puntuacions dels quocients inferiors a 25 poden indicar retard cognitiu. En canvi les
puntuacions superiors a 75 poden indicar elevat coeficient intel·lectual. Les comparacions entre el TONI-2 i altres tests on
intervenen el llenguatge parlat o escrit poden ser útils per fer estimacions més aproximades sobre els resultats. Per
exemple; subjectes amb dificultats verbals que no parlen l’idioma, presenten un lèxic verbal de pobre contingut a causa
de desviacions culturals. Aleshores, hi ha una desviació del llenguatge, no intel·lectual.
 Diferència entre puntuacions: La comparació de les puntuacions de diferents tests és important per establir un perfil
diagnòstic més sòlid. D’altra banda, amb la comparació podem evitar errors produïts per l’atzar.
 Recomanacions:
Serveix comAmb l’aplicació no
a orientativa, única
comdela TONI-2 no esAquesta
diagnòstic. pot fer prova
un diagnòstic.
no inclouÉstota
necessari
la partcorroborar
verbal diferents hipòtesis i
Dir si
resultats lesaltres
amb puntuacions
tests perestán dins una
realitzar la normalitat, dinsmés
interpretació de encertada.
la franja normativa (de 80 a 120, el 100 és la Mitjana).
Quan la diferencia entre les escales és de més de 20 punts, no es pot calcular el QI total, perque no será significatiu,
Estarà sesgat. S’interpreten els grups de manera aïllada, el que es veu és que hi ha una part del llenguatge afectada.
 S’interpreten igual amb el WAIS i WISC, s’interpreta amb els percentils.

Pautes per interpretar els CI del TONI-2

CI Classificació %Teòric(corba normal)

>130 Molt superior 2,34

121-130 Superior 6,87

111-120 Mitjà-alta 16,12

90-110 Mitjà 49,51

80-89 Mitjà-baix 16,12

70-79 Baix 6,87

<70 Molt baix 2,34

Informació estadística (I) Té força validesa de contingut, força pálida per valorar
el que valorem.
Validesa del contingut (I) Prova bastant fiable
 Per a la validació de la primera versió del TONI-2, es van dissenyar 307 exercicis de solució de problemes.
Aquests 307 exercicis es van sotmetre al judici d’un grup de professors universitaris, psicòlegs i educadors.
D’aquesta manera, els especialistes van descartar elements que els hi van semblar ambigus.
 Per a la segona revisió del TONI-2 es va procedir de la mateixa manera que en la primera versió. Llavors van
quedar 183 elements i van construir 23 elements addicionals. Aquesta validació es va fer mitjançant dos
procediments:
 -Coeficient de discriminació de cada element: indica si tots els elements d’una mateixa prova estan mesurant el
mateix constructe. Per fer això, trobar la correlació entre la resposta de cada element i la puntuació total del
test.
 -L’índex de dificultat: és el percentatge de subjectes que encerten l’element.
 Informació estadística (II)
Validesa del criteri
 La validesa de criteri avalua si el test correlaciona com s’espera amb criteris externs i si es pot utilitzar per predir el futur
d’aquell criteri. Malauradament el TONI-2 no té aquesta capacitat de predir el futur d’aquell criteri. No obstant, s’estableixen
relacions directes amb el TONI-2 i les mesures d’intel·ligència i aptituds individuals.

Fiabilitat
 El TONI-2 és una prova tipificada, és a dir, compleix les tres qualitats que Hammill (1987) indica com a característiques d’un
instrument d’avaluació:

- Processos d’aplicació.

-Processos de correcció.

- Processos per la interpretació

 A més a més van comprovar la seva fiabilitat amb l’índex de fiabilitat i la correlació retest. En els dos casos els resultats van ser
satisfactoris.